{"id":1835753,"date":"2024-03-30T22:11:22","date_gmt":"2024-03-30T22:11:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1835753"},"modified":"2024-03-30T22:11:22","modified_gmt":"2024-03-30T22:11:22","slug":"la-salut-abans-que-el-mercat-canviem-europa-v-lescassetat-del-personal-sanitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2024\/03\/la-salut-abans-que-el-mercat-canviem-europa-v-lescassetat-del-personal-sanitari\/","title":{"rendered":"La Salut abans que el mercat\u2026 canviem Europa! V: l’escassetat del personal sanitari"},"content":{"rendered":"

Aquest document \u00e9s una s\u00edntesi d’una de les diverses fitxes de treball elaborades per la xarxa europea <\/em><\/strong>People’s Health Movement<\/em><\/strong>, l’<\/em> European Federation of Public Service Unions<\/em><\/strong> ( Federaci\u00f3 europea de sindicats de serveis p\u00fablics \u2013 EPSU<\/strong>) <\/em>i la Reseau Europeen contre la Privatisation et la Commercialisation de la Sant\u00e9 et de la Protection Sociale<\/strong>, en la que participa la Marea Blanca de Catalunya<\/strong>, i <\/em>que pretenen acabar en propostes emmarcades en la campanya \u201c<\/em>La Salut enfront del mercat: canviem Europa<\/em><\/strong>\u201d, ara que s’apropen les eleccions europees.<\/em><\/p>\n

Volem una Europa que combati l’escassetat de personal sanitari i protegeixi els pa\u00efsos m\u00e9s febles contra la fugida de professionals cap als pa\u00efsos m\u00e9s rics.<\/strong><\/p>\n

Per la salut de totes les poblacions, cal assegurar salaris i condicions laborals de qualitat al personal sanitari local, per garantir una bona atenci\u00f3, fer que aquestes professions siguin sostenibles i donar-los una garantia de futur als joves.<\/p>\n

El paper d’Europa<\/strong><\/p>\n

La pand\u00e8mia de la Covid-19 ha posat en relleu que Europa t\u00e9 compet\u00e8ncies decisives en mat\u00e8ria de salut p\u00fablica, fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 del que preveu l’article 152 CE que indica que \u201ces garanteix un alt nivell de protecci\u00f3 de la salut i dels drets humans en la definici\u00f3 i aplicaci\u00f3 de tots els drets pol\u00edtics i accions de la Comunitat\u201d.<\/p>\n

El principi fundacional de la UE, de lliure circulaci\u00f3 i instal\u00b7laci\u00f3 de professionals i empreses, comporta importants riscos en termes de salut p\u00fablica. S\u2019ha intentat fixar\u00a0 pautes, per exemple d’harmonitzaci\u00f3\u00a0 dels requisits de formaci\u00f3, per\u00f2 el control en aquest \u00e0mbit continua sent, essencialment, una responsabilitat nacional. En un informe del Senat franc\u00e8s podem llegir: \u201cEn el marc del Semestre Europeu 2020, l’informe per a Fran\u00e7a, publicat per la Comissi\u00f3 Europea el 26 de febrer, especifica que les condicions d’acc\u00e9s a determinades professions regulades, i una s\u00e8rie de regulacions i els aranzels i impostos no afavoreixen la inversi\u00f3. La Comissi\u00f3 afegeix que aquestes restriccions tenen un impacte negatiu en el dinamisme de les empreses, la competitivitat i la prestaci\u00f3 de serveis professionals, en detriment del consumidor final. Aquestes recomanacions estan en l\u00ednia amb les observacions fetes per l’OCDE: una obertura m\u00e9s gran de les professions regulades i la\u00a0 simplificaci\u00f3 de les regulacions que els s\u00f3n aplicables, podrien estimular el creixement de la productivitat i augmentar el PIB per c\u00e0pita.\u00a0 Aquesta assimilaci\u00f3 de les professions sanit\u00e0ries a qualsevol altra activitat econ\u00f2mica i comercial preocupa als professionals sanitaris, que la consideren incompatible amb l’exercici de missions d’inter\u00e8s general per part dels professionals sanitaris en benefici dels pacients.\u201d (1)<\/p>\n

El personal sanitari, ja pressionat per les retallades imposades\u00a0 als sistemes sanitaris, en particular per les pressions europees, ha pagat un alt preu per la pand\u00e8mia, a tot Europa i al m\u00f3n. Fins i tot, si la Comissi\u00f3 hagu\u00e9s d’alleujar la pressi\u00f3 pressupost\u00e0ria sobre els Estats i alliber\u00e9s recursos importants en el marc del pla de recuperaci\u00f3 i resili\u00e8ncia, cal assenyalar clarament que les mesures adoptades no aconseguirien revertir la pressi\u00f3,\u00a0 at\u00e8s\u00a0 que una part important d’aquests pressupostos formen part d’una din\u00e0mica de privatitzaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de la salut.<\/p>\n

Amb l’esclat de la invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna, va augmentar la pressi\u00f3 sobre les economies nacionals i europees: no va passar molt de temps abans que els pressupostos previstos inicialment per millorar les condicions de treball del personal sanitari es reorientaran cap a un augment de la despesa energ\u00e8tica i dels pressupostos militars.<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies no es van fer esperar:<\/strong><\/p>\n

L’esgotament s’ha generalitzat, malgrat els aplaudiments. La fi de la crisi ha estat catastr\u00f2fica. En lloc d’implementar mesures de revaloraci\u00f3, que permetessin respirar el personal i brindar-ne una perspectiva de futur real per a professions sostenibles, la pressi\u00f3 terap\u00e8utica (malalties no tractades durant la pand\u00e8mia) i la pressi\u00f3 econ\u00f2mica (manca d’ingressos per a metges a moltes disciplines) van portar a una represa intensiva de tota activitat sanit\u00e0ria. El personal, del tot insuficient, ha vist com les seves condicions de treball es deterioraven encara m\u00e9s, i, aix\u00ed, alimentava un cercle vici\u00f3s que condueix a una escassetat, gaireb\u00e9 generalitzada, agreujada per la percepci\u00f3 negativa entre els joves que probablement s’incorporaran a aquestes professions.<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n un elevat absentisme, sovint de llarga durada (s\u00edndrome d’esgotament professional, etc.), per\u00f2 tamb\u00e9 la fugida cap a treballs a temps parcial o altres sectors professionals. La realitat del treball al terreny ja no \u00e9s compatible amb els elements que m\u00e9s sovint motiven el personal sanitari (aspecte hum\u00e0, visi\u00f3 global, etc.). La imatge negativa que sorgeix allunya, encara m\u00e9s, els joves que ja no reconeixen aquestes professions com a professions del futur. L’escassetat crea un cercle vici\u00f3s de deteriorament de les condicions de treball i de cures. En aquesta etapa, ja no es tracta nom\u00e9s de trobar solucions per millorar les condicions de treball,\u00a0 sin\u00f3 de gestionar la manca de professionals, que impacta cada cop m\u00e9s en la qualitat de l’atenci\u00f3 i en la seva accessibilitat (llistes d’espera, consultes m\u00e8diques desertes, concentraci\u00f3 d’operadors, selecci\u00f3 de patologies…)<\/p>\n

La temptaci\u00f3 \u00e9s ara evident:<\/strong> anar a buscar professionals sanitaris a pa\u00efsos amb nivells de vida m\u00e9s baixos, ja sigui a altres pa\u00efsos d’Europa (Romania, Pol\u00f2nia, Est\u00f2nia, Portugal, etc.) o de m\u00e9s lluny (Filipines, Magrib\u2026). A Romania, una quarta part dels llocs m\u00e8dics estan desocupats. A algunes regions de Bulg\u00e0ria nom\u00e9s queden la meitat dels treballadors sanitaris…<\/p>\n

Les nostres prioritats<\/strong><\/p>\n