Quan em vaig aproximar a aquell gos, vaig notar una certa tristesa en la seva mirada, el vaig cridar diverses vegades pel seu nom, i li vaig oferir un bol ple de menjar. No va acudir, m’observava amb una certa desconfian\u00e7a. Ell pasturava les cabres. Sempre era al sud del ramat, ensumant els camins que havia de rec\u00f3rrer cada dia.<\/p>\n
Els murs enormes de pedra, on vivia el seu amo. Aquell anci\u00e0 de barba blanca, mirada misteriosa i un somriure que es dibuixa de manera permanent en els seus llavis. Sempre et portava al passat m\u00e9s remot, quan comen\u00e7ava a parlar de com les dunes, amb el pas del temps, han anat avan\u00e7ant sobre l’escassa vegetaci\u00f3, fins a envoltar aquella serralada que serveix d’abric al pou profund, que continua sent l’\u00fanic punt on acudeixen homes i animals a la cerca d’aigua.<\/p>\n
El vell sempre col\u00b7locava el seu coix\u00ed sobre el petit monticle de sorra, i observava de forma detinguda com les cabres, acompanyades del seu gos d’atura, anaven entrant en aquella construcci\u00f3 de pedra. S’aixecava, i comen\u00e7ava a inspeccionar-les. El gos pastor movia la seva cua, les vigilava una per una. Mentre el sol s’anava amagant darrere d’aquella boira que naixia de la calor i el vent suau que traslladava la sorra que cobria el dic de pedres negres. Aquell dic que amagava en el seu interior, gravats i s\u00edmbols de la prehist\u00f2ria.<\/p>\n
El gos, les cabres i aquell home d’enormes petjades. Es barrejaven en el seu llarg trajecte de cada mat\u00ed, amb les tombes gegants que la sorra va engolir. Ells pertanyien al m\u00f3n de les fogueres, dels estels i de les llargues i interminables dist\u00e0ncies que oferia aquell paisatge esculpit pel vent.<\/p>\n
Quan mirava el seu rostre advertia en la seva llarga barba el pas dels anys. Podia veure els seus ulls, els seus llavis, i les arrugues que dominaven la seva cara. El foc feble, m’ajudava a veure els gestos de les seves mans quan parlava de l’interminable paisatge de dunes.<\/p>\n
El vell de les sorres et permetia fer-li diverses preguntes seguides, i t’escoltava atentament. Despr\u00e9s comen\u00e7ava a parlar de l’any en qu\u00e8 es va perdre, i gr\u00e0cies als n\u00favols de tardor, aquests que marquen una l\u00ednia de gotes que poden dividir una muntanya en dues meitats, va poder mullar els seus llavis.<\/p>\n
En la seva fortalesa de pedres vermelloses, l’impacte del fero\u00e7 vent adquireix sentit. Trenca el silenci de la nit. Les parets s\u00f3n el ress\u00f2 que repeteix cada so, sorgit de l’interior de les dunes que s’han anat acumulant amb el pas del temps sobre les parets d’aquella serralada.<\/p>\n
En aquell paisatge est\u00e8ril i nu es percebia la solitud, la llunyania i la duresa. Les cabres caminaven sobre les pedres buscant l’escassa pastura, mentre el gos anava ensumant petits forats a l’interior de la terra. L’anci\u00e0 inspeccionava el pou, perqu\u00e8 sabia que el seu esperit era atrapat a l’interior d’aquelles parets de les quals sorgia l’aigua.<\/p>\n
A la llunyania es veia la casa de pedra que marcava la frontera entre dos mons. Un m\u00f3n ple de silenci, en el qual els \u00e9ssers vius han apr\u00e8s a ser lliures dins d’una naturalesa hostil i primitiva. I un altre m\u00f3n que jeu enterrat sota la sorra.<\/p>\n
L’anci\u00e0 mira una vegada i una altra les seves petjades. Cerca el cam\u00ed de la nit. Una llum t\u00e8nue \u00e9s el seu \u00fanic punt de refer\u00e8ncia. Mentrestant un estel va marcant-li la seva ruta, cap a la casa de pedra.<\/p>\n
Casa Pedra<\/strong> \u00e9s un barri hist\u00f2ric d’Al-Aaiun, del S\u00e0hara Occidental o S\u00e0hara ocupat; un barri insubm\u00eds, rebel al r\u00e8gim d’ocupaci\u00f3 marroquina. Aquest barri -denominat pel Marroc actualment Maatala- va ser batejat com a Barri Soweto en mem\u00f2ria del barri d’igual nom de Johannesburg, en l’\u00e8poca de l’Apartheid a Sud\u00e0frica. \u00c9s un barri independent, controlat per les fam\u00edlies sahrau\u00eds que hi habiten, on no entren ni la policia ni els colons marroquins.<\/em><\/p>\n Ali Salem fa aquest relat a partir de la seva hist\u00f2ria i la seva resist\u00e8ncia pac\u00edfica actual.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" RELAT Quan em vaig aproximar a aquell gos, vaig notar una certa tristesa en la seva mirada, el vaig cridar diverses vegades pel seu nom, i li vaig oferir un bol ple de menjar. No va acudir, m’observava amb una…<\/p>\n","protected":false},"author":1853,"featured_media":1121391,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35504,35531,35525,35520],"tags":[],"class_list":["post-1129143","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-africa-ca","category-contingut-original-ca","category-cultura-i-mitjans-de-comunicacio-ca","category-no-violencia-ca"],"yoast_head":"\n