Ens enfrontem a una crisi humanit\u00e0ria sense precedents. Les aig\u00fces que ara estan engolint llars, carreteres i vides no s\u00f3n nom\u00e9s un fenomen meteorol\u00f2gic; tamb\u00e9 s\u00f3n el reflex d’un pa\u00eds exposat en les seves debilitats m\u00e9s profundes. La pluja i les inundacions formen part de la natura, es repeteixen al llarg dels segles i formen part del cicle de la Terra. El que no forma part de la natura \u00e9s la neglig\u00e8ncia. El que no \u00e9s inevitable \u00e9s la manca de preparaci\u00f3 d’un estat que, havent estat elegit per protegir la seva gent, demostra ser incapa\u00e7 de fer-ho en els moments m\u00e9s decisius.<\/p>\n
Sovint es diu que en temps de trag\u00e8dia no \u00e9s moment d’assenyalar-se els culpables. Hi ha una part de veritat en aix\u00f2: el dolor primer requereix solidaritat, refugi, pa i rescat. Per\u00f2 la compassi\u00f3 no pot servir de coartada per a la consci\u00e8ncia. Tancar els ulls a les responsabilitats pol\u00edtiques seria convertir el sofriment col\u00b7lectiu en un ritual buit, condemnat a repetir-se en la pr\u00f2xima temporada de pluges. La natura provoca inundacions; la neglig\u00e8ncia les converteix en cat\u00e0strofes.<\/p>\n
Des de fa d\u00e8cades, s’han fet advertiments sobre la necessitat de planificaci\u00f3 urbana, sistemes de drenatge, pol\u00edtiques d’habitatge serioses i protecci\u00f3 civil. Sabem on els rius desborden, coneixem les zones de risc. Tanmateix, cada any el pa\u00eds sembla sorpr\u00e8s per la mateixa trag\u00e8dia previsible. \u00c9s com si la mem\u00f2ria institucional s’esborr\u00e9s quan les aig\u00fces baixen.<\/p>\n
Aquesta amnesia selectiva t\u00e9 una cara i un nom: \u00e9s la incompet\u00e8ncia administrativa, \u00e9s la prioritat que es d\u00f3na als interessos privats per sobre del b\u00e9 com\u00fa, \u00e9s la pol\u00edtica entesa com a negoci en lloc de com a servei.<\/p>\n
Mentre fam\u00edlies senceres dormen en refugis provisionals, mentre els nens perden els quaderns, la roba i el mateix s\u00f2l de la seva inf\u00e0ncia, els discursos oficials repeteixen clix\u00e9s sobre ‘desastres imprevisibles’. Per\u00f2 res de tot aix\u00f2 no \u00e9s realment imprevisible. L’\u00fanica cosa imprevisible \u00e9s el grau d’indifer\u00e8ncia amb qu\u00e8 es naturalitza la desgr\u00e0cia dels m\u00e9s pobres. Les inundacions revelen la geografia social del pa\u00eds: afecten principalment aquells que sempre han viscut als marges, aquells que han constru\u00eft en barris sense infraestructures, aquells que mai no han tingut acc\u00e9s a pol\u00edtiques p\u00fabliques dignes d’aquest nom.<\/p>\n
Un govern elegit no \u00e9s nom\u00e9s un gestor de cerim\u00f2nies; \u00e9s un guardian de la vida col\u00b7lectiva. Quan no aconsegueix prevenir, quan no inverteix en sistemes d’alerta, quan permet que la corrupci\u00f3 devori els recursos destinats a la protecci\u00f3 social, incompleix el seu pacte fonamental amb la ciutadania. La legitimitat pol\u00edtica es mesura precisament en aquests moments de prova. No n’hi ha prou de visitar les zones inundades amb c\u00e0meres de televisi\u00f3 i un nen a bra\u00e7os; s’ha d’estar-hi abans de la tempesta, amb obres, plans i respecte pels ciutadans.<\/p>\n
La crisi que estem vivint \u00e9s, per tant, de doble vessant: natural i moral. Les aig\u00fces baixaran, per\u00f2 la pregunta continuar\u00e0 sent la mateixa: quin pa\u00eds volem reconstruir sobre aquest fang? Un pa\u00eds que continu\u00ef tractant els desastres com a dest\u00ed, o un pa\u00eds que assumeixi la responsabilitat hist\u00f2rica de protegir la seva gent? La resposta no pot venir nom\u00e9s dels palaus del poder. Ha de venir de la societat, de les comunitats afectades, d’una ciutadania que es nega a ser redu\u00efda a v\u00edctimes silencioses.<\/p>\n
Solidaritat avui, s\u00ed. Per\u00f2 dem\u00e0 tamb\u00e9 veritat, just\u00edcia i exig\u00e8ncies democr\u00e0tiques. Perqu\u00e8 cap pluja, per molt violenta que sigui, no explica l’abs\u00e8ncia de ponts, d’hospitals preparats, de refugis dignes. La natura ens posa a prova; la pol\u00edtica ens revela. I el que ha revelat \u00e9s que la inundaci\u00f3 m\u00e9s gran no \u00e9s la dels n\u00favols, sin\u00f3 la de la irresponsabilitat humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ens enfrontem a una crisi humanit\u00e0ria sense precedents. Les aig\u00fces que ara estan engolint llars, carreteres i vides no s\u00f3n nom\u00e9s un fenomen meteorol\u00f2gic; tamb\u00e9 s\u00f3n el reflex d’un pa\u00eds exposat en les seves debilitats m\u00e9s profundes. La pluja i…<\/p>\n","protected":false},"author":968,"featured_media":2670564,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35522,32516,35524],"tags":[],"class_list":["post-2670561","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-ecologia-i-medi-ambient-ca","category-internacional-ca","category-politica-ca"],"yoast_head":"\n