La presidenta del Poder Judicial, Janet Tello, va manifestar estar en contra de les afirmacions realitzades per la presidenta Keiko Fujimori a les Nacions Unides el passat 22 de setembre, qui va afirmar que “vam vèncer el terrorisme, però lamentablement encara avui, després de trenta-quatre anys, els qui van assumir aquesta missió continuen sent jutjats, tot i haver demostrat que el degut procés va ser transgredit”.
“A qui es refereix? El 28 de juliol i el 4 d’agost passats va dir que respectaria la independència de poders, del Poder Judicial i dels jutges. Però sembla que ho va oblidar. Perquè davant les Nacions Unides ha fet unes afirmacions que no puc permetre com a presidenta del Poder Judicial, les rebutjo completament” va assenyalar la presidenta del Poder Judicial.
Janet Tello va donar suport a la feina realitzada pels professionals que exerceixen la justícia al país. “Per vèncer el terrorisme al nostre país, militars i policies van estar al capdavant, però també ho vam fer els jutges, també vam tenir jutges assassinats; i jutges que van estar a l’altura, com es diu, quan l’Estat ens compel·lia. Perquè jutges i jutgesses van condemnar terroristes que van tenir sota la seva competència, jutjant-los amb sentències molt severes. Fins i tot, el cabdill Abimael Guzmán, que va morir a la presó” va afirmar.
Tello va aclarir que quan hi ha denúncies i investigacions, correspon al Poder Judicial seguir el degut procés per, finalment, determinar si són o no culpables, per la qual cosa va recalcar la necessitat de respectar la independència del Poder Judicial per a una actuació idònia per part dels jutges i jutgesses.
Blindatge polític
Les declaracions de Keiko Fujimori a l’ONU, sobre els processos que se segueixen a policies i militars, per presumptes delictes de lesa humanitat comesos durant la dècada de la violència armada al país, contrasten amb les reformes legals recents que es van realitzar en aquest tipus de casos.
Així, el Congrés de la República passat, mitjançant la Llei 32419 va concedir amnistia a militars, policies i comitès d’autodefensa processats o condemnats durant la lluita antiterrorista entre 1980 i 2000. Aquesta llei va ser observada per la Cort Interamericana de Drets Humans, que va exigir als jutges peruans no aplicar-la per tractar-se de presumptes delictes de lesa humanitat.
Així mateix, actualment, amb la promulgació de la Llei 32735 s’exclou del fur civil ordinari els processos de policies i militars, que seran jutjats en el fur militar-policial. Amnistia Internacional va qualificar la mesura com un pas cap a la impunitat institucional.
