Feministas del Sur.-

Una nena d’onze anys va ser violada en els banys d’un centre comercial. Ho van fer sis menors, imitant al memorable “ramat” de Pamplona, protagonitzada, aquella sí, per adults, algun d’ells “agents de l’ordre”.

Quatre d’aquests homes menors no arribaven a l’edat de catorze anys. La van amenaçar amb un ganivet, van gravar l’agressió i la van difondre àmpliament en xarxes, perquè tothom ho pogués veure, companys i adults.

La nena va demanar auxili a responsables de la seguretat de l’establiment, però no la van atendre. Tots els que van veure el vídeo de l’agressió, tampoc van considerar a aquesta nena subjecta de protecció o auxili.

Ara la societat s’ha escandalitzat, alertada per uns mitjans de comunicació que sempre són a la cerca d’esdeveniments que desenfoquin i distreguin d’altres problemes polítics, creats en la seva majoria per adults.

Els agents socials implicats utilitzaran aquest cas per exposar, de nou, diferents teories emparades en idees, ideologies i especulacions que expliquin l’agressió; parlaran de les polítiques públiques o institucionals, de les quals alguns en viuen o n’han fet professió o que, fins i tot, uns altres han promogut, per assenyalar als menors com a únics culpables. O, fins i tot, a la víctima… o als mateixos pares, per haver anat o haver-la deixat anar sola al centre comercial.

Totes les institucions involucrades, educatives, de cautela i protecció del menor, amb tots els seus plans d’actuació i polítiques de joventut, intentaran treure’s la responsabilitat de damunt. Faran declaracions i comunicats. Però els serveis socials, la Unitat de Suport a Alumnes en Cas de Violència (USAV), la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), EAIAs, CRAEs, etc., etc., tots aquests i altres acrònims, amb les seves respectives estructures, carteres de serveis i pressupostos dirigits als menors, hauran fallat de nou.

Els menors adolescents no procedeixen de Mart. En l’anterior reflexió sobre “El suïcidi social d’una nena”, que es va produir fa uns dies en la localitat de Sallent, recordàvem que els éssers humans no naixem sota un cabdell.

Construïm la identitat i configurem el nostre comportament a través de l’aprenentatge social dels rols i estereotips que se’ns atribueixen en néixer per raó del nostre sexe i que ens ensenyen socialment. Rols i estereotips patriarcalment determinats pel sexe en què naixem, però també per les específiques circumstàncies de l’entorn econòmic, social i polític en els quals creixem: classe social, procedència… ètnia.

De nou hi ha una víctima i uns “botxins” en una societat que proporciona als menors els models que els van convertint en éssers socials, imitant el que veuen i observen, aprenent dels adults i de la seva comunitat, a través de tots els mitjans de comunicació i socialització que la societat els proporciona.

En la violació de la nena, el distintiu de ser filla de migrants, el color de la seva pell, la condició de néixer dona en un sistema patriarcal, seran obviats a l’hora d’analitzar els factors que van influir en el fet que no rebés cap ajuda, ni abans ni després de l’agressió.

També s’eludiran convenientment els determinants de l’entorn que van influir decisivament en el comportament masclista i violent del grup d’agressors. Els nens creixen assumint que poden exercir violència i control sobre les dones. Ho veuen en els mitjans de comunicació, en pel·lícules i sèries, en els videojocs i ho escolten en les cançons. Probablement, també ho van aprendre quan encara no tenien capacitat de raonament en el seu primer cercle de socialització, que és la  família mateixa.

Els menors i adolescents, especialment els homes, reben pràcticament com a educació sexual exclusiva, el model que es mostra en la pornografia.

La pornografia representa el 35% de totes les descàrregues d’internet. Una veritable epidèmia de pornografia social i de cultura de la violació, tenint en compte que els fets que mostren les imatges són realitat i no ficció. En el porno no hi ha sexe, s’explicita la dominació i el poder dels homes sobre el cos de la dona dins de l’ordre jeràrquic patriarcal que regeix la nostra societat.

Diferents estudis assenyalen que l’edat mínima en què els homes poden accedir al consum diari de pornografia és des dels vuit anys. Una pornografia on les violacions en ramat, la violència i les agressions a dones, nenes i adolescents, que els mostren per a dur-los fins a l’ejaculació, constitueixen el patró més estès i visitat.

El que veuen en la pornografia configura el que els nens construiran i reproduiran com a sexe amb les dones, però també sobre el que ha de ser la seva pròpia sexualitat: genital, irrefrenable, agressiva, violenta i deshumanitzadora, ja que el cos de les dones i nenes és tractat de manera sistemàtica com un mer objecte.

També se sap que l’exposició habitual a la pornografia provoca comportaments addictius, així com trastorns depressius i d’ansietat. Les agressions en ramat reforcen aquest determinat model de pertinença al grup d’iguals i l’entrada a la masculinitat.

La pornografia és una gran indústria multimilionària global, que necessita al·licients i estímuls en imatges i escenes cada vegada més violentes, per mantenir l’atenció i les quotes d’addicció i consum.

La normalització i banalització de la cosificació del cos de les dones es promou des de les institucions per i a través de polítiques que diuen ser les més feministes de la història. I mentre aquest és el relat, la indústria de la prostitució, el negoci de la pornografia i la mercantilització del cos de les dones reben suport financer, institucional i legal, a més d’àmplia difusió en tots els mitjans de “diversió” i de comunicació social.

Els possibles esforços del personal docent, que no viuen al marge d’un sistema que també els ha educat a ells, per aplicar voluntàriament la coeducació o l’aprenentatge d’altres valors, es veuran necessàriament invalidats per l’entorn social i polític. No es pot canviar la societat sense anar a l’arrel i analitzar les causes i els medis dels quals es valen l’ordre patriarcal i l’econòmic, per a perpetuar-se.

De nou, diran que aquesta violació representa una fallada del sistema de protecció de menors. Alguns consideraran que els nens són “monstres”. Però en realitat ells són el resultat. Un nou triomf de sistemes, que actuant en conjunció, no sols permeten, sinó que promouen els valors que més tard executen i materialitzen els menors, exercint violència i poder sobre les dones.

Les feministes sabem que no són “bèsties” ni “monstres” sinó fills naturals del patriarcat i d’un sistema econòmic que se sosté en la mercantilització i explotació de dones i nenes i dels seus cossos.

No tots tenim la mateixa responsabilitat social en la violació d’aquesta nena, ni en la posterior deriva vital dels menors agressors, però sens dubte som còmplices necessaris, no sols de la violació, sinó dels sistemes de domini que acceptem passivament i que ajudem a construir com a un futur desitjable per als nostres descendents i menors.

Les dones feministes lluitem contra tots dos sistemes, el patriarcal i el capitalista, malgrat la greu reacció que contra nosaltres han emprès les mateixes institucions i les polítiques d’Estat.


Feministas del Sur