Fa pocs dies va comen\u00e7ar la Festa Major a Blanes, un bell poble en la Costa Brava catalana, a la vora de la mar Mediterr\u00e0nia. Com ja \u00e9s tradici\u00f3, totes les nits que dura la festa, a la nit se celebren focs artificials.<\/p>\n
Aquests focs es llancen des d’un lloc en la mar, molt pr\u00f2xim a la platja, amb el que els al voltant de 2km de platja s’omplen amb milers de persones gaudint de l’espectacle, molts del mateix poble per\u00f2 tamb\u00e9 de pobles pr\u00f2xims, a m\u00e9s dels habituals turistes d’estiu.<\/p>\n
Entre aquestes milers de persones que es reuneixen, segurament trobarem algunes de pensament progressista, i altres de pensament conservador. Tamb\u00e9 hi haur\u00e0 espanyoles, d’altres llocs d’Europa o d’altres continents. Hi haur\u00e0 dones, homes, joves, vells, heterosexuals, homosexuals, persones trans o no bin\u00e0ries, i un llargu\u00edssim etc\u00e8tera amb tota la varietat humana que se’ns pugui oc\u00f3rrer.<\/p>\n
L’extraordinari de l’assumpte, \u00e9s que ning\u00fa \u00e9s all\u00ed per a discutir sobre les seves difer\u00e8ncies. Tots s\u00f3n all\u00ed per a gaudir d’un espectacle que \u00e9s b\u00e0sicament emotiu. Gaudir d’una esp\u00e8cie de bombes de color que exploten en el cel, produint bells s\u00edmbols acompanyats d’un baluern que sacseja el plexe solar. Davant cada explosi\u00f3 se senten els \u201caaah\u2026!\u201d i els \u201coooh\u2026!\u201d. Els nens gaudeixen molt, igual que les seves mares i pares o qualsevol altre individu present. Totes aquestes milers de persones estan (estem) a la platja, bastant juntes, amb la vista posada en el cel i l’emoci\u00f3 oberta a rebre el plaer d’uns focs que conjuminen vistositat, art, tecnologia, i que en certa manera ens ajuden a connectar amb quelcom superior.<\/p>\n
En aquesta situaci\u00f3, jo em pregunto: per qu\u00e8 no podem viure sempre aix\u00ed, gaudint d’all\u00f2 que ens emociona en com\u00fa, aparcant les nostres difer\u00e8ncies, o donant-los perspectiva, comprenent que encara que vegem les coses de diferent manera (com d’altra banda \u00e9s inevitable) hi ha alguna cosa que ens uneix per sobre de tot, i \u00e9s el nostre sentiment enfront del bell, el nostre sentiment de comuni\u00f3, de germanor?<\/p>\n
Si aquesta situaci\u00f3, quasi m\u00edstica, \u00e9s possible, vol dir que tot \u00e9s possible, que no hi ha res que no es pugui aconseguir. Que en \u00faltima inst\u00e0ncia tots els \u00e9ssers humans compartim un dest\u00ed, i que aquest dest\u00ed est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de l’immediat i de l’individual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una experi\u00e8ncia de comuni\u00f3 d’\u00e9ssers humans gaudint d’uns bells focs artificials a la vora de la mar Mediterr\u00e0nia.<\/p>\n","protected":false},"author":1205,"featured_media":1753470,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35506,35513],"tags":[114755,114754,114753],"class_list":["post-1753469","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-europa-ca","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","tag-blanes-ca","tag-comunio","tag-focs-artificials"],"yoast_head":"\n