{"id":1158692,"date":"2020-07-12T20:01:27","date_gmt":"2020-07-12T19:01:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1158692"},"modified":"2020-07-12T20:01:27","modified_gmt":"2020-07-12T19:01:27","slug":"26-27-de-juny-del-2010-lo-sbarco-la-nau-dels-drets-de-barcelona-a-genova","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/07\/26-27-de-juny-del-2010-lo-sbarco-la-nau-dels-drets-de-barcelona-a-genova\/","title":{"rendered":"26\/ 27 de juny del 2010, ‘Lo Sbarco’: la nau dels drets de Barcelona a G\u00e8nova."},"content":{"rendered":"
(Foto d’https:\/\/www.facebook.com\/adonella.marena)<\/em><\/span><\/h6>\n

Ho recordem despr\u00e9s de deu anys.<\/p>\n

Un any abans neix la idea de \u201cLo Sbarco\u201d: Una nau d\u2019italians residents a l\u2019estranger<\/strong> que declaren\u00a0 llur amor per la terra que han deixat enrere. Volen participar en els moviments de resist\u00e8ncia que, estesos per tot arreu, tenen dificultats per agrupar-se. Una mirada des de l’exterior que ajudi a entendre, que ajudi a visibilitzar els problemes que han arrelat.<\/p>\n

Des de l\u2019inici dels anys vuitanta s’ha anat produint una lenta erosi\u00f3 de drets. Hi ha un constant empobriment material i al mateix temps, pol\u00edtic i cultural; una barb\u00e0rie que fa de la TV comercial, dels centres comercials, dels contractes porqueria, de les retallades a la sanitat i a l\u2019escola p\u00fablica, els nous fonaments sobre els quals es recolza una nova dreta grollera i racista.<\/p>\n

En aquell moment It\u00e0lia \u00e9s, un cop m\u00e9s, a l’\u201davantguarda\u201d de la hist\u00f2ria. Qui ostenta el poder \u00e9s un impresentable, un espectacle obsc\u00e8, entre la prepot\u00e8ncia i el masclisme. No obstant aix\u00f2, t\u00e9 \u00e8xit i el m\u00f3n es pregunta: \u201cPer qu\u00e8?\u201d<\/p>\n

Per qu\u00e8 el poble itali\u00e0, que ha produ\u00eft en el passat veritables joies de cultura i saber pol\u00edtic, ara s\u2019ensorra en el fang?<\/p>\n

Els italians a l\u2019estranger se n’avergonyeixen. En ells es barreja un sentiment de culpa i d\u2019impot\u00e8ncia per participar com a espectadors en aquesta r\u00e0pida decad\u00e8ncia.<\/p>\n

\u201cLo Sbarco\u201d \u00e9s un gest d\u2019amor, amor propi sobretot;\u00a0 no volen ser \u201dredu\u00efts a aix\u00f2\u201d. Hi ha la voluntat de mostrar altres coses, les coses que no es veuen a les televisions. \u00c9s un gest de dignitat. \u00c9s un moviment, lluites, diverses formes de resist\u00e8ncia esteses per tot el territori.<\/p>\n

Aix\u00ed es va treballant durant un any sencer en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest projecte.<\/p>\n

Va ser un treball de teixir relacions. Encara que el centre fou Barcelona, es van crear grups igualment significatius a G\u00e8nova, Brussel\u00b7les, Par\u00eds, Mil\u00e0 i tamb\u00e9 s\u2019afegiren grups des de Madrid, Londres, Roma, Tor\u00ed, el Sud, la Sardenya i Alemanya.<\/p>\n

Una experi\u00e8ncia que, segurament, va afectar poc les din\u00e0miques de l’\u201dalta\u201d pol\u00edtica, per\u00f2 que va reunir centenars de persones que van compartir un somni, que tamb\u00e9\u00a0 era una acci\u00f3 ben visible.<\/p>\n

Vam rebre la \u201cbenedicci\u00f3\u201d de Saramago, que mor\u00ed poques setmanes abans de l\u2019empresa. Va ser molta la solidaritat que vam rebre, la simpatia que vam despertar. Una esp\u00e8cie de f\u00f2rum social que es desenvolup\u00e0 primer a la nau, durant 24 hores, i despr\u00e9s a G\u00e8nova, on vam ser acollits per dormir per m\u00e9s de 400 persones. G\u00e8nova ens va acollir magn\u00edficament amb cinc places organitzades amb trobades, instal\u00b7lacions per exposicions, concerts i espectacles sobre els diversos drets: Dret a la salut, dret a l’educaci\u00f3, dret a la ciutadania, dret al medi ambient, dret a la pau i dret al treball.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Despr\u00e9s,\u00a0 va sortir un documental i es va publicar un llibre,\u00a0 per\u00f2, sobretot, el m\u00e9s s\u00f2lid foren les relacions que es van mantenir, incl\u00fas al llarg dels anys.<\/p>\n

‘Lo Sbarco’, la nau dels drets, ha format part d\u2019aquell riu subterrani que sempre ha existit a It\u00e0lia. El que ha fet que en un moment hist\u00f2ric f\u00f3ssim part d\u2019un pa\u00eds que havia assolit altes fites en la civilitzaci\u00f3 mundial: l\u2019escola p\u00fablica i la sanitat universal, l’estatut dels drets dels treballadors, el tancament dels manicomis, drets… D’aquell pedestal, que va ser conquerit amb dures i bell\u00edssimes lluites, ens van fer baixar a empentes i estrebades.<\/p>\n

S\u00e0piguen els que dirigeixen aquest pa\u00eds, poders forts de tota mena, legals i il\u00b7legals (que normalment van de bracet), s\u00e0piguen que nosaltres encara hi som, que les brases encara estan enceses, que venen de molt lluny, que estem prenent nota de tot i que la llista \u00e9s llarga, que hi ha un l\u00edmit per a tot i que les estacions s\u2019alternen.<\/p>\n

Despr\u00e9s ens tocar\u00e0 a nosaltres collportar la responsabilitat i els compromisos als quals la hist\u00f2ria aviat ens cridar\u00e0. Fem-ho amb lucidesa i determinaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 amb generositat, alegria i amor.<\/p>\n