La relació entre promesa electoral i planificació estatal constitueix un dels problemes centrals de la governança democràtica contemporània. En sistemes polítics peruans caracteritzats per fragmentació partidària, baixa confiança institucional i debilitat de les capacitats estatals, el pla de govern sol operar com una peça de comunicació electoral abans que com una eina tècnica de conducció pública. Tanmateix, quan aquest pla es formula amb enfocament de resultats, indicadors, territorialització, consistència fiscal i articulació amb els instruments del sistema de planificació, pot convertir-se en un pont entre representació democràtica, agenda pública i acció estatal.

Per: Lucas Z. Granda.

En el cas peruà, el Pla Estratègic de Desenvolupament Nacional (PEDN) al 2050 defineix una arquitectura de llarg termini organitzada en quatre objectius nacionals: el ple desenvolupament de les capacitats de les persones; la gestió sostenible del territori en context de riscos i canvi climàtic; l’elevació de la competitivitat i la productivitat amb ocupació digna, ciència, tecnologia i transformació digital; i la garantia d’una societat justa, democràtica, pacífica i un Estat efectiu al servei de les persones (CEPLAN, 2023). Des d’aquesta perspectiva, els plans de govern 2026-2031 haurien de ser avaluats no només per l’amplitud de les seves propostes, sinó per la seva capacitat de dialogar amb aquesta arquitectura estratègica.

En quina mesura els plans de govern de les organitzacions polítiques analitzades es vinculen amb el Pla Estratègic de Desenvolupament Nacional al 2050 i amb la lògica institucional del Sistema Nacional de Planificació Estratègica (SINAPLAN)? Aquesta pregunta no busca qualificar ideologies ni preferències electorals; pretén avaluar la coherència documental entre les ofertes programàtiques i el marc estatal de planificació. L’anàlisi es desenvolupa sobre la base dels documents proporcionats: el document d’investigació proporcionat de la revisió documental de l’investigador a càrrec, els plans de govern de set organitzacions polítiques i el PEDN al 2050.

La vinculació dels plans de govern amb el sistema de planificació peruà existeix, però és Desigual. En alguns casos s’observa una vinculació formal explícita amb el PEDN, fins i tot mitjançant referències a objectius nacionals, CEPLAN o SINAPLAN; en altres, la relació és implícita, ja que les propostes coincideixen amb els grans camps d’intervenció del PEDN, una teoria del canvi explícita o un disseny operatiu prou traçable. Per això, la qualitat de la vinculació s’ha de mesurar en diversos nivells: formal, temàtic, operatiu, territorial i institucional.

Aquesta vinculació programàtica dels plans de govern 2026-2031 amb el PEDN al 2050 i el sistema de planificació peruà ens planteja tasques: Primer, reconstruir el marc conceptual i normatiu de la planificació estratègica aplicable al cas peruà; segon, identificar les correspondències entre els plans de govern i els quatre objectius nacionals del PEDN; tercer, avaluar la densitat operativa dels plans a partir de la cadena problema-objectiu-indicador-meta; i quart, proposar criteris tècnics per millorar l’articulació dels plans de govern amb el SINAPLAN.