{"id":1147559,"date":"2020-06-28T10:06:21","date_gmt":"2020-06-28T09:06:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1147559"},"modified":"2020-07-01T07:31:54","modified_gmt":"2020-07-01T06:31:54","slug":"maquines-del-temps-vi-singularitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/","title":{"rendered":"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat"},"content":{"rendered":"

Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments.<\/strong><\/p>\n

Un exemple com\u00fa en astrof\u00edsica s\u00f3n les equacions de la relativitat general de Schwarzschild, qui va arribar en els seus c\u00e0lculs a la singularitat<\/em> en la dimensi\u00f3 de l’espaitemps<\/em> d’Einstein<\/em>, i aix\u00ed va predir l’exist\u00e8ncia de forats<\/em> negres<\/em>. All\u00ed, la mat\u00e8ria es comprimeix fins a ocupar una regi\u00f3 inimaginablement petita, amb una densitat en el seu interior que resulta infinita; tot all\u00f2 que cau dins l’horitz\u00f3 dels successos \u00e9s engolit per un punt sense retorn. Ni tan sols la llum pot escapar a aquest fenomen, en aquest punt les lleis de la f\u00edsica no es compleixen, la fletxa del temps es det\u00e9 o fins i tot podria ser en direcci\u00f3 inversa.<\/p>\n

Una de les teories sobre el sorgiment de l’Univers proposa que el seu origen prov\u00e9 d’un forat negre, \u00e9s a dir, d’una singularitat en l’espaitemps. D’aquesta manera s’estarien produint constant i infinitament nous Universos (article V<\/a>).<\/p>\n

Un altre sentit de la singularitat es refereix a l’evoluci\u00f3 humana. En aplicar les matem\u00e0tiques s’arriba a un punt paradoxal en el qual la gr\u00e0fica que en resulta trenca la progressi\u00f3 l\u00f2gica d’una determinada funci\u00f3<\/em>.<\/p>\n

La megahist\u00f2ria<\/em> va aprofundir sobre la q\u00fcesti\u00f3 des de diferents angles, i va establir determinats esdeveniments evolutius clau. La diversitat de punts de vista en estudis realitzats independentment va donar com a resultat un enriquiment i una reafirmaci\u00f3 de la teoria. D’aquests estudis va sorgir l’argument d’un punt de bifurcaci\u00f3 evolutiu o singularitat<\/em>, aix\u00ed com la seva possible dataci\u00f3 temporal.<\/p>\n

Diversos estudiosos van observar diferents fites evolutives (annex). Entre ells Ray Kurzweil que situa el punt de singularitat en el 2045 o Richard L. Coren que ho fa en el 2140, etc. M\u00e9s enll\u00e0 de la dataci\u00f3 i dels diversos punts de vista sobre els esdeveniments hist\u00f2rics, a manera de resum sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la singularitat, ens centrarem en un d’aquests estudis: el treball d’Alexander Panov \u201cPunto de bifurcaci\u00f3n evolutivo?\u201d<\/em> .[1]<\/p>\n

<\/h2>\n

Transicions de fase d’Alexander Panov<\/h2>\n

No \u00e9s dif\u00edcil advertir que la durada de les \u00e8poques hist\u00f2riques (intervals de temps entre les transicions de fase) es va escur\u00e7ant progressivament. Aquest fenomen \u00e9s la manifestaci\u00f3 del conegut efecte d’\u201cacceleraci\u00f3 del temps hist\u00f2ric<\/strong>\u201d. Aquesta acceleraci\u00f3 t\u00e9 diverses manifestacions i una manera de donar a aquest concepte una forma quantitativa \u00e9s estudiar la seq\u00fc\u00e8ncia de revolucions planet\u00e0ries<\/strong>.<\/em><\/p>\n

Resulta que l’interval entre revolucions no sols s’escur\u00e7a, sin\u00f3 que, al llarg de la seq\u00fc\u00e8ncia, s’escur\u00e7a en la mateixa proporci\u00f3, i gesta aix\u00ed una progressi\u00f3 geom\u00e8trica. Aix\u00f2 ens dona una seq\u00fc\u00e8ncia de punts que compten amb la propietat d’aproximar-se a una constant de magnitud. La qual cosa significa que diferents trams de la seq\u00fc\u00e8ncia poden ser obtinguts l’un dels altres (amb una certa aproximaci\u00f3) mitjan\u00e7ant una simple compressi\u00f3 o estirament. Com si aix\u00f2 no fos sorprenent, la constant de magnitud abasta, no sols tota la hist\u00f2ria humana o, separadament, les transicions de fase de la biosfera, sin\u00f3 tota l’evoluci\u00f3 del sistema-planeta<\/strong> al llarg d’aproximadament 4.000 milions d’anys; incloent-hi l’evoluci\u00f3 purament biol\u00f2gica i l’evoluci\u00f3 social, com una mateixa cosa. Aix\u00ed, la hist\u00f2ria social resulta una continuaci\u00f3 directa, en magnitud constant, de l’evoluci\u00f3 biol\u00f2gica.<\/p>\n

Sorgiment de la vida en la Terra. 4*109<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Crisi de l’oxigen o revoluci\u00f3 neoproterozoica. 1,5*109<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Explosi\u00f3 C\u00e0mbrica. 590-510*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Comen\u00e7ament de l’era Mesozoica, revoluci\u00f3 dels r\u00e8ptils. 235*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Comen\u00e7ament de l’era Terci\u00e0ria o Cenozoica, revoluci\u00f3 dels mam\u00edfers i els ocells. 66*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Comen\u00e7ament del Neogen. 25-20*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Comen\u00e7ament del per\u00edode Quaternari (antropogen). 4,4*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

L’Olduvai\u00e0, revoluci\u00f3 paleol\u00edtica. 2,0-1,6*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Shell. 0,7-0,6*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Achel. 0,4*106<\/sup> anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Mustie (revoluci\u00f3 cultural dels neandertals). 150-100 mil anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Revoluci\u00f3 del paleol\u00edtic superior (revoluci\u00f3 cultural dels cromanyons). 40 mil anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Revoluci\u00f3 neol\u00edtica. 12-9 mil anys.<\/strong><\/em><\/p>\n

Revoluci\u00f3 de les ciutats, comen\u00e7ament del m\u00f3n antic. 4-3000 aC.<\/strong><\/em><\/p>\n

Edat del ferro, \u00e8poca dels imperis, revoluci\u00f3 de l’Era axial. 800-500 anys\u00a0 aC.<\/strong><\/em><\/p>\n

Final del m\u00f3n antic, comen\u00e7ament de l’edat mitjana. 400-630 dC.<\/strong><\/em><\/p>\n

Primera revoluci\u00f3 industrial. 1450-1550.<\/strong><\/em><\/p>\n

Segona revoluci\u00f3 industrial. 1830-1840.<\/strong><\/em><\/p>\n

Revoluci\u00f3 inform\u00e0tica. 1950.<\/strong><\/em><\/p>\n

Crisi i caiguda del bloc socialista, globalitzaci\u00f3 inform\u00e0tica. 1991.<\/strong><\/em><\/p>\n

Cal considerar que han passat gaireb\u00e9 30 anys des de l’estudi de Panov\u00a0 i que s’haur\u00e0 de continuar acarant amb el moment present i els possibles escenaris futurs que avui es visualitzen, per\u00f2 en qualsevol cas la teoria sobre la singularitat no \u00e9s conjuntural sin\u00f3 que resulta cada vegada m\u00e9s consistent a partir de la seva amplitud.<\/p>\n

Panov es refereix a la constant \u03b1=2,67\u00b10,1 denominada r\u00e8gim d’acceleraci\u00f3 de magnitud constant<\/em>.<\/p>\n

El r\u00e8gim d’acceleraci\u00f3 de magnitud constant porta a una conclusi\u00f3 inesperada per\u00f2 completament inevitable: de la manera com s’ha desenvolupat en el transcurs de 4.000 milions d’anys, des de l’aparici\u00f3 de la vida en la Terra fins als nostres dies, l’evoluci\u00f3 pot prolongar-se nom\u00e9s un temps finit; \u00e9s m\u00e9s, estem ja molt a prop del punt final d’aquesta constant de magnitud de la hist\u00f2ria planet\u00e0ria.<\/em><\/p>\n

L’evoluci\u00f3 del sistema-planeta compta amb una direcci\u00f3 completament definida, t\u00e9 car\u00e0cter \u201cvectorial\u201d. El m\u00e9s important, en tot cas, \u00e9s que, fins al moment,\u00a0 l’evoluci\u00f3 s’ha produ\u00eft en la direcci\u00f3 d’una progressiva complexificaci\u00f3 de l’estructura i un allunyament de l’estat d’equilibri termodin\u00e0mic.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A l’exist\u00e8ncia d’un l\u00edmit en la seq\u00fc\u00e8ncia de transicions de fase de la civilitzaci\u00f3 humana va parar esment I. Diaconov, i la va anomenar punt de bifurcaci\u00f3 o singularitat<\/strong>.<\/em><\/p>\n

La velocitat de l’evoluci\u00f3 tendeix a infinit al llarg d’una as\u00edmptota vertical.<\/p>\n

En la proximitat del punt de bifurcaci\u00f3, la durada de les fases de desenvolupament ha de tendir a zero i la quantitat de transicions en la unitat de temps, a infinit.<\/p>\n

L’an\u00e0lisi num\u00e8rica (extrapolaci\u00f3 de la seq\u00fc\u00e8ncia de transicions de fase) mostra que el punt de bifurcaci\u00f3 esmentat es troba l’any 2015, amb un marge d’error de 15-20 anys, \u00e9s a dir, en el futur pr\u00f2xim o fins i tot en el present.<\/p>\n

Panov tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia al treball de Graeme Snooks per exposar que diversos analistes amb m\u00e8todes semblants van obtenir un valor de \u03b1 (r\u00e8gim de magnitud constant) similar.<\/p>\n

Snooks, en analitzar els canvis en la biosfera, va proposar, el 1996, un factor d’acceleraci\u00f3 igual a 3, per a la durada de les \u201cones de vida\u201d que ell va estudiar i la intensitat d’aquestes ones, expressada en els termes de biomassa que generaven. El factor 3 \u00e9s molt pr\u00f2xim a l’obtingut per nosaltres de 2,67\u00b10,15.<\/p>\n

De manera que, conclou Panov, possiblement, cadascun dels m\u00e8todes esmentats que condueixen al concepte de magnitud constant de l’evoluci\u00f3 o a l’exist\u00e8ncia del punt de bifurcaci\u00f3, no siguin absolutament convincents. Per\u00f2 el fet que diferents autors arribin independentment a conclusions similars, arran de consideracions extremadament diverses, fa considerar la hip\u00f2tesi de magnitud constant de l’evoluci\u00f3 i exist\u00e8ncia del punt de bifurcaci\u00f3 com prou v\u00e0lida.<\/em><\/p>\n

Aquest resultat \u00e9s estable, top i una certa indefinici\u00f3 en la dataci\u00f3 d’aquests esdeveniments. El l\u00edmit d’aquesta seq\u00fc\u00e8ncia es troba entre els anys 2000 a 2030.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Qu\u00e8 implica la singularitat?<\/h2>\n

En el moment actual, la humanitat es troba en situaci\u00f3 de precrisi (1991). Per molts par\u00e0metres, la crisi en curs ens recorda les succe\u00efdes anteriorment. Ocorre l’esgotament de recursos en el nivell actual de desenvolupament del sistema i la crisi ecol\u00f2gica; pr\u00e0cticament, la destrucci\u00f3 del medi ambient. Per\u00f2 aix\u00f2 ha succe\u00eft tamb\u00e9 anteriorment: n’hi ha prou en recordar la crisi de l’oxigen<\/strong>, que port\u00e0 a la revoluci\u00f3 neoproterozoica<\/strong>, o la crisi de recursos del paleol\u00edtic superior<\/strong>, que va conduir a la revoluci\u00f3 neol\u00edtica<\/strong>. Al seu torn, l’onada ingovernable de terrorisme, representa una manifestaci\u00f3 de la crisi del balan\u00e7 tecno-humanitari<\/strong>, la qual cosa recorda\u00a0 la situaci\u00f3 en la vig\u00edlia de la revoluci\u00f3 de les ciutats<\/strong>. No obstant aix\u00f2, \u00e9s evident que, aquesta vegada, la crisi coincideix, aproximadament, amb el moment de culminaci\u00f3 de l’atractor de magnitud constant de l’evoluci\u00f3 planet\u00e0ria<\/strong>. Per aix\u00f2, la crisi evolutiva que s’aproxima, evidentment no \u00e9s una crisi evolutiva habitual, com les moltes hagudes en la hist\u00f2ria del sistema-planeta. \u00c9s la crisi total d’un cam\u00ed evolutiu de 4.000 milions d’anys. Pot afirmar-se que \u00e9s una crisi del car\u00e0cter cr\u00edtic mateix de l’evoluci\u00f3 precedent, una crisi de crisis. \u00c9s dif\u00edcil fer pron\u00f2stics precisos del desenvolupament futur de la civilitzaci\u00f3, per\u00f2 hi ha un pron\u00f2stic que sembla completament inevitable: en un futur visible finalitzar\u00e0 l’efecte d’acceleraci\u00f3 de magnitud constant del temps hist\u00f2ric, expressat en termes de la seq\u00fc\u00e8ncia de transicions de fase, ja que ens trobem en les proximitats del punt en el qual aquesta velocitat hauria de ser formalment infinita.<\/em><\/p>\n

L’atractor de l’evoluci\u00f3, compta amb un aspecte no casual fins a tal punt, que \u00e9s raonable suposar que est\u00e0 vinculat als mecanismes fonamentals de l’evoluci\u00f3 (aix\u00f2 es confirma amb les idees de G. Snooks). D’aqu\u00ed es despr\u00e8n que juntament amb la finalitzaci\u00f3 de l’atractor de magnitud constant, tot el car\u00e0cter de l’evoluci\u00f3 del sistema-planeta, incloses tal vegada les seves forces motores, ha de transformar-se profundament. La hist\u00f2ria ha de passar a trav\u00e9s del punt de bifurcaci\u00f3 i continuar per a un cam\u00ed completament nou. La nostra an\u00e0lisi fenomenol\u00f2gica no ens dona possibilitat de predir com ser\u00e0 aquest cam\u00ed. Aquesta an\u00e0lisi prediu, no tant que passar\u00e0, sin\u00f3 que defineix algunes limitacions en les possibilitats de predicci\u00f3, en el sentit que mostra qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que no pot ser: no pot ser que, d’ara endavant, continu\u00ef l’acceleraci\u00f3 exponencial de l’evoluci\u00f3. <\/em><\/p>\n

\u00c9s destacable que, a causa dels processos de globalitzaci\u00f3 de la crisi sist\u00e8mica que s’apropa, vinculada al pas a trav\u00e9s de la singularitat, la civilitzaci\u00f3 humana es veur\u00e0 obligada a superar-la com a un tot. O b\u00e9 la supera, com a sistema \u00fanic, o b\u00e9 li espera una cat\u00e0strofe global. Aix\u00f2 diferencia notablement el mecanisme de superaci\u00f3 d’aquesta crisi de singularitat respecte de les crisis de civilitzacions anteriors. En aquelles, l’evoluci\u00f3 sempre va tenir la possibilitat de sacrificar els subsistemes no prou flexibles de la civilitzaci\u00f3 i, en aprofitar la diversitat excedent<\/strong>, transferir el lideratge als subsistemes m\u00e9s progressius. Es pot afirmar que, aconseguit el punt de bifurcaci\u00f3, el nivell de selecci\u00f3 es trasllada des del fet intraplanetari al fet gal\u00e0ctic i, a partir d’aquest moment, comen\u00e7a la compet\u00e8ncia de la Terra amb altres civilitzacions c\u00f2smiques. Aqu\u00ed no estem parlant de trobades directes entre civilitzacions, per\u00f2 el futur (o tal vegada ja existeix?) medi cultural gal\u00e0ctic (si tal cosa en general \u00e9s possible) estar\u00e0 conformat per aquelles civilitzacions c\u00f2smiques que van aconseguir superar el punt de singularitat.<\/em><\/p>\n


\n<\/em>\"\"<\/p>\n

Post-singularitat<\/h2>\n

Si b\u00e9 diversos analistes van arribar a la mateixa conclusi\u00f3 sobre la previsible aparici\u00f3 d’un punt de singularitat en l’evoluci\u00f3, al pensament cient\u00edfic no li resulta estimulant aventurar-se en hip\u00f2tesi sobre un escenari pr\u00e0cticament inconcebible. En contrast, la nova transici\u00f3 de fase ha d’haver comen\u00e7at en el moment actual en la forma de diversitat excedent de l’etapa anterior.<\/p>\n

La dificultat m\u00e9s gran rau en el mat\u00eds de qu\u00e8 es tracta d’una etapa cap a un salt no equiparable a les anteriors revolucions, el significat de les quals \u00e9s la culminaci\u00f3 de tot el proc\u00e9s evolutiu des de la formaci\u00f3 del planeta.<\/p>\n

El 2006 Alexander Panov va participar en un cicle de confer\u00e8ncies que recull l’Anuari del Centre d’Estudis Humanistes de Moscou [2]. En la seva pon\u00e8ncia el cient\u00edfic va abordar alguns plantejaments referents a la post-singularitat.
\n
\n\u00c9s clar que el pas a trav\u00e9s de la singularitat de la hist\u00f2ria significa la superaci\u00f3 d’una s\u00e8rie de crisis profundes, sobretot d’origen tecnog\u00e8nic. Llavors, si aquestes crisis s\u00f3n veritablement superades, de la llei de balan\u00e7 tecno-humanitari<\/strong> [3] es despr\u00e8n que les reaccions conservatives de la humanitat hauran de realitzar un salt colossal, relacionat amb la contenci\u00f3 cultural de la for\u00e7a destructiva de les tecnologies. Si aix\u00f2 no succeeix, la humanitat simplement no estar\u00e0 en condicions de superar l’\u00e8poca de singularitat i, d’una manera o un altre, trobar\u00e0 la manera d’autodestruir-se. A aquest fort increment de les contencions culturals de l’acci\u00f3 destructiva de les tecnologies, en el curs de la superaci\u00f3 de les crisis de l’\u00e8poca de singularitat l’anomenarem humanitzaci\u00f3 post-singular.<\/em><\/p>\n

No \u00e9s dif\u00edcil imaginar, almenys, algunes de les reaccions conservatives que poden ser vinculades a la categoria de l’humanisme post-singular:<\/p>\n

1- Hauran de ser treballats mecanismes molt efectius de contenci\u00f3 de l’agressi\u00f3 directa<\/strong>; en cas contrari, la civilitzaci\u00f3 s’autodestruir\u00e0 com a resultat dels conflictes interns, relacionats amb el d\u00e8ficit creixent de recursos no renovables i el creixement simultani de l’efectivitat de la for\u00e7a de l’armament.<\/p>\n

2- La civilitzaci\u00f3 haur\u00e0 de superar en el seu si l’egoisme corporatiu o estatal i elaborar un pensament planetari, ja que els processos de crisis prop de la singularitat tenen una magnitud substancialment planet\u00e0ria i poden ser superats solament pels esfor\u00e7os conjunts de tots, mitjan\u00e7ant l’assoliment permanent de compromisos.<\/p>\n

3- En relaci\u00f3 amb l’esgotament dels recursos no renovables hauran de realitzar-se poderosos mecanismes culturals de contenci\u00f3 del consum material.<\/strong> <\/em><\/p>\n

4- El creixement de la consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica haur\u00e0 d’arribar a convertir-se en un instint social ecol\u00f2gic<\/strong>.<\/em><\/p>\n

Ara voldria cridar l’atenci\u00f3 cap a una particularitat de l’humanisme post-singular. Curiosament, ja avui la humanitzaci\u00f3 de la civilitzaci\u00f3 terrestre, en el proc\u00e9s de manteniment del balan\u00e7 tecno-humanitari, troba una manifestaci\u00f3 directa en la relaci\u00f3 de la humanitat amb el cosmos<\/strong>.<\/p>\n

Un col\u00b7lega d’Alexander\u00a0Panov\u00a0era\u00a0Akop\u00a0Nazareti\u00e1n, el qual participo tamb\u00e9 en el mateix Seminari en la\u00a0URAP. Portem tamb\u00e9 aqu\u00ed algunes de les seves conclusions.<\/p>\n

Els c\u00e0lculs m\u00e9s recents demostren que la fase de bifurcaci\u00f3 cap a la del desenvolupament de la civilitzaci\u00f3 humana encara no ha acabat, per\u00f2 arribar\u00e0 a la fi en les pr\u00f2ximes dues o tres d\u00e8cades. Aix\u00ed \u00e9s que la pr\u00f2xima generaci\u00f3 haur\u00e0 de determinar si la civilitzaci\u00f3 del nostre planeta ser\u00e0 de les que continu\u00efn l’evoluci\u00f3 c\u00f2smica o ser\u00e0 d’aquelles que serviran de material de rebuig de la Hist\u00f2ria Universal.<\/em><\/p>\n

La missi\u00f3 de superviv\u00e8ncia de la civilitzaci\u00f3 humana consisteix a aconseguir adaptar psicol\u00f2gicament la humanitat als nous potencials tecnol\u00f2gics. La q\u00fcesti\u00f3 principal de la nostra \u00e8poca \u00e9s si a la humanitat li arribar\u00e0 el temps per superar la necessitat infantil de \u201ctutela sobrenatural\u201d i madurar, abans que la seva extinci\u00f3 sigui inevitable; si els \u00e9ssers humans aprendran a comportar-se segons el principi de la solidaritat no-conflictiva (\u00a8nosaltres\u00a8 sense \u00a8ells\u00a8). Aix\u00f2 dep\u00e8n de molts factors, entre ells\u00a0 l’efic\u00e0cia de l’ensenyament tolerant i multicultural, i el desenvolupament del pensar cr\u00edtic pal\u00b7liatiu. En aquest sentit els moviments socials internacionals exerceixen un paper molt gran, ja que, amb la seva acci\u00f3, ajuden a superar les fronteres geogr\u00e0fiques i psicol\u00f2giques entre els \u00e9ssers humans. Un exemple notable de tal moviment \u00e9s la Internacional Humanista.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Diversitat excedent<\/h2>\n

En el moment de la transici\u00f3 de fase, el factor decisiu, en molts casos, resulta ser l’anomenada diversitat interna excedent del sistema<\/strong>. S’ent\u00e9n per diversitat interna excedent a aquelles formes d’organitzaci\u00f3 que no juguen un rol estructurador significatiu en el sistema-planeta i no donen avantatges evolutius notables en l’etapa de desenvolupament en curs. No obstant aix\u00f2, al moment d’iniciar-se la crisi evolutiva s\u00f3n, precisament, algunes d’aquestes formes de diversitat interna excedent les que donen la resposta adequada a la crisi i es converteixen en el nou factor estructurador per a l’etapa de desenvolupament seg\u00fcent. En ess\u00e8ncia, aix\u00f2 no \u00e9s altra cosa que una de les formes de realitzaci\u00f3 del mecanisme de selecci\u00f3 [4].<\/em><\/p>\n

Des de l’escala d’all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0, el fet substancial \u00e9s llavors all\u00f2 que no ocupa un lloc central en l’actualitat sociopol\u00edtica, sin\u00f3 que \u00e9s aparentment irrellevant i en gran manera passa desapercebut. Per tant, \u00e9s dif\u00edcil d’apreciar amb significat ple; podem veure alguns aspectes: tal vegada la revoluci\u00f3 qu\u00e0ntica, la vida artificial, o els esbossos per establir una naci\u00f3 universal, per\u00f2 som lluny d’una comprensi\u00f3 global sobre el significat del canvi que ja ha comen\u00e7at a gestar-se.<\/p>\n

Visualitzar la diversitat excedent<\/em> del moment actual equival a captar la nova transici\u00f3 de fase<\/em> que portar\u00e0 impl\u00edcit el punt de bifurcaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n

A l’hora de pensar la magnitud del canvi ja ha estat recalcada la idea \u2013per\u00a0 Panov, Snooks, Akop i d’altres\u2013 que aquest canvi suposa un salt d’escala de tota l’evoluci\u00f3 planet\u00e0ria (una variaci\u00f3 de la constant \u03b1<\/em>), la qual cosa \u00e9s precisament el que es defineix com a singularitat<\/em>.<\/p>\n

En aquest mateix sentit apunta l’estructuraci\u00f3 de la mec\u00e0nica hist\u00f2rica<\/em> que va proposar Mario Rodr\u00edguez Cobos (Silo): generaci\u00f3, moment, \u00e8poca, edat, civilitzaci\u00f3, per\u00edode<\/em>. En les fases del per\u00edode Silo estableix tres estadis: mat\u00e8ria i vida indiferenciada, hist\u00f2ria humana i supraconsci\u00e8ncia<\/em>. El pensador va enunciar tamb\u00e9 diverses lleis i principis que actuaven en el proc\u00e9s evolutiu, que encaixaven amb les conclusions de la megahist\u00f2ria, i aportaven, a m\u00e9s, un enfocament i un m\u00e8tode d’estudi del tema.<\/p>\n

En especular futuribles, pel que fa als enunciats de Nazareti\u00e1n respecte a resoldre el nou desequilibri tecno-humanitari,<\/em> es podria interpretar com a bones not\u00edcies els prop\u00f2sits de desenvolupament d’immensos projectes tecnol\u00f2gics, pels quals es necessita tota la implicaci\u00f3 internacional que sigui possible, encara que estiguem simult\u00e0niament immersos en la primitiva confrontaci\u00f3. Idea que es veu exemplificada en tots dos sentits en la cita de l’article de ‘El Pa\u00eds’, \u201cAqu\u00ed comen\u00e7a la revoluci\u00f3 qu\u00e0ntica\u201d.<\/p>\n

La Xina ja ha anunciat que vol ser el l\u00edder qu\u00e0ntic el 2035 i est\u00e0 treballant en una xarxa de comunicaci\u00f3 impenetrable de la qual ja ha fet les primeres proves. Els moviments xinesos han posat molt nerviosos alguns senadors estatunidencs, que han emp\u00e8s al Govern de Donald Trump a realitzar les seves pr\u00f2pies inversions. \u201cDe la mateixa manera qu\u00e8 les armes at\u00f2miques van simbolitzar el poder en la Guerra Freda, les capacitats qu\u00e0ntiques definiran possiblement l’hegemonia en la nostra economia cada vegada m\u00e9s digital, global i interconnectada\u201d, ha escrit el senador republic\u00e0 Will Hurd en la revista Wired. [5]<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quin paper juguen els individus?<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del que facin les grans pot\u00e8ncies mundials no est\u00e0 de m\u00e9s assenyalar el paper que tenim els \u00e9ssers humans individualment (considerant l’argument de la diversitat excedent<\/em>).<\/p>\n

Els interessats en aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n ments inquietes, no importa quin sigui el seu camp d’actuaci\u00f3, ni el seu pedigr\u00ed acad\u00e8mic; es tracta de guanyar en nivell de consci\u00e8ncia, de poder comprendre com hem arribat a aquest instant evolutiu present i tractar tamb\u00e9 de captar aix\u00ed el sentit que ens ha portat fins aqu\u00ed a trav\u00e9s de l’atenci\u00f3 en l’observaci\u00f3.<\/p>\n

Per a aix\u00f2, s\u00f3n d’utilitat variades t\u00e8cniques d’autoconeixement i meditaci\u00f3, sempre que ens aclareixin, lluny de la superxeria m\u00e0gica i el mercadeig, la qual cosa resulta sovint un desviament i una p\u00e8rdua de temps.<\/p>\n

Portem aqu\u00ed l’escrit d’Ortega y Gasset del 1925: \u2026incapa\u00e7 l’esperit de mantenir-se en peus per si mateix, cerca una taula on salvar-se del naufragi i escruta al voltant, amb humil mirada de ca, alg\u00fa que l’empari. L’\u00e0nima supersticiosa \u00e9s, en efecte, el ca que busca un amo. Ja ning\u00fa recorda, si m\u00e9s no, els gestos nobles de l’orgull, i l’imperatiu de llibertat, que va ressonar durant cent\u00faries, no trobaria la menor comprensi\u00f3. Al contrari, l’home sent un incre\u00efble afany de servitud. Vol servir, abans de res: a un altre home, a un emperador, a un bruixot, a un \u00eddol. Qualsevol cosa, abans que sentir el terror d’afrontar solitari, amb el propi pit, els embats de l’exist\u00e8ncia [6].<\/em><\/p>\n

Aspirem llavors a una inspiraci\u00f3 profunda, a una comprensi\u00f3 l\u00facida. Inspiracions que van apar\u00e8ixer en pensadors obsessius al llarg de la hist\u00f2ria, a vegades sobtades, a vegades somiades\u2026 Quan ocorren aquestes comprensions \u00e9s com si el seu sentit vingu\u00e9s del futur en un moment en el qual el pensador est\u00e0 susp\u00e8s, en situaci\u00f3 d’equilibri i, de sobte, sorgeix el fenomen d’una comprensi\u00f3 sobtada; an\u00e8cdotes hist\u00f2riques donen compte d’aix\u00f2.<\/p>\n

Una altra gran for\u00e7a que pot ser mobilitzada \u00e9s la fe<\/em> en el futur. El tema de la fe \u00e9s essencial en el pensament cient\u00edfic. Aix\u00f2 va quedar clar durant el segle XX, quan la ci\u00e8ncia va comen\u00e7ar a resultar molt poc intu\u00eftiva. Sense fe en les teories m\u00e9s incre\u00efbles, no hauria estat possible desenvolupar les grans m\u00e0quines de recerca i experimentaci\u00f3 que avui es despleguen al llarg del planeta i fora d’aquest (article I).<\/p>\n

Amb un plantejament algebraic simple podem remenar la hip\u00f2tesi: a = z o a \u2260 z. Una de les dues \u00e9s correcta. La fe conscient no \u00e9s molt diferent, en tant que cal apostar per una formulaci\u00f3 i realitzar-la. Ens donar\u00e0 z o no z. Hi ha una intenci\u00f3 evolutiva en l’Univers? \u00c9s l’\u00e9sser hum\u00e0 susceptible de ser il\u00b7luminat? Aix\u00f2 necessita ser plantejat i experimentat.<\/p>\n

Una cosa seria aconseguir un estil de vida m\u00e9s o menys correcte, solidari, compassiu, altruista, harm\u00f2nic i feli\u00e7 com un gran assoliment de la humanitat, i una altra, afrontar amb valentia la necessitat de ser il\u00b7luminats pel prop\u00f2sit creatiu de l’Univers. Possiblement l’un no es podr\u00e0 sense l’altre, aix\u00ed que seria m\u00e9s aviat un proc\u00e9s simultani.<\/p>\n

En el fam\u00f3s mite de la caverna, Plat\u00f3 va descriure que nom\u00e9s podr\u00edem veure les ombres de la realitat, per\u00f2 la humanitat haur\u00e0 de tractar de sortir d’aquest m\u00f3n d’ombres i atrevir-se a abandonar la seva cova mental primitiva, va assenyalar el fil\u00f2sof.<\/p>\n

Sobre la fe diu Silo: En l’etapa de qu\u00e8 parlem, la preocupaci\u00f3 \u00e9s posada en con\u00e8ixer-se a si mateix, \u00e9s con\u00e8ixer la pr\u00f2pia m\u00e0quina com a condici\u00f3 pr\u00e8via per a, m\u00e9s tard, poder deixar de ser una m\u00e0quina.<\/em><\/p>\n

I per establir les bases de qu\u00e8 implica aix\u00f2 de la fe, diu\u2026<\/p>\n

Si he acostumat la meva ment a rebutjar l’an\u00e0lisi d’un fenomen a\u00efllat, desconnectat d’aquells altres que l’expliquen.<\/em><\/p>\n

Si he comprovat experimentalment la interconnexi\u00f3 de fen\u00f2mens i la necessitat de comprendre’ls d’acord amb la seva posici\u00f3 en una estructura general.<\/p>\n

Si entenc que un sistema qualsevol es compr\u00e8n tenint en compte el medi en qu\u00e8 es desenvolupa, el sistema major que l’alimenta i un menor que rep d’aquest.<\/p>\n

Si he comprovat cicles d’una planta que neix, creix i decau, i he relacionat aquests cicles amb els meus propis cicles, i he relacionat velocitats i utilitats.<\/p>\n

Llavors dir\u00e9 que comen\u00e7o a usar la meva manera de pensar relacionant. I llavors em preguntar\u00e9 per qu\u00e8 estic en el Cam\u00ed. Per qu\u00e8 jo estic en aquesta data i en aquest cicle. Llavors relacionar\u00e9 grups i esdeveniments, amb l’etapa hist\u00f2rica en qu\u00e8 viu, llavors els fen\u00f2mens que ocorreran no se’m presentaran a\u00efllats com a l’home com\u00fa, sin\u00f3 relacionats. Aquesta relaci\u00f3 ser\u00e0 el fil de la troca. La troca descobrir\u00e0 el Sentit. [7]<\/p>\n

Annex<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

—-<\/p>\n

[1] Alexander Panov. \u00bfPunto de bifurcaci\u00f3n evolutivo?<\/em> 1991. Institut d’Astronomia \u2013 Univ. Lomonosov \u2013 Moscou<\/p>\n

[2] Organitzat pel Seminari del Centre Interuniversitari d’educaci\u00f3 humanit\u00e0ria en filosofia comparada de la Facultat de Ci\u00e8ncies Socials de la Universitat Russa de l’Amistat dels Pobles \u2013URAP, el Centre d’Estudis Humanistes de Moscou i la Fundaci\u00f3 Pangea, d’Espanya. Violencia i tolerancia: historia, actualidad i perspectivas. Anuario CEH Moscou 2006.<\/p>\n

[3] El concepte de balan\u00e7 tecno-humanitari<\/em> pertany a Akop Nazareti\u00e1n, assenyala Panov, desenvolupat en el seu llibre Futuro No Lineal<\/em>.<\/p>\n

[4] Alexander Panov. \u00bfPunto de bifurcaci\u00f3n evolutivo? 1991. Institut d’Astronomia \u2013Univ. Lomonosov\u2013 Moscou<\/p>\n

[5] El Pa\u00eds 21-06-2020. Aqu\u00ed empieza la revoluci\u00f3n cu\u00e1ntica.<\/p>\n

[6] Jos\u00e9 Ortega y Gasset. Ep\u00edleg sobre l’\u00e0nima desil\u00b7lusionada.<\/p>\n

[7] Silo. Xerrada sobre la fe. 1968<\/p>\n

—<\/p>\n

M\u00e0quines del temps II: Sota els astres<\/a><\/p>\n

M\u00e0quines del temps III: La incertesa<\/a><\/p>\n

M\u00e0quines del temps IV: Desajustaments en el transc\u00f3rrer<\/a><\/p>\n

M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments. Un exemple com\u00fa en astrof\u00edsica s\u00f3n les equacions de la relativitat general de Schwarzschild, qui va arribar en els…<\/p>\n","protected":false},"author":451,"featured_media":1143580,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35518,35531,35513,35528],"tags":[74403,74404,76839,74401,47909,74402,75113,75112],"class_list":["post-1147559","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-tecnologia-ca","category-contingut-original-ca","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","category-opinions-ca","tag-albert-einstein-ca","tag-biotecnologia-ca","tag-maquines-del-temps","tag-nou-humanisme-universalista","tag-nuevo-humanismo-ca","tag-ones-gravitacionals","tag-rebellio-mental-humanista","tag-univers-sobre-lautor"],"yoast_head":"\nM\u00e0quines del temps VI: Singularitat<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments. Un exemple\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments. Un exemple\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-06-28T09:06:21+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-07-01T06:31:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Javier Belda\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@Xavib1\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Javier Belda\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"20 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/\"},\"author\":{\"name\":\"Javier Belda\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\"},\"headline\":\"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat\",\"datePublished\":\"2020-06-28T09:06:21+00:00\",\"dateModified\":\"2020-07-01T06:31:54+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/\"},\"wordCount\":4247,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg\",\"keywords\":[\"Albert Einstein\",\"biotecnolog\u00eda\",\"M\u00e0quines del temps\",\"Nou Humanisme Universalista\",\"Nuevo Humanismo\",\"Ones Gravitacionals\",\"rebel\u00b7li\u00f3 mental humanista\",\"Univers Sobre l'autor\"],\"articleSection\":[\"Ci\u00e8ncia i tecnologia\",\"Contingut original\",\"Humanisme i Espiritualitat\",\"Opinions\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/\",\"name\":\"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg\",\"datePublished\":\"2020-06-28T09:06:21+00:00\",\"dateModified\":\"2020-07-01T06:31:54+00:00\",\"description\":\"Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments. Un exemple\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg\",\"width\":1600,\"height\":1000,\"caption\":\"Machines \u00e0 voyager dans le temps VI : Singularit\u00e9\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\",\"name\":\"Javier Belda\",\"description\":\"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com\",\"sameAs\":[\"http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/\",\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\",\"https:\/\/x.com\/Xavib1\"],\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat","description":"Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments. Un exemple","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat","og_description":"Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments. Un exemple","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_author":"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","article_published_time":"2020-06-28T09:06:21+00:00","article_modified_time":"2020-07-01T06:31:54+00:00","og_image":[{"width":1600,"height":1000,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Javier Belda","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@Xavib1","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Javier Belda","Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/"},"author":{"name":"Javier Belda","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0"},"headline":"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat","datePublished":"2020-06-28T09:06:21+00:00","dateModified":"2020-07-01T06:31:54+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/"},"wordCount":4247,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg","keywords":["Albert Einstein","biotecnolog\u00eda","M\u00e0quines del temps","Nou Humanisme Universalista","Nuevo Humanismo","Ones Gravitacionals","rebel\u00b7li\u00f3 mental humanista","Univers Sobre l'autor"],"articleSection":["Ci\u00e8ncia i tecnologia","Contingut original","Humanisme i Espiritualitat","Opinions"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/","name":"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg","datePublished":"2020-06-28T09:06:21+00:00","dateModified":"2020-07-01T06:31:54+00:00","description":"Singularitat \u00e9s b\u00e0sicament una paradoxa, una esquivada fallida de la l\u00f2gica de proc\u00e9s en una determinada seq\u00fc\u00e8ncia de dades o esdeveniments. Un exemple","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/1920x1200_px_A_Serious_Man_Blackboard_Chalkboard_mathematics_nebula_physics_science.jpg","width":1600,"height":1000,"caption":"Machines \u00e0 voyager dans le temps VI : Singularit\u00e9"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-vi-singularitat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"M\u00e0quines del temps VI: Singularitat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0","name":"Javier Belda","description":"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com","sameAs":["http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/","https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","https:\/\/x.com\/Xavib1"],"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/"}]}},"place":"Catalunya","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1147559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/451"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1147559"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1147559\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1143580"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1147559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1147559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1147559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

M\u00e0quines del temps I<\/a><\/p>\n