Si alguna cosa hem d’agrair a la pand\u00e8mia del COVID-19, \u00e9s que ha precipitat i transparentat una crisi anunciada per molts des de fa for\u00e7a temps. Tots parlem avui de crisi, per\u00f2 els graus d’amplitud i profunditat que cadascun li atorga s\u00f3n d’una gran variabilitat. Alguns opinen que els problemes actuals es deriven gaireb\u00e9 totalment de la repercussions que genera la crisi sanit\u00e0ria i que resolta aquesta (amb la producci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de la vacuna), si b\u00e9 prendr\u00e0 algun temps, finalment recuperarem el creixement i desenvolupament que es tenia previ a la pand\u00e8mia.\u00a0Pensen\u00a0fins i tot que, gr\u00e0cies a la pand\u00e8mia, s’hauran millorat aspectes laborals, tecnol\u00f2gics i d’ordenament social, que permetran una millor situaci\u00f3 a futur. Per descomptat els qui plantegen aix\u00f2 s\u00f3n els qui posseeixen avui una situaci\u00f3 privilegiada en l’actual sistema.<\/p>\n
Uns altres, alguna cosa mes cr\u00edtics i no tan optimistes, declaren que el COVID-19 ha mostrat unes certes defici\u00e8ncies existents \u2014algunes importants, com: feblesa en els sistemes de salut; precarietat en la situaci\u00f3 de moltes fam\u00edlies; subsidiarietat excessiva de l’estat i aband\u00f3 de la necess\u00e0ria protecci\u00f3 social, etc.\u2014 per\u00f2 que aix\u00f2 permetr\u00e0 establir noves regles i comptar amb un Estat solidari. Els qui aix\u00f2 propugnen estimen que tornant a una sort d’Estat de benestar, amb un rol actiu de l’Estat en unes certes mat\u00e8ries, podrem sortir cap a una millor situaci\u00f3, obviant aquells factors que fan impossible reinstal\u00b7lar esquemes propis del segle passat. Finalment, estan els qui \u2014entri els quals nosaltres ens incloem\u2014, consideren que la crisi generada pel COVID-19 nom\u00e9s ha accelerat una direcci\u00f3 que feia crisi en diversos camps \u2014econ\u00f2mic, ambiental, laboral, educacional, sanitari, migratori, etc.\u2014 que es reflectia en el creixement de la protesta \u2014principalment juvenil\u2014 en tot el planeta. Aquests alerten sobre els perills d’una reculada important en l’evoluci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 i proposen un canvi\u00a0de valors\u00a0i cultural que permeti avan\u00e7ar cap a un nou moment de la civilitzaci\u00f3. Sens dubte, com es jutgi i interpreti aquesta situaci\u00f3, es correspondr\u00e0 amb la import\u00e0ncia que li donem i el tipus de respostes que imaginem o formulem.<\/p>\n
El fil\u00f2sof espanyol Jos\u00e9 Ortega y Gasset (1883-1955), ja l’any 1933, en el seu curs \u201cEntorn de Galileu\u201d que impartia en la Universitat Central a Madrid, es refereix a la crisi, que ja veu en aquests moments, com una \u201ccrisi hist\u00f2rica\u201d \u2014similar a la viscuda a Europa entre fins del segle XIV fins a les albors del XVII i que tanca Galileu en inaugurar aquesta nova \u00e8poca\u2014: \u201c\u2026 (Galileu\u2026) est\u00e0 col\u00b7locat en un prec\u00eds quadrant, allotjat en un gran tros del pret\u00e8rit que t\u00e9 una forma molt precisa: \u00e9s la iniciaci\u00f3 de l’Edat Moderna, del sistema d’idees, valoracions i impulsos que ha dominat i nodrit el s\u00f2l hist\u00f2ric que s’est\u00e9n precisament des de Galileu fins als nostres peus. I agrega mes avanci: \u201c\u2026 Per\u00f2 es diu, i tal vegada amb no esc\u00e0s fonament, que tots aquests principis constitutius de l’Edat Moderna es troben avui en greu crisi. Existeixen, en efecte, no pocs motius per a presumir que l’home europeu aixeca les seves botigues d’aquest s\u00f2l modern on ha acampat durant tres segles i comen\u00e7a un nou \u00e8xode cap a un altre \u00e0mbit hist\u00f2ric, cap a una altra manera d’exist\u00e8ncia. Aix\u00f2 voldria dir: la terra de l’Edat Moderna que comen\u00e7a sota els peus de Galileu acaba sota els nostres peus<\/em>\u201d. Assenyala finalment, referent a aix\u00f2, i exposant algunes recomanacions: \u201c\u2026 Perqu\u00e8 si \u00e9s cert que vivim una situaci\u00f3 de profunda crisi hist\u00f2rica, si \u00e9s cert que sortim d’una Edat per a entrar en una altra, ens importa molt: 1\u00b0, fer-nos b\u00e9 c\u00e0rrec, en\u00a0rigorosa\u00a0f\u00f3rmula, de com era aquest sistema de vida que abandonem; 2\u00b0, qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de viure en crisi hist\u00f2rica; 3\u00b0, com acaba una crisi hist\u00f2rica i s’entra en temps nou.\u201d<\/em> (1947, p. 10-11)<\/p>\n Sis d\u00e8cades despr\u00e9s d’aquestes paraules d’Ortega, Mario Luis Rodr\u00edguez C., Silo (fundador del Nou Humanisme Universalista, l’Argentina, 1938- 2010) es refereix a una \u201ccrisi\u00a0civilitzatoria\u201d\u00a0i en la seva confer\u00e8ncia sobre \u201cLa crisi de la civilitzaci\u00f3 i L’Humanisme\u201d en l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Moscou, al juny de 1992, aclareix: \u201c\u2026 estem parlant de la situaci\u00f3 vital de crisi en la qual estem submergits i, conseq\u00fcentment, del moment de ruptura de creences i sup\u00f2sits culturals en els quals vam ser formats\u201d, i explica: <\/em>\u201c\u2026 Per a caracteritzar la crisi des d’aquest punt de vista, podem atendre quatre fen\u00f2mens que ens impacten directament, a saber: 1. hi ha un canvi velo\u00e7 en el m\u00f3n, motoritzat per la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, que est\u00e0 xocant amb les estructures establertes i amb els h\u00e0bits de vida de les societats i els individus; 2. aquest desfasament entre l’acceleraci\u00f3 tecnol\u00f2gica i la lentitud d’adaptaci\u00f3 social al canvi est\u00e0 generant crisis progressives en tots els camps i no hi ha per qu\u00e8 suposar que es detindr\u00e0 sin\u00f3, inversament, tendir\u00e0 a incrementar-se; 3. l’inesperat dels esdeveniments impedeix preveure quina direcci\u00f3 prendran els fets, les persones que ens envolten i, en definitiva, la nostra pr\u00f2pia vida. En realitat no \u00e9s el canvi mateix el que ens preocupa sin\u00f3 la imprevisi\u00f3 emergent de tal canvi; i 4. moltes de les coses que pens\u00e0vem i cr\u00e8iem ja no ens serveixen, per\u00f2 tampoc estan a la vista solucions que provinguin d’una societat, unes institucions i uns individus que pateixen el mateix mal. D’una banda necessitem refer\u00e8ncies, per\u00f2 per una altra les refer\u00e8ncies tradicionals ens resulten asfixiants i obsoletes\u201d. (1994, p. 199-200) Dos anys despr\u00e9s, al maig de 1994, a Xile, presentant el seu escrit de \u201cCartes als meus amics, sobre la crisi social i personal del moment actual\u201d, es pregunta: \u201c\u2026 I com \u00e9s aquest proc\u00e9s de crisi? Cap a on apunta?\u201d, responent: \u201c\u2026En les diverses cartes s’exemplifica sobre un mateix model. El model de sistema tancat<\/em>\u201d. (1994, p. 183)<\/p>\n Lamentablement, no s’est\u00e0 pensant en els termes que aqu\u00ed es proposen i en les an\u00e0lisis que es realitzen s’utilitzen eines que s’arrosseguen des del segle passat. No es comprendr\u00e0 degudament aquesta crisi, mentre es continu\u00ef interpretant externament els fets \u2014com es fa fins aqu\u00ed en els llibres d’hist\u00f2ria\u2014 i no es consideri el proc\u00e9s hist\u00f2ric i se’l relacioni amb el sentit de la vida humana. Tant les preguntes com les respostes no consideren, pels qui les formulen, que aquestes sorgeixen des d’un paisatge cultural propi del moment hist\u00f2ric que cal deixar enrere.<\/p>\n Mes all\u00e0 dels aspectes concrets i manifestos de la crisis \u2013econ\u00f2mics, ambientals, pol\u00edtics, etc.\u2013 la possibilitat de resposta est\u00e0 en la comprensi\u00f3 de la necessitat de transformaci\u00f3 del sistema de creences b\u00e0siques que sost\u00e9 aquest model. \u00c9s igualment necessari coincidir que aquesta \u00e9s \u201cuna crisi hist\u00f2rica\u201d \u2014en paraules d’Ortega,\u2014 o \u201cuna crisi\u00a0civilitzatoria\u201d\u00a0\u2014en paraules de Silo. Mentre no hi hagi acord en aquests termes, tot di\u00e0leg ser\u00e0 irrellevant, inefica\u00e7, innecessari i in\u00fatil.<\/p>\n Tampoc s\u00f3n aquests els temes que estan discutint els \u201cformadors d’opini\u00f3\u201d \u2014o mes b\u00e9 els que la premsa oficial publica\u2014 ni menys encara els pol\u00edtics \u2014que afortunadament poca opini\u00f3 formen en aquests moments\u2014 que estan preocupats, a Xile almenys, de com inserir-se en un calendari institucional i electoral,\u00a0poc adient\u00a0i\u00a0postergador\u00a0dels problemes de fons.<\/p>\n Mes b\u00e9, \u00e9s habitual trobar-se moltes vegades, quan es tracta de plantejar aquests temes, que en contraposici\u00f3 al que s’explica, s’argumenta: per\u00f2 llavors quina \u00e9s la sortida, quina \u00e9s la soluci\u00f3 que es proposa? Segons paraules del te\u00f2ric marxista itali\u00e0 A. Gramsci (1891-1937): \u201c\u2026 La crisi consisteix precisament en el fet que el vell mor i el nou no pot n\u00e9ixer: en aquest interregne es verifiquen els fen\u00f2mens morbosos m\u00e9s variats<\/em>.\u201d Com en tota situaci\u00f3 de crisi la resposta no existeix per endavant i, particularment en aquest moment, cal obrir-se a la diversitat de punts de vista i possibilitats i, a m\u00e9s, per la caracter\u00edstiques globals de la situaci\u00f3 actual, no seran suficients les respostes individuals, sin\u00f3 que es requerir\u00e0 d’una converg\u00e8ncia en la comprensi\u00f3 de les arrels de la crisi i d’una coordinaci\u00f3 per a implementar respostes de manera conjunta. Per\u00f2 reiterem, \u00e9s condici\u00f3 la coincid\u00e8ncia en la interpretaci\u00f3 del moment i en la definici\u00f3 de la crisi.<\/p>\n Seria de gran import\u00e0ncia i ajuda que, almenys alguns d’aquells que tenen major abast en les seves decisions, caiguessin en compte d’aquesta situaci\u00f3 i decidissin, mes all\u00e0 de mantenir privilegis o espais de poder, convocar a especialistes i experts en els diferents camps, per a estudiar com produir un canvi de direcci\u00f3 que eviti un col\u00b7lapse\u00a0civilizatori\u00a0\u2014abans d’arribar a un punt sense retorn que impedeixi una resposta evolutiva de sortida a un altre estadi de desenvolupament de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n Cal considerar que aquests canvis no seran possible si no es compta amb la decisi\u00f3 dels pobles, que s\u00f3n, sens dubte, els subjectes de la hist\u00f2ria. Per\u00f2, fruit del proc\u00e9s de desestructuraci\u00f3 general en qu\u00e8 estem, no s’est\u00e0 avui en situaci\u00f3, possiblement en cap lloc del planeta, d’assumir plenament aquest rol. Degu\u00e9ssim tots aplicar-nos a constituir un teixit social \u2013organitzat, descentralitzat, aut\u00f2nom i coordinat\u2013 perqu\u00e8 exerceixi la seva sobirania i sigui el protagonista del futur que constru\u00efm. Aquesta direcci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s fonamental per a elaborar una resposta amb projecci\u00f3 estrat\u00e8gica i no solament conjuntural.<\/p>\n Reconeixem que res d’aix\u00f2 ens \u00e9s ali\u00e8 en el personal a cadascun de nosaltres, ja que som part del moment hist\u00f2ric i, d’igual manera que en el social, opera en nosaltres el mateix sistema de creences i valoracions. Aix\u00f2 b\u00e9 s’explica en el Diccionari del Nou Humanisme (Silo, 2004) quan es defineix \u201cPaisatge de formaci\u00f3\u201d i es diu: \u201c\u2026 el p. de f. actua com un \u2018rerefons\u2019 d’interpretaci\u00f3 i d’acci\u00f3, com una sensibilitat i com un conjunt de creences i valoracions amb els quals viu un individu o una generaci\u00f3.\u201d (2004, p.200)<\/p>\n Entenent aix\u00f2, \u00e9s comprensible la dificultat de poder atendre la realitat, per dir-ho d’alguna manera, de \u201cuna manera nova\u201d, per\u00f2 hagu\u00e9s de fer-se l’esfor\u00e7 d’enlairar-se dels fets, prendre dist\u00e0ncia i observar-los mes all\u00e0 de la mera conjuntura. Cal estudiar la profunditat de la crisi, la diversitat de camps en qu\u00e8 aquesta es manifesta i els elements comuns que s\u00f3n presents en tots ells.<\/p>\n \u00c9s totalment absurd, finalment, tractar de mantenir el que evidentment ha fracassat i impedir la manifestaci\u00f3 del nou. Perqu\u00e8 entorpir la possibilitat que l’\u00e9sser hum\u00e0 avanci en la seva evoluci\u00f3 \u2014cap a una major complementaci\u00f3 social; desenvolupament de la seva consci\u00e8ncia; registre de l’altre i la pertinen\u00e7a a l’\u00e0mbit major de l’esp\u00e8cie humana\u2014 m\u00e9s enll\u00e0 de les limitacions que imposa l’actual concepci\u00f3 que el \u201cnaturalitza\u201d, negant o obviant la seva dimensi\u00f3 \u201cno natural\u201d i intencional?<\/p>\n Per part nostra, veiem amb optimisme, en el cas de Xile, el manteniment\u00a0dels di\u00e0legs de base que es van iniciar amb la revolta social del 18 d’octubre del 2019 i que continuen desenvolupant-se malgrat la repressi\u00f3 \u2014coordinaci\u00f3 que avan\u00e7a i va teixint els fils d’una base social actuant i deliberant. Igualment, posem fe, en les novelles generacions en tot el planeta \u2014aquelles que van n\u00e9ixer a fins del segle passat i principis de l’actual\u2014 que il\u00b7luminen la possibilitat d’un canvi de direcci\u00f3 que permeti un salt qualitatiu: de l’individual al col\u00b7lectiu; de la compet\u00e8ncia a la col\u00b7laboraci\u00f3; de la diferenciaci\u00f3 a la complementaci\u00f3; en definitiva, al reconeixement que el futur personal est\u00e0 condicionat pel futur conjunt i que nom\u00e9s hi haur\u00e0 progr\u00e9s \u201csi \u00e9s de tots i per a tots\u2026\u201d<\/p>\n Jos\u00e9 Ortega y Gasset, En torno a Galileo, Tomo V. \u2013 O. Completas, Revista de Occidente, Madrid, Espa\u00f1a, 1947<\/p>\n Silo, Habla Silo, Virtual Ediciones, Santiago de Chile, 1996<\/p>\n Silo, Diccionario del Nuevo Humanismo, Le\u00f3n Alado Ediciones, Madrid, Espa\u00f1a, 2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si alguna cosa hem d’agrair a la pand\u00e8mia del COVID-19, \u00e9s que ha precipitat i transparentat una crisi anunciada per molts des de fa for\u00e7a temps. Tots parlem avui de crisi, per\u00f2 els graus d’amplitud i profunditat que cadascun li…<\/p>\n","protected":false},"author":1724,"featured_media":1274772,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35513,32516,35528],"tags":[85970,85971,73996],"class_list":["post-1274769","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","category-internacional-ca","category-opinions-ca","tag-crisi-de-civilitzacions","tag-jose-ortega-y-gasset-ca","tag-silo-ca"],"yoast_head":"\n