{"id":1104543,"date":"2020-05-10T17:02:45","date_gmt":"2020-05-10T16:02:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=1104543"},"modified":"2020-06-07T18:51:41","modified_gmt":"2020-06-07T17:51:41","slug":"maquines-del-temps-iii-la-incertesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/","title":{"rendered":"M\u00e0quines del temps III: La incertesa"},"content":{"rendered":"
(Imatge de CERN Wikimedia commons)<\/em><\/span><\/h6>\n

EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis fonamentals del moviment: la llei de la in\u00e8rcia, la llei de la din\u00e0mica, i la llei d’acci\u00f3 i reacci\u00f3<\/em>. La combinaci\u00f3 de totes elles va donar lloc a un quart principi: la llei de la gravetat<\/em>. Aquest treball va marcar un punt d’inflexi\u00f3 en la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i, per molts, \u00e9s considerada l’obra cient\u00edfica m\u00e9s important de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Fins a finals del segle XIX el m\u00f3n funcionava sota el tic-tac<\/em> de l’inexorable pas del temps, fins que va apar\u00e8ixer Albert Einstein.<\/p>\n

\u201cEl perfil d’Einstein com a te\u00f2ric ens inclina a imaginar-lo amb el cap sempre als n\u00favols, per\u00f2 la veritat \u00e9s que tota la seva vida va fomentar la passi\u00f3 cap a les m\u00e0quines.<\/em><\/p>\n

Dos episodis simbolitzen el proc\u00e9s d’iniciaci\u00f3 d’Einstein en la ci\u00e8ncia: el regal d’una br\u00faixola, que li va lliurar el seu pare quan tenia quatre anys, i la lectura d’un volum de geometria euclidiana. L’agulla imantada va desplegar davant els seus ulls els misteris de la naturalesa; els axiomes i postulats d’Euclides, el poder deductiu de la intel\u00b7lig\u00e8ncia (\u2026) El magnetisme es pot interpretar com un efecte purament relativista i, la mateixa relativitat com una visi\u00f3 geom\u00e8trica de l’univers. Aix\u00ed, en la br\u00faixola i en el llibre d’Euclides estava xifrada la seva destinaci\u00f3\u201d. [1]<\/p>\n

Des de molt jove Einstein va xocar amb les autoritats acad\u00e8miques. La seva ment brillant el va dur a desenvolupar una idea de l’espaitemps no intu\u00eftiva, la qual cosa topava de ple amb una idea fixada durant centenars d’anys: all\u00f2 que no pot veure’s o mesurar-se en un laboratori, no existeix.<\/em><\/p>\n

La relativitat va establir una noci\u00f3 diferent de l’espai i del temps. Arran de les seves formulacions el rellotge d’Einstein podia fer tac-tic<\/em> en lloc de tic-tac<\/em>. Amb aix\u00f2 va desapar\u00e8ixer el temps \u00fanic i absolut de la mec\u00e0nica cl\u00e0ssica. Tot va passar a dependre de la llum i de l’estat de moviment de l’observador.<\/p>\n

L’\u00fanica cosa absoluta per a la nova teoria \u00e9s la velocitat de la llum i, a partir d’aqu\u00ed, tot \u00e9s relatiu.<\/p>\n

Les dist\u00e0ncies s\u00f3n relatives. Un objecte determinat impulsat a velocitat propera a la de la llum s’escur\u00e7ar\u00e0 a gaireb\u00e9 la meitat de la seva longitud; no \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica, ocorre i \u00e9s demostrable experimentalment.<\/p>\n

Igualment, la simultane\u00eftat \u00e9s relativa. Dues coses ocorren aparentment al mateix temps en diferents llocs, per\u00f2 dos observadors diferents en moviment no es posaran d’acord: un veur\u00e0 que primer va oc\u00f3rrer A i despr\u00e9s B, en canvi, per a l’altre, primer va ser B i despr\u00e9s A; tots dos tindran ra\u00f3 perqu\u00e8 la simultane\u00eftat \u00e9s relativa a la velocitat de la llum.<\/p>\n

Llavors va sorgir el problema de la causalitat. Sembla obvi que les causes s\u00f3n abans que els efectes, per\u00f2 la relativitat xocava amb el principi de causalitat. El cient\u00edfic va resoldre aquesta paradoxa en establir que res en l’Univers pot anar m\u00e9s de pressa que la velocitat de la llum. Aix\u00f2 xocava de ple amb la imponent f\u00edsica tradicional newtoniana. Per a Newton la gravetat actuava de manera instant\u00e0nia, per la qual cosa tenia velocitat absoluta\u2026<\/p>\n

Einstein va dedicar deu anys (de 1905 a 1915) a buscar una nova teoria de la gravetat que fos compatible amb el principi de relativitat<\/em>. Per a aix\u00f2 va prendre el principi d’equival\u00e8ncia<\/em> de Galileu, que establia que tots els objectes cauen a la mateixa velocitat, independentment de la seva massa. Llavors, si tots els objectes cauen amb la mateixa acceleraci\u00f3, les traject\u00f2ries que segueixen no s\u00f3n una propietat de cada objecte, sin\u00f3 que es tracta d’una propietat de l’espai.<\/p>\n

A m\u00e9s, les traject\u00f2ries s\u00f3n corbes quan els objectes cauen, descriuen una par\u00e0bola, o queden \u2013com la Lluna\u2013 en situaci\u00f3 de caiguda permanent cap a la superf\u00edcie corbada de la Terra, descrivint una \u00f2rbita.<\/p>\n

Per tant, quan hi ha gravetat l’espai \u00e9s corb. La gravetat \u00e9s una manifestaci\u00f3 de la geometria distorsionada de l’espaitemps.<\/p>\n

El problema de les autoritats acad\u00e8miques no era sols respecte al treball d’Einstein, tamb\u00e9 van ser posats en quarantena Planck i Born que estaven establint les bases de la incipient mec\u00e0nica qu\u00e0ntica<\/em>. Al seu costat Heisenberg, Bohr, Pauli, Schr\u00f6dinger van acabar de desmuntar els fonaments tradicionals de la f\u00edsica. A partir dels anys 20, les matem\u00e0tiques que descrivien el m\u00f3n van passar a ser formulacions extremadament complexes.<\/p>\n

Per\u00f2 el pensament de la gent corrent va continuar sent bastant cl\u00e0ssic. Encara pod\u00edem encongir-nos d’espatlles i afirmar-nos en les nostres rutines, els nostres costums i les nostres lleis naturals del segle XIX, o m\u00e9s enrere, despreocupats i immersos en una exist\u00e8ncia relativament<\/em> insubstancial.<\/p>\n

La societat occidental es va escapolir dels plantejaments complicats per abocar-se als desenvolupaments de la Revoluci\u00f3 Industrial, i d’aquesta manera disfressar d’euf\u00f2ria all\u00f2 que en realitat albergava un gran desconcert i desorientaci\u00f3 existencial\u2026<\/p>\n

Mentrestant, el vell arbre de coneixement<\/em> dels primers mites \u2013anteriors a l’expulsi\u00f3 d’Ad\u00e0n i Eva del parad\u00eds\u2013 anava adquirint un aspecte fractal. [2]<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

L’Arbre de Pit\u00e0gores \u00e9s un pla fractal constru\u00eft a partir de quadrats inventats pel professor Albert E. Bosman el 1942.<\/em><\/span><\/h6>\n

Fent el primer pas cap a la Teoria del Caos<\/em> Henri Poincar\u00e9 va introduir la idea de no linealitat<\/em>, on origen i resultat divergeixen i les f\u00f3rmules ja no serveixen per resoldre el sistema.<\/p>\n

El 1927 Heisenberg va formular el principi d’incertesa<\/em> que estableix la impossibilitat de realitzar un mesurament experimental sense pertorbar all\u00f2 que es pretenen mesurar. Aquest principi suposa un canvi fonamental en la manera d’estudiar els fen\u00f2mens, ja que es passa d’un coneixement te\u00f2ricament exacte a un coneixement basat nom\u00e9s en probabilitats i en la impossibilitat de superar mai un cert nivell d’error.<\/p>\n

La manifestaci\u00f3 dels centenars de part\u00edcules subat\u00f2miques que es coneixen es basa en aquesta forma experimental. En un accelerador de part\u00edcules es realitzen aquest tipus d’assajos en els quals es descobreix all\u00f2 que pr\u00e8viament es preveu que podria oc\u00f3rrer amb un percentatge de suposici\u00f3 sobre el descobriment.<\/p>\n

En aix\u00f2 es va basar la troballa del Bos\u00f3 de Higgs l’any 2012, que havia estat proposat en 1964 per Peter Higgs i altres. Resultava de vital import\u00e0ncia per a la f\u00edsica perqu\u00e8 era gr\u00e0cies al mecanisme de Higgs que la mat\u00e8ria tenia massa, sense aix\u00f2 tot el sistema resultava completament insubstancial<\/em> i incoherent. A aquest efecte es va construir a Ginebra el fam\u00f3s accelerador de part\u00edcules LHC (fins avui el m\u00e9s gran del m\u00f3n, amb 27 km de longitud a una profunditat de 100 metres sota terra). All\u00e0 es col\u00b7lideixen protons i s’estudien les part\u00edcules que sorgeixen d’aquestes col\u00b7lisions per comprovar si es compleix el model est\u00e0ndard de la f\u00edsica de part\u00edcules<\/em>, i m\u00e9s enll\u00e0\u2026<\/p>\n

Es tracta d’una tecnologia extrema; l’interior dels tubs del LHC \u00e9s un dels llocs m\u00e9s freds de l’Univers i, al temps, en els punts on es produeixen les col\u00b7lisions es genera la temperatura m\u00e9s alta de tota la gal\u00e0xia, unes 100 mil vegades la temperatura de l’interior del Sol. En aquests punts es recreen les condicions que tenia l’Univers una fracci\u00f3 de segon despr\u00e9s de la Gran Explosi\u00f3.<\/p>\n

En aquest llindar la comprensi\u00f3 del buit, ent\u00e8s com a estructura fractal, va passar a ser, paradoxalment, el fet substancial.<\/p>\n

Avui dia, l’accelerador LHC \u00e9s la m\u00e0quina que m\u00e9s dades genera en tot el planeta. El Gran Col\u00b7lisionador d’Hadrons recull, cada segon, l’equivalent a quaranta milions d’imatges en alta definici\u00f3, i ha de decidir a l’instant quins emmagatzemar per a la seva posterior an\u00e0lisi. Fer front a aquest repte ha exigit desenvolupar algoritmes matem\u00e0tics espec\u00edfics, i la xarxa m\u00e9s gran de recursos de computaci\u00f3 del planeta.<\/p>\n

El tema de minimitzar l’error ha passat a ser l’essencial<\/em>. El rellotge qu\u00e0ntic<\/em> \u00e9s una d’aquestes m\u00e0quines sorprenents amb un marge d’error pr\u00e0cticament nul. El seu mecanisme consisteix a preparar un \u00e0tom, de manera que oscil\u00b7li entre dos estats diferents, on cada estat \u00e9s una superposici\u00f3 qu\u00e0ntica diferent de dos nivells d’energia de l’\u00e0tom. El rellotge perd un segon cada 3400 milions d’anys, comparant-lo amb el rellotge at\u00f2mic de font de cesi<\/em> que perd un segon cada 100 milions d’anys.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Esquema de rellotge qu\u00e0ntic.<\/em><\/span><\/h6>\n

La cerca de l’harmonia<\/strong><\/p>\n

A la fi del segle XX el pensament cient\u00edfic va aconseguir una gran complexitat a partir de la formulaci\u00f3 del Big bang i del model est\u00e0ndard de la f\u00edsica de part\u00edcules, fins a arribar finalment al buit. Per\u00f2 tal buit no pot estar buit, perqu\u00e8, en tal cas, res existiria, ni tan sols relativament. Per tant, aquest buit que la ci\u00e8ncia troba retorna la pilota al terreny de la filosofia: la idea del buit com a estructura creativa atemporal i immaterial (aliena a l’espai).<\/p>\n

Gaireb\u00e9 tot l’esfor\u00e7 cient\u00edfic intens i el finan\u00e7ament massiu governamental en f\u00edsica de part\u00edcules s’ha dirigit hist\u00f2ricament a catalogar les propietats de part\u00edcules subat\u00f2miques, com ara \u00abquarks\u00bb i \u00abgluons\u00bb, m\u00e9s que a penetrar en la naturalesa de la geometria. Ara, els cient\u00edfics estan comprenent que els conceptes \u00abin\u00fatils\u00bb d’espai i temps poden ser la font \u00faltima de la bellesa i la simplicitat en la naturalesa.<\/em>[3]<\/p>\n

Tal com va oc\u00f3rrer en totes les etapes de l’exist\u00e8ncia humana, l’avan\u00e7 tecnol\u00f2gic ens posa enfront de noves situacions per a les quals no estem preparats. Suposa sobrepassar l\u00edmits insospitats i fer-ho amb el sistema cultural d’etapes anteriors; amb aix\u00f2 es genera una gran crisi sist\u00e8mica. Akop Nazareti\u00e1n defineix aquest moment de singularitat<\/em> com la ruptura del balan\u00e7 t\u00e8cnic-humanitari.<\/em><\/p>\n

La capacitat per poder visualitzar un futur en una direcci\u00f3 possible es converteix llavors en el tema fonamental. Nazareti\u00e1n es va abocar profusament al rastreig de punts de vista que poguessin donar una perspectiva en una direcci\u00f3 de superviv\u00e8ncia global i evoluci\u00f3 desconeguda. En el seu llibre \u201cFutur No-Lineal\u201d recopila de manera interdisciplin\u00e0ria el treball de nombrosos especialistes.<\/p>\n

El fil\u00f2sof ortodox rus Nikol\u00e1i Berdi\u00e1ev [1990] afirmava que \u201ctots els intents de resoldre totes les tasques hist\u00f2riques, en tots els per\u00edodes, han de ser reconeguts com a fracassos rotunds. En la destinaci\u00f3 hist\u00f2rica de l’\u00e9sser hum\u00e0, en ess\u00e8ncia, res va resultar b\u00e9\u201d. L’eterna \u201clluita del b\u00e9 contra el b\u00e9\u201d invariablement va engendrar el mal; i les intencions humanes, o b\u00e9 no es van concretar, o b\u00e9 no van valer l’esfor\u00e7 realitzat. En paraules de Dante es podria dir que \u201cel cam\u00ed a l’infern \u00e9s empedrat de bones intencions\u201d. <\/em>[4]<\/p>\n

No \u00e9s d’estranyar que la gran majoria dels astrof\u00edsics del segle XX vei\u00e9s l’exist\u00e8ncia humana com una \u201cfarsa\u201d, a la qual nom\u00e9s la previsi\u00f3 del final inevitable li atorga el mat\u00eds de \u201ctrag\u00e8dia superior\u201d [Weinberg, 1993].<\/em> [5]<\/p>\n

Aquestes cites posen de manifest el sentiment d’incertesa<\/em> de finals del segle passat. No obstant aix\u00f2, la humanitat va seguir muntada en ales d’un ocell anomenat intent<\/em>, moguda per una estranya combinaci\u00f3 d’intu\u00efci\u00f3 i cerca de l’harmonia del que \u00e9s existent.<\/p>\n

L’abril de 1998 el sat\u00e8l\u00b7lit de la NASA, Transition Region and Coronal Explorer (TRACE), va trobar evid\u00e8ncies de la m\u00fasica<\/em> originada en els cossos celestes. L’atmosfera del Sol emet sons ultras\u00f2nics i interpreta una partitura formada per ones que s\u00f3n aproximadament 300 vegades m\u00e9s greus que els tons que pot captar l’o\u00efda humana.<\/p>\n

Entre les estrelles i les part\u00edcules, la vida va passar a ser compresa com una raresa. Davant aquesta una dansa creativa insospitada Albert Einstein va expressar la seva sorpresa amb la frase: \u201cLa propietat m\u00e9s sorprenent d’aquest m\u00f3n \u00e9s que s\u00ed que existeix\u201d.<\/p>\n

Un altre cient\u00edfic rebel va ser Ilya Prigogine. El 1977, l’especialista en termodin\u00e0mica, va rebre el Premi Nobel de Qu\u00edmica per la seva teoria sobre les estructures dissipatives<\/em>, i va mostrar que en la qu\u00edmica de determinades estructures ocorre un proc\u00e9s de creaci\u00f3 en el qual les possibilitats trenquen els seus l\u00edmits i s’alliberen gr\u00e0cies a l’atzar i el no-equilibri<\/em> en interacci\u00f3.<\/p>\n

Des de la perspectiva termodin\u00e0mica, tots els processos naturals s\u00f3n \u2013eren\u2013 irreversibles, per\u00f2 \u201cLes estructures dissipatives s\u00f3n illes d’ordre en un oce\u00e0 de desordre\u201d<\/em>, va establir Prigogine.<\/p>\n

\u201cL’Univers del no-equilibri \u00e9s un Univers coherent\u201d (\u2026) \u201cEn el nostre temps, ens trobem molt lluny de la visi\u00f3 monol\u00edtica de la f\u00edsica cl\u00e0ssica. Davant nostra s’obre un Univers del qual a penes comencem a entreveure les estructures. Descobrim un m\u00f3n fascinant, tan sorprenent i nou com el de l’exploraci\u00f3 de la infantesa\u201d<\/em>. [6]<\/p>\n

Una altra de les seves teories tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a la q\u00fcesti\u00f3 de la m\u00fasica de l’Univers, que sembla transitar en els temps: \u201cExisteixen diferents vies d’interrogar l’Univers en qu\u00e8 vivim, i la m\u00fasica n’\u00e9s tamb\u00e9 una. El nostre entorn no \u00e9s nom\u00e9s color, sin\u00f3 tamb\u00e9 so i moltes altres coses\u201d<\/em>.<\/p>\n

Ilya va inspirar estudiosos de la mega-hist\u00f2ria<\/em> en comprendre en estructura l’ess\u00e8ncia d’all\u00f2 material i d’all\u00f2 hum\u00e0 com un proc\u00e9s com\u00fa, que sorgeix en la g\u00e8nesi de l’Univers a partir del Big bang.<\/p>\n

\u201cLa caracter\u00edstica principal de qualsevol sistema viu \u00e9s l’obertura\u201d. \u201cTot el que veiem en la naturalesa \u00e9s molt diferent d’un robot; segueix el patr\u00f3 evolutiu, \u00e9s inestable, es transforma\u201d<\/em>.<\/p>\n

Prigogine ens apropa a la idea d’equilibri filos\u00f2fic enfront del desequilibri termodin\u00e0mic. Davant el caos, l’atzar i la tremenda complexitat de l’Univers s’afirma l’\u00e9sser hum\u00e0 com la manifestaci\u00f3 de l’evoluci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada que tenim.<\/p>\n

\u201cEstem redescobrint el temps, per\u00f2 \u00e9s un temps que, en lloc d’enfrontar a l’home amb la naturalesa, pot explicar el lloc que l’home ocupa en un Univers inventiu i creatiu\u201d<\/em>.<\/p>\n

A l’alba del nou segle la incertesa continuar\u00e0 pesant amb for\u00e7a, a vegades convertida en nihilisme i a vegades convertida en sospita de sentit. En aquest llindar ens va deixar el gran fil\u00f2sof Prigogine amb l’aposta clara per la segona de les opcions per a obrir el futur.<\/p>\n

\u201cEl futur \u00e9s incert\u2026 Per\u00f2 aquesta incertesa rau en el cor mateix de la creativitat humana\u201d. \u201cSempre estem triant; aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual \u00e9s tan important enriquir la gamma de possibilitats i desenvolupar noves utopies al final d’aquest segle, que facin possibles noves eleccions\u201d<\/em>. [7]<\/p>\n

\u2014<\/p>\n

[1] David Blanco Laserna. Einstein, \u201cLa teoria de la relativitat\u201d, RBA Col\u00b7leccionables SA, 2012. P\u00e0g. 21<\/p>\n

[2] L’arbre del coneixement, anomenat tamb\u00e9 arbre c\u00f2smic \u201cAxis Mundi\u201d apareix en la mitologia de totes les cultures, des dels inicis m\u00e9s remots de la cultura humana. En la B\u00edblia se li dona un tractament negatiu i se l’associa al maligne. \u201cVegeu aqu\u00ed a Adam que s’ha fet com un de nosaltres, coneixedor del b\u00e9 i del mal; ara doncs, expulsem-lo d’aqu\u00ed, no sigui que allargui la seva m\u00e0, i prengui tamb\u00e9 del fruit de l’arbre de conservar la vida, i mengi d’ell, i visqui per sempre\u201d Edici\u00f3 castellana: \u201cExpulsi\u00f3 del Parad\u00eds\u201d, Cap. III, Torres Amat, 1957.<\/p>\n

[3] Michio Kaku. \u201cHiperespacio\u201d Editor digital: Banshee. 1994. P\u00e0g. 26<\/p>\n

[4] Akop Nazareti\u00e1n. \u201cFuturo No-Lineal\u201d. Ed.Suma Qama\u00f1a. Buenos Aires, 2016. P\u00e0g. 212<\/p>\n

[5] Ib\u00edd. P\u00e0g. 293<\/p>\n

[6] Ilya Prigogine. Ha estat definit com a gran fil\u00f2sof humanista, els seus llibres s’han tradu\u00eft a molts idiomes; la majoria tracten de termodin\u00e0mica i els \u00faltims pretenen unir ci\u00e8ncia i humanisme. Dels seus assajos cal destacar \u201cIntroducci\u00f3n a la termodin\u00e1mica de los procesos irreversibles\u201d, \u201cLas leyes del caos\u201d, \u201cEl fin de las certidumbres\u201d i \u201cEl nacimiento del tiempo\u201d.<\/p>\n

[7] Ilya Prigogine, Buenos Aires, 1999.<\/p>\n

M\u00e0quines del temps I<\/a><\/p>\n

M\u00e0quines del temps II: Sota els astres<\/a><\/p>\n

M\u00e0quines del temps IV: Desajustaments en el transc\u00f3rrer<\/a><\/p>\n

M\u00e0quines del temps V: La cosmovisi\u00f3 definitiva<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Imatge de CERN Wikimedia commons) EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis fonamentals del moviment: la llei de la in\u00e8rcia, la llei de la din\u00e0mica, i la llei d’acci\u00f3 i reacci\u00f3. La…<\/p>\n","protected":false},"author":451,"featured_media":1103534,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35518,35531,35513,35528],"tags":[74403,74404,76839,74401,47909,74402,75113,74405],"class_list":["post-1104543","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-tecnologia-ca","category-contingut-original-ca","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","category-opinions-ca","tag-albert-einstein-ca","tag-biotecnologia-ca","tag-maquines-del-temps","tag-nou-humanisme-universalista","tag-nuevo-humanismo-ca","tag-ones-gravitacionals","tag-rebellio-mental-humanista","tag-univers-ca"],"yoast_head":"\nM\u00e0quines del temps III: La incertesa<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"(Imatge de CERN Wikimedia commons) EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e0quines del temps III: La incertesa\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"(Imatge de CERN Wikimedia commons) EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-05-10T16:02:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-06-07T17:51:41+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1199\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Javier Belda\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@Xavib1\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Javier Belda\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/\"},\"author\":{\"name\":\"Javier Belda\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\"},\"headline\":\"M\u00e0quines del temps III: La incertesa\",\"datePublished\":\"2020-05-10T16:02:45+00:00\",\"dateModified\":\"2020-06-07T17:51:41+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/\"},\"wordCount\":2826,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg\",\"keywords\":[\"Albert Einstein\",\"biotecnolog\u00eda\",\"M\u00e0quines del temps\",\"Nou Humanisme Universalista\",\"Nuevo Humanismo\",\"Ones Gravitacionals\",\"rebel\u00b7li\u00f3 mental humanista\",\"univers\"],\"articleSection\":[\"Ci\u00e8ncia i tecnologia\",\"Contingut original\",\"Humanisme i Espiritualitat\",\"Opinions\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/\",\"name\":\"M\u00e0quines del temps III: La incertesa\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg\",\"datePublished\":\"2020-05-10T16:02:45+00:00\",\"dateModified\":\"2020-06-07T17:51:41+00:00\",\"description\":\"(Imatge de CERN Wikimedia commons) EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg\",\"width\":1199,\"height\":900,\"caption\":\"Machines \u00e0 voyager dans le temps III : L\u2019incertitude\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"M\u00e0quines del temps III: La incertesa\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0\",\"name\":\"Javier Belda\",\"description\":\"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com\",\"sameAs\":[\"http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/\",\"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda\",\"https:\/\/x.com\/Xavib1\"],\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e0quines del temps III: La incertesa","description":"(Imatge de CERN Wikimedia commons) EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e0quines del temps III: La incertesa","og_description":"(Imatge de CERN Wikimedia commons) EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_author":"https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","article_published_time":"2020-05-10T16:02:45+00:00","article_modified_time":"2020-06-07T17:51:41+00:00","og_image":[{"width":1199,"height":900,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Javier Belda","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@Xavib1","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Javier Belda","Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/"},"author":{"name":"Javier Belda","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0"},"headline":"M\u00e0quines del temps III: La incertesa","datePublished":"2020-05-10T16:02:45+00:00","dateModified":"2020-06-07T17:51:41+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/"},"wordCount":2826,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg","keywords":["Albert Einstein","biotecnolog\u00eda","M\u00e0quines del temps","Nou Humanisme Universalista","Nuevo Humanismo","Ones Gravitacionals","rebel\u00b7li\u00f3 mental humanista","univers"],"articleSection":["Ci\u00e8ncia i tecnologia","Contingut original","Humanisme i Espiritualitat","Opinions"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/","name":"M\u00e0quines del temps III: La incertesa","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg","datePublished":"2020-05-10T16:02:45+00:00","dateModified":"2020-06-07T17:51:41+00:00","description":"(Imatge de CERN Wikimedia commons) EL 1687 Isaac Newton va publicar \u201cPhilosophiae Naturalis Principia Mathematica\u201d, on formulava les tres lleis","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/1200px-CERN_Aerial_View.jpg","width":1199,"height":900,"caption":"Machines \u00e0 voyager dans le temps III : L\u2019incertitude"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2020\/05\/maquines-del-temps-iii-la-incertesa\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"M\u00e0quines del temps III: La incertesa"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/fe7403675617ebaa73624ab374ec64a0","name":"Javier Belda","description":"He has participated in the New Universalist Humanism since 1989, promoting activities in the fields of journalism and global politics. Member of the World Center of Humanist Studies. Redaction Team of Barcelona in Pressenza IPA. Contact: xavibelda1@gmail.com","sameAs":["http:\/\/eltelondefondo.wordpress.com\/","https:\/\/m.facebook.com\/javier.belda","https:\/\/x.com\/Xavib1"],"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/javier-belda\/"}]}},"place":"Catalunya","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1104543","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/451"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1104543"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1104543\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1103534"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1104543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1104543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1104543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}