Podria ser el t\u00edtol d’un reportatge sobre la feina dels treballadors i treballadores dels serveis d’urg\u00e8ncies dels nostres hospitals. Per\u00f2 no. Va ser el temps que la meva parella va estar-s’hi.<\/p>\n
A les sis de la matinada del diumenge hi entrava. El dolor produ\u00eft per un absc\u00e9s enorme, que anava creixent dia a dia, era molt fort. Divendres, al CAP, la infermera va intentar de drenar-lo, per\u00f2 encara estava molt dur. Van quedar que dilluns ho provarien de nou, per\u00f2 que si tornava a tenir febre o es posava m\u00e9s vermell an\u00e9s d’urg\u00e8ncies.<\/p>\n
El dolor que patia la va obligar a anar a l’hospital. O b\u00e9 li treien, si es donaven les condicions, o si no era possible i calia esperar l’hi donarien calmants. Qu\u00e8 va passar? Des de triatge van tenir clar que l’havia de veure el cirurgi\u00e0. Per\u00f2 aquest, com pot passar en un servei d’urg\u00e8ncies, va haver d’entrar en una intervenci\u00f3 quir\u00fargica. Per\u00f2, \u00e9s clar, si no la veia el cirurgi\u00e0, no li podien donar cap calmant. I aix\u00ed van anar passant les hores. La van ubicar no en un box normal de dos llits, sin\u00f3 directament a la sala de cures, que tamb\u00e9 t\u00e9 un n\u00famero de box.<\/p>\n
Passaven ja m\u00e9s de sis hores i vaig anar a admissions per demanar un full de reclamacions. Me’l van donar amb un bol\u00edgraf. Per\u00f2 el sistema no va reaccionar. Deuen estar habituats a qu\u00e8 els formulin queixes.<\/p>\n
Mentre jo omplia el full, la meva parella va patir una petita crisi d’ansietat… van venir infermeres, molt amables… per\u00f2 cap calmant. Havia de ser el metge. Nom\u00e9s gel per alleugerir el dolor. Malgrat els plors, res es va solucionar.\u00a0 Tamb\u00e9 deuen estar habituats a les crisis d’ansietat. Jo no estic acostumat a veure alg\u00fa plorar de dolor.<\/p>\n
Vaig omplir el full de queixa o de reclamaci\u00f3 i el vaig entregar a admissions. Tampoc cap reacci\u00f3.<\/p>\n
Eren les quatre de la tarda i vaig fer el que una amiga m’havia suggerit unes hores abans: demanar parlar amb el cap de gu\u00e0rdia. I aix\u00ed ho vaig fer, de manera tranquil\u00b7la i educada. De fet, em va atendre el mateix treballador que m’havia facilitat el full de reclamaci\u00f3. Em va preguntar en quin box era. Li vaig dir el n\u00famero. La seva cara no va poder amagar un gest de sorpresa, “Per\u00f2 que hi fa all\u00ed?” devia pensar. Li vaig dir que sabia que era la sala de cures i que ning\u00fa l’havia vist des de les sis del mat\u00ed. Nom\u00e9s veure-la…, i suposo que va fer alguna comprovaci\u00f3, ens va dir que en mitja hora m\u00e0xim venia la doctora. Van ser quinze minuts o potser vint, com a molt.<\/p>\n
El primer que va fer la doctora \u00e9s demanar disculpes. Que hi havia hagut un error de comunicaci\u00f3. Que no els hi havien dit on era i, de fet, cap a la una del migdia es van pensar que havia marxat cap a casa sense ser atesa. Un fet segurament habitual.<\/p>\n
Va recon\u00e8ixer que si no hagu\u00e9s anat a demanar parlar amb el cap de gu\u00e0rdia, podr\u00edem haver-hi estat fins a l’endem\u00e0.<\/p>\n
En un tres i no res li va buidar l’absc\u00e9s. Era normal que li fes molt de mal, perqu\u00e8 era molt m\u00e9s gran que el que s’intu\u00efa per fora. De fet, li va caber dins un dit sencer. No li va poder treure tot, per\u00f2 li va deixar preparat perqu\u00e8 cada dia li fessin cures al Cap per acabar de buidar-ho abans de tancar. Finalment, xute<\/em> de calmant.<\/p>\n Tot i que evidentment a urg\u00e8ncies “van perdre” a la meva dona i es va sentir abandonada al dolor, entenc que de manera accidental, no treu el fet que immediatament que es van adonar realment de la situaci\u00f3 i del que havia passat, ho van resoldre de manera eficient i emp\u00e0tica. Vull agrair-ho als treballadors i treballadores de les urg\u00e8ncies de Can Ruti d’aquest diumenge.<\/p>\n Qu\u00e8 n’hem apr\u00e8s? Primer, que pot passar qualsevol cosa quan vas a urg\u00e8ncies. Segon, que la reclamaci\u00f3 all\u00ed, al moment, tampoc serveix, per\u00f2 cal fer-la. Que tampoc serveix de gaire perdre els nervis. I que has de demanar educadament parlar amb el Cap de Gu\u00e0rdia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Podria ser el t\u00edtol d’un reportatge sobre la feina dels treballadors i treballadores dels serveis d’urg\u00e8ncies dels nostres hospitals. Per\u00f2 no. Va ser el temps que la meva parella va estar-s’hi. A les sis de la matinada del diumenge hi…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":1776635,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35524,35526],"tags":[50090,117297],"class_list":["post-1776632","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-ca","category-salut-ca","tag-cap","tag-reclamacio"],"yoast_head":"\n