{"id":1203392,"date":"2020-09-24T19:25:27","date_gmt":"2020-09-24T18:25:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1203392"},"modified":"2020-09-24T19:26:51","modified_gmt":"2020-09-24T18:26:51","slug":"entrevista-a-ilya-prigogine","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/","title":{"rendered":"Entrevista a Ilya Prigogine"},"content":{"rendered":"

Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997.<\/strong><\/p>\n

Ilya Prigogine. Nascut a Moscou el 25 de gener de 1917. Va deixar R\u00fassia el 1929, amb la seva fam\u00edlia, i es va establir a B\u00e8lgica. Va morir a Brussel\u00b7les el 28 de maig de 2003. Malgrat el seu marcat gust per la hist\u00f2ria, l’arqueologia i la m\u00fasica, va decidir estudiar qu\u00edmica i f\u00edsica en la Universitat Lliure de Brussel\u00b7les. El 1955 se li va concedir el Premi Francqui i el 1977 el Premi Nobel de Qu\u00edmica per la seva contribuci\u00f3 a la termodin\u00e0mica irreversible, en particular per la seva teoria de les estructures dissipatives. Fou membre d’unes cinquanta acad\u00e8mies i doctor honoris causa d’unes quaranta universitats en cinc continents.<\/p>\n

Des de molt jove, fins i tot abans d’iniciar els seus estudis de f\u00edsica i qu\u00edmica, Ilya Prigogine es preguntava sobre la \u00abfletxa del temps\u00bb i interrogava fil\u00f2sofs i cient\u00edfics, sense obtenir respostes satisfact\u00f2ries. L’anada i tornada entre la cultura humanista i la cultura cient\u00edfica li va permetre revolucionar les lleis fonamentals de la f\u00edsica. Al mateix temps, les seves conclusions li permetien llan\u00e7ar una llum optimista sobre el futur de la societat actual. La creixent complexitat lligada al fenomen de la irreversibilitat \u00e9s, segons ell, una font de creativitat benvinguda. Ilya Prigogine observa que la condici\u00f3 humana es troba canviant cap a la universalitat. Un m\u00f3n est\u00e0 desapareixent, fet d’una viol\u00e8ncia de la qual no cal penedir-se.<\/p>\n

Trobada de dues cultures: la humanista i la cient\u00edfica<\/strong><\/h2>\n

LRI: Davant la desorientaci\u00f3 del m\u00f3n actual, quins s\u00f3n, en la seva opini\u00f3, les respostes a donar?<\/p>\n

IP<\/strong>: Respostes? \u00c9s molt demanar, especialment perqu\u00e8 estem en un nou per\u00edode hist\u00f2ric. Estem experimentant el declivi de les ideologies, siguin econ\u00f2miques o pol\u00edtiques. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s v\u00e0lid en el camp cient\u00edfic, particularment pel que fa a la noci\u00f3 de determinisme, de certesa. Per tant, \u00e9s dif\u00edcil esperar respostes en un moment en qu\u00e8 la humanitat est\u00e0 travessant un per\u00edode de transici\u00f3. No obstant aix\u00f2, hi ha algunes direccions generals que sorgeixen: l’inter\u00e8s per la natura, per la humanitat, per la hist\u00f2ria de les civilitzacions. Hi ha nombroses \u00e0rees d’inter\u00e8s entre els nostres contemporanis. En aquest context, \u00e9s important situar el paper de la ci\u00e8ncia. Tinc una visi\u00f3 bastant positiva d’aquesta disciplina. Crec que, malgrat tot, la ci\u00e8ncia ha tingut un efecte molt important en el segle XX. Durant aquest segle, per descomptat que hi ha hagut guerres terribles, els holocausts, per\u00f2 malgrat aix\u00f2 hi ha efectes positius, una universalitat m\u00e9s gran i una tend\u00e8ncia cap a una menor desigualtat. La gent \u00e9s m\u00e9s conscient d’altres civilitzacions. \u00c9s fins i tot interessant observar que la ci\u00e8ncia i la tecnologia, que eren elements de dominaci\u00f3 europea, s’han convertit en instruments de difusi\u00f3 de la cultura, la qual cosa permet transmetre un missatge m\u00e9s universal.<\/p>\n

LRI: Quines s\u00f3n les coses clau que estan canviant?<\/p>\n

IP<\/strong>: Fins no fa gaire, ten\u00edem una idea bastant simplista de la natura i de com funcionava. Pens\u00e0vem que, amb les lleis de Newton o la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, ten\u00edem una descripci\u00f3 gaireb\u00e9 completa del m\u00f3n. En resum, ens centrem en el moviment dels cossos a\u00efllats. No es tracta d’aix\u00f2 en la natura. En tots els nivells, ens ofereix un element narratiu, una mica com Sherezade, que interromp la seva narraci\u00f3 per comen\u00e7ar una hist\u00f2ria encara m\u00e9s bella. La ci\u00e8ncia, avui dia, est\u00e0 passant d’una descripci\u00f3 geom\u00e8trica de l’univers a una descripci\u00f3 m\u00e9s narrativa. Una s\u00e8rie d’hist\u00f2ries entrella\u00e7ades. Aix\u00f2 ens porta a la noci\u00f3 de la complexitat de la natura. Per\u00f2 \u00e9s aquesta complexitat la que li ha perm\u00e8s crear meravelles, com les plantes o el cervell. Aix\u00ed que no cal lamentar-ho. La complexitat \u00e9s benvinguda, no descriu un declivi de la ci\u00e8ncia, sin\u00f3 una obertura.<\/p>\n

LRI: Est\u00e0 q\u00fcestionant teories que es remunten al segle XIX\u2026<\/p>\n

IP<\/strong>: El segle XIX ens va deixar dues concepcions contradict\u00f2ries. D’una banda, les lleis de la natura aplicables als moviments reversibles. Es pensava que totes les manifestacions de la natura estaven descrites per aquestes lleis, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s cert. D’una banda, hi ha la llei reversible del moviment planetari i per l’altre la conductivitat t\u00e8rmica, que \u00e9s un exemple d’un fenomen irreversible en el qual es manifesta la fletxa del temps. La fletxa del temps \u00e9s el fet com\u00fa a tot l’univers. Est\u00e0s envellint en la mateixa direcci\u00f3 que jo. Tots els estels es mouen en la mateixa direcci\u00f3 temporal. Pel que sabem, tots els objectes de l’univers es mouen en la mateixa direcci\u00f3 en el temps. El fel com\u00fa en el nostre univers \u00e9s la direcci\u00f3 del temps. Aquesta fletxa no sorgeix en l’\u00e0mbit de traject\u00f2ries individuals, sin\u00f3 en l’\u00e0mbit de grans conjunts. \u00abPoblacions\u00bb de part\u00edcules o mol\u00e8cules. Per entendre l’univers, no podem disseccionar-lo en unitats independents. De fet, molts investigadors, abans que jo, han argumentat que hi ha l\u00edmits al reduccionisme. Cal mirar la natura com un tot.<\/p>\n

LRI: Qu\u00e8 aporta la seva recerca sobre la irreversibilitat?<\/p>\n

IP<\/strong>: La irreversibilitat \u00e9s la condici\u00f3 mateixa de la novetat. T\u00e9 un paper creatiu. Les fluctuacions s’esmorteeixen quan ens acostem a l’equilibri. Pensi en les oscil\u00b7lacions esmorte\u00efdes al voltant de l’energia potencial m\u00ednima d’un p\u00e8ndol. Per\u00f2 la situaci\u00f3 canvia lluny de l’equilibri; all\u00ed, les fluctuacions poden augmentar. Quan ja no es t\u00e9 una posici\u00f3 m\u00ednima, per exemple, en el p\u00e8ndol, les fluctuacions juguen un paper important. Gaireb\u00e9 podem dir que la mat\u00e8ria sempre es troba fluctuant. Lluny de l’equilibri, ja no tens aquests m\u00ednims, i en aquest cas pots tenir fluctuacions que poden anar en augment. El nostre m\u00f3n \u00e9s un m\u00f3n de fluctuacions. No es pot mirar la hist\u00f2ria de la vida d’una manera lineal, \u00e9s una superposici\u00f3 d’hist\u00f2ries. Uns R\u00e8ptils van comen\u00e7ar a volar mentre uns altres romanien en terra, uns mam\u00edfers van comen\u00e7ar a nedar mentre uns altres romanien en terra, uns micos es van convertir en humans i altres van romandre com a micos. Estem veient un m\u00f3n de fluctuacions, algunes de les quals es desenvolupen i altres no.<\/p>\n

LRI: Com a home, com explica l’evoluci\u00f3 del seu pensament i les seves eleccions personals?<\/p>\n

IP<\/strong>: La meva vida sempre ha estat a cavall entre dues cultures. Quan era adolescent, m’interessava principalment la hist\u00f2ria, l’arqueologia i la m\u00fasica, camps en els quals el temps juga un paper molt important. Tamb\u00e9 m’interessava la filosofia, en la qual el temps tamb\u00e9 juga el paper central. La primera visi\u00f3 que l’home va tenir de l’univers va ser la visi\u00f3 mitol\u00f2gica, una visi\u00f3 associada a les religions. La mitologia va associar el comen\u00e7ament de l’univers amb l’acci\u00f3, amb la transformaci\u00f3 del caos en estructura. Segons Plat\u00f3, els primers fil\u00f2sofs van ser els fil\u00f2sofs de l’esdevenir. Aquesta \u00e9s tamb\u00e9 la idea d’Her\u00e0clit: el canvi en la base del pensament filos\u00f2fic. Per\u00f2 com explicar el canvi? Gaireb\u00e9 tota la metaf\u00edsica occidental s’ha desenvolupat en reacci\u00f3 contra l’esdevenir, a trav\u00e9s de la cerca d’ess\u00e8ncies, de perman\u00e8ncia, de subst\u00e0ncies, d’all\u00f2 que hi ha al darrere, d’all\u00f2 que \u00e9s estable. Nom\u00e9s a la fi del segle XIX, amb els rom\u00e0ntics alemanys, amb pensadors com Bergson i Heidegger, amb existencialistes i fenomen\u00f2legs, va sorgir una filosofia del temps. Per\u00f2 aquesta filosofia del temps es va separar una mica de la ci\u00e8ncia, perqu\u00e8 la ci\u00e8ncia fonamental va romandre associada amb la filosofia de l’\u00e9sser i no amb la filosofia de l’esdevenir.<\/p>\n

LRI: Qu\u00e8 el va emp\u00e8nyer a anar m\u00e9s lluny en la seva recerca sobre el temps?<\/p>\n

IP<\/strong>: Ja m’interessava el temps des de molt jove, i quan m\u00e9s tard vaig estudiar f\u00edsica i qu\u00edmica, em va sorprendre veure que en aquests camps es descurava la noci\u00f3 de l’esdevenir. No hi ha direcci\u00f3 del temps en Newton; aix\u00f2 continua sent cert en la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica. El meu mestre, Th\u00e9ophile de Donder, que va fer un treball important sobre la termodin\u00e0mica dels fen\u00f2mens irreversibles, em va obrir la porta al cam\u00ed que vaig seguir. Eddington va dir encertadament: \u00abEl temps \u00e9s el pont entre l’espiritualitat i la mat\u00e8ria\u00bb. La fletxa del temps produeix la difer\u00e8ncia entre un acte creatiu i una repetici\u00f3. Tan aviat com hi ha creaci\u00f3, el futur no es troba contingut en el passat, porta una cosa nova. En la concepci\u00f3 determinista, el futur i el passat s\u00f3n sim\u00e8trics. El futur \u00e9s tan determinant com el passat, encara que no el coneguem. \u00c9s la nostra ignor\u00e0ncia la que crea la difer\u00e8ncia entre el futur i el passat. Per\u00f2 mai vaig poder admetre aquesta conclusi\u00f3.<\/p>\n

LRI: La fletxa del temps \u00e9s un dels seus temes predilectes?<\/p>\n

IP<\/strong>: Absolutament. Quan era un jove investigador, solia preguntar als fil\u00f2sofs: \u201cQu\u00e8 \u00e9s el temps?\u201c\u00a0 Van dir que era el problema m\u00e9s dif\u00edcil, el problema ontol\u00f2gic per excel\u00b7l\u00e8ncia, com deia Heidegger. Quan vaig fer la mateixa pregunta als f\u00edsics, em van dir: \u00abLa seva pregunta \u00e9s trivial, Newton la va contestar, Einstein va canviar una mica el punt de vista newtoni\u00e0, aix\u00ed que ens sorpr\u00e8n que faci la pregunta\u00bb. Em vaig enfrontar a una contradicci\u00f3 i tot el meu treball ha estat tractar d’eliminar aquesta contradicci\u00f3, per\u00f2 eliminar-la des de dins de la ci\u00e8ncia. En resum, Einstein va dir: \u00abSi el temps no \u00e9s en les equacions de la f\u00edsica, no existeix\u00bb. Per contra, altres han dit que, si la direcci\u00f3 del temps no est\u00e0 inclosa en la ci\u00e8ncia fonamental, \u00e9s perqu\u00e8 la ci\u00e8ncia nom\u00e9s arriba a all\u00f2 superficial, com van afirmar Heidegger o Bergson. Vaig pensar que el temps havia de sortir del complex i aix\u00f2 va ser una prefiguraci\u00f3 d’all\u00f2 que vaig descobrir m\u00e9s tard. La fletxa del temps sorgeix de situacions complexes que involucren poblacions de part\u00edcules senceres i no traject\u00f2ries individuals. En l’an\u00e0lisi final, emergeix de l’univers com un tot. Cal tenir en compte la persist\u00e8ncia de les interaccions, com en aquesta cambra, on les mol\u00e8cules de l’atmosfera xoquen cont\u00ednuament. Aqu\u00ed \u00e9s quan neix el temps. Aix\u00ed que el punt de vista filos\u00f2fic va ser el meu punt de partida; per\u00f2 com m\u00e9s avan\u00e7ava en la ci\u00e8ncia, m\u00e9s m’enfortia en el meu punt de vista filos\u00f2fic i aix\u00f2 em donava el coratge per continuar en aquesta direcci\u00f3. La meva vida fou, per tant, una \u00abretroalimentaci\u00f3\u00bb, un anar i venir entre les dues cultures, la cultura humanista i la cultura cient\u00edfica.<\/p>\n

LRI: Ha influ\u00eft la seva recerca en la seva vida com a home?<\/p>\n

IP<\/strong>: Certament la meva visi\u00f3 de l’univers. La nostra visi\u00f3 de l’univers s’est\u00e0 tornant m\u00e9s i m\u00e9s inesperada. Els nostres avantpassats van pensar que la Terra era en el centre; llavors es va convertir en un planeta com qualsevol altre. Al principi vam pensar que l’espai era infinit; ara observem que l’espai est\u00e0 formant una bombolla que continua expandint-se. Quant a l’origen de l’univers, el \u00abbig bang\u00bb, qualsevol que sigui la teoria, \u00e9s dif\u00edcil veure per qu\u00e8 s’hauria d’aplicar nom\u00e9s al nostre univers. Per tant, ens hem d’imaginar l’exist\u00e8ncia d’altres universos. Aqu\u00ed \u00e9s on arribem als l\u00edmits de la nostra imaginaci\u00f3.<\/p>\n

LRI: T\u00e9 l’home un paper a exercir en l’univers?<\/p>\n

IP<\/strong>: Dep\u00e8n de com es miri l’home. No existeix l’home a\u00efllat, vivim en societat. L’home pot jugar un paper en l’\u00e0mbit de la humanitat. Els grans profetes van canviar l’exist\u00e8ncia humana, els grans cient\u00edfics tamb\u00e9. L’home no est\u00e0 condemnat al no significant. T\u00e9 opcions, t\u00e9 oportunitats i som en l’inici d’un nou desenvolupament. Per\u00f2, com ja he dit, som en un per\u00edode de fluctuacions i ning\u00fa sap quin ser\u00e0 el resultat. El fet segur \u00e9s que la condici\u00f3 humana, avui dia, est\u00e0 canviant.<\/p>\n

LRI: El professor Albert Jacquard parla d’un per\u00edode de mutaci\u00f3.<\/p>\n

IP<\/strong>: S\u00ed, per\u00f2 les mutacions van precedides de fluctuacions que indiquen la complexitat dels fen\u00f2mens. La mutaci\u00f3 \u00e9s el resultat global.<\/p>\n

LRI: Creu vost\u00e8 que avui dia hi ha una p\u00e8rdua de sentit?<\/p>\n

IP<\/strong>: No veig per qu\u00e8. Hem perdut algunes il\u00b7lusions. Era molt m\u00e9s simple, per descomptat, quan hi havia un m\u00f3n jerarquitzat, quan tot ho decidia una minoria i tot el que els altres havien de fer era obeir. El nostre passat \u00e9s un passat de viol\u00e8ncia i no veig res a lamentar.<\/p>\n

LRI: Encara t\u00e9 vost\u00e8 una ambici\u00f3 o quelcom a fer?<\/p>\n

IP<\/strong>: Estic treballant en una nova formulaci\u00f3 de les lleis de la f\u00edsica, la fletxa del temps inclosa. Ara hem de mostrar quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies i dur a terme experiments que posin en evid\u00e8ncia aquest car\u00e0cter narratiu de la natura. Verificacions amb computadores ja han donat resultats molt positius. Estem en un moment apassionant de la hist\u00f2ria, tant en termes de la nostra descripci\u00f3 de la natura com de la nostra situaci\u00f3 com a homes.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

En el mateix n\u00famero de febrer de 1997 de \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb.<\/p>\n

POSICI\u00d3 D’ILYA PRIGOGINE EN UNA RECENT REFLEXI\u00d3, AMB ALTRES PREMIS NOBEL, SOBRE EL FUTUR QUE OFEREIX LA CI\u00c8NCIA.<\/strong><\/p>\n

\u00abEl debat es va centrar en la tesi del Professor Kennedy dels Estats Units que deia que la ci\u00e8ncia condueix a l’apocalipsi i la de l’Arquebisbe Tutu de Sud-\u00e0frica que afirmava que condueix a una dignitat humana m\u00e9s gran. Encara que hi ha grans perills ecol\u00f2gics, estic del costat de l’arquebisbe. El segle XX, per a mi, porta enormes millores a la condici\u00f3 humana. Estem anant m\u00e9s enll\u00e0 de l’etnocentrisme, estem acceptant la diversitat, i la ci\u00e8ncia mateixa transmet un missatge m\u00e9s ampli. Estem avan\u00e7ant cap a una visi\u00f3 m\u00e9s unit\u00e0ria de l’home i de l’univers. La creativitat humana no seria una excepci\u00f3 a les lleis de la natura, sin\u00f3 una expressi\u00f3 de quelcom inherent a l’univers. La impossibilitat de determinar el futur no ens porta a la fi de les utopies; al contrari, si el m\u00f3n fos determinat, les utopies no existirien. Si el m\u00f3n es reg\u00eds per lleis deterministes, el futur s’escriuria en el passat, mentre que, si el m\u00f3n es construeix, la utopia adquireix una import\u00e0ncia m\u00e9s gran. I per a mi, la utopia seria una societat menys basada en la viol\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n

Extracte de l’entrevista amb Nora Bar, publicada en el diari argent\u00ed La Naci\u00f3n, el 19 de maig de 1996.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Centre Mundial d’Estudis Humanistes.<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997. Ilya Prigogine. Nascut a Moscou el 25 de gener de 1917. Va deixar R\u00fassia el…<\/p>\n","protected":false},"author":1894,"featured_media":1202122,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35518,35527,35513,32516,35502],"tags":[81859,81860,81858,81861,81862,74405],"class_list":["post-1203392","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-tecnologia-ca","category-entrevistes","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","category-internacional-ca","category-regio-ca","tag-ciencia-ca","tag-cosmos-ca","tag-escenaris-futurs","tag-paradigmes-ca","tag-singularitat","tag-univers-ca"],"yoast_head":"\nEntrevista a Ilya Prigogine<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997. Ilya Prigogine.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a Ilya Prigogine\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997. Ilya Prigogine.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-09-24T18:25:27+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-09-24T18:26:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"719\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"582\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Escenarios Futuros\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Escenarios Futuros\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/\"},\"author\":{\"name\":\"Escenarios Futuros\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/3ebae4acf86ee61acc14040aba406e4a\"},\"headline\":\"Entrevista a Ilya Prigogine\",\"datePublished\":\"2020-09-24T18:25:27+00:00\",\"dateModified\":\"2020-09-24T18:26:51+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/\"},\"wordCount\":2617,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg\",\"keywords\":[\"ciencia\",\"Cosmos\",\"Escenaris futurs\",\"paradigmes\",\"Singularit\u00e4t\",\"univers\"],\"articleSection\":[\"Ci\u00e8ncia i tecnologia\",\"Entrevistes\",\"Humanisme i Espiritualitat\",\"Internacional\",\"Regi\u00f3\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/\",\"name\":\"Entrevista a Ilya Prigogine\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg\",\"datePublished\":\"2020-09-24T18:25:27+00:00\",\"dateModified\":\"2020-09-24T18:26:51+00:00\",\"description\":\"Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997. Ilya Prigogine.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg\",\"width\":719,\"height\":582},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Entrevista a Ilya Prigogine\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/3ebae4acf86ee61acc14040aba406e4a\",\"name\":\"Escenarios Futuros\",\"description\":\"Grupo humanista enfocado al estudio de procesos y la elaboraci\u00f3n de producciones. Informaci\u00f3n sobre din\u00e1micas de trabajo y participaci\u00f3n: escenariosfuturos21@gmail.com escenariosfuturos.org\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/escenarios-futuros\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a Ilya Prigogine","description":"Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997. Ilya Prigogine.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a Ilya Prigogine","og_description":"Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997. Ilya Prigogine.","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_published_time":"2020-09-24T18:25:27+00:00","article_modified_time":"2020-09-24T18:26:51+00:00","og_image":[{"width":719,"height":582,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Escenarios Futuros","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@PressenzaIPA","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Escenarios Futuros","Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/"},"author":{"name":"Escenarios Futuros","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/3ebae4acf86ee61acc14040aba406e4a"},"headline":"Entrevista a Ilya Prigogine","datePublished":"2020-09-24T18:25:27+00:00","dateModified":"2020-09-24T18:26:51+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/"},"wordCount":2617,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg","keywords":["ciencia","Cosmos","Escenaris futurs","paradigmes","Singularit\u00e4t","univers"],"articleSection":["Ci\u00e8ncia i tecnologia","Entrevistes","Humanisme i Espiritualitat","Internacional","Regi\u00f3"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/","name":"Entrevista a Ilya Prigogine","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg","datePublished":"2020-09-24T18:25:27+00:00","dateModified":"2020-09-24T18:26:51+00:00","description":"Entrevista de Tatiana de Barelli i Philippe Moal de la revista francesa \u00abEls Raisons de l\u2019Ire\u00bb, publicat en el n\u00fam. 10, de febrer de 1997. Ilya Prigogine.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Ilya-Prigogine-wcommons-01.jpg","width":719,"height":582},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/entrevista-a-ilya-prigogine\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Entrevista a Ilya Prigogine"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/3ebae4acf86ee61acc14040aba406e4a","name":"Escenarios Futuros","description":"Grupo humanista enfocado al estudio de procesos y la elaboraci\u00f3n de producciones. Informaci\u00f3n sobre din\u00e1micas de trabajo y participaci\u00f3n: escenariosfuturos21@gmail.com escenariosfuturos.org","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/escenarios-futuros\/"}]}},"place":"Brussel\u00b7les","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1203392","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1894"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1203392"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1203392\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1202122"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1203392"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1203392"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1203392"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}