Quan en 1985 Mija\u00edl Gorbatxov va assumir la secretaria general del PCUS (Partit Comunista de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica), que de facto equivalia a una presid\u00e8ncia de l’URSS, succeint a tres gerontes (Brezhnev, Andropov i Chernenko), pocs van imaginar que aquest canvi anava a representar una bolcada en el m\u00f3n, posant fi a la Guerra freda d’aquell llavors.<\/p>\n
El seu lideratge va durar uns sis anys, i va acabar en el mateix moment de la dissoluci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, a la fi de 1991. Poc despr\u00e9s, en 1996, Gorbatxov es va presentar a les eleccions presidencials a R\u00fassia, obtenint al voltant d’un 1% dels vots. No era molt volgut a R\u00fassia: per a alguns, era un \u201caparatchik\u201d comunista que va intentar fer reformes per a mantenir al PCUS com a partit \u00fanic en el poder sovi\u00e8tic; per a uns altres, va ser un agent occidental l’objectiu del qual va ser la desaparici\u00f3 de l’URSS i del comunisme. Per a tots, la seva persona estava associada a un per\u00edode de molta inestabilitat i mancances materials. Des de l’inici de la seva presid\u00e8ncia, es va comen\u00e7ar a veure la seva tend\u00e8ncia a la llibertat, l’obertura i la pau, la qual cosa va despertar grans esperances a tot el m\u00f3n. Tanmateix, aix\u00f2 va produir una reacci\u00f3 en les capes de poder sovi\u00e8tic, que van veure perillar els seus privilegis. D’altra banda, la contrapart occidental, miop a tot proc\u00e9s hist\u00f2ric, va veure una oportunitat de nous negocis. Limitat per aquests dos pols de pressi\u00f3, Gorbatxov va anar movent-se amb habilitat fins a arribar a 1989, any de la caiguda del mur de Berl\u00edn, data simb\u00f2lica que marca la fi de la Guerra freda. A partir d’aqu\u00ed, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica va comen\u00e7ar a deteriorar-se en la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, una cosa a la qual els seus ciutadans no estaven acostumats. Curiosament, el desprove\u00efment que es va viure en els \u00faltims mesos del seu mandat, va desapar\u00e8ixer de manera miraculosa l’endem\u00e0 d’haver-se dissolt l’URSS.<\/p>\n
Gorbatxov, com totes les persones, va cometre molts errors, alguns dels quals han tingut greus conseq\u00fc\u00e8ncies (l’actual guerra d’Ucra\u00efna podria considerar-se una conseq\u00fc\u00e8ncia, resultat de l’avan\u00e7 de l’OTAN i posterior reacci\u00f3 de Putin). Podr\u00edem dir que el seu projecte va fracassar, perqu\u00e8 l’URSS es va dissoldre, i els anys que van seguir van ser de gran caos i pen\u00faria en els territoris ex sovi\u00e8tics, particularment la R\u00fassia governada per Yeltsin. La fi de la guerra freda que es va aconseguir, i que va ser un gran assoliment, avui dia est\u00e0 gaireb\u00e9 liquidat. El seu anhel de pau, prosperitat i llibertat per a tothom no es va complir. Per descomptat que les raons perqu\u00e8 aquestes aspiracions no s’hagin concretat s\u00f3n moltes, per\u00f2 els principals responsables cal buscar-los en un altre costat, lluny de Gorby i el seu entorn.<\/p>\n
El seu principal error va ser confiar en exc\u00e9s en la seva contrapart, tant la nord-americana com l’europea. Els grans l\u00edders del capitalisme occidental no van pensar en l’oportunitat hist\u00f2rica que se’ls presentava, sin\u00f3 en la rendibilitat que podrien obtenir a curt termini. Aquesta visi\u00f3 tan estreta i mesquina \u00e9s la que ha impedit que la pau, la prosperitat i la llibertat s’hagin est\u00e8s pel m\u00f3n.<\/p>\n
Ahir Gorbatxov ha deixat aquest pla d’exist\u00e8ncia. Es pot discutir si va ser un gran pol\u00edtic, encara que sens dubte va ser una bona persona i un gran humanista. Per contra, els seus iguals en occident van ser pol\u00edtics mediocres i de dubtosa bondat. El seu llegat, m\u00e9s enll\u00e0 de les conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00e0ctiques, \u00e9s un model a seguir: Gorby va ser un humanista de molt bones intencions. Tant de bo el seu exemple cond\u00eds i vei\u00e9ssim cada vegada m\u00e9s l\u00edders pol\u00edtics i econ\u00f2mics amb bones intencions. Aix\u00f2 ens acostaria a les tan anhelades aspiracions de pau, prosperitat i llibertat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El llegat de Gorbatxov, m\u00e9s enll\u00e0 de les conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00e0ctiques, \u00e9s un model a seguir: Gorby va ser una persona de molt bones intencions. Tant de bo el seu exemple cond\u00eds i vei\u00e9ssim cada vegada m\u00e9s l\u00edders pol\u00edtics i econ\u00f2mics amb bones intencions. Aix\u00f2 ens acostaria a les tan anhelades aspiracions de pau, prosperitat i llibertat.<\/p>\n","protected":false},"author":1205,"featured_media":1649965,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35514,35531,35506,35528,35516,35524],"tags":[105115],"class_list":["post-1649975","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-assumptes-internacionals-ca","category-contingut-original-ca","category-europa-ca","category-opinions-ca","category-pau-i-desarmament-ca","category-politica-ca","tag-gorbatxov"],"yoast_head":"\n