Javier Belda.<\/p>\n
D’entrada, em costa veure que els imperis siguin una cosa bona. Vaig n\u00e9ixer en els anys seixanta, els meus referents culturals van ser el Che Guevara i Jim Morrison; aquesta disparitat concorria i s’integrava en el concert a cel obert, com a San Francisco 1967, nom\u00e9s que a Espanya en els vuitanta; \u00e9s a dir, amb aroma a botifarres i c\u00e0nnabis.<\/p>\n
Tota una generaci\u00f3 amb aquest embolic intern entre el militant comprom\u00e8s amb la causa i un \u00e9sser intern agitat, llan\u00e7at a la cerca de l’abstracci\u00f3 i la complexitat.<\/p>\n
Els records idealitzats de la joventut ja van passar; la lent distorsionada de la mem\u00f2ria me’ls presenta amb fascinaci\u00f3, per\u00f2 el to d’aquestes etapes dep\u00e8n m\u00e9s del present que del passat.<\/p>\n
Qu\u00e8 t\u00e9 a veure el feli\u00e7 imperi espanyol amb la meva vida? Aparentment res; nom\u00e9s \u00e9s una entel\u00e8quia: all\u00f2 que imaginem sobre com van ser les coses, segons el que necessitem projectar en el moment vital actual.<\/p>\n
Llavors un es diu: \u00abaquesta \u00e9s la meva sensibilitat generacional\u00bb; la identificaci\u00f3 \u00e9s tal que resulta inc\u00f2mode tractar de canviar de postura. Per\u00f2, per qu\u00e8 no haur\u00edem de poder escoltar els diferents relats sobre els fets hist\u00f2rics? No passa res dolent per posar una mica d’atenci\u00f3 als arguments dels altres.<\/p>\n
Diferents narratives<\/strong><\/p>\n Relat 1<\/strong><\/p>\n \u00abNi genocides ni esclavistes; van ser herois i sants\u00bb, \u00e9s el missatge que es llegeix sota un enorme \u00ab1492\u00bb en els cartells que han aixecat la pol\u00e8mica en alguna ciutat espanyola.<\/p>\n \u00abEls territoris americans no eren col\u00f2nies, sin\u00f3 virregnats\u00bb, postulen els defensors de l’antic imperi. A m\u00e9s, els nadius americans estaven sotmesos a la dominaci\u00f3 de determinades \u00e8tnies cruels; necessitaven un impuls civilitzatori. Sense la complicitat dels nadius, dif\u00edcilment uns pocs centenars de colons, arribats des de molt lluny en petits vaixells, haurien pogut conquistar res.<\/p>\n No va haver-hi destrucci\u00f3 cultural, perqu\u00e8 en tota Llatinoam\u00e8rica hi ha 140 llocs que s\u00f3n patrimoni de la humanitat i, en quaranta anys, els espanyols van fundar m\u00e9s de 30 universitats. No es va produir cap genocidi, a difer\u00e8ncia del que van fer els francesos i els anglesos en les seves col\u00f2nies. Encara m\u00e9s, ells es van emportar les riqueses i van culpar els espanyols.<\/p>\n \u00abA Espanya li costava m\u00e9s mantenir Am\u00e8rica que el que recaptava\u00bb; el \u00abveritable motiu era l’expansi\u00f3 de la fe cristiana\u00bb.[1]<\/p>\n Relat 2<\/strong><\/p>\n El m\u00e9s important \u00e9s veure qui est\u00e0 promovent aquesta visi\u00f3 de l’imperi espanyol. Ells tenen ben fixats els seus interessos de conservaci\u00f3. No vivim en un m\u00f3n pla; hi ha fortunes, terratinents, jerarquies i llinatges.<\/p>\n No es tracta solament de l’imperi espanyol; altres postulen el mateix amb l’imperi otom\u00e0 o l’imperi rus, etc. Aquests models, no obstant aix\u00f2, es presenten com a models que anhelen l’ordre enfront de la decad\u00e8ncia capitalista que pret\u00e9n arrasar i destruir tot.<\/p>\n Estem, doncs, en la disjuntiva de triar entre conservadors o destructors. La resposta \u00e9s senzilla \u2014en aix\u00f2 no cal ser gens original\u2014: els primers generen estabilitat enfront de la termodin\u00e0mica del sistema neoliberal en fase ca\u00f2tica.<\/p>\n Per\u00f2 d’aqu\u00ed a glorificar els homes de llauna i espasa en m\u00e0, hi ha un abisme. \u00abVan arribar els espanyols per a salvar-nos de nosaltres mateixos perqu\u00e8 \u00e9rem uns salvatges can\u00edbals\u00bb, comenta alg\u00fa ir\u00f2nicament.<\/p>\n Relat 3<\/strong><\/p>\n Com creiem que no hi hauria viol\u00e8ncia en els imperis basats en les castes!?<\/p>\n En canvi, el comunisme va unir a m\u00faltiples nacionalitats de Llatinoam\u00e8rica, cosa que no va poder aconseguir la hispanitat en gaireb\u00e9 tres segles amb els seus virregnats, col\u00f2nies o el que fos i convertits ara en el BBVA o Repsol, impulsant al pol\u00edtic atlantista de torn, decidint qui \u00e9s el veritable president electe d’un pa\u00eds ali\u00e8 i, per descomptat, \u00abprotegint\u00bb el medi ambient.<\/p>\n La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va ser multicultural i multiconfessional. Com a projecte hum\u00e0, era en una altra escala evolutiva; anava m\u00e9s enll\u00e0, perqu\u00e8 aspirava a la igualtat.<\/p>\n Serveixi l’exemple de Yuri Kn\u00f3rozov, el ling\u00fcista sovi\u00e8tic que va desxifrar l’escriptura maia. Des de jove, va mostrar curiositat per diferents cultures i lleng\u00fces.<\/p>\n Durant la Segona Guerra Mundial, va poder rescatar un manuscrit de c\u00f2dexs maies de la Biblioteca Nacional de Berl\u00edn. Aquesta troballa va despertar la seva curiositat, i es va posar com a objectiu demostrar que els jerogl\u00edfics maies no eren sols s\u00edmbols, sin\u00f3 part d’un sistema fon\u00e8tic.<\/p>\n Aquests tres relats, de manera molt abreujada, denoten la cerca de futur de la consci\u00e8ncia, que es dona en un moment complex i terrible de la humanitat, quan la desestructuraci\u00f3 ho domina tot. En aquesta caiguda lliure, ens busquem a nosaltres mateixos i busquem un model social evolutiu.<\/p>\n No \u00e9s una cerca capritxosa o un joc per a intel\u00b7lectuals; \u00e9s totalment transversal. Un nou m\u00f3n multipolar est\u00e0 en marxa, reunint en la mateixa taula a nacions i cultures que semblaven impossibles de confluir.<\/p>\n Com sovint ocorre en la hist\u00f2ria, es tracta de canviar les rodes del tren en marxa. Mentre el m\u00f3n civilitzat (Orient) genera una cosa nova, el m\u00f3n abolicionista genera el caos (Occident) i cal estar preparats per enfrontar les seves agressions.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la trag\u00e8dia actual, que va unida a les cerques per fer emergir quelcom nou: un m\u00f3n integrat, amb igualtat de drets i oportunitats, que prioritzi l’espiritualitat per sobre dels dogmes i els fanatismes.<\/p>\n Tal vegada trobem etapes en el passat que ens ressonen amb aquest anhel evolutiu, per\u00f2 tinguem present que aquells moments hist\u00f2rics estan idealitzats per la nostra mirada actual.<\/p>\n \u2014<\/p>\n 1: https:\/\/esrt.press\/actualidad\/525995-genocidas-esclavistas-heroes-santos-polemica-espana<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Javier Belda. D’entrada, em costa veure que els imperis siguin una cosa bona. Vaig n\u00e9ixer en els anys seixanta, els meus referents culturals van ser el Che Guevara i Jim Morrison; aquesta disparitat concorria i s’integrava en el concert a…<\/p>\n","protected":false},"author":451,"featured_media":2554922,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35525,35521,35513,35528,35519,35524],"tags":[123667,127939,127941,127940,127942],"class_list":["post-2554921","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-cultura-i-mitjans-de-comunicacio-ca","category-diversitat","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","category-opinions-ca","category-pobles-originaris-ca","category-politica-ca","tag-civilitzacio","tag-hispanitat","tag-imperi-ca","tag-paisatje","tag-urss-ca"],"yoast_head":"\n