Avui, l’Executiu ha donat una notícia preocupant al país: mitjançant el D.S. N° 012-2026-MINAM s’ha declarat en “modernització i reorganització el Ministeri de l’Ambient (MINAM), els seus programes i projectes especials, i els organismes públics adscrits al Sector Ambiental, pel termini de cent vint (120) dies naturals”. Es continuarà subordinant la protecció de l’Amazònia davant la reactivació industrial accelerada?

Antecedents nefastos: paquetassos ambientals

La preocupació ciutadana no és gratuïta, ja que el país ha experimentat anteriors “reformes” del sector, com l’anomenat “paquetàs ambiental” que es va dur a terme mitjançant la Llei 30230 l’any 2014. En aquest, el govern d’Ollanta Humala va reduir la capacitat de l’Organisme d’Avaluació i Fiscalització Ambiental (OEFA) limitant la seva capacitat sancionadora a “mesures correctives”; a més se li va retirar la competència sobre la Política Nacional d’Ordenament Territorial i es van incrementar els buits normatius en zonificació ecològica.

Així mateix, entre el 2024 i el 2025 (amb el partit de l’actual govern (Fuerza Popular) al Congrés) es va crear l’anomenada “Llei Antiforestal” legalitzant la desforestació il·legal, en flexibilitzar els canvis d’ús del sòl amb finalitats agràries. Aquesta reforma es va fer sense consulta prèvia dels pobles indígenes amazònics que són els principals afectats per la parcel·lació incontrolada en zones de bosc natiu.

Avui, el govern de Keiko Fujimori, mitjançant la sol·licitud de facultats legislatives i l’actual “reorganització”, pretén reduir els terminis d’avaluació ambiental en els projectes d’inversió (passant d’anys a mesos), a més de permetre activitats productives en zones d’amortiment; i es preveu l’afectació dels drets territorials de les comunitats natives. Què prioritzarà l’actual govern: la conservació biològica o la reactivació industrial? La nostra Amazònia i els pobles originaris suportaran una vegada més les “reformes”?

Riscos ambientals severs

La regió amazònica del país, actualment afronta riscos ambientals severs com la mineria il·legal i la desforestació (per l’ús del mercuri que enverina fonts d’aigua, destrueix els boscos tropicals i genera basses artificials tòxiques per al medi ambient i la societat); a més del dèficit hídric i un repunt crític de les àrees cremades per les altes temperatures.

El Ministeri de l’Ambient és l’òrgan nacional encarregat de promoure la conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals, la posada en valor de la diversitat biològica i la qualitat ambiental en benefici de les persones, en el marc del creixement verd i la governança ambiental.

Però, malgrat ser un sector clau per a l’aprofitament sostenible dels recursos naturals, aquest ha suportat diverses reformes que han generat un debilitament institucional progressiu des de l’any 2008 en què va ser creat.