Mentre el país es prepara per a una nova fase política, tots els indicis suggereixen que l’extractivisme continuarà ocupant un lloc destacat a l’agenda nacional. Els indicis són clars. En els darrers anys s’han aprovat lleis que debiliten les institucions mediambientals, restringeixen la participació pública i criminalitzen la protesta contra els danys que pateixen les comunitats a causa dels metalls pesants i la contaminació ambiental.

Per: Lilian Oscco, secretària executiva de la Xarxa Muqui

Les darreres normatives afavoreixen l’expansió de les activitats extractives en detriment dels drets de les comunitats. A això s’hi suma un panorama polític en què la mineria a gran escala emergeix com un dels pilars principals del pròxim govern. El fujimorisme ha estat una de les principals forces impulsores de la legislació que abaixa els estàndards mediambientals i ha erosionat progressivament el marc dels drets ciutadans, consolidant un model de desenvolupament que prioritza l’extracció de recursos per sobre dels drets humans, la protecció dels ecosistemes i l’autodeterminació dels pobles.

No obstant això, aquesta història no comença avui. Ni acaba amb un canvi de govern. En aquests territoris, hi ha una memòria viva, forjada per comunitats rurals, pobles indígenes, patrulles camperoles, organitzacions socials, treballadors i defensors dels drets humans que, durant dècades, han defensat l’aigua, la terra, els ecosistemes i els drets col·lectius. Aquesta memòria constitueix una de les forces més grans del moviment social davant d’un entorn cada cop més hostil.

Les Altres Veus

Entre el 24 i el 26 de juny, mentre Lima acollia el Congrés Mundial de la Mineria, també es van reunir aquells que rarament són convidats als fòrums on es decideix el futur del sector. Les comunitats afectades, les organitzacions socials, els pobles indígenes, els treballadors miners i els defensors dels drets humans ens van recordar que no hi pot haver un debat genuí sobre la mineria quan les veus dels territoris queden al marge de la presa de decisions. Aquesta va ser l’essència del Fòrum Social ‘Las Otras Voces’, un espai que va emfatitzar la necessitat de posar la democràcia, els drets i la protecció dels territoris al centre.

Les preocupacions expressades en aquesta trobada no són noves. Persisteixen els conflictes socioambientals, continua la pressió sobre les fonts d’aigua i s’estan debilitant els mecanismes de protecció mediambiental i laboral, mentre que la mineria informal i il·legal continua expandint-se sota la cobertura d’una presència estatal feble. Al mateix temps, les activitats extractives s’estan expandint cap a les capçaleres dels rius, els territoris indígenes, els glaciars, les valls agrícoles i els ecosistemes estratègics, mentre que el país encara no ha establert un marc de planificació de l’ús del sòl que permeti una definició col·lectiva de quines activitats són compatibles amb la vida i quines no.

Quines demandes es faran sentir en un context de polarització política?

En aquest context, sorgeix una pregunta fonamental. Hi haurà marge perquè les demandes de les comunitats siguin escoltades en un clima marcat per la polarització política i la creixent influència dels interessos extractius? Hi haurà voluntat de debatre un nou enfocament per a la governança minera quan diversos sectors del poder insisteixen a reduir el debat al creixement econòmic i la inversió?

Aquestes preguntes no reflecteixen resignació. Expressen la necessitat de mantenir una vigilància constant i de reforçar l’organització social com a requisit essencial per a la defensa dels drets. L’experiència demostra que els principals avenços en matèria de drets ambientals, territorials i humans no han sorgit com a concessions espontànies dels poders polítics o econòmics, sinó com a resultat de la mobilització, la coordinació entre organitzacions i la persistència de les comunitats.

La justícia ambiental continuarà sent una tasca col·lectiva que només es pot aconseguir mitjançant l’organització i la solidaritat.
Per aquest motiu, el moment actual exigeix que enfortim les capacitats de les organitzacions socials, revitalitzem els espais de diàleg i construeixim aliances més àmplies entre comunitats, pobles indígenes, treballadors, grups de joves, organitzacions ecologistes, el món acadèmic i sectors compromesos amb la defensa de la democràcia i els béns comuns. En temps de fragmentació, la coordinació esdevé una estratègia política indispensable. Cap organització no pot afrontar per si sola l’avanç d’un model extractiu recolzat per reformes legislatives, interessos corporatius i decisions governamentals que estan cada cop més alineats.

També serà necessari mantenir viva la memòria de les lluites que han modelat la història recent del país. Recordar aquells que van defensar els seus territoris no significa quedar-se atrapat en el passat. Significa reconèixer que les demandes de justícia ambiental, participació efectiva, protecció de l’aigua, respecte dels drets laborals i la garantia dels drets col·lectius continuen sent tan rellevants com sempre. La memòria enforteix la identitat dels moviments socials i evita que es repeteixin les mateixes violacions sota nous pretextos.

La democràcia també es construeix des de la base

A Red Muqui, mantenim que el futur del país no es pot construir silenciant els qui viuen als territoris on s’extreuen els minerals. No hi haurà confiança mentre es prenguin decisions sense una participació efectiva. No hi haurà transformació si s’exacerben les desigualtats existents. Tampoc no serà suficient la innovació tecnològica si no s’aborden les causes estructurals dels conflictes, la contaminació, les condicions laborals precàries i l’exclusió de les comunitats de les decisions que afecten el seu present i futur.

Les propostes presentades per les organitzacions durant el Fòrum Social constitueixen una fuita de ruta per avançar cap a una governança minera democràtica. La participació efectiva de les comunitats, la protecció dels ecosistemes i de l’aigua, la garantia dels drets humans, una distribució més justa dels beneficis, una resposta integral a la mineria il·legal i el reforç dels drets laborals no són demandes abstractes: aborden problemes concrets i necessitats urgents que afronta el país.

És probable que els propers anys estiguin marcats per una nova ofensiva extractiva. Precisament per aquest motiu, serà encara més important enfortir la nostra organització, ampliar les nostres aliances, sostenir la nostra defensa política i mantenir obertes les possibilitats de construir alternatives al model de desenvolupament actual.

La resistència no és només oposició. També implica organitzar, imaginar i construir un país on la democràcia s’exerceixi a peu de carrer, on el benestar col·lectiu tingui prioritat sobre els interessos individuals i on altres veus deixin de ser considerades marginals per convertir-se en actors clau en les decisions que donaran forma al futur del Perú.

L’article original es pot trobar a: https://muqui.org/editorial-fortalecer-la-comunidad-y-la-organizacion-para-resistir-y-para-defender-el-futuro-de-los-territorios/