{"id":1444908,"date":"2021-10-06T20:11:01","date_gmt":"2021-10-06T19:11:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1444908"},"modified":"2021-10-06T20:16:43","modified_gmt":"2021-10-06T19:16:43","slug":"no-tenim-mes-alternativa-que-lluitar-lluitar-per-les-nostres-vides-lluitar-per-la-nostra-dignitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2021\/10\/no-tenim-mes-alternativa-que-lluitar-lluitar-per-les-nostres-vides-lluitar-per-la-nostra-dignitat\/","title":{"rendered":"No tenim m\u00e9s alternativa que lluitar, lluitar per les nostres vides, lluitar per la nostra dignitat"},"content":{"rendered":"

Proc\u00e9s Constituent dins l\u2019acte <\/em>L’1 d’octubre: el poble vam marcar el cam\u00ed <\/em><\/strong>va convidar a diferents moviments socials a fer present les seves lluites: la lluita per l\u2019<\/em>emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, per l\u2019habitatge, les pensions, el feminisme, les persones migrades, les refugiades de l’Afganistan, la repressi\u00f3 o el debat Constituent: Ignasi Garnica de Proc\u00e9s Constituent.<\/em><\/p>\n

Tot seguit el text de la intervenci\u00f3 en Salut:<\/em><\/p>\n

Bona tarda a totes: abans de tot agrair-vos la vostra assist\u00e8ncia, i a la gent de Proc\u00e9s Constituent, la possibilitat de parlar de Salut i sanitat, entre altres molts temes, en una data com avui, primer d’octubre.<\/p>\n

Alguns, quan va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, enmig de la trag\u00e8dia mortal, la por inicial de molts treballadors i treballadores i el caos generat per l’actuaci\u00f3 err\u00e0tica dels diferents governs, ing\u00e8nuament, hi vam veure una oportunitat. S\u00ed, una oportunitat.<\/p>\n

Si la trag\u00e8dia humana i social de la Segona Guerra Mundial havia fet entendre que no hi havia futur que no pass\u00e9s per una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria i, alhora, la construcci\u00f3 d’un estat de protecci\u00f3 social a Europa, la pand\u00e8mia de la covid evidenciava, de manera contundent, tres grans idees:<\/p>\n

Primer, que tothom ha de poder accedir al sistema sanitari. La salut \u00e9s un dret fonamental i universal, de car\u00e0cter individual per\u00f2 tamb\u00e9 col\u00b7lectiu. Sense aquesta universalitat no hi ha salut p\u00fablica que valgui. En una pand\u00e8mia com la covid,que \u00e9s global, calen solucions globals. La desigualtat en l’acc\u00e9s a les vacunes entre els pa\u00efsos rics i la resta del m\u00f3n no \u00e9s m\u00e9s que un altre exemple de la lluita de classes. A Occident ens anirem posant una tercera, una quarta o una cinquena dosi mentre el personal sanitari i d’emerg\u00e8ncies d’un continent com \u00c0frica encara no hi t\u00e9 acc\u00e9s. Aix\u00f2 no hi haur\u00e0 immunitat global.<\/p>\n

La segona idea era la necessitat ineludible d’un servei nacional de salut p\u00fablic. Primer el sector privat se’n va desentendre i, despr\u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada va suposar pagar a preu d’or els seus serveis. Aix\u00ed va ser curiosament tant a Madrid com Catalunya. En canvi els preus satisfets pels governs de Gal\u00edcia, Navarra o Euskadi van ser molt m\u00e9s inferiors. \u00c9s aix\u00ed com es mostra la solidaritat en temps d’emerg\u00e8ncia social?<\/p>\n

La tercera idea era el paper essencial de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. El sistema sanitari catal\u00e0 ha resistit, per\u00f2 gr\u00e0cies als esfor\u00e7os del conjunt de treballadores i treballadores, que van afrontar la pand\u00e8mia a la desesperada, sense recursos i sense saber ben b\u00e9 a qu\u00e8 s’enfrontaven. Moltes van emmalaltir, per\u00f2 segueixen amb el que anomenem covid persistent, unes altres ens van deixar per sempre, i de ben segur que a la resta l’experi\u00e8ncia viscuda ha estat traum\u00e0tica. Tot i aix\u00f2, han tirat endavant. Els hospitals, amb m\u00e9s personal i recursos que els Caps van poder reorganitzar-se millor. Per\u00f2 els centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria eren com els malalts a les UCI. El tancament de Caps i consultoris deixava barris i pobles amb la sensaci\u00f3 d’abandonament, realitat que, avui dia, segueix. L’esfor\u00e7 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no s’ha vist correspost enlloc pels diferents governs. Nom\u00e9s paraules, quan calen pressupostos. Millores en les condicions laborals.<\/p>\n

Podria ser que llavors pens\u00e9ssim que la realitat seria tan evident i potent que la societat, la naci\u00f3, el poble, l’opini\u00f3 p\u00fablica, la gent… que aquestes idees ens quedarien gravades, tatuades en l’ADN?<\/p>\n

Per\u00f2 sembla que l’emerg\u00e8ncia ha passat i no ha estat pas aix\u00ed.<\/p>\n

Els moviments socials en defensa del dret a la salut seguirem als carrers i places per un dret a la salut universal, un Servei Nacional de Salut realment p\u00fablic i una atenci\u00f3 prim\u00e0ria vertebradora de tot el sistema. Sortirem al carrer per exigir pressupostos dignes, que afrontin realment les desigualtats socials.<\/p>\n

No \u00e9s pas un somni, ni fem volar coloms. \u00c9s una necessitat imprescindible per afrontar el present i respondre als reptes d’un futur immediat perqu\u00e8 la veritable malaltia \u00e9s el capitalisme desfermat existent avui. No tenim m\u00e9s alternativa que lluitar, lluitar per les nostres vides, lluitar per la nostra dignitat.<\/p>\n

https:\/\/youtu.be\/Me07iKLTHr0?t=1555<\/a><\/p>\n

Streaming de tot l\u2019acte, realitzat pels amics i amigues de Sicom:<\/p>\n