A Colòmbia es continua confirmant que només el poble salva el poble.

El nou president de la República i el seu Govern no arriben a dimensionar la gravetat del terratrèmol ni saben com afrontar-lo. En tot just una setmana de mandat, la pàtria sobreviu gràcies a la societat civil i a la seva solidaritat i no per la mediació de cap sant o profeta amb banda presidencial.

L’arca de Noè de la presidència s’omple d’espècies dels “mai” que no han patit en les seves vides ni un sol contratemps, més enllà de gestionar les seves riqueses i els seus egos, i molt menys un diluvi o un sisme com el que va afectar el país el passat 10 d’agost.

Alguns diran que quina mala sort per al nou governant, d’altres que la culpa és de Petro, els més conspiranoics que ha estat provocat pels EE.UU. per tenir una excusa per intervenir militarment –com si la necessitessin—.

Però la realitat és que el cop del terratrèmol ha estat prou dur com per merèixer una resposta seriosa, ràpida i eficaç per afrontar una emergència així. En lloc d’això, l’il·lustre president s’ha dedicat a fer tombs sense tenir clar què es necessita i, el que és pitjor, sense la més mínima idea de com fer-ho.

Entre els seus ´encerts` d’aquesta setmana:

Decretar el toc de queda a la ciutat de Cali per evitar aldarulls. Durant una emergència sanitària qualsevol ajuda és benvinguda i prohibir la circulació és condemnar les persones afectades.

Saludar un cert públic amb somriures i petons en una compareixença oficial després del terratrèmol, en lloc de donar les respostes que el país i la ciutadania esperen.

Incloure departaments no afectats pel sisme en el seu decret de declaració de desastre (cosa que podria servir com a ´justificació` encoberta per a la intervenció exterior).

No acceptar alguns dels oferiments d’ajuda internacional o fer-ho tard.

Donar la sensació de preocupar-se més per l’estat de l’estructura de la catedral de Manizales, afectada pel terratrèmol, que per les vides que s’han perdut.

Crear el fons miracle, com si tot quedés en mans de la providència i no de l’acció humana davant del desastre, rentant-se una mica les mans amb l’excusa del nivell d’endeutament deixat per l’anterior govern.

No haver fet a temps i en forma el traspàs amb l’anterior equip de gestió de riscos, nomenant oficialment el nou responsable de la Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres (UNGRD) mitjançant el decret 1170 de 11 d’agost de 2026 –un dia després del sisme—. Del nou director de la UNGRD el cap de cartell del govern ha dit “És un home de totes les condicions, totes les qualitats i tota l’honradesa per arribar a netejar aquell niu de bandits que es va apoderar d’aquesta institució i per fer la tasca missional que correspon”. Tard, malament i sense fer altra cosa que buscar enemics.

Una cosa que fins i tot ha estat assenyalada per la revista The Economist, publicació seriosa i gens sospitosa de socialista, en afirmar que el president “està pagant les conseqüències de la seva insensata negativa a cooperar amb el procés de traspàs iniciat pel govern anterior”. I destacant que “el resultat és que el nou govern no disposa de la informació i les capacitats que necessita amb urgència. Sense elles, el nou Executiu es veu obligat a actuar principalment a través dels governs locals. Això funciona, encara que amb dificultat, en llocs més pròspers com les zones cafeteres i la Vall del Cauca”.

A més, i per acabar (de moment), en l’àmbit internacional ha aprofitat la situació catastròfica per, per exemple, reconèixer la legitimitat d’un país genocida sobre un territori que no li pertany o per tornar a permetre l’ús del territori colombià per part de les forces militars gringues.

Doncs això, ni pàtria miracle ni arca de Noè. Això no s’arregla resant ni ´salvant` només a la seva nau espècies ´protegides`. Solidaritat amb Colòmbia i amb les i els colombians de totes les classes i de tots els territoris.

No oblidar Gaza ni Cuba.