![\"\"](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/stronger-together-locandina.jpg\")
<\/p>\nDespr\u00e9s de tres anys, torna la Cimera Mundial dels Premis Nobel de la Pau. Creada l’any 1999 per Mikhail Gorbatxov, amb el clar objectiu de contribuir a la pau mundial a trav\u00e9s dels guanyadors del Premi Nobel de la Pau, ha estat, des de fa m\u00e9s de vint anys, un punt de trobada de l\u00edders socials, econ\u00f2mics i pol\u00edtics, aix\u00ed com de membres de la societat civil, que volen participar en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de pau.<\/p>\n
La cimera ha estat acollida en ciutats que simbolitzen la pau com Roma, Par\u00eds, Berl\u00edn, Hiroshima, Vars\u00f2via, Chicago, Bogot\u00e0, Barcelona o M\u00e8rida. Aquesta 18a edici\u00f3 se celebra a Pyeongchang, a la prov\u00edncia coreana de Gangwon, seu dels Jocs Ol\u00edmpics d’hivern de 2018. Durant tres dies (del 12 al 14 de desembre) “Stronger Together” (t\u00edtol d’aquesta Cimera) se centra a construir ponts i no murs. Es tractar\u00e0 de pr\u00e0ctiques per pal\u00b7liar els diferents tipus de tensions i conflictes als quals s’enfronta l’\u00e9sser hum\u00e0 i es potenciaran eines per a la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica. S’han previst un ampli ventall d’activitats, com ara taules rodones amb Premis Nobel de la Pau, f\u00f2rums i esdeveniments culturals sobre la pau. Entre els Premis Nobel presents, recordem Shirin Ebadi (la primera jurista iraniana i primera dona musulmana que va rebre el Premi Nobel) i Tawakkol Karman (activista dels drets humans al Iemen i fundadora de Dones Periodistes Sense Cadenas, tamb\u00e9 coneguda com “La mare de la revoluci\u00f3”).<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
En reconeixement de la seva contribuci\u00f3 a la pau, PyeongChang ser\u00e0 declarada “Ciutat de la Pau”. El governador de Gangwon, KIM Jin-tae, va dir: “Avui, la pau mundial est\u00e0 sent q\u00fcestionada de moltes maneres. A la prov\u00edncia de Gangwon, a la Rep\u00fablica de Corea, que ha viscut el dolor de la divisi\u00f3 del pa\u00eds i de la guerra, es parlar\u00e0 de mesures pr\u00e0ctiques per millorar la pau de la humanitat\u201d.<\/p>\n
La presidenta del Secretariat Permanent de la Cimera, Ekaterina Zagladina, ha subratllat \u201cEsperem que la cimera contribueixi al di\u00e0leg sobre la pau a escala local i global; ha estat una plataforma d’inspiraci\u00f3 i cooperaci\u00f3 fruct\u00edfera per a persones de diferents or\u00edgens durant molts anys i estem molt contents de venir a Corea per primera vegada en la hist\u00f2ria de la cimera”.<\/p>\n
Una part important \u00e9s un programa integral per a la joventut, “Liderar amb l’exemple”, que posar\u00e0 especial \u00e8mfasi en la cultura de pau i el paper de constructors de ponts que tenen els joves. Enguany s’espera que hi participin m\u00e9s de 220 estudiants de Corea i d’arreu del m\u00f3n.<\/p>\n
El programa juvenil continua explorant el concepte de PeaceLabs llan\u00e7at a la cimera anterior a M\u00e8rida, M\u00e8xic, el 2019. Els diferents PeaceLabs, que s’imparteixen cada dia, estan dissenyats per produir projectes i plans d’acci\u00f3, met\u00f2dics i globals, relacionats amb la pau, que s’implementaran localment i comunitariament per part dels\u00a0 joves delegats participants. A m\u00e9s dels PeaceLabs, com \u00e9s tradici\u00f3, el programa tamb\u00e9 inclour\u00e0 una s\u00e8rie de tallers dirigits per guanyadors del Premi Nobel de la Pau i organitzacions guardonades, aix\u00ed com les liderades per altres reconeguts portaveus i activistes per la pau, com ara la Universitat de Quinnipiac, la Universitat C\u00e9sar Vallejo, The Justice Desk, PeaceJam Foundation, Friendly Wolf, Find Foundation, Gandhi King Foundation, World without Wars and without Violence), YouTube, Youth For Human Rights, POP Movement, Jornada de Derechos Humanos A.C., Institute for Economics & Peace.<\/p>\n
Aquest any participen en el programa prop de 80 projectes de PeaceLabs. Els joves tindran l’oportunitat de presentar els seus projectes sobre les tem\u00e0tiques seg\u00fcents: pacificaci\u00f3, sostenibilitat, pau i tecnologies, ciutats intel\u00b7ligents, ecologia, etc. Al final del programa, els Premis Nobel de la Pau seleccionaran els 2 millors projectes (un internacional i un local) que seran premiats durant la cerim\u00f2nia de cloenda de la Cimera.<\/p>\n
Com\u00a0 a representants de \u201cM\u00f3n sense guerres i sense viol\u00e8ncia\u201d, Rafael de la Rubia i Montserrat Prieto van presentar el seminari “Com donar sentit global a petites accions per la pau: la Marxa Mundial per la Pau i la Noviol\u00e8ncia” el 13 de desembre a les 15 h. La presentaci\u00f3 tamb\u00e9 va incloure el cam\u00ed que es va crear amb la Universitat de Perusa (fundada l’any 1308, una de les universitats m\u00e9s antigues d’It\u00e0lia i del m\u00f3n) amb la participaci\u00f3 de David Grohmann (investigador i professor agregat del Departament d’Agricultura, Alimentaci\u00f3 i Ci\u00e8ncies Ambientals. Director del Centre Universitari de Museus Cient\u00edfics) i Elisa Delvecchio (professora associada al Departament de Filosofia, Ci\u00e8ncies Socials i Humanes. I persona de contacte de la xarxa “Universitat per la Pau”\u00a0 i de la “Xarxa Universit\u00e0ria per a Nens en conflicte armat”).<\/p>\n
Galeotto era un Hibakujumoku d’Hiroshima (arbre que fou capa\u00e7 de sobreviure al bombardeig de 1945), plantat al Jard\u00ed dels Justos de la Biblioteca de San Matteo dels Armenis a Perusa que acull, entre altres coses, la Fundaci\u00f3 Aldo Capitini. Al juny es va dur a terme un seminari en l\u00ednia anomenat “Marxa Mundial, un viatge a les comunitats” amb la pres\u00e8ncia d’estudiants de la universitat i d’Angel Chiessa i Lizett Vaquez (M\u00f3n sense guerres i sense viol\u00e8ncia). Durant la primavera de 2023 es posar\u00e0 en marxa el projecte que tindr\u00e0 com a punt central la regla d’or de la noviol\u00e8ncia activa “Tracta els altres com t’agradaria que et tractessin”. La noviol\u00e8ncia activa, aquella cultura, aquest estil de vida que realment podria ser la for\u00e7a revolucion\u00e0ria en una societat violenta. Entre les figures vinculades a la Noviol\u00e8ncia i la Natura, Matthai Wangari, cient\u00edfic, ecologista i activista keny\u00e0 que, l’any 2004, va ser la primera dona africana a guanyar el Premi Nobel de la Pau “per la seva contribuci\u00f3 a les causes del desenvolupament sostenible, la democr\u00e0cia i la pau”. Va ser una de les primeres a fomentar la reforestaci\u00f3 al continent afric\u00e0 en fundar el Green Belt Movement el 1977.<\/p>\n
Rafael de la Rubia i Montserrat Prieto van ser convidats com a MSGV per formar part del Consell Acad\u00e8mic del Secretariat Permanent de la Cimera del Premi Nobel de la Pau.<\/p>\n