La recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ordena la retirada de tres publicacions periodístiques vinculades a l’anomenat cas Orellana ha reobert el debat sobre els límits del dret a l’oblit al Perú.
Tot i que l’objectiu de protegir l’honor i la reputació d’una persona posteriorment exonerada és constitucionalment legítim, la decisió planteja una qüestió de més rellevància: si l’eliminació permanent dels arxius periodístics constitueix una mesura compatible amb la llibertat d’informació, la memòria històrica i els estàndards nacionals i internacionals de protecció dels drets fonamentals.
Per: Yngrid Armas*
El conflicte entre dos drets fonamentals
El cas enfronta dos drets constitucionals de rang igualitari.
D’una banda, l’article 2.7 de la Constitució protegeix l’honor, el bon nom i la intimitat, drets reforçats per la Llei núm. 29733, la Llei de protecció de dades personals.
D’altra banda, l’article 2(4) de la Constitució garanteix les llibertats d’informació, d’expressió i de premsa, que són pilars essencials de l’estat constitucional i de la supervisió democràtica dels assumptes d’interès públic.
La qüestió jurídica real no rau en reconèixer el dret a l’oblit, sinó a determinar quin mecanisme és constitucionalment adequat per donar-li efectivitat.
El principi de proporcionalitat com a pedra angular de l’anàlisi
La sentència del Tribunal Constitucional va optar per la mesura de més abast: ordenar l’eliminació completa de les publicacions digitals.No obstant això, el principi de proporcionalitat exigia una avaluació d’alternatives menys restrictives per a la llibertat d’informació, com ara: L’eliminació permanent de contingut constitueix la mesura més onerosa per al dret a la informació i per a la preservació del registre històric.
- actualitzar els articles de notícies per incloure informació sobre l’exoneració del demandant;
- ordenar la desindexació als motors de cerca;
- recórrer, excepcionalment, a mecanismes d’anonimització.
La Llei de Protecció de Dades Personals i l’activitat periodística
Paradoxalment, la Llei núm. 29733 conté garanties per a la pràctica periodística.
Aquestes inclouen:
l’estàndard internacional
- l’exclusió del tractament de dades realitzat en l’exercici de les llibertats d’informació i d’expressió;
- excepcions al requisit de consentiment quan hi ha un interès públic;
- limites al dret a l’oblit quan s’apliquen finalitats històriques o informatives.En conseqüència, la sentència sembla allunyar-se de l’equilibri previst per la legislació peruana entre la protecció de dades i la llibertat de premsa.
- La decisió també divergeix de la jurisprudència europea.
El Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea fan una distinció clara entre: els motors de cerca, on el «dret a l’oblit» es pot exercir mitjançant la desindexació; i els arxius digitals de diaris, el valor històric dels quals justifica una protecció reforçada.
Cases com els de Google Spain, Times Newspapers Ltd. contra el Regne Unit i Hurbain contra Bèlgica demostren que la norma general no és eliminar la informació periodística, sinó adoptar mesures menys perjudicials per preservar simultàniament l’honor i la memòria històrica.
Conseqüències del precedent constitucional
La sentència podria tenir implicacions institucionals significatives: no és només una qüestió que afecta un individu concret, sinó que incideix en el model de protecció constitucional aplicable a tota la premsa digital peruana.
- un augment dels procediments judicials que busquen la retirada d’antics articles de notícies;
- el debilitament del periodisme d’investigació;
- incentius per a l’autocensura;
- la fragmentació dels arxius històrics digitals;
-
- un impacte en el dret dels ciutadans a accedir a la informació d’interès públic.
Conclusió
La protecció de l’honor, la intimitat i la reputació constitueix una obligació constitucional de l’Estat. No obstant això, aquesta protecció s’ha d’exercir d’acord amb el principi de proporcionalitat i garantint la menor restricció possible a la llibertat d’informació.
L’eliminació completa de publicacions periodístiques exactes sembla una mesura excessiva quan hi ha alternatives menys perjudicials, com ara l’actualització de les notícies, la desindexació o l’anonimització. En conseqüència, el precedent establert pel Tribunal Constitucional no només redefineix l’abast del dret a l’oblit al Perú, sinó que també planteja greus reptes per a la llibertat de premsa, la preservació de la memòria històrica i la seguretat jurídica del periodisme d’investigació.
Aquest enfocament desplaça el debat cap a una reflexió sobre l’equilibri entre drets fonamentals, evitant presentar el conflicte com una mera confrontació entre la privacitat i la premsa.
#DretASerOblidat #TribunalConstitucional #LlibertatDePremsa #LlibertatDExpressió #DretsFonamentals #Constitució #DretConstitucional #ProteccióDeDades #Periodisme #
PeriodismeD’investigació #EstatDeDret #Jurisprudència #DretDigital #Proporcionalitat #SeguretatJurídica #MemòriaHistòrica #AnàlisiJurídica #Perú
Podeu llegir una entrevista més extensa a La Plataforma CB:
(*) Advocat, investigador i mediador.
