{"id":1243923,"date":"2020-11-20T20:50:00","date_gmt":"2020-11-20T20:50:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1243923"},"modified":"2020-11-20T21:01:48","modified_gmt":"2020-11-20T21:01:48","slug":"el-buit-estructural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/","title":{"rendered":"El buit estructural"},"content":{"rendered":"
(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva<\/em><\/span><\/h6>\n

Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica<\/h1>\n

En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra, quan un electr\u00f3 i un positr\u00f3 es troben s’aniquilen, com a resultat del xoc de mat\u00e8ria i antimat\u00e8ria. La seva energia \u00e9s transferida al buit, aquesta energia crea part\u00edcules materials reals que sorgeixen de la dimensi\u00f3 del buit, i qu\u00e8 s\u00f3n registrades durant una min\u00fascula fracci\u00f3 de temps en els ordinadors del CERN. Aix\u00ed, a partir del no-res, apareix mat\u00e8ria, com el bos\u00f3 de Higgs, que t\u00e9 una esperan\u00e7a de vida de 10\u221222 segons. Aix\u00f2 contradiu la llei de conservaci\u00f3 de l’energia, perqu\u00e8 hi ha mat\u00e8ria que es crea i desapareix espont\u00e0niament. Tanmateix, aix\u00f2 ens explica la f\u00edsica qu\u00e0ntica avui dia.<\/p>\n

Aquesta q\u00fcesti\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 del m\u00f3n cient\u00edfic i enlla\u00e7a de manera sorprenent amb la metaf\u00edsica oriental.<\/p>\n

A l’\u00cdndia, cap a l’any 600 aC, va existir la doctrina vaisheshika, que era una de les sis escoles diferents de l’hinduisme designades amb el terme d\u00e1rshana, d’origen s\u00e0nscrit. Aquesta filosofia \u2013basada en la percepci\u00f3 i la intu\u00efci\u00f3\u2013 afirmava que l’univers era redu\u00efble a param\u0101\u1e47u (\u00e0toms), que s\u00f3n indestructibles, indivisibles, i tenen un tipus especial de dimensi\u00f3. Tot all\u00f2 que existeix \u00e9s un compost d’aquests \u00e0toms, excepte el temps, l’espai, l’\u00e8ter (akasha), l’esperit i l’\u00e0nima.<\/p>\n

A Gr\u00e8cia, al Per\u00edode Cl\u00e0ssic succeeix el Per\u00edode Hel\u00b7len\u00edstic. Aquest per\u00edode es caracteritza per una forta influ\u00e8ncia d’Orient en el pensament d’Occident, arran de les campanyes d’Alexandre el Gran que va arribar fins a l’\u00cdndia. A la Gr\u00e8cia hel\u00b7len\u00edstica es van desenvolupar escoles, una de les quals va ser l’epicureisme que va plantejar una visi\u00f3 del m\u00f3n basada en l’atomisme de Leucip i Dem\u00f2crit.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Alexander with the painter Apelles from De Vaugelas\u2019 French translation of Curtius published in Amsterdam in 1696.
\n<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

Cal recordar, per\u00f2, que existeixen refer\u00e8ncies de l’atomisme, molt anteriors, de Mosco de Sid\u00f3, un savi i pensador natural de Sid\u00f3 (L\u00edban) del segle XIV aC.<\/p>\n

En l’Edat mitjana els f\u00edsics te\u00f2rics eren tamb\u00e9 fil\u00f2sofs. Un d’aquells atomistes va ser Guillem de Conches, coneixedor d’obres de metges \u00e0rabs i grecs, com Gal\u00e8, per traduccions del segle XI de Constant\u00ed l’Afric\u00e0. La teoria atomista va aconseguir un punt culminant en els segles XV i XVI amb la renovaci\u00f3 de Pierre Gassendi, gr\u00e0cies al q\u00fcestionament de l’aristotelisme de Nicolau de Cusa i Giordano Bruno.<\/p>\n

Robert Boyle (1627-1691) va tenir gran influ\u00e8ncia en Newton. El seu llibre \u201cThe Sceptical Chymist\u201d (El qu\u00edmic esc\u00e8ptic), va posar fi a la idea aristot\u00e8lica dels quatre elements i als tres principis de Paracels. Va postular que la mat\u00e8ria era composta d’\u00e0toms i que el resultat de qualsevol fenomen era conseq\u00fc\u00e8ncia de les col\u00b7lisions d’aquests \u00e0toms entre si.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la hist\u00f2ria cient\u00edfica occidental de l’\u00e0tom comen\u00e7a a la fi del segle XIX, passant tamb\u00e9 per alt els alquimistes medievals. D’ells hi ha escassa informaci\u00f3 pel fet que les seves pr\u00e0ctiques eren secretes, per evitar la Santa Inquisici\u00f3, aix\u00ed com per l’estil herm\u00e8tic que ha acompanyat l’alqu\u00edmia des d’antic.<\/p>\n

\u00abDurant tot el segle XIX els f\u00edsics creien que els \u00e0toms no existien, que eren teories dels qu\u00edmics per quadrar les coses. Tan sols hi creien Maxwell, Boltzmann i Einstein.\u00bb[1]<\/p>\n

A la fi del segle XIX van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer diversos models de l’\u00e0tom, des del cl\u00e0ssic model de Dalton (1803) es va passar al model c\u00fabic de Lewis, al saturnal de Nagaoka, al p\u00fading de panses de J. J. Thomson, al planetari de Perrin, al nuclear de Rutherford, a l’orbital circular de Bohr, a l’orbital el\u00b7l\u00edptic de Sommerfeld, fins a arribar al model qu\u00e0ntic ondulatori de Schr\u00f6dinger i les seves variants relativistes de Dirac i Jordan.<\/p>\n

\"\"<\/em><\/p>\n

Funcions d’ona de l’electr\u00f3 en un \u00e0tom d’hidrogen a diferents nivells d’energia. La mec\u00e0nica qu\u00e0ntica no pot predir la ubicaci\u00f3 exacta d’una part\u00edcula en l’espai, nom\u00e9s la probabilitat de trobar-la en diferents llocs. Les \u00e0rees m\u00e9s brillants representen una major probabilitat de trobar l’electr\u00f3.<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

Funcions d’ona de l’electr\u00f3 en un \u00e0tom d’hidrogen a diferents nivells d’energia. La mec\u00e0nica qu\u00e0ntica no pot predir la ubicaci\u00f3 exacta d’una part\u00edcula en l’espai, nom\u00e9s la probabilitat de trobar-la en diferents llocs. Les \u00e0rees m\u00e9s brillants representen una major probabilitat de trobar l’electr\u00f3.<\/p>\n

Amb el sorgiment de la concepci\u00f3 qu\u00e0ntica de la mat\u00e8ria la indeterminaci\u00f3 va comen\u00e7ar a imposar-se en el m\u00f3n cient\u00edfic.<\/p>\n

Ludwig Boltzmann, preocupat per buscar una relaci\u00f3 entre el macrocosmos i el microcosmos, era un dels atomistes incompresos de finals del segle XIX. Es diu que la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica sempre tindr\u00e0 un deute amb Boltzmann pel seu desenvolupament de la termodin\u00e0mica estad\u00edstica. La qual cosa va resultar transcendental perqu\u00e8 Max Planck pogu\u00e9s formular la seva famosa constant d’incertesa (h) per calcular l’energia d’un fot\u00f3 o quant, aix\u00ed com la seva llei de la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica emesa per un cos a una temperatura determinada.<\/p>\n

A partir dels anys vint, les belles matem\u00e0tiques que descrivien el m\u00f3n van passar a ser formulacions probabil\u00edstiques molt complexes i el m\u00f3n establert se sentia inc\u00f2mode enfront d’aquests fen\u00f2mens que no es podien veure i que resultaven impossibles de mesurar amb les f\u00f3rmules de Leibniz i les lleis de Newton.<\/p>\n

Boltzmann i Einstein han estat exemples recurrents de la contrarietat de les autoritats acad\u00e8miques, per\u00f2 en realitat tots els f\u00edsics qu\u00e0ntics eren menyspreats. La \u201cConfer\u00e8ncia Solvay de 1927\u201d va ser el moment m\u00e9s important per a la f\u00edsica emergent.<\/p>\n

L’experiment de la doble escletxa, que ja venia del 1801 i del qual s’han fet versions variades, van provocar m\u00faltiples interpretacions. En l’observaci\u00f3 experimental es manifesta la superposici\u00f3 qu\u00e0ntica. Ocorre que tal observaci\u00f3 no sols pertorba all\u00f2 que es mesurar\u00e0, sin\u00f3 que produeix el denominat col\u00b7lapse de la funci\u00f3 d’ona de l’equaci\u00f3 de Schr\u00f6dinger. \u00c9s a dir, quan es fa una observaci\u00f3 o una mesura del sistema en una regi\u00f3, la funci\u00f3 d’ona varia instant\u00e0niament de manera global. [2]<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

M\u00e0quina de la doble escletxa (esquerra) Comportament corpuscular (dreta) Comportament ondulatori. Des de la seva concepci\u00f3 inicial s’han anat afegint mecanismes cada vegada m\u00e9s sofisticats per a eludir la interacci\u00f3 experimental.<\/em><\/h6>\n

A Solvay es va apostar per la \u201cinterpretaci\u00f3 de Copenhague\u201d que van elaborar principalment Niels Bohr i Werner Heisenberg. El principi d’incertesa formula la impossibilitat de realitzar un mesurament experimental sense pertorbar all\u00f2 que es pretenen mesurar. A m\u00e9s, el fet que cada part\u00edcula porta associada una ona, imposa restriccions a la capacitat per determinar al mateix temps la seva posici\u00f3 i la seva velocitat. Aix\u00ed, la dualitat ona-part\u00edcula no era ja nom\u00e9s una propietat de la llum, sin\u00f3 de tota la mat\u00e8ria.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Solvay confer\u00e8ncia 1927<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

Paul Dirac va retornar la idea de bellesa a les matem\u00e0tiques amb la seva fascinant equaci\u00f3, a partir de la de Schr\u00f6dinger. Va establir el camp electromagn\u00e8tic com un m\u00f3n on actuen les part\u00edcules, va fonamentar que el buit, en realitat, no \u00e9s buit i descobr\u00ed l’antimat\u00e8ria.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L’equaci\u00f3 de Dirac va obtenir un lloc en l’Olimp de les f\u00f3rmules venerades, al costat de la de Pit\u00e0gores, Einstein, etc.<\/em><\/h6>\n

Les conclusions que se’n desprenen condueixen a una obertura mental; la f\u00edsica qu\u00e0ntica ens fa pensar el m\u00f3n d’una altra manera. \u201cJa no som merament observadors del que mesurem sin\u00f3 tamb\u00e9 actors\u201d, diu Borh. De sobte, una ci\u00e8ncia dura com la f\u00edsica comen\u00e7ava a q\u00fcestionar el paradigma de l’objectivitat: podem nosaltres con\u00e8ixer la realitat sense interferir-hi i sense que ens interfereixi?<\/p>\n

La teoria qu\u00e0ntica destrueix la noci\u00f3 de causalitat, \u00e9s a dir, conserva els conceptes de causa i efecte, per\u00f2 modifica la seva relaci\u00f3 fent-la probabilista en comptes de causal. Quan dues part\u00edcules, com els \u00e0toms, els fotons o els electrons, s’entrellacen, experimenten un vincle inexplicable que es mant\u00e9, fins i tot, si les part\u00edcules es troben separades en extrems oposats de l’Univers.<\/p>\n

D’acord amb Heisenberg, els objectes microsc\u00f2pics no s\u00f3n reals, sin\u00f3 que s\u00f3n meres potencialitats; existeixen nom\u00e9s en algun domini abstracte, no en el m\u00f3n f\u00edsic; la qual cosa es correspon amb una traducci\u00f3 matem\u00e0tica, sense preocupar-se massa per les q\u00fcestions metaf\u00edsiques.<\/p>\n

Einstein, entre d’altres, no se sentia satisfet amb teoria que no tancava el cercle. Una explicaci\u00f3 alternativa a la interpretaci\u00f3 de Copenhague va ser la teoria de les variables ocultes. La primera idea d’aquest tipus va ser la teoria de l’ona pilot de Louis de Broglie i, m\u00e9s avan\u00e7at el segle XX, tamb\u00e9 de David Bohm. Per a Bohm la metaf\u00edsica \u00e9s precisament l’essencial en la f\u00edsica qu\u00e0ntica.<\/p>\n

Les seves publicacions i especialment la seva obra p\u00f2stuma \u201cThe Undivided Universe\u201d (1993) representen una s\u00edntesi global del pensament cient\u00edfic-filos\u00f2fic de l’autor, on tamb\u00e9 formalitza matem\u00e0ticament la seva visi\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica. Bohm sobrepassa tota autocensura en la seva interpretaci\u00f3 del m\u00f3n.<\/p>\n

\u201cLa capacitat de percebre o pensar de manera diferent \u00e9s m\u00e9s important que el coneixement adquirit.\u201d [3]<\/p>\n

Per a Bohm la f\u00edsica qu\u00e0ntica \u00e9s el reflex del moviment hol\u00edstic de l’ordre implicat. En aquest sentit es diu que \u00e9s determinista. Tota realitat \u00e9s impulsada per un fons d’energia en activitat incessant, un moviment causal que, al mateix temps, sustenta i genera. Aquest moviment compr\u00e8n estructuralment a l’esperit i a la mat\u00e8ria. El moviment en la seva din\u00e0mica universal produeix la diversitat d’\u00e9ssers i fen\u00f2mens que captem pels sentits.<\/p>\n

Neohumanisme cient\u00edfic i orientalitzaci\u00f3<\/h1>\n

La teoria de variables ocultes de Luis de Broglie (no considerada a Solvay\/1927) i David Bohm van ser la inspiraci\u00f3 per al teorema de Bell, formulat el 1965, on John Bell constata l’exist\u00e8ncia d’una connectivitat universal. L’entrella\u00e7ament i l’acci\u00f3 a dist\u00e0ncia s\u00f3n part del m\u00f3n microsc\u00f2pic. Les coses s’afecten m\u00fatuament malgrat la dist\u00e0ncia, a causa del fet que no hi ha res que no estigui interconnectat amb tot. Aquest postulat, que sembla anar en contra del l\u00edmit de la velocitat de la llum, va ser comprovat experimentalment per Alain Aspect el 1983, confirmant la no localitat de l’univers en l\u2019\u00e0mbit de les part\u00edcules subat\u00f2miques.<\/p>\n

\u201cSuposem que, quan s’intenta una formulaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels prop\u00f2sits pr\u00e0ctics, trobem un dit inamovible que apunta obstinadament cap a fora del tema, a la ment de l’observador, als textos hind\u00fas, a D\u00e9u, o fins i tot nom\u00e9s a la Gravitaci\u00f3. Potser aix\u00f2 no resultaria summament interessant?\u201d. [4]<\/p>\n

De manera complement\u00e0ria, la teoria de cordes planteja la idea que en la vibraci\u00f3 d’unes certes cordes es formen les part\u00edcules que conformen la realitat. D’acord amb aix\u00f2, un electr\u00f3 no seria un punt sense estructura interna i de dimensi\u00f3 zero, sin\u00f3 una corda min\u00fascula en forma de lla\u00e7 vibrant en un espaitemps de m\u00e9s de quatre dimensions.<\/p>\n

A la fi del segle XX el paradigma de la termodin\u00e0mica cl\u00e0ssica que s’havia mantingut durant centenars d’anys va arribar a la fi.<\/p>\n

El 1977 Ilya Prigogine va rebre el Premi Nobel de Qu\u00edmica per la seva teoria sobre les estructures dissipatives. Aquestes estructures funcionaven de manera diferent als postulats de la termodin\u00e0mica cl\u00e0ssica. Prigogine a mostrar que en la qu\u00edmica de determinades estructures ocorre un proc\u00e9s de creaci\u00f3 en el qual les possibilitats trenquen els seus l\u00edmits i s’alliberen gr\u00e0cies a l’atzar i al no-equilibri en interacci\u00f3.<\/p>\n

\u201cAnem d’un m\u00f3n de certituds a un m\u00f3n de probabilitats. Hem de trobar el pas estret entre un determinisme alienador i un univers que estaria regit per l’atzar i per tant seria inaccessible per a la nostra ra\u00f3\u201d.<\/p>\n

Prigogine va expressar la transici\u00f3 del pensament i la ci\u00e8ncia en els llindars del segle XXI amb una visi\u00f3 neo-humanista.<\/p>\n

\u201cEstem redescobrint el temps, per\u00f2 \u00e9s un temps que, en lloc d’enfrontar l’home amb la naturalesa, pot explicar el lloc que l’home ocupa en un univers inventiu i creatiu\u201d. [5]<\/p>\n

Va sorgir l’anhel per una teoria del tot.<\/p>\n

Qualsevol teoria del tot ha de ser capa\u00e7 d’explicar quatre forces fonamentals: l’electromagnetisme, la gravetat i les interaccions nuclears feble i forta. La mec\u00e0nica qu\u00e0ntica \u00e9s capa\u00e7 d’explicar-ne tres. Totes aquestes forces s\u00f3n comunicades per una part\u00edcula especialitzada, per\u00f2 no hi ha cap part\u00edcula encarregada de transmetre la interacci\u00f3 gravitat\u00f2ria. L’anomenat gravit\u00f3 \u00e9s ara com ara tan sols un concepte te\u00f2ric.<\/p>\n

La teoria de cordes proporciona una soluci\u00f3, perqu\u00e8 la vibraci\u00f3 d’una corda determinada encaixaria, precisament, amb les propietats d’un gravit\u00f3, exempt de massa i que es mouria a la velocitat de la llum, igual que el fot\u00f3. Per\u00f2 la teoria de cordes \u00e9s nom\u00e9s una hip\u00f2tesi, no s’ha demostrat l’exist\u00e8ncia de cordes.<\/p>\n

Despr\u00e9s de milers d’anys, no deixa de sorprendre la gran similitud de la f\u00edsica actual amb les concepcions mitol\u00f2giques orientals quan s’afirma \u2013com una de les idees m\u00e9s avan\u00e7ades sobre l’origen de tot\u2013 que l’univers neix d’una fluctuaci\u00f3 en el buit, qu\u00e8 est\u00e0 dotat d’alguna mena d’estructura desconeguda. Les ones electromagn\u00e8tiques apareixen i desapareixen constantment, part\u00edcules que existeixen i deixen d’existir, en una esp\u00e8cie de dansa primig\u00e8nia a partir de la qual es constitueix el temps i la realitat que percebem.<\/p>\n

Un nou m\u00f3n s’ha obert davant de l’\u00e9sser hum\u00e0, i la seva comprensi\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 de l’enteniment emp\u00edric per convertir-se en una experi\u00e8ncia totalitzadora, en un arravatament que integra la consci\u00e8ncia i el m\u00f3n. Alhora, aquesta nova mirada connecta amb el rerefons mil\u00b7lenari i els misteriosos or\u00edgens de la cultura humana.<\/p>\n

\u201cEl Buit universal \u00e9s, i tota la resta est\u00e0 desprove\u00eft de realitat ontol\u00f2gica. Qualsevol que hagi compr\u00e8s aquesta veritat \u2014que \u00e9s, abans de res, la veritat dels budistes madhyamaka, compartida en part per altres escoles \u2014 es converteix en Buda\u201d.[6]<\/p>\n

Es troben m\u00faltiples refer\u00e8ncies al buit en la cosmogonia hind\u00fa en el \u201cManavadharmashastra\u201d que \u00e9s el text m\u00e9s important referent al dharma. Tracta dels principis, lleis i normes pels quals es regeixen el cosmos i la societat humana.<\/p>\n

\u201cPer mitj\u00e0 del samadhi, el iogui transcendeix els contraris i reuneix, en una experi\u00e8ncia \u00fanica all\u00f2 que \u00e9s buit i all\u00f2 que desborda, la vida i la mort, el ser i el no-ser. M\u00e9s que m\u00e9s: el samadhi, com tots els estats paradoxals, equival a una reintegraci\u00f3 de les diferents modalitats d’all\u00f2 \u00e9s real, en una sola modalitat: la plenitud no diferenciada d’abans de la Creaci\u00f3, la unitat primordial. El iogui que aconsegueix l’asamprajnata samadhi realitza igualment un somni, que obsessiona l’esperit hum\u00e0 des dels comen\u00e7aments de la hist\u00f2ria: coincidir amb el Tot, recobrar la Unitat, refer la no-dualitat inicial, abolir el Temps i la Creaci\u00f3; i en particular, suprimir la bipartici\u00f3 d\u2019all\u00f2 real en objecta-subjecta\u201d.[7]<\/p>\n

——————————-<\/p>\n

[1] Comentari de Miguel Alcubierre en la seva 3a confer\u00e8ncia a l’UNAM, el 6 de mar\u00e7 de 2018.<\/p>\n

[2] El concepte \u201cfunci\u00f3 d’ona\u201d ha produ\u00eft molta controv\u00e8rsia. D’acord amb la visi\u00f3 de Richard Feynman, es tracta d’una funci\u00f3 complexa en l’espai de Hilbert, \u00e9s a dir, un objecte matem\u00e0tic, no real. Per tant, no \u00e9s res f\u00edsic que pugui col\u00b7lapsar realment. El que ocorre \u00e9s que la resoluci\u00f3 del sistema no queda descrita en l’equaci\u00f3 de Schr\u00f6dinger.<\/p>\n

[3] Frase de David Bohm<\/p>\n

[4] Frase de Jhon Bell.<\/p>\n

[5] Arnaud Spire. \u201cEl pensamiento de Prigogine. La belleza del caos\u201d. Ed. Andr\u00e9s Bello, Barcelona, 2000.<\/p>\n

[6] Mircea Eliade. \u201cLe Ioga, Immortalit\u00e9 et Libert\u00e9\u201d. Ed. La Pl\u00e9yade, Buenos Aires, 202.<\/p>\n

[7] Ib\u00edd., 104<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra, quan un electr\u00f3 i un positr\u00f3 es troben s’aniquilen, com a resultat del xoc de mat\u00e8ria…<\/p>\n","protected":false},"author":451,"featured_media":1230267,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35518,35531,35513],"tags":[84203,84204],"class_list":["post-1243923","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-tecnologia-ca","category-contingut-original-ca","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","tag-fisica-quantica","tag-orient"],"yoast_head":"\nEl buit estructural<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra,\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El buit estructural\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-11-20T20:50:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-11-20T21:01:48+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1920\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1397\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Javier Belda\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@Xavib1\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Javier Belda\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/\"},\"author\":{\"name\":\"Javier Belda\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\"},\"headline\":\"El buit estructural\",\"datePublished\":\"2020-11-20T20:50:00+00:00\",\"dateModified\":\"2020-11-20T21:01:48+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/\"},\"wordCount\":2835,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg\",\"keywords\":[\"f\u00edsica qu\u00e0ntica\",\"orient\"],\"articleSection\":[\"Ci\u00e8ncia i tecnologia\",\"Contingut original\",\"Humanisme i Espiritualitat\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/\",\"name\":\"El buit estructural\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg\",\"datePublished\":\"2020-11-20T20:50:00+00:00\",\"dateModified\":\"2020-11-20T21:01:48+00:00\",\"description\":\"(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra,\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg\",\"width\":1920,\"height\":1397,\"caption\":\"Le vide structurel\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El buit estructural\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\",\"name\":\"Javier Belda\",\"description\":\"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com\",\"sameAs\":[\"http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/\",\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\",\"https:\/\/x.com\/Xavib1\"],\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El buit estructural","description":"(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra,","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El buit estructural","og_description":"(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra,","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_author":"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","article_published_time":"2020-11-20T20:50:00+00:00","article_modified_time":"2020-11-20T21:01:48+00:00","og_image":[{"width":1920,"height":1397,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Javier Belda","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@Xavib1","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Javier Belda","Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/"},"author":{"name":"Javier Belda","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0"},"headline":"El buit estructural","datePublished":"2020-11-20T20:50:00+00:00","dateModified":"2020-11-20T21:01:48+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/"},"wordCount":2835,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg","keywords":["f\u00edsica qu\u00e0ntica","orient"],"articleSection":["Ci\u00e8ncia i tecnologia","Contingut original","Humanisme i Espiritualitat"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/","name":"El buit estructural","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg","datePublished":"2020-11-20T20:50:00+00:00","dateModified":"2020-11-20T21:01:48+00:00","description":"(Imatge de Wikimedia Commons) Nagarjuna and Aryadeva Or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la f\u00edsica qu\u00e0ntica En un col\u00b7lisionador de part\u00edcules com el LHC de Ginebra,","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Nagarjuna-and-Aryadeva.jpg","width":1920,"height":1397,"caption":"Le vide structurel"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/11\/el-buit-estructural\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El buit estructural"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0","name":"Javier Belda","description":"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com","sameAs":["http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/","https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","https:\/\/x.com\/Xavib1"],"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/"}]}},"place":"","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1243923","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/451"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1243923"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1243923\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1230267"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1243923"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1243923"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1243923"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}