En la cursa presidencial, el debat presidencial va tenir lloc ahir, diumenge 31 de maig, entre els dos candidats que han passat a la segona volta de votació per a la presidència de la República del Perú: Keiko Fujimori (partit Fuerza Popular) i Roberto Sánchez (partit Juntos por el Perú). Els candidats van exposar les seves principals estratègies de govern en qüestions clau per a la població: la seguretat pública, el reforçament de l’estat democràtic i els drets humans; l’educació i la sanitat, l’economia, l’ocupació i la reducció de la pobresa.

Per què he de ser presidenta del Perú?

En la primera volta, la candidata Keiko Fujimori va exposar els efectes de la crisi socioeconòmica del país (incloent-hi la inseguretat pública, els salaris insuficients, la por a l’extorsió, la mala atenció sanitària, etc.) i va subratllar que el país no ha de repetir la ‘fórmula que ja va fracassar el 2021’. «L’ordre o el caos són les dues opcions que té el país. Cal posar ordre al nostre país, no destruir-lo com proposen els candidats Castillo–Sanchez–Antauro; tenim una gran diferència: hem aconseguit formar un equip amb l’experiència i la capacitat per resoldre aquests problemes», va afirmar al principi.

Al seu torn, Roberto Sánchez va destacar els seus orígens humils i els valors ancestrals de la seva família, i va assenyalar: «No decebré el meu poble; soc un home de fe. He estat ministre; he treballat tota la vida. Entenc la desconfiança del públic envers els polítics, i tenen tota la raó, però no podem perdre l’esperança. Coneixc les necessitats del Perú perquè m’hi he preparat. Construïm un futur millor junts. Junts treballarem per salvar la nostra democràcia de les urpes d’aquells que han tingut el país com a ostatge durant més de 10 anys, han subvertit el sistema judicial —i són Fuerza Popular i la senyora Keiko Fujimori—. Conciutadans, junts restaurarem la democràcia per a tots els peruans.”

Equip i estratègies

Tots dos candidats van destacar l’equip tècnic que els donaria suport en un possible govern, format per figures amb una àmplia experiència en diversos àmbits estratègics. Les figures clau inclouen Luis Carranza i Pedro Francke (economia), Carlos Neuhaus i Gustavo Guerra García (infraestructures), Sinecio Lopez i Vladimiro Huarocc (reforma de l’estat), entre d’altres; aquestes figures es van enfrontar en un debat inicial la setmana passada.

Enmig d’intercanvis i acusacions sobre l’estat actual del país, els dos candidats van presentar propostes sobre la qüestió de la seguretat: «Pla Nacional de Pacificació, ús de les Forces Armades a les fronteres» (Fuerza Popular); mentre que Juntos por el Perú va destacar «netejar i professionalitzar la Policia Nacional, eliminant les lleis a favor del crim». Pel que fa a enfortir l’estat democràtic i els drets humans, es va posar l’èmfasi en els “referèndums i la descentralització” (Juntos por el Perú) i en “projectes d’infraestructures com les carreteres” (Fuerza Popular).

En educació i salut, «teleassistència, finançament per a malalties de gran cost, programes de suport escolar (esmorzars)» (Fuerza Popular) i «finançament per a beques, un psicòleg per escola» (Juntos por el Perú); mentre que en l’economia, “un pressupost més gran per al Programa Juntos, la industrialització del país” (Juntos por el Perú) i “zero impostos per a les micro i petites empreses i accés a préstecs tous” (Fuerza Popular).

Per concloure, Keiko Fujimori va reconèixer errors en la seva carrera política i va demanar l’oportunitat de governar; mentre que Roberto Sánchez va fer una crida a un consens per derrotar el fujimorisme i transformar el país amb justícia i equitat.