El congressista Harvey Colchado va anunciar, durant la sessió d’instal·lació de la Comissió d’Ètica del Congrés del Perú, celebrada el 10 d’agost passat, que posava el seu nomenament com a integrant d’aquest grup de treball a disposició del ple. La decisió es va produir després que es conegués el requeriment d’acusació fiscal en contra seva pels presumptes delictes de negociació incompatible i falsedat ideològica.
Per: Jhovana Yauri
A diferència d’altres casos recents al Congrés, Colchado va optar per sotmetre la seva permanència al criteri del ple abans d’assumir formalment el càrrec. Amb aquesta decisió, va evitar que el debat sobre la seva situació jurídica condicionés la conformació i el funcionament de la Comissió d’Ètica.
La seva actuació es pot interpretar com un gest de responsabilitat política i institucional, en deixar que sigui el mateix Congrés qui determini la seva continuïtat, en lloc de mantenir-se en el càrrec mentre afronta el procés fiscal.
Segons la tesi fiscal, la investigació sobre Cholchado està relacionada amb l’arrendament d’un immoble propietat dels seus pares a la Policia Nacional del Perú per al funcionament del Departament d’Investigació Criminal (DEPINCRI) de Comas, des del 2018, període en què exercia com a cap de la Divisió d’Investigacions d’Alta Complexitat (DIVIAC).
Problema públic: protecció dels investigadors de la corrupció
Més enllà de la situació jurídica de Harvey Colchado, aquest cas evidencia un problema públic: la necessitat d’enfortir les garanties institucionals que protegeixen aquells que investiguen la corrupció i asseguren la continuïtat de les investigacions d’alt impacte.
Abans d’arribar al Congrés, Colchado va liderar i participar en algunes de les investigacions anticorrupció més rellevants dels darrers anys. Entre aquestes destaca el cas Los Cuellos Blancos del Puerto, que va revelar una presumpta xarxa de corrupció integrada per jutges, fiscals, exconsellers de l’extint Consell Nacional de la Magistratura, empresaris i polítics. A més d’investigacions vinculades a Lava Jato, el cas Cócteles i diligències relacionades amb Fuerza Popular, segons informació del Ministeri Públic.
En el cas Los Cuellos Blancos del Puerto, el nom de la fiscal Diana Paico va ser investigat el 2023 per tràfic d’influències. Avui, aquesta mateixa fiscal integra l’equip del Ministeri Públic que sol·licita 9 anys i 4 mesos de presó per a Harvey Colchado pels presumptes delictes de negociació incompatible i falsedat ideològica.
L’altre cost de la lluita contra la corrupció
L’acusació contra Colchado no es va produir de manera aïllada. El 2021, la DIVIAC va perdre 96 dels seus 161 integrants després d’una sèrie de reassignacions que IDL-Reporteros va qualificar de “purga”. El 2022, es va intentar apartar-lo de l’equip policial que donava suport a investigacions anticorrupció. El 2024, després de dirigir l’escorcoll de l’habitatge de la presidenta Dina Boluarte i intervenir en les investigacions del cas Los Waykis en la Sombra, va ser separat temporalment de la DIVIAC. Posteriorment va afrontar qüestionaments públics per lloguer d’un immoble dels seus pares, va ser reassignat a tasques de patrullatge i finalment va passar a la reserva de la Policia Nacional.
Cadascun d’aquests fets respon a decisions diferents i amb fonaments propis. Tanmateix, observats en conjunt, han alimentat el debat sobre la capacitat de l’Estat per garantir la continuïtat d’investigacions d’alt impacte quan canvien o són apartats els funcionaris que les condueixen.
El veritable problema públic
La discussió de fons no és únicament l’acusació fiscal contra Harvey Colchado. El veritable problema públic és si l’Estat disposa de mecanismes institucionals que garanteixin que els funcionaris encarregats d’investigar i perseguir la corrupció puguin exercir les seves funcions amb autonomia i que les investigacions continuïn amb independència, independentment de qui les dirigeixi.
Aquest fet planteja un interrogant de política pública: ¿les garanties institucionals existents són suficients per evitar que processos en curs acabin debilitant la participació de funcionaris que han liderat investigacions d’alt impacte?
Si la resposta és negativa, aquesta vulnerabilitat podria ser aprofitada per actors amb interès a reduir l’abast de les investigacions per corrupció.
Per tant, aquest cas demostra que el repte del Perú és construir institucions que protegeixin la independència dels qui investiguen, i assegurin la continuïtat de les investigacions generant confiança en la ciutadania.
Quan es respecta l’Estat de dret, hi guanya la democràcia; tanmateix, sempre existeix el risc que l’interès públic quedi relegat davant d’interessos particulars.
