Ho era, aix\u00ed era percebut per la gent. Pensa que en realitat jo la tesi doctoral de la Renda B\u00e0sica la vaig presentar en 1998, ja fa vint-i-quatre anys. Per\u00f2 s\u00ed, efectivament, en aquell temps quan donava alguna confer\u00e8ncia o algun seminari, realment era considerat gaireb\u00e9 una bogeria.<\/p>\n
Parlant de la teva tesi doctoral, Ernest Lluch presidia el tribunal en aquell moment.<\/strong><\/p>\n Si, ell no estava d\u2019acord amb la Renda B\u00e0sica, per\u00f2 reconeixia que tenia punts d\u2019inter\u00e8s i llavors em va dir: \u201cel que seria interessant \u00e9s que aquest tema tingu\u00e9s continu\u00eftat, que la teva recerca no qued\u00e9s aqu\u00ed\u201d. Poc pensava jo que tindria tanta continu\u00eftat\u2026 (riu)<\/p>\n Avui s\u2019est\u00e0 debatent a molts pa\u00efsos. Qu\u00e8 \u00e9s la Renda B\u00e0sica Universal?<\/strong><\/p>\n La definici\u00f3 m\u00e9s curta \u00e9s: una assignaci\u00f3 p\u00fablica monet\u00e0ria individual, incondicional i universal. Monet\u00e0ria, estem parlant de diners. P\u00fablica, \u00e9s a dir de l\u2019Estat. Individual, la reben les persones, no les fam\u00edlies o unitats de conviv\u00e8ncia. Incondicional, que no es necessita cap mena de condici\u00f3, diferent de qualsevol subsidi condicionat on has de demostrar que ets pobre o tens problemes psicol\u00f2gics, etc.. I Universal, perqu\u00e8 \u00e9s per a tota la poblaci\u00f3 o zona geogr\u00e0fica on s\u2019implement\u00e9s la Renda B\u00e0sica. L\u2019ideal seria el m\u00f3n, per\u00f2 si estem pensant en un pa\u00eds, per exemple Catalunya, doncs seria per a tota la poblaci\u00f3 de Catalunya. No t\u00e9 res a veure amb els subsidis condicionats que coneixem, ni amb la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya, o aquest desastre d\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital espanyol que tu has d\u2019aportar una s\u00e8rie de condicions i tampoc et garanteix que ho rebis encara que ho demostris.<\/p>\n El fet totalment diferenciador \u00e9s aquest concepte d\u2019Incondicional, no es requereixen condicions.<\/strong><\/p>\n Efectivament, ho comparem amb el Sufragi Universal, \u00e9s a dir, quan votar\u00e0s ning\u00fa et diu, tu quina religi\u00f3 tens? quants diners tens? Ets viciosa? Ets virtuosa? no et pregunten, simplement amb el carnet ja pots votar, doncs aquesta seria la idea.<\/p>\n Qualsevol ciutad\u00e0 o resident acreditat tindria acc\u00e9s a aquesta renda b\u00e0sica, estem parlant de tot el m\u00f3n.<\/strong><\/p>\n De tot el m\u00f3n que viu en un territori on s\u2019implant\u00e9s la Renda B\u00e0sica, digues-li Catalunya, digues-li Espanya, digues-li Uni\u00f3 Europea, etc.<\/p>\n Tothom la rebria?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, tothom, per\u00f2 no tothom guanya. La Renda B\u00e0sica s\u2019ha de finan\u00e7ar. I com s\u2019ha de finan\u00e7ar, una de les propostes \u00e9s que s\u2019ha de fer una reforma fiscal de manera que, dit senzillament, Amancio Ortega tamb\u00e9 rebria la Renda B\u00e0sica, per\u00f2 Amancio Ortega hauria de pagar molt m\u00e9s del que rebria com a Renda B\u00e0sica. De manera que, amb la proposta que nosaltres fem el 20% m\u00e9s ric en renda perdria. Jo per exemple perdria, pertanyo al 20% m\u00e9s ric, per qu\u00e8? Perqu\u00e8 soc professor titular d\u2019una universitat p\u00fablica, el meu salari \u00e9s conegut, funcionari, i formo part oficialment del 20% m\u00e9s ric en renda, no en patrimoni o riquesa, sin\u00f3 en renda, en el que declarem cada any en l\u2019IRPF. \u00c9s a dir, el 80% per sota, guanyaria. El 20% per damunt, perdria.<\/p>\n Els rics continuarien sent rics, fins i tot amb aquesta reforma fiscal.<\/strong><\/p>\n Si, efectivament.<\/p>\n Llavors, els dos puntals d\u2019aquestes ajudes\u2026<\/strong><\/p>\n No li diguis ajudes, nosaltres preferim, si em permets, jo prefereixo dir-li dret hum\u00e0, que \u00e9s el dret hum\u00e0 a l\u2019exist\u00e8ncia material garantida. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 no \u00e9s una ajuda, seria un dret que t\u00e9 la poblaci\u00f3 a existir socialment. Qui no t\u00e9 l\u2019exist\u00e8ncia material garantida no pot ser lliure. Aquesta \u00e9s una idea b\u00e0sica, un pobre no \u00e9s ni pot ser lliure. Llavors, una renda b\u00e0sica igual almenys al llindar de la pobresa, es pot demostrar evidentment, de manera matem\u00e0tica, que desapareix tota la pobresa, que \u00e9s el 25% de la poblaci\u00f3, legalment, en el Regne d\u2019Espanya.<\/p>\n Se suprimirien totes les assignacions p\u00fabliques monet\u00e0ries inferiors a la renda b\u00e0sica.<\/strong><\/p>\n Si, desapareixerien. Imagina\u2019t, que tu ara reps una pensi\u00f3 de set-cents euros al mes. I la Renda B\u00e0sica s\u00f3n nou-cents al mes. Imagino que no t\u2019enfadaries si et treuen set-cents i et donen nou-cents, no?<\/p>\n Clar.<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 imagina\u2019t, que en lloc de set-cents, est\u00e0s rebent una pensi\u00f3 de mil cinc-cents. I la Renda B\u00e0sica s\u00f3n nou-cents. No guanyes, per\u00f2 no perds. Tu continuaries rebent mil cinc-cents. Nou-cents com a Renda B\u00e0sica i un complement de sis-cents perqu\u00e8 el teu no el perdessis. Mitjan\u00e7ant la reforma de l\u2019IRPF i aquests estalvis es podria finan\u00e7ar perfectament una Renda B\u00e0sica per a tota la poblaci\u00f3, d\u2019import equivalent al del llindar de la pobresa.<\/p>\n I seria un dret per a tots sense distinci\u00f3, com ho \u00e9s la Sanitat P\u00fablica.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, tothom t\u00e9 dret, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 dret a renunciar. Si per algun motiu alg\u00fa pensa \u201cjo considero que aix\u00f2 \u00e9s immoral, rebre a canvi de res\u2026\u201d, perqu\u00e8 no et preocupis, pots renunciar. Per\u00f2 no crec que renunci\u00e9s molta gent.<\/p>\n Quines difer\u00e8ncies respecte al IMV, l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital?<\/strong><\/p>\n Incondicionalitat: Renda B\u00e0sica. Condicionalitat extrema: l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital. Universalitat: la Renda B\u00e0sica. Anti-universal: l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital. Fins i tot la quantitat \u00e9s diferent. Nosaltres diem que ha de ser igual, almenys, al llindar de la pobresa. El IMV est\u00e0 per sota del llindar de la pobresa.<\/p>\n El IMV nom\u00e9s at\u00e9n la pobresa m\u00e9s extrema.<\/strong><\/p>\n I ni aix\u00f2, segons els n\u00fameros oficials que tenim, crec que en aquests moments arriba a menys d\u2019un 10% de la poblaci\u00f3 oficialment pobra. I evidentment, aquest 10% ser\u00e0 als m\u00e9s pobres. Per\u00f2 veurem, la condicionalitat t\u00e9 una l\u00f2gica, la incondicionalitat t\u00e9 una altra. La condicionalitat \u00e9s, tu has caigut, per la qual cosa sigui, t\u2019has quedat sense ocupaci\u00f3, etc.., \u00e9s quan l\u2019Estat t\u2019ha d\u2019ajudar a aixecar-te i aix\u00f2 supeditat a unes condicions tremendes. La Renda B\u00e0sica no, la Renda B\u00e0sica \u00e9s, tu tens un dret a existir socialment. \u00c9s la concepci\u00f3 vella republicana de la llibertat segons la qual aquesta no \u00e9s independent de les condicions materials d\u2019exist\u00e8ncia. Republicanament, d\u2019aix\u00f2 fa dos mil tres-cents anys, una persona pobra no podia ser lliure, i per qu\u00e8? Perqu\u00e8 no tenia les condicions i estava a l\u2019atzar dels rics.<\/p>\n Rebre la Renda B\u00e0sica podria desmotivar a l\u2019hora de buscar treball.<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 es diu precisament perqu\u00e8 no s\u2019ent\u00e9n el que \u00e9s una Renda B\u00e0sica. Aquest problema, la desmotivaci\u00f3, s\u00ed que \u00e9s inherent als subsidis condicionats, perqu\u00e8 \u00e9s incompatible. Jo rebo l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital, molt b\u00e9, i he rebut l\u2019oferta d\u2019una merda de treball. Si no l\u2019accepto, perdo l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital, per\u00f2 si l\u2019accepto, tamb\u00e9 el perdo. En canvi amb la Renda B\u00e0sica no succeiria. Llavors, pensar per exemple que la immensa majoria de la poblaci\u00f3 es conformaria a viure amb vuit-cents-nou-cents euros, havent-hi rics que amb el que guanyen, continuen guanyant m\u00e9s, \u00e9s tenir una concepci\u00f3 psicol\u00f2gica de la nostra esp\u00e8cie contr\u00e0ria al que diuen els fets.<\/p>\n Justament seria el contrari, un est\u00edmul\u2026<\/strong><\/p>\n I tan bon punt en la nostra vida passem per fases molt diferents, quan ets jove i ets estudiant i vols estudiar, pots passar juntament amb dos o tres amics amb un consum bastant petit per a canvi, tenir molt de temps per a estudiar. Quan ets una mica major, potser el que vols fer s\u00f3n altres coses, com per exemple, viure sol o viure amb una altra persona i aix\u00f2 significa que necessites m\u00e9s temps per a guanyar diners\u2026 \u00c9s a dir, la qual cosa s\u00ed que permetria la Renda B\u00e0sica \u00e9s que en una vida, m\u00e9s o menys habitual quant a la mitjana, la gent tingu\u00e9s tamb\u00e9 major llibertat per a fer en aquestes fases el que volgu\u00e9s.<\/p>\n L\u2019Educaci\u00f3 i la Sanitat P\u00fablica no quedarien afectades, per tant.<\/strong><\/p>\n Efectivament, perqu\u00e8 amb el finan\u00e7ament que nosaltres proposem no toquem ni un euro del que recapta l\u2019IRPF. Per\u00f2 no ja de la Sanitat i l\u2019Educaci\u00f3 P\u00fablica, tampoc de coses que es podrien tocar, com la Casa Reial, que per higiene p\u00fablica millor que desaparegu\u00e9s, o de l\u2019Ex\u00e8rcit, tampoc toquem un euro.<\/p>\n Alguns advoquen perqu\u00e8 la soluci\u00f3 no sigui una Renda B\u00e0sica, sin\u00f3 la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3, reactivant l\u2019economia.<\/strong><\/p>\n Que curi\u00f3s\u2026 aqu\u00ed hauria d\u2019explicar-te algun concepte de llibertat republicana, per\u00f2 la idea \u00e9s, el mercat de treball est\u00e0 en unes condicions determinades. Quan es parla de dignitat del treball, nom\u00e9s ho diuen professors universitaris. Per\u00f2 quan se\u2019ls pregunta als propis treballadors \u00e9s brutal la resposta que es rep. En el cas del Regne Unit es va preguntar a treballadors, fins i tot molt ben pagats. Un 40% deien que el seu treball no tenia cap mena d\u2019utilitat, perfectament in\u00fatil i prescindible, treballs que es fan per exemple, perqu\u00e8 alg\u00fa se senti superior. \u00c9s el que l\u2019autor David Graeber en diu \u201ctreballs de merda\u201d, i aix\u00f2 com a concepte acad\u00e8mic, que no \u00e9s una \u201cmerda de treball\u201d de males condicions, horaris, etc\u2026. no, un \u201ctreball de merda\u201d \u00e9s un treball que pot estar molt ben pagat, per\u00f2 \u00e9s perfectament in\u00fatil.<\/p>\n Treballs in\u00fatils, sense sentit\u2026<\/strong><\/p>\n Si, en opini\u00f3 dels mateixos treballadors. Llavors, si la soluci\u00f3 \u00e9s el treball, i si guanyem llibertat per a decidir quin treball vull fer, i quin no? La Renda B\u00e0sica dona la llibertat de poder triar un treball que s\u2019adigui m\u00e9s amb les teves condicions, coneixements, gustos, o b\u00e9, que t\u2019apartis moment\u00e0niament d\u2019aquest mercat. Per\u00f2 a m\u00e9s, que es parli de plena ocupaci\u00f3 aqu\u00ed, en el Regne d\u2019Espanya, simplement \u00e9s per a partir-se de riure. Perqu\u00e8 el Regne d\u2019Espanya \u00e9s, des que es tenen dades de l\u2019OCDE, l\u2019Estat, per\u00f2 de llarg, de tots els pa\u00efsos de l\u2019OCDE que m\u00e9s taxa d\u2019atur ha tingut, superant els dos d\u00edgits. Amb la qual cosa, dir que la soluci\u00f3 \u00e9s el mercat de treball i la plena ocupaci\u00f3\u2026 Portem quaranta anys aix\u00ed, llavors, mentre arriba la soluci\u00f3, no estaria malament una Renda B\u00e0sica, no?<\/p>\n A qu\u00e8 es deu que les dones secundin m\u00e9s que els homes la Renda B\u00e0sica?<\/strong><\/p>\n Vam fer una enquesta a Catalunya fa sis o set anys i, s\u00ed que hi havia un petit suport superior, per\u00f2 molt petit, de les dones respecte als homes. El que s\u00ed que \u00e9s veritat i, aix\u00f2 ho hem quantificat, \u00e9s que en haver-hi una redistribuci\u00f3, les dones sortirien de mitjana, m\u00e9s beneficiades que els homes, per una ra\u00f3 evident, per la bretxa salarial, perqu\u00e8 el salari de les dones de mitjana \u00e9s inferior al dels homes, reben menys diners.<\/p>\n La situaci\u00f3 de les dones que depenen econ\u00f2micament del seu maltractador tamb\u00e9 milloraria.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, \u00e9s el poder de negociaci\u00f3 que donaria una Renda B\u00e0sica. M\u2019he trobat en diverses ocasions amb dones que estan en Cases d\u2019Acolliment i al cap d\u2019una setmana o deu dies tornen amb el maltractador. \u201cI com \u00e9s que tornes?\u201d. La resposta d\u2019una part d\u2019elles \u00e9s \u201cI de qu\u00e8 viur\u00e9?\u201d D\u2019aqu\u00ed \u00e9s que hem dit que la Renda B\u00e0sica permetria a algunes dones poder viure independentment del seu maltractador.<\/p>\n Per no parlar de les malalties mentals, els su\u00efcidis, derivats de la viol\u00e8ncia econ\u00f2mica, que a m\u00e9s ha augmentat i molt, a causa de la pand\u00e8mia.<\/strong><\/p>\n Hi ha hagut manifestos fins i tot de col\u00b7lectius afectats per la salut mental a favor d\u2019una Renda B\u00e0sica, precisament per aix\u00f2 que dius tu. Gran part dels experiments pilot que s\u2019han fet, el resultat com\u00fa \u00e9s que la salut mental de la gent millora d\u2019una manera molt significativa. El fet de no haver d\u2019estar amb aquesta angoixa existencial de trobar feina, que potser no en trobar\u00e0s, el fet d\u2019alliberar-te d\u2019aix\u00f2\u2026tampoc \u00e9s molt de misteri, no? Precisament el meu germ\u00e0 Sergi, que \u00e9s el responsable del pla pilot a Catalunya de la Renda B\u00e0sica, va fer la seva tesi doctoral sobre la salut mental en relaci\u00f3 amb la Renda B\u00e0sica. I evidentment \u00e9s una de les coses que en aquest pla pilot a Catalunya s\u2019ha posat molta atenci\u00f3, veure com afecta a la salut mental de les persones.<\/p>\n El sofriment generat per la falta de futur \u00e9s tremend.<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 sense parlar d\u2019un tema que alguns autors han dedicat temps a reflexionar: els costos que no estan posats en un pla de finan\u00e7ament que tamb\u00e9 s\u2019estalviarien, molt dif\u00edcils de quantificar, quant a salut mental i presons. Em deia fa poc un funcionari de presons molt taxativament \u201cdeixa\u2019t d\u2019h\u00f2sties, el 99\u201999% dels que hi ha aqu\u00ed s\u00f3n pobres\u201d. De tant en tant ve algun pres pol\u00edtic, ja sabeu que a Catalunya aix\u00f2 \u00e9s habitual, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s circumstancial. El 99% s\u00f3n pobres. I si entra un ric ve la televisi\u00f3 a fotografiar, per extraordinari. I hi ha molta gent que repeteix, \u201ctornar\u00e9 a entrar, perqu\u00e8 tornar\u00e9 a robar abans que els meus fills passin fam\u201d. No estic dient la simplicitat que tots els que hi ha en la pres\u00f3 sigui perqu\u00e8 roben per als seus fills, no, no estic dient aix\u00f2. Estic dient que molts autors i autores que han tractat aquest tema, \u00e9s evident que amb una Renda B\u00e0sica molts d\u2019ells no entrarien en la pres\u00f3. Quin percentatge? Com no ho podem quantificar perqu\u00e8 dep\u00e8n d\u2019altres coses, no ho hem posat en el finan\u00e7ament.<\/p>\n Com es desplega la pobresa, en salut, en mort, en malaltia.<\/strong><\/p>\n \u00c9s que quan parlem de pobresa \u00e9s un conjunt de coses, que afecten la salut mental, a la salut f\u00edsica. Els qui estan m\u00e9s grossos, els rics o els pobres? Els pobres. L\u2019alimentaci\u00f3 dels uns i els altres \u00e9s diferent. Els pobres s\u00f3n molt grossos, tenen un tipus de menjar que \u00e9s infame. Per aix\u00f2 quan escolto \u201cpobresa energ\u00e8tica, pobresa de no s\u00e9 quina\u2026\u201d Pobresa \u00e9s falta de diners, i a partir d\u2019aqu\u00ed tira-li el que vulguis.<\/p>\n En aquesta societat que tot ho mesura en termes d\u2019\u00e8xit o frac\u00e0s\u2026 el pobre \u00e9s el gran \u201cfracassat\u201d.<\/strong><\/p>\n I els subsidis condicionats s\u00f3n precisament per a intentar aixecar al \u201cfracassat\u201d, que no s\u2019aconsegueix per les raons que hem parlat. En canvi, una renda b\u00e0sica no \u00e9s intentar aixecar al fracassat, sin\u00f3 ex-ante, abans que caigui tenir l\u2019exist\u00e8ncia material garantida.<\/p>\n Dignificar a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 des del moment en qu\u00e8 neix.<\/strong><\/p>\n \u00c9s que jo ni utilitzaria aquestes paraules, sin\u00f3 simplement, republicanament, una persona quan neix en societat, per a existir socialment, ha de tenir l\u2019exist\u00e8ncia material garantida. No dic que la Renda B\u00e0sica sigui l\u2019\u00fanica manera, per\u00f2 jo no en conec una altra, de moment.<\/p>\n Aquest \u00e9s el veritable canvi de paradigma.<\/strong><\/p>\n El vot, qui votava fa no molts anys, no dic aqu\u00ed, que aix\u00f2 era una dictadura feixista, dic en altres llocs? Votaven els m\u00e9s rics. Pagaven un tipus d\u2019impost determinat, cada pa\u00eds posava un percentatge. I eren homes, evidentment. Quan es va reivindicar una cosa tan totxa com el dret al sufragi universal: \u201cEsteu bojos? \u00c9s a dir, que els pobres votin per a triar als seus representants? l\u2019Estat \u00e9s nostre!\u201d deien.<\/p>\n Sens dubte les grans conquestes socials mai van venir de dalt, sempre van ser els moviments socials.<\/strong><\/p>\n Fixa\u2019t, el Sufragi Universal no el va portar el liberalisme. El liberalisme era antidemocr\u00e0tic. El liberalisme neix a principis del segle XIX contra b\u00e0sicament els principis de la Revoluci\u00f3 Francesa. \u201cSoc Liberal per antidemocr\u00e0tic\u201d deien els liberals. Quina xorrada \u00e9s aquesta que el liberalisme est\u00e0 a favor de la democr\u00e0cia\u2026? El Sufragi Universal es va aconseguir gr\u00e0cies al moviment obrer i les seves grans lluites.<\/p>\n La Renda B\u00e0sica que era considerada una barbaritat fa uns anys, avui \u00e9s debat p\u00fablic.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, avui parla d\u2019ella tothom. El Papa, el cap d\u2019estat del Vatic\u00e0, fa molt pocs mesos en un discurs per a Am\u00e8rica llatina va parlar de la Renda B\u00e0sica, molt ben explicat. Em vaig quedar impressionat perqu\u00e8 a m\u00e9s idiom\u00e0ticament deia \u201cIngr\u00e9s al Ciutad\u00e0\u201d, que \u00e9s com a l\u2019Argentina, el Brasil i M\u00e8xic li diuen a la Renda B\u00e0sica, perqu\u00e8 all\u00ed la paraula renda tenen la connotaci\u00f3 de lloguer. L\u2019abril del 2021, l\u2019editorial del Financial Times deia: \u201cmesures fins ara exc\u00e8ntriques com una Renda B\u00e0sica i un impost a les grans fortunes hem de comen\u00e7ar a contemplar-les\u201d. Evidentment no s\u00e9 quines intencions tenien i no han insistit molt, per\u00f2, ho deien. I despr\u00e9s el secretari general de l\u2019ONU, en un discurs molt important, fa un any aproximadament, parlava de la necessitat d\u2019una Renda B\u00e0sica.<\/p>\n Un dels teus \u00faltims llibres \u00e9s \u201cContra la Caritat\u201d.<\/strong><\/p>\n Es va publicar primer en angl\u00e8s, i mes tard en catal\u00e0 i castell\u00e0, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Julie Wark. La caritat en qualsevol cas \u00e9s un atemptat contra la llibertat perqu\u00e8 la caritat la dona un que vol a un altre inferior. Com a contrapartida a la caritat, la Renda B\u00e0sica, que \u00e9s un dret.<\/p>\n I l\u2019\u00faltim que has publicat, \u201cLa Renda B\u00e0sica, per qu\u00e8 i per a qu\u00e8\u201d.<\/strong><\/p>\n D\u2019aquest estic satisfet perqu\u00e8 van col\u00b7laborar-hi deu o dotze persones molt bones coneixedores del tema. Tracten una perspectiva general de la Renda B\u00e0sica, la fonamentaci\u00f3 filos\u00f2fica pol\u00edtica, el finan\u00e7ament, la relaci\u00f3 amb el feminisme, la mala relaci\u00f3 amb els sindicats, salut mental, algun balan\u00e7 dels experiments pilot, la relaci\u00f3 de la renda b\u00e0sica amb els diferents treballs; assalariat, dom\u00e8stic, de cures i voluntaris. Recull bastant b\u00e9, fins on m\u2019arriben les meves llums, les problem\u00e0tiques relacionades amb la Renda B\u00e0sica en el debat dels \u00faltims vint anys.<\/p>\n A nivell internacional hi ha pa\u00efsos on s\u2019hagi avan\u00e7at m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n El que s\u00ed que es pot dir que hi ha pa\u00efsos on els debats estan m\u00e9s avan\u00e7ats que en uns altres. Per exemple aqu\u00ed, en el Regne d\u2019Espanya el debat, per diferents raons, alguna cosa hem de veure nosaltres, la nostra associaci\u00f3, est\u00e0 bastant avan\u00e7at. Per\u00f2 tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos, ara hi ha hagut discussions de la Renda B\u00e0sica a Col\u00f2mbia, a M\u00e8xic, als Estats Units. I a Corea del Sud! Resulta que qui va ser a punt de ser president, no ho va aconseguir per 0\u201905%, \u00e9s un tipus que va traduir un dels meus llibres al core\u00e0. I tinc diverses fotografies amb ell. Quan em vaig assabentar.. (riu). Dep\u00e8n de cada pa\u00eds, a Alemanya, It\u00e0lia, el Regne Unit, tamb\u00e9.<\/p>\n I la prova pilot aqu\u00ed a Catalunya?<\/strong><\/p>\n La idea \u00e9s posar-ho en marxa el gener de 2023 durant dos anys. Seran dos experiments en un, seran dos municipis de poblaci\u00f3 petita i un altre m\u00e9s amb poblaci\u00f3 aleat\u00f2ria.<\/p>\n El govern d\u2019Espanya acaba d\u2019anunciar un augment de la despesa militar amb c\u00e0rrec a l\u2019erari p\u00fablic. Qu\u00e8 opines?<\/strong><\/p>\n \u201cEl m\u00f3n va canviar al febrer d\u2019enguany\u201d va dir Pedro S\u00e1nchez. S\u00ed, efectivament i no s\u2019ha apr\u00e8s res del passat segle que va ser, com se sap, escenari de grans guerres. Guanya el militarisme, guanyen les grans transnacionals que fabriquen armes, guanya Estats Units que aconsegueix que Europa faci el que ell vol. Perden, per tant, els drets humans, perd la democr\u00e0cia, perd la pau. Va ser el gran dramaturg alemany Bertolt Brecht que va deixar escrit \u201cla injust\u00edcia \u00e9s humana, per\u00f2 m\u00e9s humana \u00e9s la lluita contra la injust\u00edcia\u201d. Per\u00f2 de moment les coses no van per aqu\u00ed, en tot cas el govern espanyol est\u00e0 fent les maletes, mai un PSOE que ha fet pol\u00edtica de dretes ha guanyat unes eleccions, els seus socis simplement acompanyen com poden. L\u2019extrema dreta, i la dreta extrema espanyola es freguen les mans, el PSOE els aplana el cam\u00ed. Venen mals temps per a la pau, la democr\u00e0cia i la llibertat.<\/p>\n Antonia Utrera<\/p>\n Nota:<\/strong><\/p>\n Dimecres 20 de juliol 2022 a les 19h (hora d’Espanya) entrevista en directe a trav\u00e9s d’Instagram (@revista_acelobert) a Sergi Ravent\u00f3s, responsable de la prova pilot a Catalunya, perqu\u00e8 ens ampli\u00ef informaci\u00f3 sobre aquest experiment, el m\u00e9s important fins ara sobre la RBU.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per: Antonia Utrera.- Daniel Ravent\u00f3s Pa\u00f1ella (Barcelona, 3 d\u2019agost de 1958) \u00e9s un dels grans referents en Renda B\u00e0sica Universal. \u00c9s doctor en Econ\u00f2miques i professor titular de Sociologia en la Facultat d\u2019Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona…<\/p>\n","protected":false},"author":1120,"featured_media":1626390,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35527],"tags":[43600,103775,103768,81813,103770,73578,103774,103771,75892,103772,103773],"class_list":["post-1626388","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-entrevistes","tag-cataluna-es-ca","tag-daniel-raventos-ca","tag-david-graeber-es-ca","tag-ingres-minim-vital","tag-ingreso-minimo-vital-ca","tag-rbu-ca","tag-regne-despanya","tag-reino-de-espana-ca","tag-renda-basica-universal-ca","tag-renta-basica-universal-ca","tag-sergi-raventos-ca"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/Entrevista-a-Daniel-Raventos.-Revista-Acelobert.-Julio-2022-2-1.jpg\")
<\/p>\n