L’equip de Pressenza en el F\u00f2rum Mundial de Mitjans de comunicaci\u00f3 de la Deutsche Welle, 2014, (d’esq. a der., David Andersson, Baher Kamal, Tony Robinson, Silvia Swinden, Tony Henderson, Piula Figueroa, Repte Thumiger) (Imatge de F\u00f2rum Mundial de Mitjans de comunicaci\u00f3 de la Deutsche Welle)<\/p>\n
La matinada de l’1 d’abril de 2020, la nostra gran Silvia Swinden va morir despr\u00e9s d’una batalla tremenda contra una s\u00e8rie de problemes m\u00e8dics que van afectar el seu cos en els \u00faltims tres anys, per\u00f2 que afortunadament mai van enfosquir la seva ment.<\/p>\n
La Silvia va n\u00e9ixer a Buenos Aires, l’Argentina, en una fam\u00edlia jueva no practicant. Els seus pares eren mestres i la seva germana gran, Luci, seguia els seus passos, per\u00f2 la Silvia volia ser doctora. I va arribar a ser-ho a principis dels 70, durant la dictadura militar al seu pa\u00eds.<\/p>\n
Va ser en aquest punt de la seva vida quan es va trobar, per primera vegada, amb el creixent moviment d’activistes que seguien les ensenyances de Silo. Aquest va ser el moment crucial de la seva vida que la va canviar per sempre. El seu missatge de com curar el sofriment va ressonar amb for\u00e7a en ella, \u00abNom\u00e9s la fe interna i la meditaci\u00f3 interna poden acabar amb la viol\u00e8ncia en tu, en els altres i en el m\u00f3n que t’envolta\u00bb. Per\u00f2 els estranys personatges amb els quals es va trobar en aquell moment la van dissuadir de participar-hi formalment!<\/p>\n
El seu treball amb el sindicat de metges la va conduir finalment a un per\u00edode de quatre setmanes d’empresonament durant la guerra m\u00e9s sagnant de l’Argentina contra el seu propi poble: era una persona entre desenes de milers de detinguts en mans dels militars; molts d’ells van ser molt menys afortunats que ella.<\/p>\n
La Silvia no va necessitar un segon advertiment. En ser alliberada, va mantenir el cap cot, va estalviar, va manllevar tots els diners que va poder i va prendre el primer vaixell cap a Barcelona, on immediatament es va posar en contacte amb els siloistas que tamb\u00e9 s’havien establert all\u00ed; i van comen\u00e7ar a fer cr\u00e9ixer els seus grups.<\/p>\n
A trav\u00e9s del siloisme va con\u00e8ixer l’home que seria l’amor de la seva vida, amic, company i, finalment, el seu marit, Jon.
\nSiloistes de tot el m\u00f3n es van trobar a les Illes Can\u00e0ries, el 1978. Silvia va con\u00e8ixer a Jon i immediatament es va enamorar d’ell (\u00abM’agradaven els tipus que s’assemblaven a Jesucrist\u00bb, em va dir una vegada) malgrat que cap dels dos parlava m\u00e9s que unes poques paraules de l’idioma de l’altre.<\/p>\n
El 1981, despr\u00e9s d’una situaci\u00f3 complicada de 3 anys, tant per a la Silvia com per al Jon, es va mudar a Londres amb un angl\u00e8s rudimentari i es va submergir en el Moviment Humanista que s’estava desenvolupant llavors al Regne Unit. Per\u00f2 el moment va ser una mica desafortunat, ja que gaireb\u00e9 va acabar empresonada per segona vegada quan va esclatar la Guerra de les Malvines l’abril de 1982, quan les autoritats brit\u00e0niques van considerar seriosament la possibilitat d’acorralar hom de nacionalitat argentina que era al pa\u00eds \u00abper la seva pr\u00f2pia protecci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Els t\u00edtols de medicina argentins de la Silvia no eren del tot reconeguts al Regne Unit, per la qual cosa va haver de sotmetre’s altre cop a ex\u00e0mens de medicina. Va decidir especialitzar-se en psiquiatria. Eventualment, la Silvia es convertiria en una de les principals psiquiatres forenses del pa\u00eds, en tractar amb els assassins de dones m\u00e9s violents. Va passar molt del seu temps professional a les presons i en els jutjats treballant en com evitar que aquestes dones es fessin mal a si mateixes i als altres.<\/p>\n
Per\u00f2 la seva carrera mai va ser la seva vida. La seva vida es trobava en el Siloisme. Com per a molts siloistes, era l’\u00fanica filosofia que tenia sentit entre tanta viol\u00e8ncia f\u00edsica, econ\u00f2mica, psicol\u00f2gica, sexual, racial i moral que el sistema imposava a la poblaci\u00f3 mundial cada dia. En els anys 80 va passar hores del seu temps lliure als carrers, parlava amb la gent sobre la necessitat d’un canvi personal i social simultani, i va construir grups de la Comunitat per al Desenvolupament Hum\u00e0, el Partit Humanista, el Moviment Humanista i m\u00e9s tard el Centre de les Cultures.<\/p>\n
Va ser en aquests dies (desembre de 1988) quan em va con\u00e8ixer, un noi del camp innocent que no sabia res de les coses importants, i va passar hores inspirant-me per a transformar la meva pr\u00f2pia vida utilitzant les t\u00e8cniques desenvolupades en el Moviment Humanista. Va ser m\u00e0gica la forma en qu\u00e8 va explicar les hist\u00f2ries i la manera en qu\u00e8 va explicar la doctrina. M’asseia all\u00ed amb sorpresa, enamorant-me del m\u00f3n que ella pintava al meu cap, pensant per a mi mateix; com tindr\u00e9 alguna vegada la capacitat de recordar tot aix\u00f2 per poder repetir-ho als altres? No importava la situaci\u00f3 en qu\u00e8 em trob\u00e9s, no importava la dificultat, la Silvia sempre coneixia la part adequada dels ensenyaments de Silo per a llegir, la t\u00e8cnica adequada, l’an\u00e8cdota escaient per compartir.<\/p>\n
Junts vam tractar d’humanitzar primer Highgate, el barri on ella vivia, i despr\u00e9s Camberwell, on vivia jo. Quan aix\u00f2 no va funcionar gaire b\u00e9, vam anar a l’estranger per unir-nos al creixent nombre d’humanistes que estaven desenvolupant missions en noves parts d’\u00c0frica, \u00c0sia i Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n
Vam arribar a Nairobi l’agost de 2000, sense saber qu\u00e8 esperar, i vam acabar coordinant un taller de dos dies per a 50 persones. No pod\u00edem creure all\u00f2 que estava passant. Durant els seg\u00fcents quatre anys vam viatjar sovint a Kenya, i vam repetir l’experi\u00e8ncia a un nombre cada vegada m\u00e9s gran de persones que, ing\u00e8nuament pens\u00e0vem, veien el m\u00f3n de la mateixa manera que nosaltres. La Silvia, inspirada per aquestes experi\u00e8ncies, va comen\u00e7ar a repetir-les a Col\u00f2mbia. A vegades va prendre riscos extraordinaris en viat jar amb autob\u00fas pel camp colombi\u00e0 en una \u00e8poca de guerra civil oberta.<\/p>\n
Tamb\u00e9 va tornar a Barcelona, i es va retrobar amb molts amics amb els quals havia treballat abans, en els anys 70. Aquesta reconnexi\u00f3 li va comportar una alegria enorme.<\/p>\n
Per a mi la Silvia es caracteritzava pel seu alt\u00edssim intel\u00b7lecte, que finalment va derivar en escrits. En els anys 90 va comen\u00e7ar a escriure el seu primer llibre, De l’Homo Sapiens a l’Homo Intencional[1] que va ser publicat el 2006. Contenia les seves idees sobre l’humanisme, la psicoan\u00e0lisi, la sociologia i la psicologia del comportament, la viol\u00e8ncia, el darwinisme, l’economia i la ci\u00e8ncia, entre molts altres temes. Era tota la seva visi\u00f3 del m\u00f3n a trav\u00e9s de la perspectiva de l’ensenyan\u00e7a de Silo, i recordo que estava absolutament terroritzada d’enviar-li una c\u00f2pia. Ell va ser, possiblement, l’\u00fanica persona que va fer que la Silvia dubt\u00e9s de si mateixa. No obstant aix\u00f2, ell li va donar la seva aprovaci\u00f3.<\/p>\n
Quan Pressenza es va crear, el 2009, enmig dels preparatius de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviol\u00e8ncia, la Silvia s’hi va unir de tot cor. Sempre tenia una cosa interessant a dir sobre qualsevol situaci\u00f3 actual de les not\u00edcies i va ser una de les escriptores m\u00e9s prol\u00edfiques de l’ag\u00e8ncia. Hi ha 954 entrades atribu\u00efdes a la Silvia en el nostre arxiu, tradu\u00efdes a tots els nostres idiomes!<\/p>\n
L’\u00faltim gran escrit de la Silvia va ser una monografia titulada \u00abL’espai de representaci\u00f3 com a experi\u00e8ncia psicosocial: una psicologia de la imatge, la intencionalitat, els impulsos i la transcend\u00e8ncia al servei de la revoluci\u00f3 no violenta\u00bb[2]. La contribuci\u00f3 de Silo a la psicologia a trav\u00e9s del seu desenvolupament de l’esquema de la consci\u00e8ncia i l’espai de representaci\u00f3 la va fascinar. Com a psiquiatre podia veure tots els defectes que la medicina occidental tenia en els camps de la psicologia i la psicoan\u00e0lisi, per\u00f2 era prou s\u00e0via per a veure on s’estaven fent b\u00e9 les coses, i tamb\u00e9 com la Psicologia Siloista podia fer una contribuci\u00f3. Es va afanyar a acabar la seva monografia quan se li va diagnosticar, el desembre de 2016, el que probablement era un diagn\u00f2stic equivocat de c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees. Els metges mai van esbrinar quina era l’arrel del problema dins del seu cos, per\u00f2 el que \u00e9s segur \u00e9s que la va portar a la leuc\u00e8mia, que finalment va donar el cop final.<\/p>\n
L’\u00faltim per\u00edode des d’aquest diagn\u00f2stic va conduir a la Silvia a algunes de les experi\u00e8ncies m\u00e9s profundes de la seva vida. Es va dedicar a resoldre finalment tots els rastres de contradicci\u00f3 en la seva vida, reconciliant-se amb absolutament tot i tots. Un equip d’amics d’arreu del m\u00f3n la va secundar en aquest per\u00edode: Ariane, Dani, Karen, Danny, Inma, M\u00f2nica, Dario, i molts, molts m\u00e9s amb visites a Londres i a dist\u00e0ncia, van poder secundar-la i ajudar-la a purificar-se.<\/p>\n
Tots est\u00e0vem als llimbs amb la situaci\u00f3 de la Silvia. Tantes vegades vam creure que \u00e9rem en els \u00faltims dies, i tantes vegades va ser m\u00e9s forta que les malalties, que vaig comen\u00e7ar a referir-me a ella com la meva amiga immortal! Va haver-hi dies foscos, per\u00f2 sobretot va haver-hi dies fant\u00e0stics. Es va prendre els seus \u00faltims dies de lucidesa a l’hospital en una habitaci\u00f3 d’a\u00efllament, per fer un \u00faltim retir personal i netejar qualsevol cap per lligar. Va estar absolutament l\u00facida fins uns quatre dies abans de deixar-nos. Aix\u00ed \u00e9s com volia se’n volia anar. Brillant en la ment fins al final! En alguna part del seu ordinador Hi ha un document amb una s\u00edntesi de l’experi\u00e8ncia dels \u00faltims tres anys que estic desitjant llegir algun dia.<\/p>\n
La Silvia ens deixa en la que possiblement \u00e9s l’\u00e8poca m\u00e9s interessant de la hist\u00f2ria de la humanitat des del Renaixement itali\u00e0. La pand\u00e8mia de coronavirus est\u00e0 retor\u00e7ant el m\u00f3n en nous camins que mai abans pod\u00edem imaginar. Ella va ser aqu\u00ed per ser testimoni de l’obertura d’una porta a una nova civilitzaci\u00f3, per\u00f2 no va poder travessar-la amb nosaltres.<\/p>\n
Ella s’uneix a molts dels seus guies m\u00e9s importants en la constel\u00b7laci\u00f3 dels grans que han vingut abans que nosaltres per la tasca d’humanitzar la Terra i aplanar el cam\u00ed cap al brillant m\u00f3n que va pintar al meu cap fa tants anys.<\/p>\n
Tots nosaltres a Pressenza, i tots aquells que la van con\u00e8ixer li donarem avui les gr\u00e0cies pel temps que va passar al nostre costat i per la contribuci\u00f3 positiva que va ser capa\u00e7 de fer en tantes de les nostres vides.<\/p>\n
Silvia Swinden, nascuda Bercu (1949 \u2013 2020), deixa enrere el seu marit, Jon, i la seva germana major, Luci.<\/p>\n
A continuaci\u00f3, copiem el text de la Cerim\u00f2nia siloista de la Mort, del llibre \u00abEl Missatge de Silo\u00bb. No hi ha m\u00e9s paraules commovedores o \u00fatils en aquest moment.<\/p>\n
La vida ha cessat en aquest cos. Hem de fer un esfor\u00e7 per separar en la nostra ment la imatge d’aquest cos i la imatge de qui ara recordem\u2026<\/p>\n
Aquest cos no ens escolta. Aquest cos no \u00e9s qui nosaltres recordem\u2026<\/p>\n
Aquell que no sent la pres\u00e8ncia d’una altra vida separada del cos, consideri que, encara que la mort hagi paralitzat el cos, les accions realitzades continuen actuant i la seva influ\u00e8ncia no es detindr\u00e0 mai. Aquesta cadena d’accions deslligades en vida no pot ser detinguda per la mort.<\/p>\n
Que profunda \u00e9s la meditaci\u00f3 entorn d’aquesta veritat, encara que no es comprengui totalment la transformaci\u00f3 d’una acci\u00f3 en una altra!<\/p>\n
I aquell que sent la pres\u00e8ncia d’una altra vida separada, consideri igualment que la mort nom\u00e9s ha paralitzat el cos; que la ment, una vegada m\u00e9s, s’ha alliberat triomfalment i s’obre pas cap a la Llum\u2026<\/p>\n
Sigui com sigui el nostre parer, no plorem els cossos. Meditem m\u00e9s aviat en l’arrel de les nostres creences i una suau i silenciosa alegria arribar\u00e0 fins nosaltres\u2026<\/p>\n
Pau en el cor, llum en l’enteniment!<\/p>\n
[1] Swinden, S (2006) \u201cDe l’Homo Sapiens a l’Homo Intencional: La fenomenologia de la revoluci\u00f3 no violenta\u201d. Londres: Adonis & Abbey Publishers
\n[2] Swinden, S (2019) \u201cL’espai de representaci\u00f3 com a experi\u00e8ncia psicosocial Una Psicologia de la imatge, la Intencionalitat, els impulsos i la transcend\u00e8ncia al servei de la revoluci\u00f3 no violenta\u201d, Fran\u00e7a: Parc d’Estudi i Reflexi\u00f3 La Belle Id\u00e9e, accessible a:<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’equip de Pressenza en el F\u00f2rum Mundial de Mitjans de comunicaci\u00f3 de la Deutsche Welle, 2014, (d’esq. a der., David Andersson, Baher Kamal, Tony Robinson, Silvia Swinden, Tony Henderson, Piula Figueroa, Repte Thumiger) (Imatge de F\u00f2rum Mundial de Mitjans de…<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1069378,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35525],"tags":[],"class_list":["post-1076027","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-cultura-i-mitjans-de-comunicacio-ca"],"yoast_head":"\n