(Imatge d’Alain Audet)

Per Cloty Rubio

La vellesa és aquesta etapa de la vida en la qual, decididament, s’està més a prop de partir d’aquest món. Un bon moment, també, per preguntar-se per un mateix i la seva identitat essencial. Considerar el cos propi com l’amic que ens acompanya, però sentir que no som el cos, sinó que aquest és un regal de la naturalesa que ens permet l’expressió en el món, és una visió que obre el futur.

Si en les nostres creences el futur s’acaba quan el cos mor, és una bona ocasió per revisar-les i intentar veure la vida des de diferents perspectives quant al seu significat i valor. És prioritari reflexionar i buscar en la nostra experiència en la vida allò que sentim com la realitat pròpia, essencial i sagrada. Podem seguir aquest fil per aventurar-nos en el coneixement de la nostra ànima. Aprendre a escoltar la veu amiga del nostre interior, aquesta veu que sàviament ens explica que no hi ha res de què tenir por i que tot anirà bé.

Potser en el cor hi ha guies disposats a ajudar-nos i correspon a cada ésser humà establir contacte amb ells? S’ha parlat d’orar, de demanar, d’agrair. Els pobles ja ho fan des de molt antic. La medicina ens alleuja el cos, què o qui alleujarà l’ànima? I qui ens guiarà per les noves regions de la ment, que no coneixem? El millor regal que podem obtenir és el despertar de la fe en el sentit de la vida. Arribar a percebre que venim d’una Llar llunyana, origen del nostre ésser i on tornarem. I captar el valor de la nostra vida, és a dir: tot allò de bo, constructiu i veritable, que ens ha donat la Unitat Interna.

És necessari recordar la unitat interna, la unitat interna que es troba guardada en la memòria. Cal reconèixer-la i inspirar-se en ella per fer-la créixer. La podem detectar, sense equivocar-nos, per la sensació de pau i conformitat amb un mateix que la caracteritza. També necessitarem reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. Aquest és un acte de gran valentia perquè suposa una total acceptació. Però en fer-ho, la pau i la suau alegria bufaran com l’aire fresc d’una esperança nova.

Si creiem que la vida es perd, que ho perdem tot, la tristesa serà inevitable. Si, en canvi, mirem la vida amb agraïment per allò que hem après i ens adonem que el més important forma ja part de nosaltres, s’obrirà el futur.

El sentit que donen les flors en la seva aroma i en els seus colors, allò que brilla en els estels, allò altra que et commou en la posta de sol. Això que celebres amb els teus éssers estimats, el què es trena en l’espiga solidària de la construcció humana. L’alegria, els amics, l’esforç, la generositat, el treball a la terra, l’afecte, l’amor ple i radiant… Tot això no és en va, és una bestreta, un senyal i el camí cap a la teva Llar.

REHUNO Salud

REHUNO – Xarxa Humanista de Notícies en Salut
És un grup de voluntaris de diferents països del món, professionals o usuaris de la Salut, que volen donar veu a una “mirada humanitzadora” sobre els sistemes de salut des d’una perspectiva àmplia i integral. Volen posar en paraules i imatges les notícies positives que necessiten ser ressaltades i les negatives que necessiten ser denunciades i que dia a dia se succeeixen en el nostre món. Lloc: http://rehunosalud.org/ Correu electrònic: rehuno.salud@gmail.com