Nova York acaba d’obrir un debat que Xile no hauria d’eludir. El seu alcalde, Zohran Mamdani, va establir una moratòria d’un any a l’ús directe d’intel·ligència artificial generativa per a prop de 600.000 estudiants de les escoles públiques, des de prekindergarten fins a vuitè grau.

No es tracta de prohibir la intel·ligència artificial, sinó d’estudiar-ne els efectes abans d’incorporar-la massivament en una etapa decisiva del desenvolupament humà: la infància.

La intel·ligència artificial generativa és capaç de crear continguts a partir de les instruccions que rep: pot escriure, respondre preguntes, resoldre problemes o crear imatges, vídeos i música. Precisament perquè pot fer tantes coses que abans requerien esforç intel·lectual humà, ens hem de preguntar què passa quan posem aquesta capacitat en mans d’infants que encara estan desenvolupant les habilitats que la màquina pot substituir.

La pregunta de fons no és tecnològica. És què entenem per educació.

L’escola no existeix només per transmetre informació. L’educació té com a propòsit el desenvolupament integral de nenes i nens: ensenyar-los a pensar, crear, preguntar, equivocar-se, perseverar, relacionar-se i resoldre problemes.

L’esforç cognitiu és part fonamental de l’aprenentatge i del desenvolupament socioemocional. Buscar una resposta i no trobar-la, equivocar-se, frustrar-se, provar un altre camí, tornar-ho a intentar i finalment comprendre són experiències educatives. El procés importa més que el resultat.

Una IA que lliura instantàniament una resposta extraordinàriament elaborada pot ser formidable per a qui ja ha desenvolupat aquestes capacitats. El risc apareix quan substitueix precisament l’esforç mitjançant el qual un infant ha d’adquirir-les.

El mateix passa amb la convivència. Aprenem conversant, escoltant, discrepant, cooperant, resolent conflictes i construint vincles. L’empatia no es descarrega d’internet. Es desenvolupa relacionant-nos amb altres persones.

Per això és pertinent la recomanació que la UNESCO sosté des de 2023: proposa els 13 anys com a edat mínima per a l’ús independent d’IA generativa i planteja protecció de dades, formació docent i avaluació pedagògica. En temps en què els organismes multilaterals són atacats des dels nacionalismes i sectors de dreta, val la pena reivindicar-la. Protegir el desenvolupament dels infants no és una posició ideològica.

També el papa Lleó XIV adverteix que no hem de confondre intel·ligència artificial amb intel·ligència humana: una màquina processa informació, però no té experiències ni madura mitjançant relacions. El progrés tecnològic pot acabar sent deshumanitzador si augmentem el poder de les màquines mentre debilitem els vincles humans.

Quan un laboratori desenvolupa un medicament, exigir recerca i evidència sobre la seva seguretat no significa estar en contra de la innovació. La història de la talidomida demostra per què existeixen aquestes salvaguardes.

No sabem si la intel·ligència artificial serà la nova talidomida. L’ensenyament és clar: quan una innovació pot afectar profundament el desenvolupament humà, no correspon esperar a comprovar el dany per investigar-ne els efectes i establir límits de precaució.

La llibertat econòmica i la innovació són fonamentals per al progrés, però no són valors absoluts. El benestar i el desenvolupament integral de nenes, nens i joves estan per sobre de la llibertat econòmica d’introduir una tecnologia sense conèixer prou les seves conseqüències.

Xile hauria d’aplicar el mateix principi de precaució: establir una moratòria temporal a l’ús directe d’IA generativa per part d’infants en educació bàsica i utilitzar aquest període per estudiar-ne i avaluar-ne els efectes. Esperar estudis a llarg termini mentre la tecnologia s’incorpora massivament és arribar tard.

El geni de la intel·ligència artificial ja ha sortit de l’ampolla i no hi tornarà a entrar. Aquestes i futures generacions hauran d’aprendre a utilitzar-la.

Però hi ha un ordre que no podem invertir.

Primer hem de formar éssers humans reconeguts en la seva dignitat, capaços de pensar, crear, preguntar, equivocar-se, perseverar, relacionar-se i resoldre problemes. Després els hem d’ensenyar a utilitzar la intel·ligència artificial per potenciar aquestes capacitats, no per substituir-les.

La intel·ligència artificial ens ajudarà a construir una educació millor si som capaços de posar-la també al servei d’aquest propòsit: que contribueixi a desenvolupar éssers plenament humans i que ella mateixa ens ajudi a evitar que, per dependre de les seves respostes, acabem comportant-nos com a màquines.