M\u00e9s de 41.000 contagis en un sol dia i el govern de Pedro S\u00e1nchez no \u00e9s capa\u00e7 de facilitar l’avan\u00e7 del toc de queda a les vuit de la tarda, i molt menys d\u2019implementar en l’estat d’alarma el confinament domiciliari, reclamat per algunes comunitats aut\u00f2nomes (imagineu-vos un bomber a qui el pol\u00edtic de torn li dona un cubell d\u2019aigua\u00a0 per apagar un incendi espectacular, mentre que la m\u00e0nega la t\u00e9 ben guardada el pol\u00edtic). Per altra banda judicialitzen l’adopci\u00f3 de mesures epidemiol\u00f2giques i, si els experts del Ministeri Sanitat, amb Simon al davant, poden fer por, tota una colla de magistrats del Tribunal Superior de Just\u00edcia, Audi\u00e8ncia Nacional o Tribunal Suprem encara en fan m\u00e9s.<\/p>\n
Darrere aquesta postura nom\u00e9s hi ha una explicaci\u00f3: el confinament domiciliari suposa tancar gaireb\u00e9 tota l’economia. Avui dia, el govern \u00e9s incapa\u00e7 de mantenir la poblaci\u00f3 en una situaci\u00f3 de confinament domiciliari, ja que l’estat del benestar gaireb\u00e9 no existeix, desfent-se com un terr\u00f2s de sucre en la Covid, i no es volen adoptar mesures antisist\u00e8miques que garanteixin uns m\u00ednims a la poblaci\u00f3, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 els governs, en la seva desesperaci\u00f3, estan aferrats a les vacunes com a soluci\u00f3 per tornar a una normalitat irrecuperable.<\/p>\n
La fe ha estat el gran problema de la classe pol\u00edtica.<\/p>\n
Primer es van creure que la Covid era tan sols una grip i que nom\u00e9s els hi passava als orientals, mai a l’Europa desenvolupada. Ni veient el que succe\u00efa a It\u00e0lia es van prendre mesures s\u00e8ries.<\/p>\n
El segon paradigma va ser apostar-ho tot al bon temps de l’estiu per abaixar les xifres de Covid, la qual cosa permetria al personal sanitari i essencial recuperar-se\u00a0 psicol\u00f2gicament i, alhora, a l’arribada de l’esperada onada de turistes, vital per a l’economia d’una Espanya b\u00e0sicament terci\u00e0ria, on els serveis s\u00f3n la seva base, una base econ\u00f2mica que, lamentablement, s’ha demostrat molt fr\u00e0gil.<\/p>\n
I el tercer resideix en la creen\u00e7a que un cop tingu\u00e9ssim les vacunes tot estaria resolt. La vacuna \u00e9s un D\u00e9us ex machina<\/em> sorgit del desenvolupament cient\u00edfic que resol el problema. Ens podem autoenganyar, com fa la classe pol\u00edtica, per\u00f2 sabem que la realitat \u00e9s ben diferent.<\/p>\n El ritme de vacunacions, en la major part dels pa\u00efsos d’Europa, \u00e9s for\u00e7a semblant, tret del Regne Unit que va comen\u00e7ar molt abans. Davant de les xifres de Catalunya i Espanya els mitjans de comunicaci\u00f3 ens posen l’exemple d’Israel… per\u00f2, prendre Israel com a referent no\u00a0 \u00e9s just,\u00a0 ja que Israel \u00e9s una societat militaritzada.<\/p>\n Per tenir immunitat de ramat, a la tardor, a Catalunya, cal que cada mes vacunem 350.000 persones, unes 15.000 di\u00e0ries. I no feu trampa governants:\u00a0 ara tot just comen\u00e7a a aplicar-se la segona dosi de la Pfizer, \u00e9s a dir, que per vacunar 350.000 persones al mes, que haurien de passar dos cops pels centres de vacunaci\u00f3… \u00e9s com si fossin 700.000 vacunacions de la grip. Podem fer-ho?<\/p>\n Hi ha un repte log\u00edstic. La primera vacuna distribu\u00efda \u00e9s complexa de manipular i, a m\u00e9s, comporta dosis sobrants. Per\u00f2 hi ha prou producci\u00f3 per mantenir un ritme global de vacunaci\u00f3 semblant? Impossible. Produir vacunes no \u00e9s fer pastilletes de paracetamol.<\/p>\n I no entrem a vaticinar quina immunitat tindrem gr\u00e0cies a les vacunes i quant ens durar\u00e0, Avui dia no n’estem segurs de res. \u00c9s com creure en l’Esperit Sant.<\/p>\n Llavors, que fem mentrestant? Encreuar-nos de bra\u00e7os?<\/p>\n Com a societat no hem volgut assumir la crua realitat: que hem de conviure amb la COVID-19, i segurament molt m\u00e9s temps del que ens pens\u00e0vem. I que en el futur ho haurem de fer amb altres virus que sorgeixin.<\/p>\n No ens hem plantejat si pod\u00edem reduir la c\u00e0rrega viral dels contagiats, si pod\u00edem reduir-ne la transmissi\u00f3. Vol\u00edem la cura ja i recuperar les nostres vides. Els partits de futbol duran noranta minuts, doncs b\u00e9, vol\u00edem que s’hagu\u00e9s acabat el partit al minut cinc i per tres a zero a favor nostre.<\/p>\n Hem de conviure amb la Covid. I no tenim termini final fixat. Per tant, ens calen altres instruments i mecanismes que ens permetin mantenir-nos en vida, no nom\u00e9s en q\u00fcesti\u00f3 de salut sin\u00f3 tamb\u00e9 en els aspectes econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n Tot apunta que si podem disposar de medicaments, mentre recorrem l’autopista de la vacunaci\u00f3 amb totes les seves possibles incid\u00e8ncies, redu\u00efm la transmissi\u00f3 de la Covid i en mitiguen els seus efectes. Aquest podria ser el paper de la Ivermectina, un antiparasitari gen\u00e8ric. S\u00ed, una pastilleta que ja s’utilitza en humans per a diferents malalties. Tal com expliquen a l’entrevista de R\u00e0dio 4 la investigadora Carlota Doba\u00f1o, d’ISGlobal, i, sobretot, el doctor H\u00e9ctor Carvallo, amb les experi\u00e8ncies amb la Ivermectina a l’Argentina. Per la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, aquest medicament, administrat a pacients lleus i en les primeres etapes, reduiria efica\u00e7ment la c\u00e0rrega viral i a m\u00e9s la mortalitat, en una proporci\u00f3 de set a un respecte altres tractaments, com la famosa hidroxicloroquina.<\/p>\n