Les eleccions catalanes atípiques, imposades des del govern espanyol del PP –“organització criminal” en paraules del capdavanter de Podemos, Pablo Iglesias, en considerar el seu entramat històric de corrupció– han dut al Partit Popular al grup mixt del “Parlament”, en els pitjors resultats de la seva història.

No parlem d’unes eleccions normals, sinó d’una imposició decretada pel govern de Rajoy després de l’aplicació de l’article 155, que va suposar la intervenció de l’estat espanyol al govern autònom de Catalunya. I a partir d’aquí la destitució del president Puigdemont i l’empresonament de diversos representants socials i polítics, entre els quals es troba el vicepresident Oriol Junqueras.

En aquest procés electoral la parcialitat de la Junta Electoral ha estat notòria. Mentre els mitjans de comunicació públics catalans han estat observats amb lupa per la Junta, en diversos mitjans espanyols es posava de manifest una baixada extrema de la qualitat informativa, convertida en basta propaganda, més pròpia d’un camp de futbol que de qualsevol mitjà que es denomini informatiu. Resta dir que si bé són varis els mitjans amb aquest comportament, per descomptat, no han estat tots.

Si les enquestes electorals prèvies donen falsos errors, la propaganda excessiva crea també il·lusions falses en els devots fanatitzats i, entre ells, els mateixos líders polítics. Un bon exemple ho van ser les declaracions en la nit electoral de la Candidata del partit Ciutadans, fent afirmacions sobre els resultats que posaven de manifest la seva desinformació, així com una visió il·lusòria sobre els possibles pactes o no pactes per formar govern.

“Inés Arrimadas, la guanyadora amb menys percentatge de vot de la història” titula La Vanguardia 22-12-2017 14:22 h. En efecte, els partits espanyolistes van apel·lar en moltes ocasions a la mobilització de la “majoria silenciosa”. Doncs bé, la participació en les eleccions catalanes ha estat la més alta de la seva història, amb un 81,95%.

D’alta banda, cal considerar que tant PSC com C’s i PP van fer la seva campanya pensant a agradar Espanya més que Catalunya, la qual cosa augura un relleu en la dreta espanyola, a l’estil Macron a França, d’acord amb la tendència general europea.

L’estratègia del front independentista de concórrer en llistes separades va resultar encertada per als seus objectius, puix han sumat aprop d’un centenar de milers de vots als que van obtenir el 2015 que els permetrà revalidar la seva majoria absoluta en el Parlament.

En aquest context tan polaritzat, “Catalunya en Comú”, l’únic partit equidistant amb els nacionalismes, tant l’espanyol com el català, s’ha vist perjudicat en els resultats. Xavier Domènech, líder de la formació, es va mostrar conscient d’això a priori, però va optar per mantenir la coherència dels seus postulats abans que pel “resultadisme”, la qual cosa li atorga una perspectiva de futur més profunda que als seus oponents. Malgrat la pèrdua de vots, ha obtingut 8 significatius escons, a molta distància dels dos últims: la CUP i el PP que compartiran grup mixt amb 4 i 3 escons respectivament.

A partir d’aquí, no s’espera una rectificació per part del poder fàctic espanyol, doncs en la seva feblesa manifesta és fàcil que segueixi utilitzant la violència i la repressió a l’estil de les velles dictadures de tota la vida. Aquest mateix divendres n’hem tingut una bona mostra.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha imputat l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i la número dos per ERC, Marta Rovira, en la causa per rebel·lió, sedició i malversació que investiga pels passos donats pel Govern deposat cap a la independència unilateral. També es troben entre els nous investigats la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, el seu portaveu, Anna Gabriel, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras i Massana.

En un acte que es va notificar aquest divendres, el jutge comunica l’existència del procediment a aquests nous investigats, així com les sospites que recauen sobre ells, amb instrucció dels drets que els assisteixen de conformitat amb l’article 118 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, i la possibilitat d’exercir-los de forma immediata. De forma paral·lela, la Fiscalia de l’alt tribunal ha demanat que se citi també com investigats l’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero i el secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové.