Enmig de la polarització que viu el país per la rec recompte electoral, diumenge passat el programa de televisió *Cuarto Poder* va emetre un reportatge sobre “Els rostres que busquen la confrontació al carrer“, en què identificava Pável Yábar –un periodista de *Prensa Alternativa* i director del canal digital *Yachay Wasy*– com un dels presumptes “instigadors”.
Més enllà del to “confrontatiu” del mateix reportatge, aquest revela un enfocament parcial perquè, a més d’etiquetar-lo com a “instigador”, vincula Yábar amb un “atac a un mitjà de comunicació” i el situa al costat d'”activistes i organitzacions vinculades a grups radicals com Movadef” (Moviment per l’Amnistia i els Drets Fonamentals), l’ala política del Sendero Luminós.
En assabentar-se de l’informe, el periodista Pável Yábar va declarar que el 13 de juny va ser atracat i segrestat en el que va semblar un acte d’intimidació política al districte de Los Olivos, a la ciutat de Lima. Li van robar les pertinences, li van buidar els comptes bancaris i van accedir a les dades del seu telèfon mòbil. «Em van preguntar per qui havia votat i em van dir: “Per què no acceptes que la Keiko ha guanyat?”» El periodista va presentar una denúncia a la comissaria de Sol de Oro.
Des de llavors, Pável Yábar ha rebut nombroses mostres de solidaritat i el suport de l’Associació Nacional de Periodistes (ANP), que demana una investigació independent per descartar possibles represàlies contra periodistes per la seva línia editorial.
La veu dels qui no en tenen
La premsa alternativa juga un paper decisiu en el procés electoral i en les diverses manifestacions organitzades espontàniament pel públic. És la veu dels qui no en tenen; opera de manera independent dels grans conglomerats mediàtics comercials i informa sobre diversos esdeveniments noticiosos d’una manera directa i crítica, utilitzant canals digitals que democratitzen la informació.
Al Perú, la premsa alternativa s’ha expandit des del 2021 (durant el govern de Pedro Castillo), però les seves arrels es troben en els diaris regionals (que destacaven la realitat de les zones marginades) i posteriorment es va expandir amb l’auge de les xarxes socials a partir del 2015. A escala mundial, les seves arrels es troben en les comunitats universitàries, on es fomenten unitats de recerca periodística alternatives i crítiques.
Avui dia, en un Perú caracteritzat per una alta concentració dels mitjans de comunicació de masses, la premsa alternativa representa una font d’informació important per al públic, que busca alternatives a la cobertura dels mitjans tradicionals, que en molts casos informen sobre la mateixa agenda informativa.
No obstant això, l’estigmatització de la feina de la premsa alternativa és un risc latent, especialment en un país on s’han registrat 140 atacs a periodistes i organitzacions mediàtiques fins ara aquest any.
