Per Teresa Ruso.-

Hi ha moltes definicions sobre què és la salut, una d’elles podria ser que és l’estat que permet l’equilibri entre la vida i la mort, és el manteniment d’aquest equilibri inestable entre vida i mort. La salut és necessària perquè l’ésser humà pugui desenvolupar-se en tots els seus aspectes, físic, psíquic, social i també espiritual.

Durant el segle XX, van morir més de 156 milions de persones a causa de la guerra, moltes en territori europeu; i es va experimentar amb la bomba atòmica en dues ocasions, que van posar de manifest el seu efecte mortífer.

En situació de conflicte bèl·lic les persones que no moren per l’acció de les armes queden en una situació desfavorable per a la vida. Les seves cases destruïdes, sense menjar, sense aigua, sense electricitat. L’atenció sanitària i hospitalària destruïda, falta de medicaments, augment de malalties per insalubritat. Una quotidianitat tibant i ansiosa on sorgeixen tots els temors imaginables. Les guerres productores de destrucció i mort són incompatibles amb la VIDA.

Sempre es busquen justificacions per a fonamentar-les i fer que siguin creïbles, però cap d’elles es pot justificar i la majoria de les vegades, per no dir totes, estan basades en la mentida i en interessos aliens a allò que es diu. I no utilitzen al màxim el diàleg per una resolució pacífica dels conflictes.

Tot ésser humà vol el millor per a si i per als seus éssers estimats, això ocorre en qualsevol lloc del món, no importa el color de la pell, ni dels ulls, ni del pèl, ni la llengua en què es comuniquin. Tots volem el mateix, llavors per què alguns s’adjudiquen el poder de llevar la vida a un altre ésser humà? De truncar un projecte de vida? No tenen cap dret i les guerres pertanyen a la prehistòria.

Hi ha un clam dels pobles que no volen la guerra, volen la PAU, volen LA VIDA; tant de bo aquest clam s’escolti alt i fort.

El futur ens fa una crida perquè les condicions de vida millorin per a tots els habitants de la Terra. Està demostrat que les guerres són un desastre i no serveixen per a res. La PAU no es construeix amb armes. Perquè hi hagi justícia abans ha d’haver-hi pau, si no, no és possible.Qualsevol de nosaltres es podria preguntar: de què ens hem de defensar per justificar un increment del pressupost de defensa en detriment del de sanitat, educació, serveis socials, etc., quan actualment hi ha un potencial nuclear capaç de destruir el planeta més de 10 vegades? És un argument trampós, hipòcrita i fals que només justifica l’increment de les armes, els guanys econòmics que signifiquen i augmentar el temor de les poblacions.

Em declaro humanista, gran part de la meva vida he treballat com a infermera, ajudant a promoure la salut i a cuidar als que estaven malalts. He estat mare portant un ésser humà a aquest món, i com totes les mares volem el millor per als nostres fills, no volem que morin en unes guerres absurdes sinó que es desenvolupin plenament com a éssers humans i puguin aportar les seves qualitats a la construcció comuna.

Aspirem a una salut plena. Aspirem al fet que tots els éssers humans es conjuminin a favor de la vida en majúscules. Aspirem a un món no violent i possibilitador de la diversitat humana. Per tot això exigim als governs que cerquin altres maneres de resoldre els seus conflictes que no siguin les Guerres.

Nosaltres diem SI A LA VIDA!