Sindicat de llogaters dona visibilitat a la problemàtica de l’habitatge durant la campanya electoral

12.12.2017 - Pilar Paricio

Aquest article també està disponible a Castellà

Sindicat de llogaters dona visibilitat a la problemàtica de l’habitatge durant la campanya electoral

La plataforma “Sindicat de Llogaters” ha organitzat un debat sobre la problemàtica del habitatge amb els partits polítics que es disputen la Generalitat.

La dificultat d’accés a l’habitatge segueix sent un dels principals problemes dels ciutadans de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. La demanda de lloguer ha crescut i el preu ha augmentat de manera abusiva, per una banda per la pressió dels habitatges turístics, per la gentrificació i per les actuacions dels especuladors, per altre, perquè molts joves no poden accedir al mercat de compra. Per complicar-ho mes, el 2013, el govern de l’estat va aprovar una modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per flexibilitzar el mercat, llei que disminueix la duració dels contractes de lloguer a 3 anys, generant molta inestabilitat entre els llogaters que veuen com un cop acabat el seu contracte, el preu del lloguer del seu pis passa a ser el doble.

Sindicat de Llogaters és una plataforma formada per 1.200 veïns i veïnes, que treballen en defensa d’un lloguer just, contra l’abús immobiliari i pel dret a l’habitatge i a viure a la ciutat. La seva feina és assenyalar als especuladors, pressionar a les administracions públiques i influir en les decisions del partits polítics. Es per això que han organitzat un debat per tal de conèixer que diuen els partits polítics que es presenten al Parlament de Catalunya per conèixer quines solucions proposen a la problemàtica de l’habitatge als seus programes electorals.

Al debat van participar els següents representants: la Lourdes Ciuró de Junts per Catalunya, la Noemí de la Calle de Ciutadans, el Chakir el Homrani d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la Glòria Rubio de Candidatura d’Unitat Popular (CUP), el Jordi Terrades del Partir socialista de Catalunya (PSC) i la Vanesa Valiño de Catalunya en Comú. El Partit Popular de Catalunya que també havia estat convidat, no va participar. Una absència important, donat que el govern central té una gran part de les competències relatives a habitatge i hagués estat interessant conèixer el seu programa i les mesures que proposen per afrontar la greu dificultat d’accés a l’habitatge.

Les veïnes i veïns del Sindicat de Llogaters van realitzar 4 preguntes, que els representants dels partits van respondre.
La primera pregunta apuntava a fer una diagnosi sobre l’actual bombolla que pateix l’habitatge de lloguer i a presentar les propostes que aplicarien des de la Generalitat per resoldre l’augment de preus de manera desbocada i en desacord amb els sous de la població. Tots els representants (menys la de Ciutadans, que no es va referir a la qüestió) van estar d’acord en la necessitat de modificar la Llei d’Arrendament Urbans (LAU) i donar la possibilitat de fer contractes de lloguer més llargs, però mentre que la representant de Junts per Catalunya recordava que no es pot fer des de la Generalitat, ja que és competència de l’Estat espanyol, la representat de Catalunya en Comú proposava aprofitar al màxim les competències de la Generalitat: “tenim una Llei pel Dret a l’Habitatge del 2007 que dona cobertura per fer polítiques de lloguer i no s’ha aprofitat”. També suggeria fer servir els escons que tenim com a polítics a nivell estatal al Congres dels Diputats per fer polítiques d’habitatge, en lloc de donar suport a lleis com la LAU com va fer Convergència i Unió en el seu dia. Informava que ahir mateix, representants de l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb altres ajuntaments eren a Madrid per demanar una nova de Llei d’Arrendaments Urbans. La representant de Ciutadans denunciava que no s’havia fet prou inversió en habitatge de lloguer social i encara estava per fer el 90%. El representant de ERC recordava que la Iniciativa Legislativa Popular que va redactar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica) i que va ser aprovada pel Parlament català, després va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional a petició del govern del PP. Coincidia en la necessitat d’augmentar el pressupostos destinats a habitatge i mantenir la qualificació d’habitatge protegit de manera indefinida perquè aquests habitatges no surtin al mercat lliure. La representat de la CUP denunciava que totes les polítiques s’han adreçat a facilitar la propietat privada i no a garantir el dret a l’habitatge, mentre que es van injectar 60.000 milions d’euros a la banca, el pressupost destinat a habitatge ha disminuït.

La segona pregunta qüestionava la LAU i la necessitat de modificar-la. El Sindicat de llogaters proposen contractes de lloguer de 6 anys per a petits llogaters i de 12 per a grans tenidors d’habitatge prorrogables obligatòriament, si no hi ha motius que ho justifiquin, per part del llogater. La majoria dels representants coincideixen en la necessitat d’ampliar els contractes de lloguer a 5 anys prorrogables. La representant de Catalunya en Comú proposa contractes de 5 anys prorrogables si no hi ha una justificació per rescindir-ho, seguint l’exemple d’altres països europeus com Alemanya o França. El representant del PSC proposa contractes de 5 anys ampliables a 3 anys, afegeix, que també cal augmentar el parc de lloguer social mitjançant compra per tempteig i retracte a entitats financeres i a particulars. La representant de la CUP proposa que sigui la Generalitat la que aprovi una llei d’arrendaments amb contractes que es renovin automàticament i amb preus acord amb els sous de les persones. El representant d’ERC proposa recuperar la Llei d’Emergència Habitacional per tal de tenir una via legal pròpia per regular el lloguer, i creu que cal vincular l’índex de referencia de preus de lloguer a qüestions com les subvencions per a rehabilitació. Mentre que la representant de Junts per Catalunya remarca la importància de tenir un parc de lloguer social que provingui de la cessió d’habitatges buits dels bancs i lamenta que quan hem intentat regular l’habitatge el Tribunal Constitucional ha anul·lat les lleis. Ciutadans no s’expressa sobre la modificació de la LAU i explica que estan estudiant mesures per impedir els increments desproporcionat dels lloguers.

La tercera pregunta plantejava que els preus del lloguer pugen de manera alarmant i des de la Generalitat es va presentar un “Índex de referència de preus de lloguer” que reflecteix els preus existents, però que no serveix per a regular-los, així, els llogaters que lloguen a preus alts no tenen cap sanció. Quines mesures proposen per a limitar els preus?
La majoria estan d’acord en que cal augmentar el parc d’habitatge de lloguer social i que això moderaria el preu de l’habitatge de lloguer lliure. Per obtenir aquest habitatge de lloguer social, la representant de Junts per Catalunya proposa destinar l’habitatge tancat en mans de grans tenidors a habitatge de lloguer social. El representat d’ERC planteja consolidar un parc públic de lloguer comprant habitatge buit amb l’ajuda de l’Institut Català de Finances, mentre que la representant de la CUP proposa la expropiació dels habitatges buits en mans dels grans tenidors per destinar-los a habitatge públic de lloguer, precisament la representant de Catalunya en Comú, els recorda a tots, que l’expropiació del dret de usdefruit de habitatge buit ja estava a la Llei pel Dret a l’Habitatge del 2007 i es va anular per una llei del govern de Convergència. Demana ajuda per exigir al govern central que augmenti el pressupost per habitatge públic al nou Pla Nacional d’Habitatge en tramitació. Pel representant del PSC cal retornar al nivell de despesa pública en habitatge que teníem abans del 2007 per augmentar el parc d’habitatge públic. La representant de Ciutadans recalca que els responsables de la bombolla immobiliària han estat les administracions i el partits polítics que la han fet servir per obtenir recursos.

A la quarta i darrera intervenció es va preguntar: Pensen aprovar el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge o altre eina similar que permeti crear un parc d’habitatge social? i quin pressupost destinaran per fer polítiques públiques habitatge?
La representant de Catalunya en Comú explica que altres països d’Europa destinen un 1% o 1,5% del seu PIB, mentre que l’estat espanyol un 0,05%. Proposen que la Generalitat ha d’invertit mes de 200 milions d’euros. En relació al Pla Territorial Sectorial d’Habitatge en redacció comenta que un pla sense pressupost és un engany i que cal fer servir la Llei pel Dret a l’Habitatge del 2007 que permet desenvolupar moltes polítiques d’habitatge. El representant del PSC proposa destinar 1,5% del pressupost de la Generalitat a les polítiques d’habitatge, la representat de la CUP esta en desacord amb les polítiques del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ja que es centra en les polítiques compra-venda i no de lloguer, el representant d’ERC planteja l’ajuda de l’Institut català de Finances per crear un parc social d’habitatge i creu que es possible obtenir 170 milions d’euros anuals de l’impost dels habitatges buits, la representant de Ciutadans recorda que ells demanaven 1.000 milions d’euros anuals per habitatge social. La representant de Junts per Catalunya planteja que el govern català no va donar resposta a la crisi de l’habitatge perquè el govern central no va donar respostes a les autonomies que tenien la patata calenta.

En resum, els representants de Junts per Catalunya i ERC destaquen com la manca de competències de la Generalitat i la constant ingerència del govern central dificulten donar una resposta a l’actual crisi de l’habitatge, mentre que per les representants de la CUP i Catalunya en Comú, la Generalitat de Catalunya té vies per desenvolupar polítiques d’habitatge, com el Pla pel Dret a l’Habitatge del 2007 o la redacció d’una llei d’arrendaments pròpia o fer servir els escons que els partits tenen al Congres dels Diputats per modificar les lleis de l’Estat espanyol, així com augmentar el pressupost destinat a polítiques d’habitatge, però cal voluntat política per fer-ho. El representat del PSC proposa tornar al nivell de despesa publica en habitatge que teníem abans del 2007, ja que sense recursos econòmics no es poden fer realitat el que diuen els papers, mentre que per la representant de Ciutadans cal ampliar el parc públic d’habitatge i el pressupost destinat a habitatge social, encara que, si es millora el model productiu i el mercat laboral es facilitarà l’accés a l’habitatge.

Un representant del Sindicat de Llogaters va tancar l’acte i va comentar que alguns dels entrevistats no havien fet èmfasi en que l’habitatge social hauria de ser de lloguer i no de compra, perquè encara es pensa que augmentant l’oferta baixa el preu, però aquesta no és la dinàmica de l’habitatge, va advertir que els que volen que l’habitatge protegit sigui de venda són la cambra de la Propietat i el gremi de Promotors. Així mateix, creu que encara que augmenti el parc de lloguer públic, és necessari regular el preu del lloguer com fan moltes altres ciutats del món, perquè l’habitatge és una necessitat bàsica i explica que la Generalitat podria fer una llei catalana d’arrendaments recolzada en el Codi Civil.

Categories: Política
Tags: , , ,

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

 

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.