Sostre C\u00edvic realitza promocions amb el model de cooperatives d\u2019habitatge en cessi\u00f3 d\u2019\u00fas, \u00e9s a dir, la propietat dels habitatges no la tenen les persones, sin\u00f3 que la t\u00e9 la cooperativa, que \u00e9s un espai m\u00e9s ampli i participat de manera democr\u00e0tica pels diferents socis. Per tant el soci t\u00e9 la cessi\u00f3 d\u2019\u00fas de l\u2019habitatge, que consisteix en poder fer-ho servir. La cooperativa garanteix als socis l\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne, a la vegada que impedeix la venda o l’especulaci\u00f3. Aquest model es pot desenvolupar a diferents tipus de patrimoni: cedit per l’Ajuntament, privat que la cooperativa compra o alquila.<\/p>\n
Una altre q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el model de conviv\u00e8ncia, tenim des de gent que vol que cadasc\u00fa visqui a casa seva, a gent que vol un model de cohabitatge amb espais comuns de conviv\u00e8ncia que el grup decideix. Sostre C\u00edvic promou el cohabitatge, a on es comparteixen recursos, per\u00f2 \u00e9s cada grup que decideix el model que vol. En quant a r\u00e8gim del s\u00f2l, poden ser promocions sobre s\u00f2l lliure o sobre s\u00f2l amb protecci\u00f3 oficial.<\/p>\n
<\/p>\n
Com es financien aquests projectes?<\/strong><\/p>\n Per realitzar un projecte habitacional es fa un pla de viabilitat i un pressupost i es busca finan\u00e7ament, generalment a entitats financeres. Els socis que entraran a viure posaran una quota inicial i una quota mensual per l\u2019\u00fas, al final el conjunt d\u2019aquests diners pagaran el pr\u00e9stec que s\u2019hagi demanat. La quota inicial es retorna al soci en el moment que abandona l\u2019habitatge. El finan\u00e7ament el demana la cooperativa a les entitats financeres i no els socis de manera personal, aix\u00f2 \u00e9s un avantatge per molts socis que no aconseguirien finan\u00e7ament. Les entitats que financen els projectes s\u00f3n banca \u00e8tica com Coop 57 o FIARE, tamb\u00e9 Tr\u00edodos o Caixa d\u2019Enginyers i Caixa de Guissona.<\/p>\n <\/p>\n Quin \u00e9s el perfil de socis de Sostre C\u00edvic?<\/strong><\/p>\n Persones que opten per aquest model per milit\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 ve gent amb dificultats per pagar el lloguer, per\u00f2 sobretot, les persones que v\u00e9nen, ho fan per convicci\u00f3 de qu\u00e8 cal canviar el model d\u2019habitatge.<\/p>\n Fins i tot tenim socis que ja tenen solucionat el tema de l\u2019habitatge, per\u00f2 que participen per aportar el seu granet de sorra i professionals que donen suport com ara advocats, enginyers, arquitectes, promotors. En altres pa\u00efsos hi ha moltes experi\u00e8ncies, per\u00f2 en aquest pa\u00eds cal encara desenvolupar-ho.<\/p>\n La cooperativa no pot fer front a la gent que t\u00e9 un problema d\u2019emerg\u00e8ncia habitacional, perqu\u00e8 qualsevol projecte de Sostre C\u00edvic requereix 6 mesos o m\u00e9s per posar-ho en marxa i si est\u00e0s buscant una soluci\u00f3 immediata, no et serveix. Tampoc tenim un parc d\u2019habitatges propis. Les cooperatives d\u2019altres pa\u00efsos amb m\u00e9s traject\u00f2ria s\u00ed que tenen habitatges destinats a emerg\u00e8ncies. Sostre C\u00edvic, de moment t\u00e9 projectes que contemplen que a l\u2019edifici hi hagi un pis d\u2019acollida per encabir a qui ho necessiti i decideixin els socis.<\/p>\n Aix\u00f2 no exclou que facin projectes per gent amb pocs recursos, com projectes de rehabilitaci\u00f3 en r\u00e8gim de masoveria urbana, que poden ser una soluci\u00f3 per gent jove amb treballs precaris. Els futurs habitants dediquen hores a rehabilitar l\u2019edifici per\u00f2 la quantitat de diners que necessiten per fer-ho \u00e9s menor que si construeixes un edifici nou.<\/p>\n <\/p>\n Ens podeu parlar dels projectes que teniu ja en funcionament i els projectes en els quals esteu treballant<\/strong>?<\/p>\n A Barcelona ja est\u00e0 en marxa l\u2019edifici de \u201cPomaret<\/strong>\u201d, una antiga casa desocupada, situada al barri de Sarri\u00e0, que precisa rehabilitaci\u00f3. Gr\u00e0cies a un acord entre el propietari i Sostre C\u00edvic, 6 fam\u00edlies s’hi van instal\u00b7lar el 2013. Van pactar amb el propietari\u00a0 les condicions de rehabilitaci\u00f3 i una quota mensual molt tova.<\/p>\n Tamb\u00e9 \u201cCa la Marina<\/strong>\u201d, una finca situada al barri de Can Bar\u00f3. Es tracta d\u2019un projecte de masoveria urbana a on la cooperativa es compromet a dur a terme un seguit d’actuacions de manteniment i millora de la finca al llarg de 10 anys.<\/p>\n Ara mateix, estem treballant en les \u201cCases dels Mestres<\/strong>\u201d, a la Floresta, uns habitatges que cal rehabilitar i s\u00f3n propietat de l\u2019Ajuntament de Sant Cugat del Vall\u00e8s. Sostre C\u00edvic, l’Ajuntament de Sant Cugat, Promusa i el col\u00b7lectiu 6 Claus van arribar a un acord per promoure el lloguer social i la masoveria urbana als habitatges. El comprom\u00eds \u00e9s rehabilitar els habitatges i que durant 75 anys hi visqui gent amb els criteris d\u2019adjudicaci\u00f3 que hagi marcat l\u2019ajuntament, perqu\u00e8 la rehabilitaci\u00f3 sigui m\u00e9s econ\u00f2mica els socis participen en la construcci\u00f3 per abaratir els costos. Es defensa el car\u00e0cter eficient, sostenible i ecol\u00f2gic dels nous habitatges.<\/p>\n A la ciutat de Barcelona en tenim tres en marxa. Al carrer Princesa 49<\/strong>, hem arribat a un acord amb l’Ajuntament, que n’\u00e9s el propietari, per rehabilitar un immoble buit i en des\u00fas. Sostre C\u00edvic t\u00e9 la gesti\u00f3 de tot l’edifici. Actualment, ja s’han seleccionat les 5 fam\u00edlies que aniran a viure i participaran en el proc\u00e9s de disseny i rehabilitaci\u00f3.<\/p>\n Tamb\u00e9 hem engegat dos projectes m\u00e9s, \u201cLa Balma<\/strong>\u201d i \u201cCirerers Florits<\/strong>\u201d. En el cas del primer, al barri de Poble Nou, un grup divers de 33 persones volen construir un edifici d\u2019habitatges en un solar, amb espais flexibles i polivalents que evolucionin amb el grup en funci\u00f3 dels canvis. El projecte arquitect\u00f2nic compta amb 225m2<\/sup> de superf\u00edcie interior destinada a espais comunitaris, tot tenint en compte criteris ambientals.<\/p>\n El de Cirerers Florits es tracta de la construcci\u00f3 d\u2019un edifici amb 27 pisos, al barri de Roquetes que tamb\u00e9 disposar\u00e0 d’espais compartits i seguir\u00e0 criteris mediambientals.<\/p>\n <\/p>\n Teniu relaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos que hagin desenvolupat el model de cooperatives d’habitatge?<\/strong><\/p>\n A pa\u00efsos com Dinamarca o Alemanya ja fa 40 o 50 anys que funciona aquest model i compten amb una llarga experi\u00e8ncia. Algunes promocions ja han acabat de pagar els cr\u00e8dits amb els quals es van construir, i ara es plantegen com invertir els ingressos que obtenen, encara que a cada pa\u00eds el marc jur\u00eddic \u00e9s diferent.<\/p>\n D’altres cooperatives europees ens expliquen que al principi costa molt. Algunes van trigar 15 anys a tenir el seu primer projecte, ja que es tracta de processos molt llargs, algunes d’aquestes cooperatives despr\u00e9s de 40 anys de funcionament han promogut 20 projectes. A Barcelona, en aquest moment costa molt comprar s\u00f2l o edificis, el mercat \u00e9s car i disposem de poc capital. A altres pa\u00efsos amb molts socis resulta m\u00e9s f\u00e0cil adquirir edificis per rehabilitar o promoure obra nova perqu\u00e8 poden fer una crida als socis i aquests responen aportant diners.<\/p>\n Per poder desenvolupar el model de cooperatives d’habitatge, en primer lloc, cal fer molta feina de difusi\u00f3, despr\u00e9s tenir resolt el model jur\u00eddic i evitar qualsevol tipus d’especulaci\u00f3 i en tercer lloc revertir el model actual.<\/p>\n A Alemanya la banca p\u00fablica d\u00f3na molt suport a iniciatives de les cooperatives d’habitatge. El suport p\u00fablic pot ser pel costat pol\u00edtic o financer o cedint s\u00f2l o edificis. Sostre C\u00edvic t\u00e9 l’exemple de la casa dels mestres a la Floresta, Sant Cugat, a on l’Ajuntament participa econ\u00f2micament en la rehabilitaci\u00f3, amb el comprom\u00eds que en el moment que estigui amortitzat sostre C\u00edvic li tornar\u00e0 aquests diners. Per les administracions tamb\u00e9 \u00e9s una aposta de futur, perqu\u00e8 durant els primers 20 anys cal fer una inversi\u00f3, per\u00f2 un cop aquesta inversi\u00f3 est\u00e0 pagada, pots obtenir uns ingressos per invertir en noves promocions i augmentar aix\u00ed el parc social. Aix\u00f2 tamb\u00e9 suposa un canvi de paradigma dins el model d’habitatge protegit d’aquest pa\u00eds que sempre ha estat en venda i per tant nom\u00e9s soluciona el problema d’una fam\u00edlia.<\/p>\n El problema de l’habitatge a Catalunya<\/em><\/strong><\/p>\n La forta demanda d’habitatge de lloguer i la poca oferta, ha fet que les rendes pugin durant els darrers anys. A Barcelona s’ha incrementat a causa de l’aparici\u00f3 d’un mercat tur\u00edstic, a les necessitats dels joves que no poden accedir a la compra, a la gran quantitat d’estudiants i professionals que estan de pas, i a qu\u00e8 grans inversors internacionals estan comprant edificis sencers per convertir-los en habitatges de luxe.<\/em><\/p>\n Catalunya nom\u00e9s disposa del 20% del parc d’habitatges de lloguer i Barcelona un 30%, una proporci\u00f3 molt baixa si ho comparem amb altres pa\u00efsos europeus (Alemanya t\u00e9 gaireb\u00e9 un 54% i \u00c0ustria un 48%). Aix\u00ed mateix, el mercat de l’habitatge de lloguer protegit \u00e9s esc\u00e0s, a Barcelona representa l’1,54% del parc, mentre que a Par\u00eds \u00e9s d’un 17%, un 23% a Londres, un 30% a Berl\u00edn, un 42% a Nova York, o un 48% a Amsterdam.<\/em><\/p>\n Amb aquest escenari, l’acc\u00e9s a l’habitatge torna a ser un problema, la mitjana de l’import mensual per pagar un habitatge a Catalunya \u00e9s de 740\u202f\u20ac\/mes per compra i 595\u202f\u20ac\/mes per lloguer, encara que a Barcelona ciutat se situa al voltant dels 1.000\u202f\u20ac\/mes de compra i 800\u202f\u20ac\/mes de lloguer. El salari brut anual mitja de Catalunya \u00e9s de 23.927,17\u202f\u20ac\/any, encara que moltes de les fam\u00edlies amb necessitat d’habitatge cobren rendes inferiors a la mitja. Segons dades de l’estudi IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) 2015, les llars que ingressen entre el 2,5 i 3,5 del salari m\u00ednim interprofessional (22.585,5 euros\/anuals i 31.619,7 euros\/anuals) es troben totalment fora del mercat, en haver de fer front a esfor\u00e7os d’acc\u00e9s molt superiors al 30%.<\/em><\/p>\n La gent que participa ho fa per necessitat o per conscienciaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n La gran majoria esta conscienciada, per\u00f2 volem blindar qualsevol tipus d’especulaci\u00f3 en el futur. Cada cop arriba m\u00e9s gent amb dificultats per pagar el lloguer per la bombolla immobili\u00e0ria, i aix\u00f2 \u00e9s imparable. S’ha vist en altres ciutats, Par\u00eds, Nova York… on tothom fa cohabitatge per\u00f2 per necessitat, no per decisi\u00f3. El nostre repte \u00e9s fer entendre a aquesta gent que ve a Sostre C\u00edvic amb urg\u00e8ncia, per necessitat econ\u00f2mica, que podem oferir una soluci\u00f3 per\u00f2 no immediata. Aquest model va molt m\u00e9s enll\u00e0 de poder accedir a un habitatge econ\u00f2mic. M\u00e9s aviat \u00e9s un model, a mitj\u00e0 termini, per resoldre el problema que ha portat a aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n En el cas de la masoveria urbana com a les Cases dels Mestres, els socis tamb\u00e9 participen de la construcci\u00f3?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. L’Ajuntament cobreix part de la promoci\u00f3 per\u00f2 per abaratir els costos, els socis poden participar en la construcci\u00f3. Malgrat que ens estem adonant que no representa un estalvi molt significatiu. Alg\u00fa que no \u00e9s professional acaba gastant m\u00e9s material i inverteix m\u00e9s hores de feina. Llavors hem trobat aquest punt mitj\u00e0 en el qual la constructora es dedica a fer la seva feina i els socis es fan c\u00e0rrec dels acabats, que porten m\u00e9s implicaci\u00f3 emocional i requereixen moltes hores. \u00d2bviament hem de fer tallers de formaci\u00f3 perqu\u00e8 no s\u00f3n professionals i no deixa de ser un lloc de treball, que requereix unes garanties de seguretat. Despr\u00e9s ho ha de validar un arquitecte, i un arquitecte municipal ho ha d’acceptar, i m\u00e9s quan est\u00e0s participant en patrimoni que acabar\u00e0 revertint en l’Ajuntament. Hem de ser pioners en tot i hem d’obrir cam\u00ed en tot.<\/p>\n <\/p>\n Quines administracions us han donat suport?<\/strong><\/p>\n L’Ajuntament i la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la Generalitat, sobretot hem treballat amb joventut i gent gran i recentment amb l’Ag\u00e8ncia Catalana d’Habitatge. Ens plantegem ser promotors socials i col\u00b7laborar amb les administracions per recuperar patrimoni, ja sigui edificis en des\u00fas o provinents de desnonaments hipotecaris que han acabat als bancs. L’Ajuntament tampoc ho pot comprar tot perqu\u00e8 tampoc t\u00e9 tots els recursos i podem oferir un suport per poder treballar conjuntament.<\/p>\n <\/p>\n Compteu amb projectes d’habitatge s\u00e8nior per a gent gran?<\/strong><\/p>\n \u00c9s el projecte m\u00e9s nou, que fa un o dos anys que comen\u00e7a a sentir-se molt, per desgr\u00e0cia, per unes mancances que ni l’Administraci\u00f3 p\u00fablica ni la societat en general fa front. S’hi destinen pocs recursos i les ofertes p\u00fabliques s\u00f3n limitades. Al final \u00e9s la gent que t\u00e9 entre 60 i 70 anys, que imaginen que en el futur poden acabar sols o b\u00e9 sent una c\u00e0rrega pels fills, la que busca una soluci\u00f3. D\u2019altra banda, en molts municipis els habitatges no estan adaptats per la gent gran o requereix d\u2019una rehabilitaci\u00f3. Davant d’aquesta realitat, a partir dels 60 anys hi ha gent que es planteja el cohabitatge per compartir espais i recursos assistencials.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha un punt ideol\u00f2gic i de reflexi\u00f3 sobre com considerar la vellesa, el tracte infantilitzat, el tractament de la mort… S\u00f3n temes que es reflexionen als tallers per poder incorpora los en el projecte.<\/p>\n Als afores de Madrid hi ha un projecte de cohabitatge s\u00e8nior i pr\u00e0cticament arriba a les 100 unitats de conviv\u00e8ncia. Es va proposar tamb\u00e9 reactivar el poble, i el fet que s’incorpor\u00e9s un grup d’aquesta edat va fer que el municipi no perd\u00e9s l’assist\u00e8ncia p\u00fablica.<\/p>\n <\/p>\n En quin punt es troben els projectes de Sostre C\u00edvic d’habitatge s\u00e8nior?<\/strong><\/p>\n Estan encara en la fase de reflexi\u00f3, aprofundint com a grup. S\u00f3n els m\u00e9s perfeccionistes de tots. Aix\u00ed com altres tenen molts ideals per\u00f2 de vegades els sacrifiquen per avan\u00e7ar m\u00e9s de pressa, els s\u00e8nior s’ho miren tot sense pressa. Quan parlem amb les administracions sembla que no s’estan adonant de que en els propers 3 anys es jubilaran 3 milions de persones a Espanya. Gent amb recursos, experi\u00e8ncia, alguns fan m\u00e0sters i es veuen amb for\u00e7a i capa\u00e7os de tirar endavant amb el projecte. Molts no entren en els requisits d’Habitatge de Protecci\u00f3 Oficial (HPO) perqu\u00e8 excedeixen els ingressos, per\u00f2 tampoc tenen prou recursos per una promoci\u00f3 nova. En el cas de Can 70 es troben amb aquesta problem\u00e0tica. No poden accedir a l’HPO per\u00f2 alhora veuen que \u00e9s impensable impulsar una promoci\u00f3, el sector immobiliari a Barcelona est\u00e0 molt car, hi ha molts inversors estrangers que compren edificis sencers i aix\u00f2 ha fet que els preus pugin molt.<\/p>\n <\/p>\n Recentment heu guanyat un dels 5 solars del concurs de l\u2019Ajuntament de Barcelona per construir habitatge cooperatiu. Com \u00e9s el projecte que heu presentat a aquest concurs?<\/strong><\/p>\n Es tracta d\u2019un solar al carrer Espronceda del Poblenou per construir 18 habitatges m\u00e9s 1 d’acollida. Els arquitectes autors del projecte s\u00f3n les cooperatives La Col i La Boqueria. El concurs valorava tres eixos: el projecte de conviv\u00e8ncia (com ens organitzem, quins espais compartim), el projecte de barri (es valorava la creaci\u00f3 d\u2019espais de relaci\u00f3 amb el barri o amb alguna entitat), i per \u00faltim el projecte de comunitat (projectes cooperatius o col\u00b7laboratius). En aquest cas, la nostra proposta oferia un habitatge d’acollida. Treballant amb una entitat que tingui experi\u00e8ncia es pot acollir un refugiat. Tamb\u00e9 es va contemplar un espai per col\u00b7locar una nevera solid\u00e0ria.<\/p>\n <\/p>\n Quina \u00e9s la tasca principal que ha desenvolupat Sostre C\u00edvic?<\/strong><\/p>\n A altres pa\u00efsos les alternatives d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge s\u00f3n diverses, per\u00f2 en aquest pa\u00eds nom\u00e9s existeix compra o lloguer i qualsevol altra opci\u00f3 no disposa de cap marc fiscal ni jur\u00eddic que et doni garanties. Per tant, Sostre C\u00edvic \u00e9s pioner en establir aquest marc jur\u00eddic, que el construeix a partir de les lleis que existeixen. Per exemple, no existia cap model de contracte de masoveria urbana a Catalunya i Sostre C\u00edvic va elaborar el marc per treballar amb aquesta alternativa. Fins i tot en l’\u00e0mbit fiscal no existeixen par\u00e0metres de quins impostos cal pagar per una cessi\u00f3 d\u2019\u00fas o d’altres models que no siguin la compra o el lloguer tradicional.<\/p>\n El fet que existeixi una cooperativa amb uns estatuts que defineixi la vinculaci\u00f3 dels socis amb el patrimoni i com es traspassar\u00e0 el patrimoni, permet crear un model, aquesta \u00e9s la tasca m\u00e9s important de Sostre C\u00edvic, que amb els diferents projectes es va construint aquest marc.<\/p>\n La feina principal de Sostre C\u00edvic no s\u00f3n les promocions realitzades fins ara, que s\u00f3n poques, sin\u00f3 establir un marc que permeti canviar el paradigma. Explicar que es pot accedir a l\u2019habitatge no nom\u00e9s des de la compra o el lloguer, sin\u00f3 tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant la cessi\u00f3 d\u2019\u00fas o la masoveria urbana. A altres pa\u00efsos com Dinamarca les cooperatives d\u2019habitatge tenen grans parcs d\u2019habitatge, aix\u00f2 permet la mobilitat dels socis entre diferents ciutats.\u00a0 A Catalunya aix\u00f2 \u00e9s un ideal que s\u2019ha de construir i molts socis de Sostre C\u00edvic inverteixen esfor\u00e7os i diners per fer-ho possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La dificultat d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge continua sent un dels principals problemes a Catalunya, especialment a Barcelona. Quan encara les fam\u00edlies s\u2019estan recuperant dels efectes de la crisi i dels desnonaments per impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer, apareix…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":502487,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35512,35527],"tags":[],"class_list":["post-502467","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-humans-ca","category-entrevistes"],"yoast_head":"\n![](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/02.jpg\")
\n\t\t\t\t![](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/02_1-720x481.jpg\")
\n\t\t\t\t![](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/04-683x1024.jpg\")
\n\t\t\t\t![](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/la-bauma-720x404.jpg\")
\n\t\t\t\t![](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/prova12-720x398.jpg\")
\n\t\t\t\t![](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/N003-720x540.jpg\")
\n\t\t\t\t