La democràcia no només es mesura per l’existència d’eleccions periòdiques. La seva veritable fortalesa depèn del respecte a les regles del joc, de la igualtat de condicions entre els qui competeixen pel poder i de la confiança de la ciutadania que les institucions actuen amb imparcialitat. Quan aquests principis es debiliten, la democràcia comença a erosionar-se, fins i tot si les eleccions continuen celebrant-se.
En aquest context, l’anomenada reelecció encoberta representa un dels majors riscos per a la integritat del sistema democràtic. No es tracta únicament d’una discussió jurídica sobre la interpretació d’una norma, sinó d’un problema d’ètica pública, transparència i governança que posa en qüestió la legitimitat de qui busca perpetuar-se en el poder mitjançant mecanismes indirectes.

Una pràctica que desnaturalitza l’alternança

L’alternança en l’exercici del poder constitueix un principi essencial de qualsevol democràcia moderna. No respon únicament a la necessitat de renovar autoritats, sinó també a evitar la concentració del poder, reduir l’ús patrimonialista dels recursos públics i garantir que noves propostes puguin competir en igualtat de condicions.

Quan un funcionari troba mecanismes per eludir la prohibició de la reelecció immediata, sense modificar formalment la llei, però contravenint clarament la seva finalitat, ens trobem davant d’una reelecció encoberta. Jurídicament pot intentar justificar-se mitjançant interpretacions o buits normatius; tanmateix, des de la perspectiva de les polítiques públiques i de la governança democràtica, l’efecte és el mateix: es vulnera l’esperit de la norma i es distorsiona la competència electoral.

El problema no rau únicament en la continuïtat d’una persona en el càrrec. El veritable risc és que l’aparell estatal acabi utilitzant-se per consolidar avantatges polítics que cap altre competidor posseeix.

El cost per a la institucionalitat

Tota política pública ha d’avaluar-se pels seus impactes. En el cas de la reelecció encoberta, els efectes negatius transcendeixen l’escenari electoral.

En primer lloc, es debilita la confiança ciutadana. Quan la població percep que les regles poden adaptar-se per beneficiar determinats actors polítics, augmenta la sensació que les institucions responen a interessos particulars i no a l’interès general.

En segon lloc, es generen condicions de competència desigual. Qui exerceix el càrrec disposa d’exposició mediàtica permanent, capacitat d’inaugurar obres, accés privilegiat a informació pública i una presència institucional que difícilment pot ser igualada per altres candidats. Encara que hi hagi restriccions legals sobre l’ús de recursos públics, l’avantatge polític resulta evident.

Finalment, la reelecció encoberta transmet un missatge profundament perjudicial per a la cultura democràtica: que les normes poden interpretar-se d’acord amb la conveniència política del moment i no conforme als principis que les van inspirar.

Governar no significa romandre

Una gestió eficient no pot convertir-se en argument per justificar la permanència indefinida de les seves autoritats. Precisament les institucions sòlides són aquelles capaces de garantir continuïtat en les polítiques públiques sense dependre exclusivament d’una persona.
Les millors pràctiques internacionals demostren que l’enfortiment institucional consisteix a construir organitzacions capaces de mantenir programes reeixits, independentment de qui ocupi temporalment el càrrec. Quan una administració sosté que només una mateixa autoritat pot concloure un projecte o garantir resultats, en realitat està evidenciant una debilitat institucional i no una fortalesa.

L’impacte sobre la qualitat democràtica

Des d’una perspectiva de governança, la reelecció encoberta genera incentius negatius per al funcionament de l’Estat.
La conseqüència més greu és el deteriorament progressiu de la legitimitat democràtica. Quan els ciutadans perceben que les regles canvien segons la conveniència de qui governa, disminueix la confiança en el sistema i augmenta el desencís amb la política.

Més enllà de la legalitat

No tot allò que pot interpretar-se com a legal resulta legítim des del punt de vista democràtic.

Les polítiques públiques modernes incorporen principis com la integritat, la transparència, la rendició de comptes i l’ètica en la funció pública. Aquests principis obliguen les autoritats a actuar no només dins del marc legal, sinó també respectant el propòsit de les normes i l’interès col·lectiu.

La legitimitat política es construeix mitjançant l’exemple. Qui ocupa càrrecs públics té la responsabilitat de demostrar que el poder constitueix un servei temporal i no un patrimoni personal. El respecte a l’alternança enforteix la confiança ciutadana i consolida l’estabilitat institucional.

Una decisió que marcarà precedents

Tota democràcia afronta moments que defineixen el rumb de les seves institucions. La discussió sobre la reelecció encoberta constitueix un d’aquests moments.

No es tracta d’impedir que persones amb experiència tornin a participar en la vida política. Qualsevol ciutadà pot tornar a presentar-se quan les regles democràtiques així ho permetin. El que està en debat és impedir que interpretacions acomodades de la normativa permetin obtenir avantatges indeguts i desnaturalitzin la voluntat expressada pel legislador i per la ciutadania.

Les democràcies sòlides no es construeixen al voltant de lideratges permanents, sinó sobre institucions fortes, regles clares i autoritats disposades a respectar-les fins i tot quan això impliqui renunciar a interessos personals.