De Josep Vallhonesta<\/p>\n
En record d’en Cabayol: aix\u00ed com la guerra \u00e9s prou important per no deixar-la, nom\u00e9s,<\/em> en mans dels militars, la salut \u00e9s un assumpte prou vital per no deixar-la, nom\u00e9s<\/em>, en mans dels sanitaris.<\/p>\n Aix\u00f2, per\u00f2, no \u00e9s cap menysteniment. Posar\u00e9 un exemple: en la lluita contra el foc la primera intervenci\u00f3 \u00e9s l\u2019actuaci\u00f3 de la planificaci\u00f3 territorial, agr\u00edcola, urbana, constructiva… ning\u00fa entendria que es descuid\u00e9s la prevenci\u00f3 pensant que l\u2019extinci\u00f3 del foc \u00e9s, nom\u00e9s,<\/em> cosa de bombers.<\/p>\n En mat\u00e8ria de salut passa el mateix, cal combatre les causes que provoquen el mal estar i anar m\u00e9s enll\u00e0 dels efectes que creen. Cal canviar un model de societat que, en general, combat efectes per\u00f2 no causes.<\/p>\n Una intervenci\u00f3 quir\u00fargica ens pot salvar la vida, per\u00f2 segur que preferir\u00edem que una bona prevenci\u00f3 ens l\u2019estalvi\u00e9s. Volem tenir salut i no passar pel tr\u00e0ngol que significa restablir-la.<\/p>\n Salut \u00e9s prevenci\u00f3, sanitat pot ser negoci. I si no fixem-nos en els Estats Units: t\u00e9 la millor sanitat del m\u00f3n, per\u00f2 un dels pitjors \u00edndexs relatius de salut mundial. Per tant, no ens podem emmirallar en un model sanitari de negoci potent i salut escassa. Cal una prevenci\u00f3 forta i una sanitat p\u00fablica que cobreixi els serrells que els determinants de la salut deixen.<\/p>\n Determinants interns, els que ens proporciona la biologia heretada dels progenitors; determinants externs, els que ens imposa la natura i l\u2019entorn social. Hem avan\u00e7at molt en combatre els dos tipus, per\u00f2 com Pen\u00e8lope, que al mat\u00ed teixia i a la nit desteixia, nosaltres amb una m\u00e0 creiem dominar la natura, per\u00f2 amb l\u2019altra la malbaratem i creem condicions adverses.<\/p>\n Sabem que el canvi clim\u00e0tic i la contaminaci\u00f3 estan alterant els determinants externs de la salut, per manca, exc\u00e9s o mala qualitat d\u2019aigua; per unes temperatures, que alteren les estacions clim\u00e0tiques i els cicles agr\u00edcoles; per l\u2019economia, que creix de forma cont\u00ednua en un m\u00f3n amb recursos limitats i que cada cop m\u00e9s es manifesten m\u00e9s escassos.<\/p>\n Ja s\u2019ha dit moltes vegades: l\u2019estabilitzaci\u00f3 clim\u00e0tica amb un nou entorn natural podria ser prou hostil per fer desapar\u00e8ixer l\u2019esp\u00e8cie humana i moltes altres esp\u00e8cies que l\u2019acompanyen. \u00c9s a dir: la vida no ens necessita, pot seguir sense nosaltres amb altres condicions i en altres entorns naturals.<\/p>\n Podria donar dades de temperatures, de morts mundials per contaminaci\u00f3, de previsibles desestructuracions econ\u00f2miques i socials… de molts aspectes que en Cabayol, i amb ell \u201cSicom\u201d, ja van divulgar. Voldria posar l\u2019accent, per\u00f2, en un tema que tamb\u00e9 va encetar: la fauna que ens acompanyar\u00e0 en el proc\u00e9s de transici\u00f3 al nou equilibri natural, que un nou clima determinar\u00e0, no ser\u00e0 tant sols de desaparici\u00f3 de petits i grans mam\u00edfers, d\u2019insectes necessaris, d\u2019esp\u00e8cies vegetals, de fauna marina… En el proc\u00e9s de canvi ens acompanyar\u00e0, tamb\u00e9, la fauna invisible, el m\u00f3n microsc\u00f2pic: bacteris, virus i fongs.<\/p>\n Segons la revista \u201cNature\u201d el 58%, 218 de 375, de les malalties infeccioses a les quals s’enfronta la humanitat a tot el m\u00f3n s’han vist en algun moment agreujades pels riscos clim\u00e0tics. La majoria es deu a la transmissi\u00f3 per vectors, com els mosquits, els ratpenats i els rosegadors. Com podem veure un tipus de fauna amb possibilitats de sobreviure m\u00e9s altes que l\u2019esp\u00e8cie humana. Respecte al tipus de perill clim\u00e0tic, la majoria de malalties es van associar a l’escalfament atmosf\u00e8ric (160), a les fortes precipitacions (122) i a les inundacions (121). D\u2019altra banda, 700.000 persones moren per infeccions resistents als medicaments cada any i si no s’implementen pol\u00edtiques per frenar l’augment de la resist\u00e8ncia als medicaments, l’any 2050 uns 10 milions de persones moriran anualment. Avui, perqu\u00e8 ens fem una idea de la dimensi\u00f3 de l’amena\u00e7a, moren uns vuit milions de persones a l’any a causa del c\u00e0ncer (The Review on Antimicrobial Resistance).<\/p>\n Per tant ens hem de preguntar si l\u2019epid\u00e8mia de la Covid \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de les modificacions de l\u2019entorn natural que el model de civilitzaci\u00f3 crea i, conseq\u00fcentment, de la implacable adaptaci\u00f3 darwinista del m\u00f3n animal i vegetal.<\/p>\n \u00bf\u00c9s tasca dels col\u00b7lectius que es reclamen defensors de la salut i sanitat p\u00fabliques vetllar contra una nova propagaci\u00f3 epid\u00e8mica?<\/p>\n \u00bfHem de deixar que nous factors determinants de la salut es manifestin amb for\u00e7a en el futur, quan ara ja comencen a deixar-se veure?<\/p>\n La salut del dia de dem\u00e0 cal defensar-la des del present, les reivindicacions clim\u00e0tiques, ecol\u00f2giques i de model de desenvolupament s\u00f3n tamb\u00e9 reivindicacions de salut. Dem\u00e0 podria ser tard.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De Josep Vallhonesta En record d’en Cabayol: aix\u00ed com la guerra \u00e9s prou important per no deixar-la, nom\u00e9s, en mans dels militars, la salut \u00e9s un assumpte prou vital per no deixar-la, nom\u00e9s, en mans dels sanitaris. Aix\u00f2, per\u00f2, no…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":1669025,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35522,35526],"tags":[106003,106004,83121],"class_list":["post-1669014","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ecologia-i-medi-ambient-ca","category-salut-ca","tag-mosquits","tag-nature-ca","tag-sicom-ca"],"yoast_head":"\n