{"id":1129886,"date":"2020-06-07T18:46:45","date_gmt":"2020-06-07T17:46:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1129886"},"modified":"2020-06-07T18:46:45","modified_gmt":"2020-06-07T17:46:45","slug":"maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/","title":{"rendered":"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva"},"content":{"rendered":"
Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l’univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d’asteroides, els planetes exteriors, el cintur\u00f3 de Kuiper, el n\u00favol d’Oort, Alfa Centauri, el bra\u00e7 de Perseu, la Via L\u00e0ctia, Andr\u00f2meda i les gal\u00e0xies pr\u00f2ximes, la teranyina c\u00f2smica de c\u00famuls gal\u00e0ctics, la radiaci\u00f3 de fons de microones i el plasma invisible del Big bang en la vorada.<\/span> [1]<\/strong><\/em><\/h6>\n

Ara finalment sabem d’on venim, despr\u00e9s d’haver caminat a les palpentes des dels or\u00edgens m\u00e9s remots. Tot va comen\u00e7ar amb el Big bang,<\/em> fa 13.800 milions d’anys<\/strong>[2]<\/strong>, des d’un punt de singularitat<\/em> en el qual l’espai i el temps sorgeixen tal com els experimentem \u2013res nou\u2013 per\u00f2 es tracta d’una teoria jove, amb molts matisos ocults i enigm\u00e0tics. En els \u00faltims 100 anys la f\u00edsica s’ha endinsat en el m\u00f3n subat\u00f2mic i s’han desenvolupat grans projectes tecnol\u00f2gics per comprendre l’origen de l’existent. Per construir el nou relat tamb\u00e9 ser\u00e0 necess\u00e0ria la inspiraci\u00f3 filos\u00f2fica dels mites ancestrals, cap camp del pensar \u00e9s ali\u00e8 a la magnitud de tema.<\/strong><\/p>\n

La teoria del Big bang<\/em> fou proposada originalment per George Gamow, Ralph Alpher i Robert Herman, el 1948. Posteriorment, durant els anys 60, diversos astrof\u00edsics van reprendre les recerques. Arno Penzias i Robert Wilson van obtenir el Premi Nobel de F\u00edsica de 1978 pel descobriment de la radiaci\u00f3 del fons c\u00f2smic de microones<\/em>. Despr\u00e9s d’augmentar un mili\u00f3 de vegades la imatge que havien obtingut es podia captar, clarament, que hi havia una estructura emergent de densitat de mat\u00e8ria en transformaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/h6>\n
<\/h6>\n
La imatge correspon a un Univers gaireb\u00e9 nounat, quan tenia nom\u00e9s 380.000 anys.<\/em><\/span><\/h6>\n

El senyal del fons de microones envolta el nostre planeta; les antenes de televisi\u00f3, en sintonitzar un canal, capten encara un 5% de la radiaci\u00f3 de llum d’aquell temps original.<\/p>\n

En les primeres fraccions de segon del Big bang s’estava creant una dimensi\u00f3 espaitemps que sorgia del no-res. El primer temps es coneix com a temps de Planck<\/em> (una unitat de temps, considerada com l’interval temporal m\u00e9s petit que pot ser mesurat) \u2013despr\u00e9s\u2013 al cap de ~10-43<\/sup> segons tot l’Univers tenia 10-33<\/sup> cm (100 trilions de vegades m\u00e9s petit que un \u00e0tom)[2]<\/strong>. Als ~10-35<\/sup> segons un canvi de fase va causar que l’Univers s’expand\u00eds de manera exponencial durant un per\u00edode anomenat inflaci\u00f3 c\u00f2smica<\/em>.<\/p>\n

Les fluctuacions qu\u00e0ntiques<\/em> van continuar i, passats 300.000 anys, els electrons i els nuclis es van combinar per formar els \u00e0toms (majorit\u00e0riament d’hidrogen). La radiaci\u00f3 es va desacoblar dels \u00e0toms i va continuar per l’espai, pr\u00e0cticament sense obstacles. Aquesta \u00e9s la radiaci\u00f3 de fons de microones<\/em> d’aquell passat remot, que podem captar pel fet que les ones han trigat milions d’anys en arribar al nostre temps actual.<\/p>\n

Per poder avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 del que \u00e9s existent la ci\u00e8ncia necessita fonamentar les lleis de la f\u00edsica qu\u00e0ntica. Quina \u00e9s la naturalesa d’all\u00f2 m\u00e9s petit?<\/p>\n

Els cient\u00edfics del segle XX van establir la idea de camp, com el constituent m\u00e9s b\u00e0sic, enfront de l’anterior f\u00edsica de part\u00edcules. De manera que les part\u00edcules, amb el temps, van passar a ser fluctuacions qu\u00e0ntiques de camps<\/em>. No obstant aix\u00f2, la f\u00edsica no ha exiliat les part\u00edcules, sin\u00f3 que els ha atorgat una forma vibrant en diverses dimensions.<\/p>\n

Se’ns ha presentat el repte de reconsiderar la realitat amb una representaci\u00f3 en la qual l’espai buit juga un paper essencial. Segons sost\u00e9 la ci\u00e8ncia actualment, una pedra, una cadira, una persona s\u00f3n essencialment fluctuaci\u00f3 de camps<\/em>, els quals es troben en dimensions del buit.<\/p>\n

Si us plau, no desconnectis encara de la lectura\u2026 tractarem de posar met\u00e0fores.<\/p>\n

\u201cSuposem que posem parets de plom a una habitaci\u00f3 perqu\u00e8 no entri cap radiaci\u00f3 de l’exterior, posem un sistema de refrigeraci\u00f3 fins a aconseguir -273\u00ba K, imaginem una bomba de buit que sigui capa\u00e7 d’extreure tot l’aire\u2026 Aconseguim trobar-nos a les fosques del tot, freds i sense cap radiaci\u00f3. Aix\u00ed i tot, aquest buit t\u00e9 una estructura o un cert nivell d’energia latent.<\/em>[4]<\/strong>\u201d<\/em><\/p>\n

Imaginem-nos que en el buit hi ha camps, que s\u00f3n com una bassa d’aigua on les part\u00edcules s\u00f3n petites ones que es propaguen. Ara suposem que, en un d’aquests camps, el camp electr\u00f2nic<\/em>, apareixen dos electrons<\/em> (dos paquets d’ones) que col\u00b7lidiran. Els electrons no poden col\u00b7lidir perqu\u00e8 tenen la mateixa c\u00e0rrega i es repel\u00b7leixen, per\u00f2 com ho fan? El que ocorre \u00e9s que s’intercanvien informaci\u00f3 a trav\u00e9s d’un fot\u00f3<\/em> (part\u00edcula m\u00ednima de l’energia lum\u00ednica) en el camp<\/em> electromagn\u00e8tic<\/em>. Es tracta d’una ona que es mou entre els dos electrons i com a resultat d’aquest senyal es produeix la repulsi\u00f3 dels dos electrons. L’intercanvi d’informaci\u00f3 es produeix a trav\u00e9s de la llum sense que els electrons arribin a establir contacte f\u00edsic.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Ho hem escoltat centenars de vegades: \u201cSom llum\u201d<\/em> i aquesta po\u00e8tica idea t\u00e9 consist\u00e8ncia cient\u00edfica. Ens trobem els electrons que giren al voltant dels protons i ho fan, justament, per aquest principi d’intercanvi de fotons. La mat\u00e8ria \u2013d’un \u00e9sser hum\u00e0, per exemple\u2013 es mant\u00e9 unida gr\u00e0cies a aquest intercanvi de llum.<\/p>\n

Els nous paradigmes ens van dur a un m\u00f3n de gran abstracci\u00f3 que nom\u00e9s va poder resoldre’s parcialment mitjan\u00e7ant concebre dimensions paral\u00b7leles.<\/p>\n

Entre altres conseq\u00fc\u00e8ncies la segona llei de la termodin\u00e0mica<\/em> va comen\u00e7ar a ser q\u00fcestionada, tal vegada la fletxa del temps<\/em> s\u00ed que era reversible.<\/p>\n

A partir del concepte de camp, que originalment va proposar Paul Dirac el 1930, els electrons<\/em> s\u00f3n ones<\/em> causades pel camp electr\u00f2nic<\/em>. D’aqu\u00ed sorgeix la suggestiva idea que els fotons<\/em>, els portadors de la for\u00e7a electromagn\u00e8tica<\/em>, tenen aquesta comesa.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el punt fonamental en el qual es basa la teoria qu\u00e0ntica de camps<\/em> que, finalment, va establir Richard Feynman en la d\u00e8cada dels 80. Per a l’enginy\u00f3s cient\u00edfic un electr\u00f3<\/em> que retrocedeix en el temps \u00e9s un positr\u00f3<\/em> (electr\u00f3 amb c\u00e0rrega positiva). \u00c9s una possibilitat real (experimentalment) despr\u00e9s del xoc dels nostres dos electrons, despr\u00e9s d’haver em\u00e8s un fot\u00f3<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El normal, segons la termodin\u00e0mica, \u00e9s que l’univers avanci cap al desordre i en aquesta percepci\u00f3 se sustenta la nostra idea d’un temps absolut. No obstant aix\u00f2, aquesta llei no \u00e9s inviolable, el proc\u00e9s invers resulta tamb\u00e9 possible, encara que, tenint en compte la complexitat matem\u00e0tica del c\u00e0lcul del proc\u00e9s, els ne\u00f2fits haurem de posar fe en aquest punt.[5]<\/strong><\/p>\n

Tota la f\u00edsica qu\u00e0ntica<\/em> es redueix a la idea de Feynman de comunicaci\u00f3 entre part\u00edcules i forces (que s\u00f3n un altre tipus de part\u00edcules). Les primeres s\u00f3n els fermions<\/em> i les segones s\u00f3n els bosons<\/em>. La comunicaci\u00f3 entre elles es realitza mitjan\u00e7ant un v\u00e8rtex en la l\u00ednia del temps.<\/p>\n

Aqu\u00ed hi ha la taula de totes les part\u00edcules essencials que coneixem.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

En el grup dels fermions<\/em> trobem els leptons<\/em> i els quarks<\/em> que s\u00f3n els que componen la mat\u00e8ria que veiem i, a la dreta, en el grup dels bosons (fot\u00f3, glu\u00f3, bos\u00f3 W i Z, gravit\u00f3 i Higgs<\/em>) els portadors de forces: forta, electromagn\u00e8tica, feble i gravetat<\/em>.<\/p>\n

El camp de Higgs<\/em> seria una esp\u00e8cie de continu que s’est\u00e9n arreu de l’espai. Igual que el fot\u00f3<\/em> \u00e9s el component fonamental de la llum, el camp de Higgs<\/em> requereix l’exist\u00e8ncia d’una part\u00edcula que el compongui: el bos\u00f3 de Higgs<\/em>.<\/p>\n

Per explicar per qu\u00e8 unes part\u00edcules tenen massa i d’altres no, es va postular en els anys 60 el mecanisme del camp de Higgs<\/em>. El bos\u00f3 de Higgs<\/em> \u00e9s una propagaci\u00f3 en el camp de Higgs<\/em> i en la fricci\u00f3 amb el camp s’obt\u00e9 la massa de les part\u00edcules, per la qual cosa les part\u00edcules que tenen una fricci\u00f3 m\u00e9s gran amb aquest camp tenen una massa m\u00e9s gran. El seu paper \u00e9s per tant essencial; si l’electr\u00f3<\/em> no tingu\u00e9s massa, no hi hauria \u00e0toms, amb la qual cosa no existiria la mat\u00e8ria com la coneixem. Aquesta era l’\u00faltima pe\u00e7a que faltava per completar el model est\u00e0ndard de la f\u00edsica de part\u00edcules<\/em>.<\/p>\n

El bos\u00f3 de Higgs<\/em> no pot ser detectat directament, ja que una vegada es produeix es desintegra gaireb\u00e9 instant\u00e0niament i dona lloc a altres part\u00edcules elementals m\u00e9s habituals. El que s\u00ed que podem veure s\u00f3n les seves petjades<\/em>, aquestes altres part\u00edcules que s\u00ed que s\u00f3n detectades en l’accelerador de part\u00edcules LHC (article III<\/strong>).<\/p>\n

Amb aquestes caracter\u00edstiques resulta ser una part\u00edcula a la carta<\/em>, que ofereix just all\u00f2 que el model est\u00e0ndard necessita per sostenir-se. Per qu\u00e8 no? En l’estrany m\u00f3n de la f\u00edsica qu\u00e0ntica es troba precisament all\u00f2 que es busca. Una altra de les seves propietats \u00e9s que pot quedar com a congelat.<\/p>\n

Aix\u00f2 obre la possibilitat d’una pre-visi\u00f3 del Big bang<\/em> abans d’oc\u00f3rrer. Aquesta idea \u00e9s la que planteja Alan Guth, un Univers que era est\u00e0tic i que es manifesta a partir d’una fluctuaci\u00f3 qu\u00e0ntica<\/em>. Tot l’Univers posterior hereta l’estructura de les fluctuacions qu\u00e0ntiques.<\/p>\n

Segons aquesta teoria el fet previ al Big bang<\/em> \u00e9s anomenat inflat\u00f3n<\/em>, d’aqu\u00ed sorgeixen multitud d’universos com el nostre, encara que no necess\u00e0riament amb les mateixes lleis f\u00edsiques.<\/p>\n

No \u00e9s l’\u00fanica explicaci\u00f3; una altra possibilitat \u00e9s que quan una estrella prou gran col\u00b7lapsa es forma una supernova<\/em> i, despr\u00e9s d’aix\u00f2 es genera un forat negre<\/em>. En el seu interior es produeix una singularitat<\/em>, un punt en el qual les solucions de les equacions de la teoria de la relativitat<\/em> d’Einstein i totes les lleis de la f\u00edsica deixen de tenir sentit. La densitat de la mat\u00e8ria es torna infinita i el temps s’atura (la fletxa del temps<\/em> deixa de ser unidireccional). En el seu si es podria estar generant un nou Univers, la qual cosa ocorreria en una altra dimensi\u00f3 de l’espaitemps<\/em>.<\/p>\n

Existeixen molts altres plantejaments. El problema aqu\u00ed \u00e9s que la imaginaci\u00f3 va per davant dels descobriments. La mec\u00e0nica qu\u00e0ntica \u00e9s ineludible, no obstant aix\u00f2, resulta inc\u00f2moda des del moment que no es pot predir el resultat d’un experiment sin\u00f3 tan sols la seva probabilitat.<\/p>\n

El mateix Richard Feynman deia que \u201csi un creu que ha ent\u00e8s la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica \u00e9s que no l’ha ent\u00e8s<\/em>\u201d. Tampoc a Einstein li agradava. Gerardus ‘t Hooft, premi Nobel de F\u00edsica el 1999, expressa aix\u00ed el problema: \u201cPerfectament podria ser que la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica sigui nom\u00e9s una eina i no una teoria que descrigui la naturalesa fonamental de la realitat. Quan parlem de part\u00edcules que exhibeixen comportaments qu\u00e0ntics sorprenents, estem parlant de conceptes creats per la ment humana. Pot ser que el concepte de part\u00edcula no es correspongui amb la naturalesa \u00faltima del m\u00f3n.<\/em>\u201d Segons aquesta interpretaci\u00f3, pr\u00f2xima a la visi\u00f3 d’Einstein, la teoria qu\u00e0ntica representaria una visi\u00f3 incompleta del m\u00f3n, les misterioses conseq\u00fc\u00e8ncies del qual serien producte de la nostra falta de coneixement de la veritable naturalesa fonamental de la realitat.<\/p>\n

Llavors, com captar en quin punt ens trobem respecte al coneixement del que \u00e9s existent, despr\u00e9s d’un velo\u00e7 cop d’ull a la f\u00edsica qu\u00e0ntica\u2026?<\/p>\n

D’una part, resulta impressionant haver estat capaces de captar un origen de l’Univers \u2013suposadament\u2013 conegut, per\u00f2 d’una altra, l’explicaci\u00f3 del que \u00e9s existent continua semblant-se al mite de Gilgamesh, en el qual, despr\u00e9s de diverses gestes, l’heroi torna al seu m\u00f3n quotidi\u00e0 amb profunds ensenyaments \u00e8tics, per\u00f2 sense la flor de la immortalitat a les seves mans.<\/p>\n

Tal vegada hem de lliurar-nos de nou a la inspiraci\u00f3 d’aquells mites primigenis i, des d’aquelles inspiracions profundes dels primers temps, continuar desenvolupant la fi inconclusa del sentit. Fora de dogmes, lluny del fardam de confusi\u00f3 al qual es va arribar posteriorment. Almenys la hist\u00f2ria ja no haur\u00e0 de bregar d’ara endavant amb els estaments religiosos sumits en un deplorable nivell intel\u00b7lectual i \u00e8tic.<\/p>\n

—<\/p>\n

[1] https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/09\/Observable_universe_logarithmic_illustration_with_legends.png<\/a><\/p>\n

[2] Segons les dades de la sonda Planck de l’Ag\u00e8ncia Espacial Europea (ESA), el Cosmos t\u00e9 13.820 milions d’anys. La dada es basa en les observacions de la radiaci\u00f3 c\u00f2smica de fons de microones i els moviments de les gal\u00e0xies. El 2017 es va calcular de nou aquesta dataci\u00f3, a partir d’una ona gravitacional, i es va obtenir el resultat d’entre 11.900 i 15.700 milions d’anys, estimaci\u00f3 que coincideix amb la mitjana aritm\u00e8tica de la dataci\u00f3 de l’ESA.<\/p>\n

[3] Els \u00e0toms s\u00f3n diminuts, amb di\u00e0metres d’aproximadament una deumilion\u00e8sima de cent\u00edmetre. Per fer-nos una idea de la grand\u00e0ria d’un \u00e0tom, en 3 gotes d’aigua hi hauria un n\u00famero equivalent al de les estrelles en l’Univers i, com diu la famosa frase de Carl Sagan, “El nombre d’estrelles en l’univers \u00e9s major que tots els grans de sorra en totes les platges i deserts del planeta Terra<\/em>“.<\/p>\n

[4] Extracte d’una xerrada de Benjamin Montesinos, Investigador del Centre d’Astrobiologia del CSIC<\/p>\n

[5] Lesovik, G.B., Sadovskyy, I.A., Suslov, M.V. et al.<\/em> Arrow of time and its reversal on the IBM quantum computer.<\/a> Sci Rep<\/em> 9, <\/strong>4396 (2019).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l’univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d’asteroides, els planetes exteriors, el cintur\u00f3 de Kuiper, el n\u00favol d’Oort, Alfa Centauri, el bra\u00e7 de Perseu, la Via L\u00e0ctia, Andr\u00f2meda…<\/p>\n","protected":false},"author":451,"featured_media":1126633,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35518,35531,35513,35528],"tags":[76839,76027,74401,47909,76026,76028,76029,74405],"class_list":["post-1129886","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-tecnologia-ca","category-contingut-original-ca","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","category-opinions-ca","tag-maquines-del-temps","tag-megahistoria-ca","tag-nou-humanisme-universalista","tag-nuevo-humanismo-ca","tag-ondes-gravitacionals","tag-prigogine-ca","tag-rebelionmentalhumanista-ca","tag-univers-ca"],"yoast_head":"\nM\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l'univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d'asteroides, els planetes\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l'univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d'asteroides, els planetes\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-06-07T17:46:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1920\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1280\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Javier Belda\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@Xavib1\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Javier Belda\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/\"},\"author\":{\"name\":\"Javier Belda\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\"},\"headline\":\"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva\",\"datePublished\":\"2020-06-07T17:46:45+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/\"},\"wordCount\":2365,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg\",\"keywords\":[\"M\u00e0quines del temps\",\"megahistoria\",\"Nou Humanisme Universalista\",\"Nuevo Humanismo\",\"Ondes Gravitacionals\",\"Prigogine\",\"rebelionmentalhumanista\",\"univers\"],\"articleSection\":[\"Ci\u00e8ncia i tecnologia\",\"Contingut original\",\"Humanisme i Espiritualitat\",\"Opinions\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/\",\"name\":\"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg\",\"datePublished\":\"2020-06-07T17:46:45+00:00\",\"description\":\"Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l'univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d'asteroides, els planetes\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg\",\"width\":1920,\"height\":1280,\"caption\":\"Machines \u00e0 remonter le temps V : la cosmovision d\u00e9finitive\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\",\"name\":\"Javier Belda\",\"description\":\"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com\",\"sameAs\":[\"http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/\",\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\",\"https:\/\/x.com\/Xavib1\"],\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva","description":"Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l'univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d'asteroides, els planetes","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva","og_description":"Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l'univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d'asteroides, els planetes","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_author":"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","article_published_time":"2020-06-07T17:46:45+00:00","og_image":[{"width":1920,"height":1280,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Javier Belda","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@Xavib1","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Javier Belda","Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/"},"author":{"name":"Javier Belda","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0"},"headline":"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva","datePublished":"2020-06-07T17:46:45+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/"},"wordCount":2365,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg","keywords":["M\u00e0quines del temps","megahistoria","Nou Humanisme Universalista","Nuevo Humanismo","Ondes Gravitacionals","Prigogine","rebelionmentalhumanista","univers"],"articleSection":["Ci\u00e8ncia i tecnologia","Contingut original","Humanisme i Espiritualitat","Opinions"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/","name":"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg","datePublished":"2020-06-07T17:46:45+00:00","description":"Il\u00b7lustraci\u00f3 a escala logar\u00edtmica de l'univers observable amb el Sistema Solar en el centre, els planetes interiors, el cintur\u00f3 d'asteroides, els planetes","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/universo-observable2.jpg","width":1920,"height":1280,"caption":"Machines \u00e0 remonter le temps V : la cosmovision d\u00e9finitive"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/06\/maquines-del-temps-v-la-cosmovisio-definitiva\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0","name":"Javier Belda","description":"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com","sameAs":["http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/","https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","https:\/\/x.com\/Xavib1"],"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/"}]}},"place":"Catalunya","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1129886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/451"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1129886"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1129886\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1126633"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1129886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1129886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1129886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}