{"id":1246522,"date":"2020-11-23T18:26:52","date_gmt":"2020-11-23T18:26:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1246522"},"modified":"2020-11-23T18:29:40","modified_gmt":"2020-11-23T18:29:40","slug":"espanya-les-ferides-obertes-de-la-nostra-historia-recent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/espanya-les-ferides-obertes-de-la-nostra-historia-recent\/","title":{"rendered":"Espanya: Les ferides obertes de la nostra hist\u00f2ria recent"},"content":{"rendered":"
(Imatge d’\u00c1lvaro Or\u00fas)<\/em><\/span><\/h6>\n

El dolor generat durant la guerra civil espanyola i la dictadura<\/em><\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Per Elsa Sierra<\/em><\/strong><\/p>\n

No veiem millor manera de comen\u00e7ar a escriure sobre aquestes ferides obertes que rescatar un extracte del text escrit i compartit per Nieves Mart\u00edn (n\u00e9ta i familiar de quatre dels assassinats a Gavilanes, \u00c0vila) en l’acte d’inhumaci\u00f3 i homenatge a tots els republicans morts en circumst\u00e0ncies similars, que va tenir lloc en aquella localitat l’any 2015.<\/p>\n

La Conspiraci\u00f3 del Silenci<\/strong><\/p>\n

\u00abRecordo amb una certa nost\u00e0lgia els estius de la meva infantesa a Gavilanes: les escales de pedra on s\u00e8iem per veure el cinema d’estiu o els titelles del \u201cCotano\u201d, i els jocs de la corda, les tabes, el sambori, les xapes\u2026, sota l’ombra dels grans castanyers al costat de l’esgl\u00e9sia; tamb\u00e9 recordo la creu de pedra amb el pedestal que deia \u201cCaiguts per D\u00e9u i per Espanya\u201d, alhora que molts noms inscrits.<\/p>\n

Una nena em va contar que aquests noms feien refer\u00e8ncia als valents que havien mort en la guerra. Jo sabia que l’avi havia mort en la guerra i, per tant, vaig pensar que el seu nom seria all\u00ed. Vaig llegir tots els noms, de dalt a baix i de baix a dalt, per\u00f2 el nom de l’avi no apareixia<\/strong>.<\/p>\n

Un dia que \u00e9rem jugant a fet a amagar, o al rescat, corrent pels carrers del poble, em vaig fixar que alguns tenien noms de persones, i em preguntava quant d’importants haurien estat perqu\u00e8 els carrers portessin els seus noms. Despr\u00e9s, alg\u00fa em va dir que alguns dels noms eren dels valents que havien guanyat batalles o havien mort en la guerra. Llavors vaig pensar que potser l’avi hauria estat alg\u00fa important i que el seu nom podria ser a prop, i vaig rec\u00f3rrer els carrers buscant el seu nom, per\u00f2 el nom de l’avi no apareixia<\/strong>.<\/em><\/p>\n

Amb freq\u00fc\u00e8ncia, els m\u00e9s grans relataven records de la seva joventut, sobre els pastors, la verema, la trilla, els rierols on anaven a rentar la roba, els banys a la gorja als estius, les matances als hiverns, les rosquilles que preparaven en dates assenyalades, etc. En aquells relats apareixien molts personatges que van conformar un trosset de la hist\u00f2ria de Gavilanes; alguns els vaig arribar a con\u00e8ixer, d’altres ja havien mort abans que jo naix\u00e9s.<\/p>\n

M’agradava escoltar els costums antics de les gents antigues, amb els seus noms antics, per\u00f2 entre ells el nom de l’avi no apareixia<\/strong>. Com cada any, el dia de Tots Sants an\u00e0vem al cementiri. Jo observava com els avis netejaven amb afany les sepultures i les adornaven amb flors, mentrestant jo m’entretenia llegint els noms dels difunts gravats en les creus de ferro o en les l\u00e0pides de marbre, per\u00f2 el nom de l’avi no hi apareixia<\/strong>.<\/p>\n

A casa ning\u00fa parlava mai de la guerra, solament la nomenaven per dir la t\u00edpica frase de \u201cmenja-t’ho tot, que no vegis tu la fam que pass\u00e0vem durant la guerra\u201d. En una ocasi\u00f3 vaig preguntar a l’\u00e0via: \u201ccom va morir l’avi?\u201d Llavors ella es va persignar i va dir: \u201cPer D\u00e9u Bene\u00eft, d’aix\u00f2 no es pot parlar, aix\u00f2 va passar fa molt temps i aquestes coses no es pregunten\u201d. L’\u00e0via s’havia posat nerviosa, massa nerviosa per haver transcorregut tants anys com deia. I vaig pensar que si el passat fos realment passat, no causaria tant de malestar, i que si parlar d’aix\u00f2 resultava tan dif\u00edcil, era perqu\u00e8 el passat encara no havia passat.<\/em><\/p>\n

La seva reacci\u00f3 demostrava que no \u00e9s certa la frase que sempre es diu, \u201cel temps tot ho cura\u201d, m\u00e9s aviat semblava que el sofriment s’havia enquistat per algun motiu que jo no aconseguia comprendre. Jo ja sospitava que hi havia algun secret del qual no es podia parlar i, llavors, vaig buscar en el meu llibre d’hist\u00f2ria d’EGB, per\u00f2 malgrat que les fulles eren ben numerades, vaig constatar que faltava la part de la hist\u00f2ria que jo buscava, i que havia estat premeditadament oblidada per l’editor.<\/p>\n

Ja d’adolescent, en un viatge en el cotxe de l\u00ednia de Madrid a Gavilanes, vaig escoltar la conversa de dues dones que es van asseure darrere meu. Vaig escoltar com deien: \u201cels van agafar, a uns en el camp i d’altres els van treure de les seves cases, els van torturar, els van afusellar i despr\u00e9s els van tirar com a gossos. Dos en la Reguera dels Herradores (Lanzahita), tres en La Asomadilla (Pedro Bernardo), i tres en el mateix terme de Gavilanes, en El Portal\u00f3n\u2026 crec que vuit de Gavilanes en total\u201d. Va ser llavors quan vaig entendre que l’avi no havia mort al Front. Ell no va donar la seva vida, a ell\u00a0 l’hi van arrabassar.<\/p>\n

Alhora fou quan vaig entendre la reacci\u00f3 de l’\u00e0via i el silenci de tots, un silenci que cridava, i vaig comprendre que com m\u00e9s s’intenta oblidar una cosa m\u00e9s insistent \u00e9s el record i m\u00e9s roman en la mem\u00f2ria; que la por i l’horror van ser tals que la seva ment no va poder elaborar el fet viscut. Aquest terror va deixar l’\u00e0via amb un crit convertit en silenci. Vaig entendre que el pas del temps no havia fet m\u00e9s que agreujar el dolor i les injust\u00edcies.<\/em><\/p>\n

Des de llavors vaig anar recordant tots els silencis durant tants anys, tots els missatges no verbals que comuniquen que no s’ha de preguntar, totes les emocions reprimides, aquells gestos carregats d’intensitat, aquell cam\u00ed que s’esquivava per no passar prop d’\u201call\u00ed\u201d. Vaig entendre el conformisme, la submissi\u00f3, el servilisme, els complexos d’inferioritat, la vergonya, la culpa\u2026 Vaig recordar la por de parlar, la por a l’autoritat, la por de denunciar i q\u00fcestionar el poder, la por de significar-se, la por als canvis, la por de prendre decisions, la por a qui \u00e9s diferent \u2026 Tots els records eren com peces d’un trencaclosques i havia de buscar les que faltaven. Intu\u00efa que quelcom d’all\u00f2 que som t\u00e9 a veure amb aquest passat que \u00e9s mig amagat entre silencis, confusions, velles pors, dolor i oblit.<\/p>\n

Fou una ll\u00e0stima que l’\u00e0via ens deix\u00e9s uns mesos abans que m’adon\u00e9s que, malgrat tant silenci, jo havia tingut tota la informaci\u00f3 a casa meva durant molts anys. Nom\u00e9s hauria fet falta aprendre a llegir el silenci i el llenguatge corporal, a interpretar les emocions sense paraules i les paraules sense emocions\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

La pau no \u00e9s un concepte, \u00e9s un estat que s’aconsegueix quan se superen els conflictes de manera que permeti a les persones i a la societat continuar desenvolupant-se, avan\u00e7ant en just\u00edcia, en igualtat d’oportunitats, en llibertat.<\/strong><\/p>\n

A Espanya, durant els anys de la guerra (1936-1939), la postguerra i la dictadura, milers de persones van ser torturades, executades i llan\u00e7ades a fosses comunes, pous, camps oberts (una pr\u00e0ctica comuna van ser els afusellaments extrajudicials, coneguts com els \u201cpassejats\u201d); persones civils que havien com\u00e8s el delicte de donar suport als valors de la II Rep\u00fablica. La fam i la destrucci\u00f3 de les condicions de vida digna van ser les causants de morts prematures i de sofriments innombrables. Despr\u00e9s de morir el dictador va haver-hi un per\u00edode de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, que durant molt de temps, per uns certs sectors de la poblaci\u00f3, s’ha dit que fou \u201cmod\u00e8lic\u201d, per\u00f2 on no es va fer res per alleujar tot el dolor causat.<\/p>\n

La reconciliaci\u00f3 dels pobles demana con\u00e8ixer la veritat d’all\u00f2 que ha ocorregut, per ajudar que les persones que han sofert p\u00e8rdues s\u00e0piguen qu\u00e8 va succeir, puguin recuperar els cossos dels seus \u00e9ssers estimats, realitzar els homenatges, els rituals, expressar les ll\u00e0grimes, els sentiments que van quedar atrapats sota la imposici\u00f3 i la por.<\/strong><\/p>\n

El punt de vista des d’on fem el plantejament \u00e9s des de la necessitat psicol\u00f2gica de realitzar el dol. Des de diferents posicions pol\u00edtiques i socials es comenta que suposa reobrir ferides, per\u00f2 parteixen de la base que ja estan tancades. \u00c9s tot el contrari, les ferides mai s’han tancat. Tamb\u00e9 es recolzen en qu\u00e8 ha passat molt de temps i que ja est\u00e0 tot oblidat. Res m\u00e9s allunyat de la realitat. \u00c9s una fal\u00b7l\u00e0cia pensar que el temps ho cura tot; cura all\u00f2 que es fa en aquest temps i el que es va tractar de fer fou oblidar all\u00f2 que havia succe\u00eft. Ning\u00fa no pot oblidar un \u00e9sser estimat que, a m\u00e9s, va morir i va sofrir en circumst\u00e0ncies tr\u00e0giques. Tota l’exposici\u00f3 que ve a continuaci\u00f3 fonamenta aix\u00f2 que afirmem.<\/p>\n

Ens recolzem en dos documentals, que recomanem que es vegin, perqu\u00e8, a trav\u00e9s de diferents testimonis, ens il\u00b7lustren sobre formes diverses d’afrontar les p\u00e8rdues, aix\u00ed com el que \u00e9s necessari perqu\u00e8 les persones afectades puguin refer les seves vides. S\u00f3n dues maneres de dur a terme el dol. La cara favorable del que significa donar espai, suport i acompanyament a les persones en dol i el sofriment que es produeix si tot aix\u00f2 manca.<\/p>\n

El primer \u00e9s \u201cRemontando el vuelo\u201d[I], d’autoria pr\u00f2pia, en el qual es recorre el cam\u00ed del dol a partir de l’experi\u00e8ncia de persones diverses i professionals sanitaris que comparteixen els seus coneixements per ajudar en la facilitaci\u00f3 d’aquest proc\u00e9s de tractament del dolor produ\u00eft per la mort de l’\u00e9sser estimat. Tamb\u00e9 reu a la llum el dol transgeneracional, el dol pels assassinats i desapareguts que no s’ha resolt i passa com a dolorosa her\u00e8ncia a les generacions seg\u00fcents. Aqu\u00ed teniu l’enlla\u00e7 al documental.<\/p>\n

 <\/p>\n