{"id":1188858,"date":"2020-09-02T16:16:43","date_gmt":"2020-09-02T15:16:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1188858"},"modified":"2020-09-11T22:06:47","modified_gmt":"2020-09-11T21:06:47","slug":"carta-de-solidaritat-amb-els-presos-maputxes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/09\/carta-de-solidaritat-amb-els-presos-maputxes\/","title":{"rendered":"Carta de solidaritat amb els presos maputxe"},"content":{"rendered":"

Beatriz Aurora Castedo pintora i activista social ha lliurat en data 1 de setembre de 2020 una carta al vicec\u00f2nsol de Xile a Barcelona demanant solidaritat amb el poble i els presos maputxe en vaga de fam.<\/p><\/blockquote>\n

Beatriz Aurora Castedo Mira va n\u00e9ixer a Xile, de mare catalana i pare madrileny exiliats de la guerra civil espanyola. Despr\u00e9s d’un any en lluita contra la dictadura de Pinochet va ser segrestada i torturada, la seva fam\u00edlia va aconseguir que fos deportada a Espanya, on va viure els \u00faltims anys de la dictadura franquista i la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia. Posteriorment es va instal\u00b7lar a M\u00e8xic, va viure de prop les revolucions centreamericanes de Guatemala, el Salvador i Nicaragua. Despr\u00e9s d’una \u00e8poca de desencantament, va ser captivada per la causa zapatista. Actualment resideix a Chiapas i treballa per la just\u00edcia i la llibertat dels pobles originaris d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

Has lliurat una carta al Consolat xil\u00e8 a Barcelona. Quin \u00e9s el contingut de la carta?<\/strong>
\n\u00c9s una carta molt senzilla que demana solidaritat urgent amb el poble maputxe i diu aix\u00ed:
\n“Al president Sebasti\u00e1n Pi\u00f1era, al govern de Xile, al poble maputxe, als pobles del m\u00f3n.
\nEnfront de la brutal repressi\u00f3 desencadenada pel govern de Xile en contra del poble Maputxe i les seves terres, nosaltres, artistes, cient\u00edfics, intel\u00b7lectuals i organitzacions de Xile i el m\u00f3n demandem la cessaci\u00f3 immediata de la viol\u00e8ncia, la retirada total de les forces repressives del seu territori i l’alliberament incondicional de tots els presos pol\u00edtics, alguns dels quals fa m\u00e9s de cent dies que estan en vaga de fam amb imminent perill de les seves vides.
\nEls Maputxe no estan sols i l’Estat neocolonial i neoliberal no podr\u00e0 destruir el seu ecosistema ni la seva cultura mil\u00b7len\u00e0ria.<\/p>\n

MARICHIWEU !!!
\nMIL VEGADES VENCEREM !!!<\/p>\n

Finalitza amb l\u2019adaptaci\u00f3 del seg\u00fcent poema de Violeta Parra:<\/p>\n

\n

Arauco tiene una pena<\/p>\n

que no la puedo callar<\/p>\n

son injusticias de siglos<\/p>\n

que todos ven aplicar,<\/p>\n

nadie le ha puesto remedio<\/p>\n

pudi\u00e9ndolo remediar<\/p>\n

lev\u00e1ntate Huenchull\u00e1n…..<\/p>\n

Violeta Parra”<\/p>\n<\/blockquote>\n

La carta s’acompanya d’un dels meus dibuixos, en el qual Violeta Parra, sobre una lluna, canta \u201cArauco\u00a0t\u00e9 una pena\u201d.<\/p>\n

Vaig escriure la carta fa un mes i vaig comen\u00e7ar a demanar als amics que he conegut pel m\u00f3n, mitjan\u00e7ant les diferents lluites per un m\u00f3n millor, que signessin la carta. En un mes hem aconseguit 3.792 signatures de persones i entitats de m\u00e9s de 60 pa\u00efsos. Han signat acad\u00e8mics, artistes, cient\u00edfics, principalment d’Europa i els Estats Units. Entre els signants hi ha persones tan conegudes com Manu Chau, Lluis Llac, Paco Ib\u00e1\u00f1ez, Naomi Klein etc. Hem comptabilitzat gaireb\u00e9 2.000 signants de Xile, 800 de M\u00e8xic, 400 d’Espanya, 150 de l’Argentina i 50 dels Estats Units. Aquesta activitat s’ha desenvolupat des de Barcelona i ha estat possible gr\u00e0cies al suport de molta gent. Ha estat la suma de la solidaritat hist\u00f2rica de totes les lluites dels \u00faltims cent anys. Ara s\u00ed que prendrem el futur per assalt, aquest \u00e9s un moment en el qual \u00e9s m\u00e9s necessari que mai. Tamb\u00e9 hem fet una petici\u00f3 per change.org.<\/p>\n

Aquest mat\u00ed he lliurat la carta al vicec\u00f2nsol de Xile a Barcelona. El poble maputxe i els presos s\u00f3n avui un s\u00edmbol en el qual es reflecteix la brutalitat del sistema. El meu inter\u00e8s amb aquesta carta \u00e9s fer saber als pobles maputxe que no estan sols, que compten amb la solidaritat de la bona gent del m\u00f3n.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Beatriz Aurora lliurant la carta en el Consolat de Xile a Barcelona<\/h6>\n

Pots explicar-nos qui s\u00f3n el poble maputxe?<\/strong>
\nEls pobles maputxe (tradu\u00eft com a homes de la terra) s\u00f3n un poble originari d’Am\u00e8rica del Sud, inclou als habitants de la regi\u00f3 de l’Araucania que parlen la llengua mapudungun. Quan van arribar els conqueridors espanyols, el segle XVI, aquest poble vivia a la vall d’Aconcagua i el centre de l’illa de Chilo\u00e9, en l’actual territori de Xile. Es tracta de l’\u00fanic poble originari d’Am\u00e8rica que la corona espanyola no va aconseguir conquerir. Espanya va haver de recon\u00e8ixer el seu territori que va mantenir la seva independ\u00e8ncia de l’imperi espanyol, i var establir fronteres i acords de pau.<\/p>\n

Per\u00f2 a finals del segle XIX, despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia de Xile i l’Argentina de la corona espanyola, els pobles maputxe van ser sotmesos pels governs de Xile i l’Argentina mitjan\u00e7ant campanyes militars que van massacrar milers de persones i els maputxe van ser despla\u00e7ats a petites reserves, mentre que la resta de les seves terres es van ocupar. Durant les \u00faltimes d\u00e8cades s’han inundat les seves terres per produir electricitat, les empreses de fusta han destru\u00eft els seus boscos i els recursos marins s\u00f3n en mans de grans empreses que eliminen els pescadors artesanals. Es tracta d’un model econ\u00f2mic extractiu neoliberal que destrueix els ecosistemes, augmenta la contaminaci\u00f3 i la petjada ecol\u00f2gica i condueix a la poblaci\u00f3 a la pobresa.<\/p>\n

Quin \u00e9s el motiu pel qual els presos maputxe estan fent una vaga de fam?<\/strong>
\nEl maig de 2020, 26 presos maputxe van iniciar una vaga de fam, dels quals 16 han iniciat vaga seca i la majoria dels 16 estan hospitalitzats a la vora de la mort. Les demandes dels presos s\u00f3n:<\/p>\n