{"id":476386,"date":"2017-06-11T09:16:36","date_gmt":"2017-06-11T08:16:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=476386\/"},"modified":"2017-06-11T13:01:12","modified_gmt":"2017-06-11T12:01:12","slug":"alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/","title":{"rendered":"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?"},"content":{"rendered":"

Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal problema <\/a>Publicat a Cr\u00edtic el 5\/6\/2017.<\/a><\/em><\/p>\n

Poc despr\u00e9s de 2030 Catalunya haur\u00e0 augmentat 2 graus la temperatura respecte l\u2019era preindustrial. El m\u00f3n superar\u00e0 aquests 2 graus \u2018cr\u00edtics\u2019 cap a meitat de segle<\/em><\/p>\n

Per Josep Cabayol Virallonga i\u00a0 Siscu Baiges Planas, membres de SICOM<\/em><\/strong><\/p>\n

Inevitablement, les temperatures augmentaran arreu un m\u00ednim de 2\u00baC a causa de la concentraci\u00f3 de gasos d\u2019efecte hivernacle que ja hi ha a l\u2019atmosfera. Globalment, hi arribarem als voltants de mitjan segle. A Catalunya, poc despr\u00e9s de 2030. A mitjan segle ens acostarem a 2\u20195\u00baC m\u00e9s que a 1950. El desembre de 2016, es van superar les 400 parts per mili\u00f3 de CO2 [404,48 ppm] a l\u2019atmosfera, un valor mai superat ens els darrers 800 mil anys. Catalunya disposar\u00e0 d\u2019un 20% menys d\u2019aigua al 2040. Les sequeres seran m\u00e9s llargues i continuades. Els boscos es beuen el 20% de l\u2019aigua disponible. Cal tallar arbres dels boscos i\u00a0 plantar-ne a les ciutats:\u00a0 arrancar ciment i enverdir-les. La dieta actual \u00e9s excessiva. Menys prote\u00efnes animals i m\u00e9s de vegetals. S\u2019ha de decidir lliurament qu\u00e8 mengem i qu\u00e8 plantem.<\/p>\n

El Tercer Informe sobre el Canvi Clim\u00e0tic a Catalunya (des d\u2019ara TICCC)<\/a> publicat a finals de 2016, i basat en el cinqu\u00e8 IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Clim\u00e0tic), deixa clar que la temperatura mitjana de la Terra superar\u00e0 els 2\u00baC cr\u00edtics que hi havia a l\u2019era preindustrial al voltant de mitjan segle. Els acords de la Confer\u00e8ncia de Nacions Unides de Par\u00eds<\/a> alerten que no s\u2019haurien de depassar en cap cas. Per\u00f2 no ser\u00e0 possible. La temperatura ha pujat 0,19\u00baC de mitjana cada 10 anys des de 1950 i fins a 2016. I tot i que hi ha hagut un per\u00edode al comen\u00e7ament de segle en qu\u00e8 l\u2019augment ha estat menor, les dades recents mostren que ha estat temporal, i l\u2019escalfament continua al mateix ritme o superior.<\/p>\n

Tot plegat, a causa de la concentraci\u00f3 de gasos d\u2019efecte hivernacle (des d\u2019ara GEH) que hi ha a l\u2019atmosfera, resultat del sistema econ\u00f2mic capitalista basat en l\u2019energia barata emmagatzemada pel planeta durant 4.000 milions d\u2019anys. Una producci\u00f3 de gasos (di\u00f2xid de carboni CO2, \u00f2xid nitr\u00f3s N2O, met\u00e0 CH4) que continua augmentant. El desembre de 2016 es va arribar a les 400 parts per mili\u00f3 (404,48 ppm), un valor que mai s\u2019havia superat ens els darrers 800 mil anys. Aquests gasos romanen a l\u2019atmosfera i fan predictible l\u2019escalfament que tindrem i assenyalen els efectes en la meteorologia, la temperatura, la disponibilitat d\u2019aigua, els conreus, els aliments, la dieta, els boscos, el medi ambient, i en la salut i els drets socials de les persones. I a l\u2019aire, al mar i al camp. I a les ciutats, viles i pobles.<\/p>\n

Augment de temperatura, insolaci\u00f3 i nits tropicals<\/strong><\/h3>\n

\u201cL\u2019augment de les temperatures \u00e9s inequ\u00edvoc\u201d, asseguren els cient\u00edfics Javier Mart\u00edn Vide, catedr\u00e0tic de Geografia F\u00edsica de la Universitat de Barcelona i coordinador cient\u00edfic del TICCC, Marc Prohom Duran, cap de l\u2019\u00c0rea de Climatologia del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, SMC, i Josep Calb\u00f3 Angrill, professor titular del Departament de F\u00edsica de la Universitat de Girona.\u201d\u00a0\u00a0 \u201cI inevitable en els propers 30 anys\u201d, sempre i quan no ho evitin esdeveniments naturals inesperats o miracles tecnol\u00f2gics que ara mateix no s\u2019esperen.<\/p>\n

Josep Calb\u00f3 Angrill<\/a> \u00a0\u00e9s el coordinador del cinqu\u00e8 cap\u00edtol del TICCC, \u2018Projeccions clim\u00e0tiques i escenaris de futur\u2019, i \u00e9s contundent: \u201cA Catalunya, l\u2019augment de la temperatura des de 1950 i fins ara \u00e9s superior al mundial: 0,24\u00baC per decenni. Aix\u00f2 ens porta a superar el 2\u00baC cr\u00edtics abans de 2040, (entre 2030 i 2045). I si no fem res correm el perill d\u2019assolir els 4\u00baC d\u2019escalfament abans de final de segle\u201d. Marc Prohom Duran<\/a> ens assenyala que la temperatura promig de la Terra haur\u00e0 pujat 2\u00baC en 100 anys i que no hi ha precedents en la hist\u00f2ria del planeta. A m\u00e9s, a partir de 2050, si no s\u2019actua amb contund\u00e8ncia i decisi\u00f3, es pot disparar molt. I alerta: \u201cA punts de l\u2019\u00c0rtic i al nord-est d\u2019Europa, en els primers tres mesos de 2017, s\u2019han produ\u00eft anomalies molt \u2018b\u00e8sties\u2019, de m\u00e9s de 10\u00baC\u201d. Durant abril i maig han continuat les anomalies per\u00f2 no tan exagerades. Les podeu veure en aquest enlla\u00e7 del programa \u2018Copernicus\u2019, de refer\u00e8ncia a nivell europeu.<\/a><\/p>\n

El canvi clim\u00e0tic \u00e9s molt dif\u00edcil de percebre. Ho perceben els ecosistemes. Per fer-nos una idea, diu Calb\u00f3, \u201cun augment de 2\u00baC de la temperatura equival a qu\u00e8 una esp\u00e8cie vegetal hagi de pujar la cota del seu h\u00e0bitat entre 200 i 250 metres\u201d. Postil\u00b7la Prohom: \u201chem fet projeccions al Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya i 2\u00baC significaria situar BCN a la temperatura de M\u00e0laga\u201d. Les projeccions ens diuen que l\u2019any 2050 la temperatura de Catalunya haur\u00e0 pujat al voltant de 2,4\u00baC. Aleshores, el clima que tindr\u00edem seria comparable amb el que hi havia el nord d\u2019\u00c0frica l\u2019any 1950. Indubtablement, molt preocupant i perill\u00f3s.<\/p>\n

El passat mes d\u2019abril, els heli\u00f2grafs de l\u2019Observatori de l\u2019Ebre van detectar que s\u2019ha batut el r\u00e8cord d\u2019hores de sol en un mes: 292,7. Fa temps que, tant l\u2019Observatori de l\u2019Ebre com l\u2019Observatori Fabra, han comprovat que pugen les hores d\u2019insolaci\u00f3: 60 hores m\u00e9s cada decenni a l\u2019Ebre, i 87, al Fabra. \u00c9s a dir, que a Barcelona ara hi ha m\u00e9s de 400 hores de sol m\u00e9s per any. I a l\u2019Ebre, 270. Les estacions han canviat. L\u2019estiu i la primavera s\u2019avancen. La primavera s\u2019escur\u00e7a. I el nombre de dies de gla\u00e7ada al Pirineu ha disminu\u00eft entre 20 i 30 des de 1950.<\/p>\n

Javier Mart\u00edn Vide<\/a> est\u00e0 preocupat per les nits tropicals<\/a>,\u00a0aquelles en qu\u00e8 la temperatura no baixa de 20\u00baC. Cada vegades s\u00f3n m\u00e9s. A l\u2019Observatori Fabra, s\u2019han duplicat respecte fa mig segle. A l\u2019estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica del SMC Barcelona \u2013 Raval, les medicions registren una mitjana de 93,5 nits tropicals\/any des de 2006. Tamb\u00e9 s\u2019han observat nits en qu\u00e8 la temperatura no baixa de 25\u00baC, les anomenades nits t\u00f2rrides: 4,5\/any. S\u00f3n dades preocupants perqu\u00e8 suposa empitjorar la qualitat del descans nocturn, imprescindible per a la bona salut de les persones. Les projeccions indiquen que a 2040\/mitjan segle les nit tropicals seran permanents des de finals de maig i fins a finals de setembre.<\/p>\n

Quadre nits tropicals<\/h4>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Observatori<\/span><\/td>\nMitjana 1951-1960<\/span><\/td>\nMitjana actual (2006-2015)<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Observatori de l\u2019Ebre<\/td>\n28<\/td>\n54<\/td>\n<\/tr>\n
Observatori Fabra<\/td>\n16<\/td>\n37<\/td>\n<\/tr>\n
Observatori Barcelona \u2013 Raval<\/td>\n<\/td>\n93,5<\/td>\n<\/tr>\n
Observatori de Lleida<\/td>\n4<\/td>\n19<\/td>\n<\/tr>\n
Observatori de Girona<\/td>\n0<\/td>\n3<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

Les onades de calor seran m\u00e9s intenses, m\u00e9s freq\u00fcents i m\u00e9s llargues, amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la salut. El 2003, hi va haver a Europa 70.000 defuncions addicionals a causa de l\u2019onada de calor. A Espanya, van ser 8.000, i a Catalunya, 537. Xavier Basaga\u00f1a Flores<\/a>, investigador de ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona) \u00e0 [ \u00a0] , parla de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les onades de calor sobre les persones i alerta que l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 les far\u00e0 m\u00e9s vulnerables: \u201cActualment, moren prematurament a Catalunya 310 persones cada any per la calor, sense que s\u2019activi cap mena d\u2019alerta per evitar-les. A 2040, serien 718\u201d. Si al canvi clim\u00e0tic li afegim la feblesa que suposa l\u2019envelliment, les persones mortes abans d\u2019hora cada any arribaran a 2.500.<\/p>\n

Les onades de calor, doncs, augmentaran la morbiditat, la quantitat d\u2019\u00e9ssers vius que emmalalteixen en un lloc i temps determinat, i la mortalitat. Per tant, els sistemes d\u2019alerta de calor no s\u2019han d\u2019activar tan sols per temperatures m\u00e0ximes, sin\u00f3 tamb\u00e9 per m\u00ednimes. Javier Mart\u00edn Vide aix\u00ed ho ha demanat a l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal<\/a>\u00a0i al Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya<\/a>\u00a0argumentant que \u201ctant la mortalitat com la morbiditat, augmenten m\u00e9s amb les temperatures m\u00ednimes altes que no pas amb les m\u00e0ximes\u201d.<\/p>\n

Resumint, diu Prohom: \u201cLes projeccions de temperatura per a 2040\/mitjan segle a Catalunya indiquen un augment progressiu de tots els indicadors, nits t\u00f2rrides, dies c\u00e0lids, onades de calor (longitud i intensitat). A punts de la costa, les nits tropicals seran perp\u00e8tues entre finals de maig i finals de setembre. La temperatura en augment a un ritme de 0,24\u00baC per decenni\u201d.<\/p>\n

Butllet\u00ed Anual d\u2019Indicadors Clim\u00e0tics<\/a><\/p>\n

Per enc\u00e0rrec del govern brit\u00e0nic, l\u2019economista Nicholas Stern va presentar, l\u2019octubre de 2006, un informe \u00e0 sobre l\u2019impacte del canvi i l\u2019escalfament global a l\u2019economia mundial i conclo\u00efa<\/a>: \u201cEs necessita una inversi\u00f3 equivalent a l\u20191% del PIB mundial per mitigar els efectes del canvi clim\u00e0tic. No fer-ho abocar\u00e0 a una recessi\u00f3 que costar\u00e0 un m\u00ednim del 5% i un m\u00e0xim del 20% del PIB mundial\u201d. Des de aleshores, i en la pr\u00e0ctica, no s\u2019ha fet res. I el que s\u2019ha fet, s\u2019ha fet tard. Els 2\u00baC d\u2019augment de temperatura s\u00f3n inevitables i el que cal \u00e9s evitar el catastr\u00f2fic augment de 4\u00baC o el col\u00b7lapsant de 6\u00baC. Caldria un m\u00ednim dels diners equivalents al 5% del PIB, deixar el petroli sota terra, fer la transici\u00f3 a les energies renovables i reduir el consum de materials i energia que exigeix un planeta finit amb recursos finits. Al 2020, quan entrin en vigor els acords de Par\u00eds, se sabr\u00e0 qui s\u2019apunta. Stern va certificar que el canvi clim\u00e0tic incidia en els elements b\u00e0sics de la vida humana: l\u2019acc\u00e9s a l\u2019aigua, als aliments, a la salut, al medi ambient.<\/p>\n

Pluges lleugerament a la baixa. 20% menys de disponibilitat d\u2019aigua<\/strong><\/h3>\n

CAT 2040 disposar\u00e0 d\u2019un 20% menys d\u2019aigua i d\u2019un 15\/20% menys de pluja. Les sequeres seran m\u00e9s llargues i continuades. La pluja anir\u00e0 a la baixa amb un ritme de descens de 1,7 per decenni. A l\u2019estiu el descens ser\u00e0 del 5% per decenni. Des de 1950 i fins avui, la reducci\u00f3 de la pluja \u00e9s d\u2019un 11%.<\/p>\n

Les dades, per\u00f2, diuen que no s\u00f3n prou robustes com per assegurar que definitivament plour\u00e0 menys. Els models indiquen que les variacions durant els darrers 60 anys no s\u00f3n prou significatives.<\/p>\n

Al Prepirineu i Pirineu plou menys i les temperatures pugen m\u00e9s (+ 0,35\u00ba per decenni) que a la resta del pa\u00eds. \u00c9s a dir, a l\u2019estiu baixa la precipitaci\u00f3 a les cap\u00e7aleres dels rius, les \u00e0rees fonamentals de prove\u00efment. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els rius portaran menys aigua i la disponibilitat per boca i reg anir\u00e0 cap avall. A m\u00e9s, pel fet d\u2019augmentar la temperatura, el s\u00f2l es resseca i necessita m\u00e9s aigua. I s\u2019incrementa l\u2019evaporaci\u00f3. Tot plegat ens porta a un escenari en el qual, encara que plogu\u00e9s el mateix \u2013que segurament no ser\u00e0 el cas -, hi hauria menys aigua disponible, amb sequeres m\u00e9s freq\u00fcents i perllongades.<\/p>\n

A mitjan segle, els models assenyalen una disminuci\u00f3 dels recursos h\u00eddrics \u2013 aigua blava \u2013 del 9,4% al Pirineus i Prepirineu (b\u00e0sics per a la regulaci\u00f3 dels embassaments i la gesti\u00f3 antr\u00f2pica i ecol\u00f2gica), del 18,2% a les comarques interiors, i fins al 22% al litoral. A la zona meridional, la disminuci\u00f3 dels recursos h\u00eddrics ser\u00e0 molt m\u00e9s elevada: 70% dels valors actuals.<\/p>\n

No queda demostrat en els estudis realitzats fins ara que les precipitacions hagin de ser significativament m\u00e9s extremes (que plogui m\u00e9s fort i amb menys temps), tot i que alguns models com els elaborats a l\u2019Observatori de l\u2019Ebre, comencin a detectar que plour\u00e0 menys dies, de manera m\u00e9s intensa i en temporades en qu\u00e8 habitualment no ho feia. El sistema de recollida d\u2019aig\u00fces aleshores podria quedar afectat.<\/p>\n

No hi ha evid\u00e8ncia clara que hagin d\u2019augmentar les inundacions.<\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2, les rierades locals, a causa de les construccions humanes que incrementen l\u2019exposici\u00f3 i la vulnerabilitat.<\/p>\n

Explica Javier Mart\u00edn Vide: \u201cTenim grans deserts cap als 30 graus de latitud perqu\u00e8 hi ha un cintur\u00f3 d\u2019anticiclons a les capes mitjanes de l\u2019atmosfera que fan de tapadora. Aquest cintur\u00f3 es despla\u00e7a una mica cap al nord a l\u2019estiu i cap al sud a l\u2019hivern i aix\u00f2 explica que, en conjunt, l\u2019estiu sigui m\u00e9s sec que l\u2019hivern. En un planeta m\u00e9s c\u00e0lid, aquest cintur\u00f3 es despla\u00e7ar\u00e0 una mica m\u00e9s cap al Nord. Per tant, el Mediterrani veur\u00e0 redu\u00efdes les seves precipitacions. Des de 1997 fins a 2016, a Catalunya ha plogut menys de la mitjana.<\/p>\n

En resum, tot indica que l\u2019any 2040, disposarem d\u2019un 20% menys d\u2019aigua al conjunt de Catalunya. La disminuci\u00f3 de la pluja anual a tot el territori catal\u00e0 ser\u00e0 del 15\/20% respecte a 1950. Hi haur\u00e0 escassetat d\u2019aigua.<\/p>\n

Descriu Josep Mas-Pla<\/a>, professor del departament de Ci\u00e8ncies Ambientals de la Universitat de Girona i investigador de l\u2019Institut Catal\u00e0 de Recerca de l\u2019Aigua: \u201cLa pluja i el cabals dels rius, minvaran. La demanda es mantindr\u00e0. La infiltraci\u00f3 baixar\u00e0. El cabal baixar\u00e0. Al mar arribar\u00e0 menys aigua. El riu ha de portar un cabal de manteniment que no es compleix enlloc. L\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua, ha rebaixat al 60% els cabals necessaris que regien perqu\u00e8 no en complien cap. Els rius han de disposar dels cabals ecol\u00f2gics. Els deltes estan en perill\u201d.<\/p>\n

L\u2019agricultura, gran consumidora d\u2019aigua ara i en el futur<\/strong><\/h3>\n

L\u2019agricultura \u00e9s, en termes generals, la gran consumidora d\u2019aigua a Catalunya. Com que augmentaran les sequeres, baixar\u00e0 la productivitat de les terres i la producci\u00f3 d\u2019aliments. Les collites avui ja s\u2019avancen en el temps. En el futur, necessitaran m\u00e9s aigua i no n\u2019hi haur\u00e0.<\/p>\n

Catalunya est\u00e0 formada per tres \u2018pa\u00efsos\u2019 diferents: els Pirineus, l\u2019interior i la costa. En alguns llocs, l\u2019augment de la temperatura far\u00e0 que les plantes comencin el seu cicle fenol\u00f2gic, la seva vida vegetativa \u2013sortir les fulles, les flors-\u00a0 abans. En altres llocs, la sequera ser\u00e0 prou forta com perqu\u00e8 el cicle no es pugui comen\u00e7ar. Per exemple, a l\u2019Observatori de la Serra d\u2019Almos, a la Ribera d\u2019Ebre, han comprovat que les plantes floreixen 20 dies abans i les fulles cauen m\u00e9s tard que el que fins ara era habitual.<\/p>\n

A Catalunya, nom\u00e9s reguen el 30% dels pagesos. Un 70% de la superf\u00edcie agr\u00edcola \u00e9s de sec\u00e0. De sec\u00e0 estricte, radical, d\u2019on dif\u00edcilment es pot obtenir aigua del fre\u00e0tic perqu\u00e8 puja m\u00e9s l\u2019extracci\u00f3 \u2013energia\/depuraci\u00f3\u2013 que no pas el benefici possible. Per tal que la gent es pugui guanyar la vida al camp, cal aigua. No a tot arreu hi haur\u00e0 prou aigua per regar. Qu\u00e8 faran, presumiblement, els pagesos? La temptaci\u00f3 seria fer pous m\u00e9s profunds. Hi podria haver, doncs, un exc\u00e9s de perforacions, tot i les lleis reguladores.<\/p>\n

Diu Mas Pla: \u201cA Sant Celoni i Hostalric les ind\u00fastries fan pous a quinze metres del riu, xuclen l\u2019aigua i deixen seca la Tordera on hi ha fonts alternatives. S\u2019han de fer estudis per veure la pot\u00e8ncia dels cabals subterranis i no s\u00f3n gaire cars. A 30 o 40 metres de profunditat trobar\u00edem aigua de qualitat, poc mineralitzada. Els recursos subterranis profunds s\u00f3n de sistemes molt grossos i tindrien una resili\u00e8ncia molt m\u00e9s alta al canvi clim\u00e0tic\u201d.<\/p>\n

Sequeres: cada cop m\u00e9s intenses i freq\u00fcents<\/strong><\/h3>\n

\u201cEl gran factor limitador que tenim a Catalunya \u00e9s l\u2019aigua\u201d, assegura I\u00f1aki Gili J\u00e1uregui<\/a>, responsable de Mitigaci\u00f3 de l\u2019Oficina Catalana de Canvi Clim\u00e0tic.\u00a0L\u2019evid\u00e8ncia m\u00e9s clara de l\u2019increment de les sequeres \u00e9s l\u2019augment de dies consecutius sense pluja: les ratxes seques. Hem tingut sequeres rigoroses en el passat, per\u00f2 \u00e9s indiscutible que van a m\u00e9s. I seran m\u00e9s llargues i continuades. Els s\u00f2ls seran m\u00e9s secs a la primavera i el per\u00edode sec estival s\u2019allargar\u00e0, cosa que afectar\u00e0 els ecosistemes i l\u2019agricultura. Hi haur\u00e0 menys cabal disponible, el volum de neu emmagatzemada al Pirineu ser\u00e0 m\u00e9s petit i el desgla\u00e7 s\u2019avan\u00e7ar\u00e0.<\/p>\n

La sequera del per\u00edode 2015-2016 va ser for\u00e7a important. Als dos observatoris amb m\u00e9s cobertura temporal de dades (l\u2019Ebre i el Fabra) es van registrar r\u00e8cords. Al Fabra, a la serra de Collserola, a 400 metres sobre el nivell del mar, van observar una ratxa seca de 94 dies consecutius amb una precipitaci\u00f3 inferior a 1mm (entre el 4\/5\/15 i el 5\/2\/2016). En aquest mateix observatori, l\u2019any 2015 va ser el m\u00e9s sec mai observat des de 1913. Consulta les dades.<\/a><\/p>\n

El 2016 tamb\u00e9 ha estat un any molt sec. Les alzines sureres de l\u2019Albera s\u2019han assecat. Al Maresme, van morir 800 hect\u00e0rees de pi pinyer atacats per una plaga de l\u2019escarabat \u2018tomicus destruens\u2019. Consulta les dades.<\/a><\/p>\n

Van morir per tres causes: manca de gesti\u00f3 forestal i, per tant, m\u00e9s vulnerabilitat dels arbres; sequera prolongada i feblesa dels arbres.<\/p>\n

Cal reduir massa forestal: tallar arbres als boscos (i plantar-ne a les poblacions)<\/strong><\/h3>\n

Catalunya t\u00e9 un 64% de superf\u00edcie forestal, la majoria privada. A Europa, nom\u00e9s tenen m\u00e9s boscos que Catalunya, R\u00fassia, Finl\u00e0ndia, \u00c0ustria i Su\u00e8cia. Des dels anys 70 del segle passat no s\u2019explota el bosc com cal, ja que nom\u00e9s el 25% de les parcel\u00b7les estan gestionades, segons el departament d\u2019Agricultura. Els arbres han aprofitat la manca de gesti\u00f3 i la terra abandonada per proliferar: abandonament rural, colonitzaci\u00f3 natural de camp a prat, de prat a matollar i de matollar a bosc.<\/p>\n

Hi ha conques que han guanyat entre un 10 i un 12% de massa forestal. I l\u00f2gicament, precisen m\u00e9s aigua per viure. Avui en dia, Catalunya perd un 20% de l\u2019aigua disponible en les cap\u00e7aleres dels grans rius de les conques internes. Moltes fonts no ragen perqu\u00e8 els arbres s\u2019han apoderat de l\u2019aigua.<\/p>\n

Hi ha zones boscoses amb una elevad\u00edssima intensitat per hect\u00e0rea, on els arbres que competeixen entre ells pel s\u00f2l, els nutrients i l\u2019aigua, s\u00f3n febles, vulnerables, prims, amb poca capacitat de maduraci\u00f3 i, sobretot, s\u00f3n\u00a0 vertaderes bombes hidr\u00e0uliques. Cada any, la biomassa dels boscos s\u2019incrementa de l\u2019ordre d\u2019un mili\u00f3 i mig de tones que es van acumulant. Hi ha parcel\u00b7les de boscos que en lloc de tenir 1.000 o 2.000 exemplars per hect\u00e0rea en tenen 7, 8 o 10.000.<\/p>\n

Paradoxalment, sobrarien arbres en alguns boscos mediterranis, malgrat que aquesta asseveraci\u00f3 topi amb arrelades idees urbanes o conservacionistes. Quants menys arbres hi hagi en una determinada superf\u00edcie, m\u00e9s recursos, aigua, s\u00f2l i nutrients, estaran disponibles per a cadascun.<\/p>\n

Tot plegat \u00e9s el resultat de l\u2019atomitzaci\u00f3 de la propietat forestal i del baix\u00edssim rendiment que s\u2019obt\u00e9 del bosc, inferior a la despesa que cal per extreure la fusta, la llenya, la pinya o la biomassa. Les explotacions agr\u00edcoles familiars han baixat en un 70% en 15 anys i les parcel\u00b7les es van concentrant cada cop en menys mans. Gent que explotava un tros del territori ara \u00e9s assalariat. A Catalunya, queden 26.000 pagesos\/es, el 2% de la poblaci\u00f3 activa. El 38% tenen 65 anys o m\u00e9s.<\/p>\n

Explica Gabriel Borr\u00e0s Calvo<\/a>, bi\u00f2leg i responsable de l\u2019\u00e0rea d\u2019Adaptaci\u00f3 de l\u2019Oficina Catalana del Canvi Clim\u00e0tic: \u201cQualsevol material vegetal, per construir la seva mat\u00e8ria org\u00e0nica, capta energia del sol, aigua de la terra i CO2 de l\u2019atmosfera. Actuen com a embornals de carboni, carboni que se sostreu de l\u2019atmosfera i es queda en la mat\u00e8ria org\u00e0nica del vegetal. Aix\u00f2 \u00e9s compleix si aquests vegetals tenen unes condicions no estressants. Quan hi ha masses boscoses altament poblades i que, per tant, estan en situaci\u00f3 d\u2019estr\u00e8s, es produeix el fet contrari: respiren molt m\u00e9s que no pas fotosintetitzen. I, per tant, s\u00f3n emissores netes de CO2\u201d.<\/p>\n

I hem de pensar, a m\u00e9s a m\u00e9s, que perqu\u00e8 un arbre fixi un gram de carboni s\u00f3n necessaris 500 grams d\u2019aigua. Com m\u00e9s puja la temperatura, m\u00e9s demanda d\u2019aigua hi ha per part de l\u2019atmosfera, i m\u00e9s s\u2019incrementa l\u2019evapotranspiraci\u00f3. En tenir una part important dels boscos estressats i sense gesti\u00f3, menys aigua va als rius. En definitiva, a mateixa precipitaci\u00f3 en una conca, menys aigua blava que es genera perqu\u00e8 s\u2019evapotranspira.<\/p>\n

El gran foc ja ha comen\u00e7at per\u00f2 encara no es veuen les flames<\/strong><\/h3>\n

El \u2018gran incendi forestal\u2019 a Catalunya ja fa temps que ha comen\u00e7at. Tan sols falta saber quan veurem les flames, quan i on comen\u00e7ar\u00e0. Ja estem patint incendis fora de temporada. Ens recorda M. Carme Llasat Botija<\/a>, professora del Departament de F\u00edsica Aplicada de la Universitat de Barcelona, autora del cap\u00edtol \u2018Riscos d\u2019origen clim\u00e0tic\u2019 del TICCC,\u00a0que en els darrers temps \u201cels incendis a Catalunya han baixat en nombre i en hect\u00e0rees cremades, per\u00f2 no es pot abaixar la gu\u00e0rdia perqu\u00e8 les condicions m\u00e9s extremes de temperatura, humitat i precipitaci\u00f3 previstes apunten cap a un augment del nombre d\u2019incendis\u201d.<\/p>\n

Marc Castellnou\u00a0Ribau<\/a>, cap de l\u2019\u00c0rea del Grup d\u2019Actuaci\u00f3 Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat,\u00a0alerta: \u201cHi haur\u00e0 grans incendis a les comarques catalanes per\u00f2 el \u2018Gran Incendi\u2019 ser\u00e0 al Prepirineu i anir\u00e0 des de Navarra fins a les Gavarres. Un foc que podria arribar a cremar 300.000 hect\u00e0rees, donada la massa forestal cont\u00ednua sense gestionar, les condicions dels boscos d\u2019aquest territori i el canvi clim\u00e0tic\u201d. Ser\u00e0, diu, abans de 2040.<\/p>\n

I va, fins i tot, m\u00e9s enll\u00e0: \u201cEl Prepirineu \u00e9s la zona on l\u2019efecte del canvi clim\u00e0tic \u00e9s m\u00e9s contundent\u201d. Les serres de Tarragona als 80 ja van comen\u00e7ar a patir incendis que han renovat l\u2019ecosistema. A Barcelona, fou als 90. Els boscos del Prepirineu no han sofert grans pertorbacions. S\u00f3n, per tant, boscos envellits que estan molt fora de rang clim\u00e0tic. Altres boscos (Prades, els Ports) estan m\u00e9s adaptats al clima actual. Els del Prepirineu estan acumulant una proporci\u00f3 de material mort m\u00e9s gran que de material viu. Quan un bosc supera aquest llindar (70% de mort i 30% de viu) t\u00e9 les condicions per cremar amb alta intensitat.<\/p>\n

El passat mes de febrer, un grup d\u2019experts de la Uni\u00f3 Europea, amb en Marc Castellnou entre ells, es van despla\u00e7ar a Xile per analitzar els darrers incendis que aquest pa\u00eds ha patit. En dues setmanes, es va cremar el doble de l\u2019extensi\u00f3 de Catalunya. Eren zones de clima mediterrani. Foren focs d\u2019enorme voracitat, capa\u00e7os de cremar 8.000 hect\u00e0rees en una hora, l\u2019equivalent a tota la serra de Collserola de Barcelona.<\/p>\n

Malauradament, els incendis de Xile ens porten a una nova generaci\u00f3 de foc, la sisena. Situacions pr\u00f2pies d\u2019incendis de cinquena generaci\u00f3 (simultane\u00eftat de grans focs en una zona concreta), per\u00f2 lligades als efectes del canvi clim\u00e0tic a escala continental. Tempestes de foc, conseq\u00fc\u00e8ncia de sequeres de llarga durada, clima extrem i una determinada fenologia de la vegetaci\u00f3. A Catalunya, ja vam intuir aquest rang d\u2019incendi el 2012 amb els focs de l\u2019Alt Empord\u00e0. Causa espant entre els bombers que a Catalunya es produeixi un incendi de sisena generaci\u00f3.<\/p>\n

Seguretat aliment\u00e0ria: un desafiament, una oportunitat<\/strong><\/h3>\n

El canvi clim\u00e0tic (augment de GEH a l\u2019atmosfera), l\u2019augment de la temperatura, la reducci\u00f3 de la pluja, l\u2019escassetat d\u2019aigua, les sequeres, faran que es produeixin menys quilos de productes agroalimentaris, que seran de qualitat diferent. L\u2019agricultura que tenim a Catalunya no \u00e9s la de sempre. Hi ha varietats que es van introduir als anys 70 del segle passat. Hi haur\u00e0, inevitablement, canvis per\u00f2 no es perdran ni la fruita, ni les hortalisses ni el vi. Es perdran, b\u00e0sicament, aquelles introdu\u00efdes amb criteris de mercat, no les de tota la vida.<\/p>\n

A m\u00e9s de la relaci\u00f3 amb l\u2019aigua ja explicada, l\u2019agricultura i la ramaderia ens generen aquestes preguntes: pot assolir Catalunya al 2040 la seguretat aliment\u00e0ria? Pot fer-ho a base d\u2019agricultura org\u00e0nica? L\u2019actual model ramader permet caminar cap a l\u2019autosufici\u00e8ncia? Com s\u2019ha de gestionar el nitrogen?<\/p>\n

Robert Sav\u00e9 Montserrat<\/a> , coordinador de vitivinicultura de l\u2019Institut de Recerca i Tecnologia Agroaliment\u00e0ries (IRTA) i professor de Biologia a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, pensa que no \u00e9s possible abastir Catalunya tan sols amb agricultura org\u00e0nica i prefereix parlar de seguretat aliment\u00e0ria, entesa com la que permet mantenir uns est\u00e0ndards de vida amb els propis recursos (s\u00f2l, aigua i energia).<\/p>\n

\u201cL\u2019agricultura org\u00e0nica \u00e9s fant\u00e0stica (als nostres fetges hi ha DDT i en canvi al dels nostres n\u00e9ts no n\u2019hi haur\u00e0). Revaloritza el sabor. Per\u00f2 \u00e9s cara. Estem davant d\u2019un problema important perqu\u00e8 l\u2019agricultura org\u00e0nica produeix menys per unitat de superf\u00edcie. Dif\u00edcilment substituir\u00e0 la convencional perqu\u00e8 necessitem tones d\u2019aliments\u201d.<\/p>\n

I a m\u00e9s, afegeix Sav\u00e9, no hi ha literatura cient\u00edfica que pugui avalar que un producte org\u00e0nic sigui millor que un de convencional (si s\u2019han seguit les normes de la UE). \u201cAix\u00f2 s\u00ed, \u00e9s cert que els productes org\u00e0nics no han passat per c\u00e0meres i disposen d\u2019unes propietats organol\u00e8ptiques que els convencionals no tenen habitualment\u201d.<\/p>\n

Josep Tus\u00f3n Valls<\/a>, enginyer t\u00e8cnic\u00a0 agr\u00edcola i membre de l\u2019associaci\u00f3 ERA (Espai de Recursos Agroecol\u00f2gics), sost\u00e9 que s\u00ed seria possible arribar a m\u00e9s del 98% de sobirania aliment\u00e0ria sempre i quan s\u2019orient\u00e9s el sector agrari a produir els aliments que necessiten els 7\u20195 milions d\u2019habitants. Ara mateix, assegura Tus\u00f3n, nom\u00e9s el 30% del que mengem es produeix a Catalunya. Som deficitaris en lleguminoses, hortalisses i cereals. Contr\u00e0riament, s\u2019exporta una part molt important d\u2019all\u00f2 que produeix l\u2019agricultura i la ramaderia i, alhora, s\u2019importa una gran part dels aliments que precisen els animals (5 milions de tones, en especial de blat de moro, soja, cereals i animals petits).<\/p>\n

Assenyala Maria Teresa Sebasti\u00e0 \u00c1lvarez<\/a>, professora de Bot\u00e0nica a l\u2019Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Enginyeria Agr\u00e0ria de la Universitat de Lleida i responsable de l\u2019\u00c0rea d\u2019Ecologia Vegetal i Bot\u00e0nica Forestal del Centre Tecnol\u00f2gic Forestal de Catalunya: \u201cDes del punt de vista agroalimentari, diria que cal apostar per una agricultura amb menys demanda de petroli, tirant cap a l\u2019ecologia, amb menys entrades de fertilitzants i pesticides\u201d. Tot org\u00e0nic?, es pregunta Sebasti\u00e0: \u201c\u00c9s una via m\u00e9s eficient, amb menys fertilitzants, menys gasos d\u2019efecte hivernacle i menys despesa d\u2019aigua. Si augmenta la producci\u00f3, baixar\u00e0 el preu. Hi ha gent que pensa que no n\u2019hi haur\u00e0 prou\u00b8 que la producci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s baixa, que necessitem molts aliments. No estic segura que no es pugui aconseguir\u201d.<\/p>\n

Afegeix Gustavo Duch Guillot<\/a>, veterinari, escriptor i investigador: \u201cNo es practica una agricultura que entengui la terra com a substrat viu i no com a recipient. Hi ha el carboni que hi ha. Pot estar inorg\u00e0nic a l\u2019aire o dipositat als nostres cossos o a la terra. L\u2019anem tirant a l\u2019atmosfera i la manera m\u00e9s sensata d\u2019actuar \u00e9s tornar-lo a la terra. En la mesura que tenim els cicles desconnectats, no tenim aquella imatge que l\u2019agricultura \u00e9s circular i amb la \u2018merda\u2019 dels porcs es fan adobs. Catalunya hauria de ser com una gran finca agr\u00e0ria, en qu\u00e8 el cicle torna a comen\u00e7ar\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 sobretot, remarca Tus\u00f3n, cal canviar la dieta aliment\u00e0ria: no podem abastir la dieta que consumim des de la producci\u00f3 agr\u00edcola de qu\u00e8 disposem. Per produir-la, caldria tres vegades la superf\u00edcie cultivable. Ara b\u00e9, la dieta actual \u00e9s irracional. Avui dia, consumim m\u00e9s de mig quilo setmanal d\u2019aliments animals i n\u2019hi hauria prou amb un m\u00e0xim de 350\/500g. Per aconseguir la quasi sobirania, caldrien 857.250 ha. de terra f\u00e8rtil de sec\u00e0 (CAT en disposa de 841.830, de les quals 264.462 s\u00f3n de regadiu, la qual cosa permetria, en ser m\u00e9s riques les terres regades, suplir el petit d\u00e8ficit d\u2019hect\u00e0rees).<\/p>\n

I postil\u00b7la Duch: \u201cCal canviar el sistema alimentari per mitigar els efectes en el canvi clim\u00e0tic. A Catalunya, ens hi hem de posar urgentment. Tenim un sistema alimentari on est\u00e0 deslligada la producci\u00f3 de la terra. Tenim una producci\u00f3 molt b\u00e8stia de porcs per\u00f2 que no s\u2019alimenten amb la nostra terra sin\u00f3 amb la que tenim espoliada o llogada a pa\u00efsos del Sud que estan produint per nosaltres\u201d.<\/p>\n

Ramaderia: els porcs, un mal negoci pel medi ambient. Contaminen el s\u00f2l i les aig\u00fces.<\/p>\n

Diu Tus\u00f3n: \u201cUn porc, per produir un quilo de prote\u00efna, en necessita cinc de vegetals. Significa malbaratar recursos. I aix\u00f2 sense comptar que aquests porcs, bona part dels quals s\u2019exporten, excreten gasos de met\u00e0 i nitrats\/purins, que contaminen les aig\u00fces, la terra i l\u2019ambient\u201d.<\/p>\n

Coincideix Sav\u00e9: \u201cEls purins dels porcs s\u00f3n un gran problema. El nitrat que trobem als pous, al fre\u00e0tic, ja hi va comen\u00e7ar a entrar fa 15 o 20 anys. Si ara deix\u00e9ssim d\u2019aplicar purins, el 2040 encara en tindr\u00edem la meitat. Estem davant d\u2019un problema de pa\u00eds que ha apostat per un determinat sistema productiu i que possiblement ha superat la capacitat de c\u00e0rrega de bestiar que hi pot haver per superf\u00edcie. Soluci\u00f3? Produir d\u2019una altra manera o produir una altra cosa. No \u00e9s senzill. Hi ha persones involucrades en aquest sistema de vida\u201d.<\/p>\n

I\u00f1aki Gili: \u201cEl gran problema que genera aquesta ind\u00fastria \u00e9s l\u2019aigua i el met\u00e0, per\u00f2 en especial l\u2019aigua. Les filtracions de nitrats als aq\u00fc\u00edfers, als pous, s\u00f3n una amena\u00e7a creixent, insostenible. Potser aquest model ha arribat al seu l\u00edmit, si no l\u2019ha ultrapassat. \u00c9s massa intens\u201d.<\/p>\n

Maria Teresa Sebasti\u00e0: \u201cHi ha p\u00e8rdues d\u2019efici\u00e8ncia en cada nivell tr\u00f2fic. Si et menges la col, \u00e9s m\u00e9s eficient que si et menges la vaca que es menja la col. I estalvies l\u2019efecte hivernacle. Els remugants emeten molt met\u00e0. A la gent que no vol deixar de menjar carn els diria que mengi carn de m\u00e9s qualitat (d\u2019animals de pastura) i en menys quantitat. Els vegetals poden cobrir aquestes necessitats\u201d.<\/p>\n

La Pesca<\/strong><\/h3>\n

En pesca hi ha una progressiva p\u00e8rdua d\u2019h\u00e0bitat i biodiversitat. Els ecosistemes marins costaners i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la pesca costanera, de gran tradici\u00f3 a Catalunya, estan afectats per la sobreexplotaci\u00f3, la destrucci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bitat, l\u2019acidificaci\u00f3 del mar i el canvi clim\u00e0tic. Tot plegat podria causar un decreixement de les captures de fins el 20%.<\/p>\n

L\u2019augment de la temperatura de l\u2019aigua afecta negativament trets biol\u00f2gics de les esp\u00e8cies marines com ara la reproducci\u00f3, el creixement i la condici\u00f3 f\u00edsica. Mengem panga perqu\u00e8 el nostre llu\u00e7 \u00e9s m\u00e9s\/massa car, diu Sav\u00e9. El peix de la mediterr\u00e0nia s\u2019acaba. Inevitablement hi haur\u00e0 menys peix.<\/p>\n

\u201cSi tota la Humanitat es pass\u00e9s a una dieta vegetariana, podr\u00edem acabar amb el canvi clim\u00e0tic. \u00c9s una via clara. Canviar la forma d\u2019alimentar-nos estaria b\u00e9\u201d, conclou Maria Teresa Sebasti\u00e0.<\/p>\n

La Mediterr\u00e0nia: puja de nivell i de temperatura<\/strong><\/h3>\n

Josep Pascual Massaguer, t\u00e8cnic agr\u00edcola i meteor\u00f2leg, \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/josep-pascual-massaguer\/<\/a> ]\u00a0 fa m\u00e9s de 40 anys que mesura el nivell del mar i la temperatura. La temperatura de l\u2019aigua de la mar Mediterr\u00e0nia, diu Pascual, ha pujat de promig a la superf\u00edcie 0,3\u00baC per decenni des de 1974: 1,3\u00baC en 43 anys. A nivell global, l\u2019augment \u00e9s equivalent. Taula de temperatures a l\u2019Estartit \u00e0 http:\/\/meteolestartit.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/actualitzaci%C3%B3-temp-mar-lEstartit.pdf<\/a><\/p>\n

El mar, a causa fonamentalment de l\u2019augment de la temperatura que dilata l\u2019aigua, ha pujat de nivell 4 mil\u00b7l\u00edmetres cada any de promig: 10 cm des de 1990. En els darrers 20 anys, en els 10 quil\u00f2metres que van de Begur a l\u2019Estartit, les platges han reculat 60 cent\u00edmetres per any i de promig. \u00c9s a dir, en els darrers 20 anys, les platges entre Begur i l\u2019Estartit han retrocedit 12 metres (de manera irregular, ja que a uns llocs avan\u00e7a i a d\u2019altres recula).<\/p>\n

Pascual no dubta en advertir que els deltes del Ter, del Llobregat i de l\u2019Ebre estan amena\u00e7ats. Els temporals de mar \u201centren\u201d cada cop m\u00e9s. El Delta de l\u2019Ebre \u00e9s en greu risc, per\u00f2 tamb\u00e9 la resta de deltes de rius catalans, aix\u00ed com tot el litoral catal\u00e0. La pujada del mar com a efecte del canvi clim\u00e0tic i la no arribada de sediments en s\u00f3n les principals causes. Les hidroel\u00e8ctriques, en no voler obrir les comportes baixes dels embassaments, no permeten la circulaci\u00f3 de sediments.<\/p>\n

Quim P\u00e9rez G\u00f3mez, d\u2019Aigua \u00e9s Vida i Ecologistes en Acci\u00f3, \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/quim-perez-gomez\/<\/a> ] \u00a0afirma: \u201cVeig un futur molt alarmant pel Delta de l\u2019Ebre i el litoral catal\u00e0 si no fem arribar sediments per mantenir l\u2019equilibri entre la terra i el mar. S\u2019han constru\u00eft massa barreres i s\u2019altera la funci\u00f3 arrossegadora dels cabals generadors i dels corrents marins\u201d.<\/p>\n

El sistema litoral est\u00e0 molt modificat. I l\u2019ocupaci\u00f3 humana \u00e9s massa intensa. La proliferaci\u00f3 de passeigs mar\u00edtims i de ports n\u00e0utics, que canvien els corrents marins i els arrossegaments de sorra, est\u00e0 alterant negativament tot el litoral. Bona part de la costa catalana est\u00e0 sotmesa a un r\u00e8gim h\u00eddric de rieres on l\u2019aigua nom\u00e9s baixa quan plou fort. El creixement urban\u00edstic que ha enva\u00eft les rieres, no nom\u00e9s impedeix la baixada de saul\u00f3 a les platges sin\u00f3 que causa estralls al territori i envia residus de tota mena a la costa i al mar. Aquesta contaminaci\u00f3 no es resol amb depuradores ni sanejament costaner.<\/p>\n

\u201cNo podem salvar totes les platges\u201d, diu M. Carme Llasat. Haurem de triar quines platges se salven i quines no, perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 prou sorra. La que es fa servir extreta del fons mar\u00ed proper a la costa, \u00e9s inefica\u00e7 i resulta arrossegada quan esdev\u00e9 el primer temporal fort.<\/p>\n

Jordi Salat Umbert, ocean\u00f2graf de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Mar, \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/jordi-salat-umbert\/<\/a> ] posa el dit a la nafra: \u00a0\u201cEls principals problemes s\u00f3n: l\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019espai litoral tot modificant-lo, l\u2019arribada de contaminants (entesos com productes aliens a l\u2019entorn mar\u00ed o en concentracions per damunt les naturals) a les aig\u00fces marines\u00a0 i l\u2019alteraci\u00f3 del l\u2019ecosistema mar\u00ed per explotaci\u00f3 d\u2019algunes poblacions i modificaci\u00f3 de l\u2019estructura del fons. Cal\u00a0evitar la\u00a0regeneraci\u00f3 de platges amb sorra \u201d.<\/p>\n

Vindr\u00e0 una nova ind\u00fastria, diu l\u2019arquitecta, urbanista i activista social, Itziar Gonz\u00e1lez Vir\u00f3s \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/itziar-gonzalez-viros\/<\/a> ] \u201cUna ind\u00fastria de la transici\u00f3, de la deconstrucci\u00f3 de la Costa Brava, de la costa catalana, de la valenciana, que seran xuclades pel mar. Aix\u00f2 ens donar\u00e0 una gran autoestima com a esp\u00e8cie. Un dels meus somnis \u00e9s buscar sortida a la m\u00f2mia de Marina d\u2019Or (que ha fet fallida i espatlla el paisatge). Cal redecidir qu\u00e8 s\u2019hi far\u00e0 en aquell sol\u201d.<\/p>\n

Grans ciutats: canvi clim\u00e0tic i contaminaci\u00f3 a l\u2019al\u00e7a<\/strong><\/h3>\n

La suma de temperatures\/canvi clim\u00e0tic, vehicles, contaminaci\u00f3, \u00e9s un c\u00f2ctel molt nociu per a la salut de les persones, en especial a les concentracions urbanes.<\/p>\n

El problema de salut ambiental m\u00e9s greu a Catalunya, sobretot a les grans ciutats, \u00e9s la contaminaci\u00f3. A Barcelona i l\u2019\u00e0rea metropolitana, m\u00e9s de la meitat de la contaminaci\u00f3 \u00e9s per culpa de la mobilitat: 52,6%. L\u2019agent contaminant m\u00e9s problem\u00e0tic \u00e9s el di\u00f2xid de nitrogen: no s\u2019ha aconseguit est\u00e0 per sota dels l\u00edmits ni de la UE ni de la OMS. Pel que fa a les part\u00edcules, no se superen els nivells de perill que assenyala la Comissi\u00f3 Europea per\u00f2 s\u00ed els de l\u2019OMS a Barcelona i a molts llocs de Catalunya. Per altra banda l\u2019oz\u00f3 \u00e9s un problema a Osona.<\/p>\n

A la Barcelona metropolitana, entre el 60 i el 70% de l\u2019espai p\u00fablic est\u00e0 ocupat per vehicles motoritzats que contaminen. La densitat \u00e9s de 6.100 vehicles per quil\u00f2metre quadrat (Madrid 2.200 \/ Par\u00eds 1.500 \/ Londres 1.300). La ciutat supera en un 30% els l\u00edmits de contaminaci\u00f3 de l\u2019aire que marca l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut.<\/p>\n

A Catalunya, hi ha zones negres per contaminaci\u00f3: Alcanar (cimentera CEMEX), Manlleu (combusti\u00f3 de biomassa a les calderes que s\u2019hi ha instal\u00b7lat) i els dos Vall\u00e8s, que queden enclotats. A Osona, el problema \u00e9s l\u2019oz\u00f3.<\/p>\n

\u201cTotes les ciutats de m\u00e9s de 50.000 habitants haurien de reduir el tr\u00e0nsit de vehicles\u201d, diu Xavier Querol Carceller, professor d\u2019investigaci\u00f3 del CSIC a l\u2019Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua,\u00a0\u00a0 \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/xavier-querol-carceller\/<\/a> ] . I apunta: \u201ca la UE l\u2019\u00f2xid de nitrogen, mata 68.000 persones, i les part\u00edcules, 438.000. I afegeix: \u201csegons el Banc Mundial els costos de la contaminaci\u00f3 per PM 2,5 suposen anualment el 5% del PIB\u201d.<\/p>\n

La ciutat en la planificaci\u00f3 de la mobilitat, hauria de tenir en compte les tasques de la cura. No tan sols les de la productivitat remunerada. Les necessitats del nens i les nenes, de la gent gran, de les persones amb discapacitats. Relacionar les escoles amb les feines habituals de la ciutadania, apropant-les al \u2018dia de cada dia\u2019. Vincular la feina, la zona comercial, els centres de salut, el lloc on vius i l\u2019escola. Posar en el \u2018centre\u2019 la cura i la socialitzaci\u00f3 de les tasques. Facilitar el transport p\u00fablic i el transport actiu. La vida quotidiana ha de ser f\u00e0cil i s\u2019hauria de poder fer a peu i amb la responsabilitat compartida i de totes.<\/p>\n

Economia de la cura: Christle Keller<\/strong>, antrop\u00f2loga, polit\u00f2loga i \u2018M\u00e0ster en Estudis de Dones, G\u00e8nere i Ciutadania\u2019. \u00e0 http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/christle-keller\/<\/a><\/p>\n

Contaminaci\u00f3, calor i infeccions<\/strong><\/h3>\n

Els infants, les persones grans o amb patologies pr\u00e8vies i la poblaci\u00f3 de nivell socioecon\u00f2mic baix, s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables a patir els efectes del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

La contaminaci\u00f3 afavoreix casos de malalties cardiovasculars,\u00a0 ictus, arteriosclerosi, dels sistema nervi\u00f3s, mentals, diabetis sistema urinari, rony\u00f3, respirat\u00f2ries, i disminueix el desenvolupament de la capacitat pulmonar dels menors. En conseq\u00fc\u00e8ncia, augmenta la mortalitat entre un 1 i un 5% en funci\u00f3 de com es compti. Si parlem dels efectes aguts en dies de molta contaminaci\u00f3, l\u2019augment \u00e9s de l\u20191% (2 morts m\u00e9s dels habituals per dia). Si mirem l\u2019efecte cr\u00f2nic de viure en llocs m\u00e9s o menys contaminats, pot arribar al 5%.<\/p>\n

A Catalunya, es registren anualment unes 3.500 morts prematures causades per afectacions derivades de la contaminaci\u00f3 de l\u2019aire. La meitat, per la contaminaci\u00f3 causada pels combustibles f\u00f2ssils. L\u2019altra meitat, pels materials\/part\u00edcules que es desprenen pel desgast de pneum\u00e0tics, frens i asfalt.<\/p>\n

Els infants s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables. \u201cLes capacitats funcionals dels cervells del nens s\u00f3n menors en funci\u00f3 del grau de contaminaci\u00f3\u201d, expliquen Xavier Bassaga\u00f1a i Jordi Sunyer Deu, catedr\u00e0tic de Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica de la Universitat Pompeu Fabra i cap del programa de Salut infantil d\u2019ISGlobal. \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/jordi-sunyer-deu\/<\/a> ] \u201cI no sabem si aquesta p\u00e8rdua es recupera traslladant-te a zones amb menys contaminaci\u00f3, ni si hem de comen\u00e7ar a comptar des de la gestaci\u00f3 (el cervell, pel que fa a la subst\u00e0ncia blanca, es comen\u00e7a a formar a partir de les 20 setmanes)\u201d.<\/p>\n

Un proc\u00e9s similar passa quan el cervell inicia la fase de decad\u00e8ncia. Es pot tenir una caiguda del cervell m\u00e9s r\u00e0pida si es viu en una zona m\u00e9s contaminada. M\u00faltiples estudis arreu del m\u00f3n aix\u00ed ho indiquen. Tamb\u00e9 hi ha m\u00e9s risc d\u2019Alzheimer<\/p>\n

I assegura Sunyer, en relaci\u00f3 a les poblacions: \u201cel verd per ell mateix \u00e9s benefici\u00f3s pel benestar i la salut. La ciutat desitjable \u00e9s aquella on nens i nenes poden jugar al carrer i anar a peu a l\u2019escola. I no es pot fer si estan envoltats de cotxes. Aquella en la que als terrats hi ha verd, en la que, a les fa\u00e7anes, els jardins verticals protegeixen de l\u2019escalfor i refreden l\u2019espai. Una ciutat per caminar i observar. Cal tornar la natura a la ciutat. Arrencar ciment i enverdir-les!<\/p>\n

Conclou Mart\u00edn Vide: \u201cEs tracta d\u2019esponjar la ciutat, menys impermeable i menys dura, amb m\u00e9s terra. Amb menys cotxes. M\u00e9s carril bus i m\u00e9s carril bici. Amb un transport p\u00fablic bo i \u00e0gil. Si falla el transport p\u00fablic, no resolem el problema; \u00e9s una cadena\u201d.<\/p>\n

La sanitat p\u00fablica haur\u00e0 preveure i fer front, a m\u00e9s dels desafiaments derivats de la contaminaci\u00f3, l\u2019escalfament\/onades de calor i de l\u2019augment de les hores de insolaci\u00f3 que far\u00e0 que pugin els casos de c\u00e0ncer de pell, a malalties infectives transmeses per vectors. Els canvis en les temperatures i les precipitacions afavoreixen l\u2019aparici\u00f3 de mosquits, els transmissors principals d\u2019aquests tipus de malalties, com dengue, mal\u00e0ria o chikungunya.<\/p>\n

Les malalties ambientals poden augmentar. Carme Valls Llobet, metgessa, directora del programa \u2018Dona, Salut i Qualitat de Vida\u2019 del Centre d\u2019An\u00e0lisis i Programes Sanitaris (CAPS) \u00e0 [\u00a0 http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/carme-valls-llobet\/<\/a>\u00a0\u00a0 ] ens assenyala algunes conseq\u00fc\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia de productes qu\u00edmics al medi ambient. Els insecticides que s\u2019apliquen a les plantes augmenten la pres\u00e8ncia d\u2019estr\u00f2gens en els vegetals que consumim. A les dones els hi multiplica els seus propis estr\u00f2gens i els hi augmenta el risc de c\u00e0ncer de mama, els hi pot provocar malalties com l\u2019endometriosi, que les pot deixar est\u00e8rils, o provocar un augment de les menstruacions amb les conseq\u00fcents p\u00e8rdues de sang, ferro, que afavoreixen les an\u00e8mies. En els homes, els insecticides provoquen especialment atr\u00f2fia de testicle i disminuci\u00f3 d\u2019espermatozous i disminuci\u00f3 de testosterona.<\/p>\n

Els fetus masculins es desenvolupen pitjor a causa de la pres\u00e8ncia d\u2019estr\u00f2gens a l\u2019ambient. Altera l\u2019harmonia de les hormones i, donat que s\u00f3n estr\u00f2gens, altera la testosterona, de tal manera que els nens neixen amb testicles m\u00e9s petits, testicles amb ascensor o amb alteracions al forat de la uretra. Una malformaci\u00f3 cong\u00e8nita relacionada amb productes qu\u00edmics ambientals.<\/p>\n

Es parla poc, o directament s\u2019amaga, la pres\u00e8ncia de trihalometans a l\u2019aigua: causaria c\u00e0ncer de bufeta.<\/p>\n

Tampoc podem oblidar els S\u00edndromes de Sensibilitzaci\u00f3 Central, fibromi\u00e0lgia<\/a>, s\u00edndrome de fatiga cr\u00f2nica<\/a>, sensibilitat qu\u00edmica m\u00faltiple<\/a> i electrosensibilitat, que s\u00f3n tots ells molt invalidants.<\/p>\n

Doctors i doctores de prim\u00e0ria hauran d\u2019estar preparats per entomar totes aquestes amenaces l\u2019any 2040. Ha de ser l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la medicina preventiva, la clau dels sistema sanitari i no els hospitals, cars, ineficients energ\u00e8ticament, perillosos i insostenibles. I en cap els hospitals privats que volen malalts amb una llarga esperan\u00e7a de vida per assegurar-se el negoci. \u201cLa prevenci\u00f3 i l\u2019actuaci\u00f3 sobre els determinants socials de la salut s\u00f3n la clau\u201d, diu el doctor Josep Mart\u00ed Valls \u00e0\u00a0\u00a0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/josep-marti-valls\/<\/a> ].<\/p>\n

No discriminar per raons de g\u00e8nere, d\u2019orientaci\u00f3 sexual, de classe o de proced\u00e8ncia,\u00a0 salvaguardar els drets socials b\u00e0sics \u2013 a l\u2019aire, l\u2019aigua, els aliments, la sanitat, l\u2019habitatge, medi ambient, treball\/renda, educaci\u00f3, al temps lliure, la pau, el reconeixement, o l\u2019energia \u2013\u00a0 i no haver de pagar pel fet d\u2019haver nascut, haver de \u2018pagar per viure\u2019, \u00e9s la millor manera de reduir les desigualtats socials i econ\u00f2miques. Una q\u00fcesti\u00f3 clau, diu Jordi Sunyer, per fer front al desafiament que suposa el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

Energia<\/strong><\/h3>\n

Tots els elements b\u00e0sics per a la vida humana a qu\u00e8 al\u00b7ludia Stern (aigua, aliments, medi ambient, salut) estan afectats i\/o necessiten energia. Tamb\u00e9 els sectors\/activitats determinants en l\u2019actual sistema econ\u00f2mic: el transport (captiu del petroli en m\u00e9s d\u2019un 90% i impossible d\u2019electrificar al mar i a l\u2019aire), la ind\u00fastria (mitigar les emissions al m\u00ednim, apartar de les concentracions urbanes les m\u00e9s agressives: cimenteres, incineradores), els residus\u00a0 (industrials o humans, s\u2019haurien de convertir en un prove\u00efdor de materials a trav\u00e9s del reciclatge\/reutilitzaci\u00f3 i la selecci\u00f3 eficient en origen) i el turisme (dependent de l\u2019aigua, l\u2019alimentaci\u00f3, el transport, el medi natural, les urbs i que resulta invasor\/estressant a les persones).<\/p>\n

El subministrador b\u00e0sic s\u00f3n els combustibles f\u00f2ssils (86\/87% del total), finits, en declivi, i causants alhora de la riquesa gaudida i del canvi clim\u00e0tic\/escalfament. Fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica per evitar la contaminaci\u00f3 de l\u2019atmosfera amb els GEH significa substituir els hidrocarburs per energies renovables (e\u00f2lica, solar, fotovoltaica, hidr\u00e0ulica, geot\u00e8rmica, mareomotrius), o no contaminants, com \u00e9s catalogada generosament i err\u00f2nia, la nuclear (materials, combustible, residus i accidents s\u00f3n altament contaminants, perillosos i de llargu\u00edssima durada).<\/p>\n

\u201cLes nuclears han fracassat\u201d, diu Marcel Coderch Collell, doctor enginyer de telecomunicacions i president de l\u2019Autoritat Catalana de la Compet\u00e8ncia\u00a0 \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/marcel-coderch-collell\/<\/a> ]: \u201cJa nom\u00e9s en construeixen la Xina, R\u00fassia i Corea del Nord. A Europa no se\u2019n fan. La central d\u2019\u00faltima generaci\u00f3 que hi ha en construcci\u00f3 a Finl\u00e0ndia ha provocat la fallida d\u2019Areva, multinacional d\u2019origen franc\u00e8s. Les dues centrals que Toshiba havia de fer als Estats Units, heretades de Westinghouse, han causat la seva fallida. Toshiba ha perdut 6.000 milions de d\u00f2lars i s\u2019ha hagut de vendre part de les seves l\u00ednies de producci\u00f3. Gran Bretanya ha aprovat un projecte a c\u00e0rrec dels francesos d\u2019EDF que s\u2019han comprom\u00e8s, en compensaci\u00f3, a comprar durant 35 anys l\u2019energia al doble de preu actual\u201d.<\/p>\n

A Catalunya, l\u2019energia nuclear suposa poc m\u00e9s de la meitat del subministrament energ\u00e8tic. A les tres centrals (una a Vandell\u00f3s i dues a Asc\u00f3) se\u2019ls acaben el permisos d\u2019explotaci\u00f3 el proper decenni. I cal decidir si se\u2019ls allarga la vida.<\/p>\n

La ciutadania su\u00efssa ha aprovat en refer\u00e8ndum promoure les energies renovables i prohibir la construcci\u00f3 de noves centrals nuclears. Actualment, en tenen cinc funcionant, que es tancaran en un m\u00e0xim de 30 anys. Cada persona haur\u00e0 de pagar m\u00e9s per l\u2019energia i disminuir el seu consum energ\u00e8tic: un 16% d\u2019aqu\u00ed a l\u2019any 2020. Un 43%, el 2035. Sempre en relaci\u00f3 al consum del 2000. Su\u00efssa ha decidit, doncs, decr\u00e9ixer energ\u00e8ticament.<\/p>\n

Els acords de la confer\u00e8ncia de Nacions Unides sobre canvi clim\u00e0tic celebrada a Par\u00eds l\u2019any 2015 i que entraran en vigor el 2020, no limiten els cotxes i recomanen, nom\u00e9s recomanen, substituir les f\u00f2ssils per renovables. Per acomplir-los caldr\u00e0 deixar sota terra, com a m\u00ednim, dues terceres parts de les reserves provades de hidrocarburs. Per si fos poc, s\u2019haur\u00e0 de fer front a un inconvenient greu: la taxa de rendiment energ\u00e8tic (TRE: la relaci\u00f3 entre l\u2019energia emprada i l\u2019obtinguda) \u00e9s molt menor en les renovables que en les f\u00f2ssils. Aix\u00f2 ens d\u00f3na una idea clara de la tasca pendent.\u00a0Substituir quasi un 90% de l\u2019energia no \u00e9s un desafiament intranscendent.\u00a0 \u201cCalen mesures estructurals i transformadores\u201d, diu I\u00f1aki Gili, \u201csi volem canviar el sistema energ\u00e8tic per eliminar les energies f\u00f2ssils i el CO2\u201d.<\/p>\n

El passat mes de febrer, el Govern va aprovar el \u2018Pla Nacional per a la Transici\u00f3 Energ\u00e8tica\u2019. L\u2019objectiu \u00e9s que Catalunya s\u2019autoproveeixi amb energies 100% renovables l\u2019any 2050. El document no cont\u00e9 cap xifra, \u00e9s un \u2018desider\u00e0tum\u2019, una declaraci\u00f3 d\u2019intencions.<\/p>\n

El govern espanyol, que ha redu\u00eft un 40% el pressupost al medi ambient, \u00a0no disposa d\u2019un pla de transici\u00f3 energ\u00e8tica per reduir les emissions. Ans al contrari, alguns escenaris citats recentment per Jordi Roca i Jusmet, catedr\u00e0tic del Departament de Teoria Econ\u00f2mica de la Universitat de Barcelona, membre de la xarxa EEEP (Economia, Energia i Pressions Ambientals) \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/jordi-roca-i-jusmet\/<\/a> ] , asseguren que en lloc de reduir l\u2019emissi\u00f3 de gasos d\u2019efecte hivernacle, augmentarien d\u2019un 14,5% a tot el territori, tamb\u00e9 a Catalunya. Els f\u00f2ssils proporcionen el 78% de l\u2019energia prim\u00e0ria consumida a Espanya. Les renovables, tan sols el 2,24%. La balan\u00e7a comercial est\u00e0 condicionada per les importacions de petroli i gas (100%) i carb\u00f3 (80%). Si no s\u2019haguessin d\u2019importar combustibles, la balan\u00e7a estaria equilibrada.<\/p>\n

Apunta Antonio Turiel Mart\u00ednez, cient\u00edfic del Departament d\u2019Oceanografia F\u00edsica de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Mar i autor del blog \u2018The oil crash\u2019\u00a0 \u00e0 [ http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/antonio-turiel-martinez\/<\/a> ] :\u00a0 \u201creduir emissions implica disminuir el consum de combustibles f\u00f2ssils i aix\u00f2 vol dir, necess\u00e0riament, reduir la mida de l\u2019economia basada, precisament, en el petroli\u201d.<\/p>\n

\u201cNo estem parlant de descarbonitzar i fer eficient la energia\u201d, postil\u00b7la Mariano Marzo Carpio, catedr\u00e0tic d\u2019Estratigrafia i professor de Recursos Energ\u00e8tics i Geologia del Petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona \u00e0 [\u00a0 http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/mariano-marzo-carpio\/<\/a> ], \u201cestem parlant de descarbonitzar l\u2019economia i les relacions internacionals. Estem parlant de canviar el paradigma socioecon\u00f2mic!\u201d.<\/p>\n

El planeta \u00e9s finit i finits s\u00f3n els seus recursos. Ara vivim d\u2019esquena a aquesta obvietat i consumim desmesuradament, perqu\u00e8 \u00e9s la s\u00e0via del sistema capitalista, que necessita cr\u00e9ixer sense parar per reproduir-se indefinidament.<\/p>\n

Quatre preguntes \u2018clau\u2019 esperen resposta. Una, qu\u00e8 es fa amb les nuclears?; dues, es poden substituir les f\u00f2ssils nom\u00e9s amb renovables amb una \u2018TRE\u2019 menor o obligat\u00f2riament caldr\u00e0 decr\u00e9ixer energ\u00e8ticament?; tres, es disposa de prou recursos energ\u00e8tics i materials per emprendre la transici\u00f3?; i quatre, com es finan\u00e7a aquests proc\u00e9s de transici\u00f3? Es pot fer des de l\u2019actual model econ\u00f2mic o es contradiu amb els seus interessos? S\u2019hauria d\u2019emprendre la transici\u00f3 des de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica recuperant el control de l\u2019energia i del sistema monetari per crear\/prestar diners a zero inter\u00e8s i garantir la seguretat energ\u00e8tica?<\/p>\n

Ara el sistema monetari est\u00e0 privatitzat. S\u00f3n els bancs els que creen els diners del no res. I la forma en qu\u00e8 es creen i es destrueixen els diners t\u00e9 efectes p\u00fablics. Tractar d\u2019aturar el canvi clim\u00e0tic sense canviar el sistema monetari \u00e9s com llaurar el mar, explica <\/strong>Susana Mart\u00edn Belmonte, economista, especialitzada en Teoria Econ\u00f2mica per la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid, membre del \u2018Instituto de la Moneda Social\u2019 i autora de \u2018Nada est\u00e1 perdido. Un sistema monetario y financiero alternativo y sano\u201d. \u00e0 http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/susana-martin-belmonte\/<\/a><\/p>\n

Compaginar el creixement infinit amb els l\u00edmits planetaris contradiu la l\u00f2gica, la filosofia, \u00e9s una paradoxa. El canvi clim\u00e0tic afecta tots els humans, tota l\u2019estructura socioecon\u00f2mica i geopol\u00edtica de la societat humana actual. I a totes les esp\u00e8cies amb les que compartim el planeta. Josep Calb\u00f3 i Javier Mart\u00edn Vide, ens alerten que si no fem res cap als voltants de 2080\/2100 correrem el risc de superar en 4\u00baC la temperatura de 1950. Vol dir que totes les persones nascudes aquest segle estan en risc. \u201c\u00c9s necessari buscar una economia menys basada en materials i en l\u2019\u00fas de l\u2019energia. Menys basada en el consum\u201d postil\u00b7la Calb\u00f3. I rebla Gonz\u00e1lez Vir\u00f3s : \u201cEn situacions d\u2019emerg\u00e8ncia, cal fomentar un canvi de cultura en les relacions de poder. Cal un redre\u00e7ament del poder. Al llarg de la hist\u00f2ria sempre hi ha hagut \u2018explotadors\u2019 i \u2018explotats\u2019 per\u00f2 mai no estaven en perill de desaparici\u00f3 tots dos\u201d.<\/p>\n

Atrapar el futur que s\u2019est\u00e0 escapant de les mans, sortir de la paradoxa, \u00e9s responsabilitat de totes. Observar el m\u00f3n amb perspectiva de g\u00e8nere, sense discriminacions, sense viol\u00e8ncies, amb equitat, seria clau per refer-lo de manera diferent i justa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal problema Publicat a Cr\u00edtic el 5\/6\/2017. Poc despr\u00e9s de 2030 Catalunya haur\u00e0 augmentat 2 graus la temperatura respecte…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":476387,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35522,35506,35528,35526],"tags":[38091,38092],"class_list":["post-476386","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ecologia-i-medi-ambient-ca","category-europa-ca","category-opinions-ca","category-salut-ca","tag-canvi-climati","tag-salut"],"yoast_head":"\nAlerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-06-11T08:16:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-06-11T12:01:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1920\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1279\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Redacci\u00f3n Barcelona\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@pressenza\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Redacci\u00f3n Barcelona\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"44 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/\"},\"author\":{\"name\":\"Redacci\u00f3n Barcelona\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/a9ebd8c3374f0dcd5be95d4461afc4a7\"},\"headline\":\"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?\",\"datePublished\":\"2017-06-11T08:16:36+00:00\",\"dateModified\":\"2017-06-11T12:01:12+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/\"},\"wordCount\":8827,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg\",\"keywords\":[\"canvi clim\u00e0ti\",\"Salut\"],\"articleSection\":[\"Ecologia i Medi ambient\",\"Europa\",\"Opinions\",\"Salut\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/\",\"name\":\"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg\",\"datePublished\":\"2017-06-11T08:16:36+00:00\",\"dateModified\":\"2017-06-11T12:01:12+00:00\",\"description\":\"Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg\",\"width\":1920,\"height\":1279},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/a9ebd8c3374f0dcd5be95d4461afc4a7\",\"name\":\"Redacci\u00f3n Barcelona\",\"description\":\"News published by the Pressenza bureau in Barcelona, Spain\",\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/\",\"https:\/\/x.com\/pressenza\"],\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/redaccion-barcelona\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?","description":"Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?","og_description":"Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/","article_published_time":"2017-06-11T08:16:36+00:00","article_modified_time":"2017-06-11T12:01:12+00:00","og_image":[{"width":1920,"height":1279,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Redacci\u00f3n Barcelona","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@pressenza","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Redacci\u00f3n Barcelona","Temps estimat de lectura":"44 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/"},"author":{"name":"Redacci\u00f3n Barcelona","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/a9ebd8c3374f0dcd5be95d4461afc4a7"},"headline":"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?","datePublished":"2017-06-11T08:16:36+00:00","dateModified":"2017-06-11T12:01:12+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/"},"wordCount":8827,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg","keywords":["canvi clim\u00e0ti","Salut"],"articleSection":["Ecologia i Medi ambient","Europa","Opinions","Salut"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/","name":"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg","datePublished":"2017-06-11T08:16:36+00:00","dateModified":"2017-06-11T12:01:12+00:00","description":"Alerta clim\u00e0tica: quins perills afronta la Catalunya de l\u2019any 2040?Les temperatura haur\u00e0 pujat 2\u00baC cap al 2030. L\u2019escalfament global \u00e9s el principal","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warming-2370285_1920.jpg","width":1920,"height":1279},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/06\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Alerta clim\u00e0tica: Com ser\u00e0 Catalunya l\u2019any 2040?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/a9ebd8c3374f0dcd5be95d4461afc4a7","name":"Redacci\u00f3n Barcelona","description":"News published by the Pressenza bureau in Barcelona, Spain","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/","https:\/\/x.com\/pressenza"],"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/redaccion-barcelona\/"}]}},"place":"Catalunya","original_article_url":"http:\/\/www.sicom.cat\/blog\/alerta-climatica-com-sera-catalunya-lany-2040\/?#","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/476386","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1122"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=476386"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/476386\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/476387"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=476386"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=476386"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=476386"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}