Les tensions a Ucra\u00efna entre els Estats Units i alguns dels seus aliats, d’una banda, i la Federaci\u00f3 Russa, per un altre, es desenvolupen en un context molt complex, en el qual diversos factors juguen un paper important. Hi ha la q\u00fcesti\u00f3 de la crisi energ\u00e8tica i la import\u00e0ncia del gas rus per a Europa, la creixent divisi\u00f3 d’Europa en est i oest, la crisi en el m\u00f3n anglosax\u00f3 -a Anglaterra despr\u00e9s del Brexit- i sobretot als Estats Units, on es respira ambient de guerra civil. Per\u00f2 vegem all\u00f2 que potser \u00e9s el centre de tot: l’expansi\u00f3 de l’OTAN.<\/p>\n
R\u00fassia declara que no t\u00e9 intenci\u00f3 d’ocupar Ucra\u00efna, per\u00f2 que vol garanties que l’OTAN no s’ampliar\u00e0, la resposta dels Estats Units \u00e9s negativa. Per\u00f2 vegem breument com es va arribar a aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n
El 4 d’abril de 1949 es va fundar l’OTAN amb l’objectiu de defensar el m\u00f3n occidental de l’amena\u00e7a que suposaven la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els seus estats sat\u00e8l\u00b7lits. En resposta, l’any 1955 es va crear el Pacte de Vars\u00f2via. De fet, durant els anys de la guerra freda, els membres de l’Alian\u00e7a no van emprendre cap acci\u00f3 militar concreta.<\/p>\n
Per superar l’oposici\u00f3 sovi\u00e8tica a la reunificaci\u00f3 alemanya, el 1990, el canceller alemany Kohl va assegurar a Gorbatxov que \u00abl’OTAN no s’ampliaria incloent-hi el territori de l’Alemanya Oriental\u00bb. El ministre d’afers exteriors Genscher va enviar un missatge a Eduard Shevardnadze: \u00abPer a nosaltres \u00e9s un punt inamovible que l’OTAN no s’expandir\u00e0 cap a l’Est\u00bb. El secretari d’Estat dels EUA, Baker, tamb\u00e9 va donar garanties en el mateix sentit de manera verbal. L’ambaixador nord-americ\u00e0 a Moscou, en aquell moment Jack Matlock, va confirmar que Moscou havia rebut un \u00abcomprom\u00eds clar\u00bb sobre aquest punt. Aix\u00ed, Alemanya es va reunificar i el juliol de 1991 el Pacte de Vars\u00f2via es va dissoldre a Praga. Per\u00f2 l’OTAN no ho va fer, encara que el seu enemic hist\u00f2ric havia deixat d’existir. Per contra, van comen\u00e7ar les primeres intervencions militars, primer en l’antiga Iugosl\u00e0via i despr\u00e9s a l’Afganistan, L\u00edbia i el 2015 amb els exercicis militars a Europa de l’Est, a la frontera amb R\u00fassia.<\/p>\n
El punt d’inflexi\u00f3 es va produir el 1999, quan es va definir per a l’OTAN un nou \u00abconcepte estrat\u00e8gic\u00bb en la reuni\u00f3 de Washington, transformant el pacte de defensa original en un acord militar m\u00e9s ampli, que inclo\u00efa l’acci\u00f3 preventiva. I quelcom m\u00e9s important, contravenint els acords de 1990, la Rep\u00fablica Txeca, Pol\u00f2nia i Hongria es van unir a l’OTAN, i m\u00e9s tard altres pa\u00efsos, incorporant en el proc\u00e9s a gaireb\u00e9 tots els antics estats sat\u00e8l\u00b7lits de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. En l’actualitat, l’OTAN compta amb 30 Estats membres, enfront dels 16 de 1998.<\/p>\n
Arribats a aquest punt, \u00e9s clar que l’afirmaci\u00f3 que R\u00fassia est\u00e0 duent a terme una pol\u00edtica agressiva i que, per raons expansionistes, est\u00e0 traslladant tropes a la frontera ucra\u00efnesa, \u00e9s nom\u00e9s una narraci\u00f3 destinada a justificar un pla i una intenci\u00f3 que els Estats Units t\u00e9 al cap des de la caiguda del Mur de Berl\u00edn.<\/p>\n
Per establir una analogia, si fos R\u00fassia la que hagu\u00e9s decidit establir una alian\u00e7a militar amb la majoria dels pa\u00efsos de Sud-am\u00e8rica i despr\u00e9s volgu\u00e9s estendre-la a M\u00e8xic, amb el prop\u00f2sit d’establir all\u00ed bases militars amb armes nuclears, quina hauria estat la reacci\u00f3 dels Estats Units? Potser en aquest sup\u00f2sit fa temps que ja hauria esclatat una guerra nuclear. En aquest sentit, R\u00fassia ha respost en les \u00faltimes d\u00e8cades amb sensatesa a les nombroses provocacions i ha evitat per tots els mitjans un conflicte armat.<\/p>\n
En aquest context i malgrat tot, Europa s’obstina a seguir la pol\u00edtica dels Estats Units, que, a m\u00e9s,\u00a0 \u00e9s contr\u00e0ria als seus propis interessos. R\u00fassia no sols \u00e9s important pel gas, sin\u00f3 que \u00e9s un mercat essencial per a Europa. Una veritable cooperaci\u00f3 entre Europa i R\u00fassia, dins d’una regi\u00f3 eurasi\u00e0tica, representaria prosperitat i un gran avan\u00e7, no sols econ\u00f2mic. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s precisament el fet que els Estats Units no poden permetre, i per aix\u00f2 continuen fomentant les divisions a Europa, no sols entre l’Est i l’Oest, sin\u00f3 tamb\u00e9 dins dels mateixos pa\u00efsos occidentals. No volen acceptar que el m\u00f3n s’ha tornat multipolar i que el seu imperi mundial \u00e9s ara en franc declivi.<\/p>\n
Si Europa pret\u00e9n exercir un paper rellevant en el progr\u00e9s i la pau, ha de tenir una pol\u00edtica exterior comuna que sigui independent de les anacr\u00f2niques manies imperialistes dels Estats Units, com va quedar clar en la declaraci\u00f3 d’Europa per la Pau.<\/p>\n
Ara com ara, Europa hauria de fer tot el possible per trobar una soluci\u00f3 diplom\u00e0tica al conflicte d’Ucra\u00efna: R\u00fassia ha de retirar les seves tropes de la frontera, per\u00f2 cal garantir la no expansi\u00f3 de l’OTAN. Estan potser els pol\u00edtics europeus perduts en les enquestes electorals i els interessos partidistes? Estan a l’altura de la tasca que la hist\u00f2ria els exigeix? Comprenen les conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques d’una guerra entre pot\u00e8ncies nuclears? S’adonen que est\u00e0 en joc el futur de la humanitat?<\/p>\n
Tal vegada els esfor\u00e7os diplom\u00e0tics d’It\u00e0lia, Fran\u00e7a i Alemanya aconsegueixen avui evitar temporalment una escalada del conflicte, per\u00f2 aix\u00f2 no canviar\u00e0 el rumb catastr\u00f2fic dels esdeveniments.<\/p>\n
Ha arribat l’hora que els pobles, la gent del carrer, els invisibles, els que no participen en les negociacions ni apareixen en els programes d’entrevistes facin sentir la seva veu contra la guerra i a favor de la pau. \u00c9s hora de sortir al carrer. Fins i tot un petit gest en aquest sentit \u00e9s important per donar-nos a nosaltres mateixos i als nostres fills un futur, un futur hum\u00e0 en el qual per fi ens puguem riure algun dia de les desgr\u00e0cies que ens toca viure avui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les tensions a Ucra\u00efna entre els Estats Units i alguns dels seus aliats, d’una banda, i la Federaci\u00f3 Russa, per un altre, es desenvolupen en un context molt complex, en el qual diversos factors juguen un paper important. Hi ha…<\/p>\n","protected":false},"author":995,"featured_media":1511369,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35506,32516,35528],"tags":[99715,99579,66672,99503],"class_list":["post-1533394","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-europa-ca","category-internacional-ca","category-opinions-ca","tag-els-estats-units-damerica-del-nord","tag-otan-ca","tag-russia-ca","tag-ucraina-ca"],"yoast_head":"\n