Per Dani Horowitz
El 27 de setembre, les suïsses i els suïssos votaran, per aprovar o no, l’anomenada Iniciativa de Neutralitat, que diu:
Art. 54a Neutralitat suïssa
- Suïssa és neutral. La seva neutralitat és permanent i armada.
2. Suïssa no s’adhereix a cap aliança militar o de defensa. Es reserva la possibilitat de cooperar amb aquestes aliances en cas d’atac militar directe contra Suïssa o d’accions preparatòries de tal atac.
3. Suïssa no participa en conflictes militars entre tercers Estats i no adopta mesures coercitives no militars contra Estats bel·ligerants. S’exceptuen les obligacions corresponents enfront de l’ONU, com també les mesures per a impedir l’elusió d’aquestes mesures coercitives.
4. Suïssa utilitza activament la seva neutralitat en el seu rol de mediadora.
D’entrada: ni l’aprovo ni la rebutjo. En canvi, sí que escriuré el següent en la meva papereta:
Ni un sí a una iniciativa egoista i temorosa que ens paralitza, ni un no que ens arrossega sense resistència cap a la lògica de l’escalada militar.
Emetré doncs un vot de protesta conscient. Oficialment, comptarà simplement com a «vot nul». Però no emeto un vot «nul» perquè em negui a participar, sinó perquè em nego, conscientment, a deixar-me reduir a l’alternativa sí o no.
Per què?
Perquè no vull trobar-me, amb aquesta decisió, entre dues posicions que em semblen totes dues incompatibles amb un punt de vista veritablement humanista.
Una neutralitat que es limita a protegir els interessos propis i a mantenir-se al marge del sofriment aliè no seria una postura compromesa amb l’ésser humà. Quan les persones són bombardejades, desplaçades, torturades, assassinades o violades, l’humanisme no pot dir simplement: això no és assumpte nostre. La neutralitat no ha de confondre’s amb la indiferència.
Però la resposta tampoc pot ser deixar-se arrossegar cada vegada més cap a la lògica de la confrontació militar. Encara que sigui en nom de la defensa de la llibertat, la democràcia o els drets humans: allà on a la violència es respon amb més violència, on el rearmament es converteix en normalitat i on les guerres semblen inevitables, també la perspectiva humanista corre perill.
Per a mi, la tasca de Suïssa no resideix, per tant, ni a aïllar-se temerosament del món, ni a participar en la lògica dels blocs de poder i l’escalada militar. La seva força particular podria radicar precisament en assumir un paper diferent: posar-se decididament en el costat de l’ésser humà.
Això significa no acceptar la violència sense convertir-se un mateix en part de l’espiral de violència. Significa estar al costat de les víctimes sense deshumanitzar a les persones de l’altra part del conflicte. Significa, doncs, no sols mediar, com exigeix l’apartat 4 de la iniciativa, sinó també, per exemple, ajudar els refugiats, prestar ajuda humanitària, nomenar i documentar els crims de guerra, mantenir relacions diplomàtiques i mediar en tots aquells llocs on sigui possible. Una actitud així seria per a mi una neutralitat activa: no neutral enfront del sofriment, no neutral enfront de la violència, però independent dels blocs militars i prou lliure per a mediar entre les parts en conflicte i contribuir a posar fi a les guerres.
Des d’aquesta perspectiva queda clar: aquesta iniciativa no vol una neutralitat activa, sinó que està orientada de forma purament egoista cap al país propi. L’humanisme, en canvi, situa a l’ésser humà com a valor suprem, no a l’Estat. L’ésser humà no pot convertir-se en un medi de cap estratègia política, nacional o geopolítica. Ni pot ser sacrificat per a preservar la seguretat pròpia, ni per a imposar una causa suposadament justa.
Per això em sembla que la veritable pregunta d’aquesta votació no és: “A favor o en contra de la Iniciativa de Neutralitat?”
La pregunta decisiva és més aviat:
Com pot Suïssa contribuir, amb una neutralitat activa, a superar la violència, reduir el sofriment humà i promoure la pau, sense convertir-se ella mateixa en part de la violència?
A aquesta pregunta no respon de manera suficient ni el sí ni el no a la Iniciativa de Neutralitat.
Ja és hora que a Suïssa els vots de protesta no siguin comptats simplement com a “vots nuls”, sinó com a “vots de protesta”. I tant de bo siguem cada cop més els qui, en votacions com aquesta, en les quals l’ésser humà sempre queda en segon lloc, emetem un vot de protesta. Perquè entenguem que qui vulgui avançar cap a un món veritablement humanista ja no tria el mal menor, sinó allò que està d’acord amb la seva pròpia consciència.
