{"id":1832210,"date":"2024-03-15T09:03:03","date_gmt":"2024-03-15T09:03:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1832210"},"modified":"2024-03-15T09:03:03","modified_gmt":"2024-03-15T09:03:03","slug":"la-salut-abans-que-el-mercat-canviem-europa-iii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2024\/03\/la-salut-abans-que-el-mercat-canviem-europa-iii\/","title":{"rendered":"La salut abans que el mercat… canviem Europa! III"},"content":{"rendered":"

Per la nostra Salut volem una Europa que garanteixi l’accessibilitat financera, geogr\u00e0fica, temporal i cultural per a tothom.<\/strong><\/h2>\n

Aquest document \u00e9s una s\u00edntesi d’una de les diverses fitxes de treball elaborades per la xarxa europea <\/em>People’s Health Movement<\/em><\/strong>, l’<\/em> European Federation of Public Service Unions<\/em><\/strong> ( Federaci\u00f3 europea de sindicats de serveis p\u00fablics \u2013 EPSU<\/strong>) <\/em>i la Reseau Europeen contre la Privatisation et la Commercialisation de la Sant\u00e9 et de la Protection Sociale<\/strong>, en la que participa la Marea Blanca de Catalunya<\/strong>, i <\/em>que pretenen acabar en propostes emmarcades en la campanya \u201c<\/em>La Salut enfront del mercat: canviem Europa<\/em><\/strong>\u201d, ara que s’apropen les eleccions europees.<\/em><\/p>\n

Podem considerar diversos nivells d\u201faccessibilitat a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. El m\u00e9s evident \u00e9s l\u2019aspecte econ\u00f2mic, que impregna els altres. De quina accessibilitat estem parlant?<\/p>\n

 <\/p>\n

Accessibilitat financera<\/strong><\/p>\n

En un sistema socialitzat o estatalitzat, finan\u00e7at mitjan\u00e7ant contribucions o impostos, \u00e9s possible aplicar la regla segons la qual \u201ccadasc\u00fa contribueix segons les seves possibilitats i rep segons les seves necessitats\u201d.<\/p>\n

Els sistemes financeritzats tendeixen a avaluar la contribuci\u00f3 en funci\u00f3 del risc i ofereixen un servei limitat a \u201cuna cistella de cures\u201d.<\/p>\n

A la majoria dels pa\u00efsos europeus constatem que la proporci\u00f3 d’assegurances socialitzades est\u00e0 disminuint i que la de les assegurances privades (i comercials) est\u00e0 en augment constant.<\/p>\n

La proporci\u00f3 de l’atenci\u00f3 finan\u00e7ada \u201cde butxaca\u201d o \u201cque continua sent pagadora\u201d per persones malaltes augmenta constantment.<\/p>\n

La persona benefici\u00e0ria d’una asseguran\u00e7a m\u00e8dica b\u00e0sica ja no pot gaudir de la mateixa qualitat d\u2019atenci\u00f3 que alg\u00fa amb una asseguran\u00e7a complement\u00e0ria.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la medicina de dos nivells (o m\u00e9s) inherent a la mercantilitzaci\u00f3 de la protecci\u00f3 social. Els ciutadans m\u00e9s acabalats es\u00a0 poden permetre una atenci\u00f3 r\u00e0pida, regular i eficient, proporcionada pel sector privat. Altres han de conformar-se amb el que els serveis p\u00fablics, insuficientment finan\u00e7ats, poden proporcionar-los.<\/p>\n

La conseq\u00fc\u00e8ncia immediata \u00e9s la demora de les cures, que pot arribar fins a l’aband\u00f3. Els exemples m\u00e9s cridaners es troben a l’\u00f2ptica, la cura dental, les pr\u00f2tesis i els aparells. Per a les poblacions prec\u00e0ries, les ren\u00fancies sovint es relacionen amb l’atenci\u00f3 m\u00e8dicament necess\u00e0ria: diagn\u00f2stics no realitzats o tardans, malalties cr\u00f2niques no tractades, i que poden derivar en complicacions (diabetis, hipertensi\u00f3 arterial, defectes card\u00edacs, etc.)<\/p>\n

 <\/p>\n

Accessibilitat geogr\u00e0fica<\/strong><\/p>\n

El predomini de la rendibilitat, els requisits de reabsorci\u00f3 del deute p\u00fablic i el dogma de la compet\u00e8ncia “lliure i no distorsionada” s\u00f3n a l’origen de les reformes de l’organitzaci\u00f3 de les cures (reestructuracions hospital\u00e0ries, per exemple), aix\u00ed com de l’escassetat d’oferta a les zones rurals (els anomenats deserts m\u00e8dics).<\/p>\n

Una inversi\u00f3 respecte a l’organitzaci\u00f3 basada en l’accessibilitat segons corbes is\u00f2crones, \u00e9s a dir, el desig col\u00b7lectiu d’organitzar les cures perqu\u00e8 ning\u00fa no visqui a m\u00e9s d’una hora d’un servei t\u00e8cnic de qualitat; d’un servei capa\u00e7 de proporcionar unes cures determinades, a no m\u00e9s de mitja hora d’una sala de maternitat.<\/p>\n

La concentraci\u00f3 d’activitats per llocs d’especialitzaci\u00f3 i per reagrupament allunya la prestaci\u00f3 d\u2019atenci\u00f3 dels beneficiaris.<\/p>\n

A Gr\u00e8cia, cinc de vuit hospitals psiqui\u00e0trics han tancat, a Fran\u00e7a prop de mil maternitats… reduint l’accessibilitat i creant all\u00f2 que s’anomena deserts m\u00e8dics. La llunyania tamb\u00e9 \u00e9s causa de viatges costosos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Accessibilitat temporal<\/strong><\/p>\n

Els temps d’espera estan augmentant al sector p\u00fablic, mentre es desenvolupa la pr\u00e0ctica de qu\u00e8 els \u201cVIP\u201d evitin les cues per mitj\u00e0 de consultes privades m\u00e9s costoses. Depenent de les especialitats, els retards per a una cita de consulta poden arribar als nou mesos a l’hospital p\u00fablic, mentre que el mateix metge pot atendre’t en quinze dies per a una consulta privada, amb un cost addicional per descomptat. Per a les intervencions quir\u00fargiques, els retards s\u00f3n encara m\u00e9s grans.<\/p>\n

 <\/p>\n

Accessibilitat cultural<\/strong><\/p>\n

El coneixement de l’oferta existent i els procediments per accedir-hi, l’idioma, els h\u00e0bits en mat\u00e8ria d’higiene i salut, etc. s\u00f3n elements que limiten \u201faccessibilitat a l’atenci\u00f3\u201d.<\/p>\n

La complexitat dels sistemes sanitaris i dels reemborsaments, la manca de conscienciaci\u00f3 sobre els drets socials, les restriccions als reemborsaments de serveis i medicaments, els suplements de tarifes no anunciats, etc. s\u00f3n factors que amplifiquen l’ajornament de l’atenci\u00f3.<\/p>\n

La forma del suport mitjan\u00e7ant pr\u00e0ctiques d’estandarditzaci\u00f3 comparada ja no permet l’adaptaci\u00f3 a les especificitats del p\u00fablic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quines haurien de ser les prioritats<\/strong><\/p>\n