Des de l’inici de les ciutats, fa m\u00e9s de 5.000 anys, les epid\u00e8mies han estat un problema recurrent a causa de les aglomeracions humanes. Fins a comen\u00e7aments del segle XIX moltes ciutats eren llocs amuntegats, amb bosses de mis\u00e8ria i podridura. Les males condicions d’higiene feien que les malalties i epid\u00e8mies com el c\u00f2lera, la tuberculosi o la febre groga, fossin freq\u00fcents i de dif\u00edcil control.<\/p>\n
En resposta a aquesta situaci\u00f3, alguns metges van comen\u00e7ar a denunciar les situacions de pobresa i insalubritat com a causa primera de les malalties. El metge alemany\u00a0Johann\u00a0Peter Frank va publicar en 1790 \u201cLa mis\u00e8ria del poble, mare de malalties\u201d, contribuint a crear un corrent dins de la medicina, l’arquitectura i l’urbanisme que es va dir\u00a0higienismo. Aquesta plantejava la millora de les condicions de vida com a eina per a erradicar malalties i epid\u00e8mies.<\/p>\n
A principis del segle XX moltes ciutats europees i americanes van comen\u00e7ar a desenvolupar nous barris amb criteris higienistes: van construir carrers amples, parcs, places, xarxes de clavegueram i aigua potable, van traslladar les f\u00e0briques i els cementiris fora de la ciutat i van construir hospitals. Van plantejar tamb\u00e9 solucions per a l’\u00e0mbit de l’habitatge, com la necessitat d’instal\u00b7lar banys en tots els habitatges, fixar l’altura m\u00ednima dels sostres, proposar la ventilaci\u00f3 natural dels ambients i recomanar la neteja peri\u00f2dica de les cases.<\/p>\n
En el moment actual les condicions de vida de la poblaci\u00f3 continuen sent un element clau en la seva salut. Posem un exemple, en el cas de Barcelona, l’esperan\u00e7a de vida d’un ciutad\u00e0 que viu en un barri ric com Pedralbes \u00e9s de 10 anys m\u00e9s que la d’un ciutad\u00e0 que viu en un barri pobre com el\u00a0Raval. La dist\u00e0ncia d’un barri a un altre \u00e9s de 10 estacions de metro, aix\u00ed doncs, l’esperan\u00e7a de vida disminueix un any per estaci\u00f3 a mesura que ens acostem a la pobresa. Segons dades del Departament\u00a0de\u00a0salut\u00a0de la Generalitat el barri de Roquetas\u00a0t\u00e9 la taxa de positius m\u00e9s alta de\u00a0Covid-19, tamb\u00e9 \u00e9s un dels que t\u00e9 habitatges i ocupacions mes precaris.<\/p>\n
El contagi i mortalitat de l’actual pand\u00e8mia de\u00a0coronavirus\u00a0esta tamb\u00e9 vinculat a les condicions de vida de la poblaci\u00f3, les desigualtats socials tenen una forta repercussi\u00f3 en la salut de la gent, encara que no s’esmentin en les estad\u00edstiques.
\nLes persones amb pocs recursos, que viuen en una sola habitaci\u00f3 d’un pis compartit tenen pitjors condicions per a poder realitzar un confinament i no contagiar-se o contagiar a uns altres. Les fam\u00edlies que no compten amb ingressos fixos o estalvis per a passar un a\u00efllament es veuen obligades a sortir a treballar di\u00e0riament i exposar-se al contagi i la poblaci\u00f3 sense sostre est\u00e0 exposada permanentment a la malaltia.<\/p>\n
S’ha instal\u00b7lat la creen\u00e7a que l’origen i desenvolupament de les malalties \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 individual i fruit de l’atzar i s’ha desenvolupament molt poc el seu component social i ambiental, per\u00f2 la veritat \u00e9s que q\u00fcestions com la densitat de poblaci\u00f3 de les ciutats, la capacitat de dotar de serveis de proximitat a la poblaci\u00f3, la qualitat ambiental de l’entorn, l’exist\u00e8ncia de jardins, passejos i places arbrats o les condicions clim\u00e0tiques tenen rellev\u00e0ncia en el desenvolupament de les malalties, com tamb\u00e9 la tenen la distribuci\u00f3 de la riquesa, la precarietat, la malnutrici\u00f3, la falta de pol\u00edtiques d’acc\u00e9s a l’habitatge que condueixen als desnonaments, el\u00a0barraquisme\u00a0o l’amuntegament en els habitatges. Les desigualtats socials tamb\u00e9 generen desigualtats en la salut, de manera que quant pitjor \u00e9s la situaci\u00f3 social, pitjor \u00e9s la salut.<\/p>\n
Un altre factor important \u00e9s disposar d’una sanitat p\u00fablica i de qualitat que pugui atendre a\u00a0tola\u00a0la poblaci\u00f3 malalta, com ja sabem molts d’aquests drets humans fonamentals estan sent retallats des de fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada i ara \u00e9s quan es fa evident per a tots la necessitat de defensar-los, cosa que les marees, plataformes, i altres col\u00b7lectius venen denunciant i exigint des de fa anys. Necessitem recuperar, per a tots, drets b\u00e0sics com la sanitat, l’educaci\u00f3, l’habitatge o el dret a la ciutat, \u00e9s a dir garantir una vida digna per a tots els ciutadans i no sols per a una minoria privilegiada.<\/p>\n
Aquesta crisi mostra el col\u00b7lapse d’un model neoliberal injust que ha especulat i introdu\u00eft en el mercat financer serveis b\u00e0sics com la salut, l’habitatge, l’espai p\u00fablic, o el medi ambient i amb aix\u00f2 ha generat sofriment en molts \u00e9ssers humans. \u00c9s fonamental que aprofitem aquesta crisi per a fer un canvi social i personal radical o correm el risc d’acostar-nos a una etapa fosca de la humanitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des de l’inici de les ciutats, fa m\u00e9s de 5.000 anys, les epid\u00e8mies han estat un problema recurrent a causa de les aglomeracions humanes. Fins a comen\u00e7aments del segle XIX moltes ciutats eren llocs amuntegats, amb bosses de mis\u00e8ria i…<\/p>\n","protected":false},"author":1102,"featured_media":1081180,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35512,35526],"tags":[72489,73588,48278,38092],"class_list":["post-1081190","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-drets-humans-ca","category-salut-ca","tag-coronavirus-ca","tag-dret-a-la-ciutat","tag-salud-ca","tag-salut"],"yoast_head":"\n