José Luis Capella, director del Programa de Boscos i Serveis Ecosistèmics de la Societat Peruana de Dret Ambiental (SPDA) va alertar sobre els riscos ambientals que representa la petició de facultats legislatives sol·licitada per l’Executiu i que fins al moment va ser rebutjada per set comissions de la cambra de Diputats del Congrés de la República.

En el mitjà de comunicació Radio Programes del Perú (RPP) Capella va assenyalar que “tenim àrees que són molt importants com parcs i santuaris on es prefereix no fer activitats com l’explotació de minerals, o els hidrocarburs. Aquesta regla, segons la petició de facultats i sobretot l’exposició de motius, s’està tractant de trastocar amb la finalitat de promoure inversions, sobretot d’hidrocarburs”.

Respecte als Pobles Indígenes en Aïllament i Contacte Inicial (PIACI) la norma dels quals és la Llei 28736, va indicar que aquesta “té 20 anys de vigència i s’ha mantingut durant tants governs; es vol modificar perquè es canviïn les condicions i es pugui entrar a explotar, sobretot hidrocarburs, dins dels territoris.

Per la seva banda, la Coordinadora Nacional de Drets Humans (CNDDHH) i la Comissió Episcopal d’Acció Social van destacar que en matèria ambiental, la petició de facultats legislatives “ens ha de mantenir en vigilància” ja que aquestes posen en risc les nostres Àrees Naturals Protegides (ANP) (amenacen la biodiversitat i l’equilibri ecològic), la gestió dels nostres territoris i els drets de les comunitats locals”.

“Les coses importants sempre requereixen l’actuació de l’Estat, i no és que l’Estat pugui prendre’s tot el temps que pugui. Allò que és sensible, com els drets humans, el medi ambient, la biodiversitat, requereix sempre que l’Estat digui, que no hi hagi silenci. Si apel·lem al fet que la resposta és el silenci, estem obviant allò important que pot ser una decisió tècnica, fins i tot de participació, per donar pas a “van passar els teus 30 dies i ja està”. És a dir, la ineficàcia de l’Estat es pot convertir en quelcom que atempti contra els drets humans de les persones, la biodiversitat del país i això ens sembla arriscat” va concloure el director Capella.