Interessats per les situacions de desbordament social que s’estan produint en diferents ciutats del planeta ens donem cita alguns amics per a reflexionar sobre les accions no violentes.

Abordem el tema identificant situacions en les quals ens sentim violentats; intercanviem sobre les arrels més profundes de la violència; diferenciem entre la violència personal i la violència social i tractem de donar respostes sobre quines accions són les que poden permetre l’avanç de la noviolència a nivell social i la superació de la violència personal.

 

Els diferents desbordaments socials que s’han produït recentment en diverses zones de la geografia mundial ens alerten de l’avanç d’aquesta tendència. Encara que en cada punt les protestes han tingut característiques pròpies, la condició que ha conduït a aquestes protestes és similar en tots els llocs. La població s’ha manifestat per a rebutjar un sistema marcat per la desigualtat, per la injustícia, per l’exclusió, per l’abús de poder per part d’una elit que exclou de les necessitats bàsiques com a educació, sanitat i habitatge a gran part de la població. Un sistema que ha generat tanta violència als pobles, que les persones han respòs amb manifestacions multitudinàries, a vegades amb actes violents, però en la majoria dels casos amb accions noviolentes.

 

Ens preguntem: Quin ha estat el motor que ha impulsat a molts col·lectius a donar una resposta noviolenta? I, Quina és la resposta noviolenta que en aquest moment històric podem donar?

L’intercanvi s’inicia dialogant sobre aquelles situacions que a nivell personal ens violenten. Reconeixem una violència interna, causada per una violència externa que prové d’un sistema injust, discriminador i excloent, que ens retalla els nostres drets bàsics i ens sotmet a situacions de forta pressió.

Es tracta d’un sistema que ja des de les seves arrels té implantada la violència com a resposta a les situacions d’inestabilitat. Una resposta que conclou en la venjança i el ressentiment. Som conscients que volem un canvi d’aquesta manera d’actuar tan arrelada, heretada d’un passat que ja res té a veure amb el món al qual anhelem.

També estem veient com alguns moviments espontanis, alguns organitzats, uns altres no, decideixen frenar situacions de violència amb respostes que impedeixin l’avanç d’aquesta. Volem situar-nos en aquesta franja, potenciar i difondre aquest tipus de resposta. Aquest és el motiu que ens reuneix, sortir reforçats al mitjà i plantejar l’acció noviolenta.

Reconeixem que per a superar allò que ens violenta, sobretot en la qüestió personal, hi ha eines de treball intern que ajuden a aquest propòsit. Donar una resposta noviolenta de manera individual a aquestes situacions és possible des d’un estat de consciència més lúcid, més despert. En la mesura en què estem atents, podem diferir la resposta i d’aquesta manera donar una resposta noviolenta. És a dir, aquesta actitud de resposta noviolenta sorgeix de quelcom intern, de quelcom profund, no es tracta només d’una forma de lluita, no és una qüestió moral, la noviolència és una forma de vida.

En aquest sentit, un amic apunta que l’actitud noviolenta és un estil de vida, has d’estar molt connectat amb una cosa profunda per a poder tenir una actitud noviolenta en la teva vida. Una altra amiga comenta, que superar la violència passa per superar el ressentiment i el desig de venjança tant la situació personal com en l’aspecte social. Algú més apunta la persecució dels desitjos com una font de sofriment i violència.

 

Però quines respostes conjuntes podem donar a la violència d’un sistema injust i discriminatori?

Ignorar la violència o silenciar-la és actuar amb una resposta violenta, apunta una tertuliana. Per contra, la denúncia d’aquesta, fer-se càrrec d’ella o donar-li una sortida, seria una acció noviolenta.

Des d’aquest punt de vista, moltes de les nostres accions diàries podem definir-les com a accions noviolentes. Quan denuncio una situació discriminatòria escrivint un article, o quan m’oposo a una situació d’abús o quan em manifesto de manera pacífica davant una injustícia, o quan m’oposo sense violència al fet que s’executi una llei injusta, quan em reuneixo amb uns altres per a avançar en el nostre creixement personal, o per a connectar amb el nostre interior, quan tracto als altres com m’agradaria que em tractin, estic fent accions noviolentes i estic donant resposta a un sistema violent.