Imatge d’\u00c1lvaro Or\u00fas<\/i><\/p>\n
\nPer <\/i>Julen Bollain<\/i><\/b><\/p>\n
L’any 2009, el llavors alcalde de Londres, Boris Johnson, va prometre que quan se celebressin els Jocs Ol\u00edmpics de Londres, l’any 2012 ja no hi hauria cap persona dormint al carrer.\u00a0 Arran d’aquesta promesa, les persones que dormien al carrer van comen\u00e7ar a patir pressions m\u00e9s grans.<\/p>\n
Davant aquesta realitat, una ONG va dur endavant un pla diferent. Va oferir a un grup de 13 \u201cveterans del carrer\u201d (algun feia m\u00e9s de 40 anys que era en els freds carrers de la City), que costaven a l’Estat unes 400.000 lliures anuals, entre despeses policials, costos judicials i serveis socials, 3.000 lliures sense cap contraprestaci\u00f3. \u00c9s a dir, 3.000 lliures a cadascun sense demanar res a canvi.<\/p>\n
B\u00e9, dic mentida. Se’ls hi va demanar una cosa a canvi. \u201cTu qu\u00e8 creus que necessites?\u201d Les suposicions eren servides: drogues, alcohol, apostes\u2026 Per\u00f2 no, all\u00f2 que van contestar aquestes 13 persones fou que tenien desitjos materials molt humils, com un tel\u00e8fon, un audi\u00f2fon o un diccionari.<\/p>\n
Per\u00f2 b\u00e9, del desig a la realitat sabem que sol haver-hi un bon tros. Per tant, la seg\u00fcent pregunta que ens far\u00edem \u00e9s, qu\u00e8 van fer els 13 rodamons amb els diners? La primera cosa que cal dir \u00e9s que varen ser extremadament estalviadors, perqu\u00e8, de mitjana, nom\u00e9s van gastar 800 lliures cadascun. I, en segon lloc que, al cap d’un any i mig, 7 dels 13 tenien un sostre sota el qual poder viure i 2 m\u00e9s estaven a punt de traslladar-se als seus propis apartaments. Per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s, els tretze havien fet passos fonamentals cap a la solv\u00e8ncia i el creixement personal; es van apuntar a cursos, van aprendre a cuinar, es van sotmetre a rehabilitaci\u00f3, van visitar les seves fam\u00edlies i van fer plans per al futur.<\/p>\n
El cost? 50.000 lliures, si hi incloem el salari de les treballadores socials. Observem com l’experiment no sols va reduir costos considerablement (50.000 lliures enfront\u00a0 de les 400.000 lliures anuals), sin\u00f3 que a m\u00e9s va ajudar 13 persones. Moltes vegades parlem del cost monetari d’una renda b\u00e0sica per\u00f2, quin \u00e9s el cost econ\u00f2mic i social de no establir-la?<\/p>\n
Julen Bollain \u00e9s economista i defensor de la renda b\u00e0sica<\/i><\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Imatge d’\u00c1lvaro Or\u00fas Per Julen Bollain L’any 2009, el llavors alcalde de Londres, Boris Johnson, va prometre que quan se celebressin els Jocs Ol\u00edmpics de Londres, l’any 2012 ja no hi hauria cap persona dormint al carrer.\u00a0 Arran d’aquesta promesa,…<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":1106900,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35512,35523,35528],"tags":[47643,75649,64169],"class_list":["post-1107788","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-drets-humans-ca","category-economia-ca","category-opinions-ca","tag-londres-ca","tag-prueba-piloto-ca","tag-renta-basica-universal-e-incondicional-ca"],"yoast_head":"\n