Representants d’ Un País en Comú” de diverses comarques de Barcelona (inclosa la del Barcelonès), van convocar assemblea al Centre Cívic “Sant Josep” de l’Hospitalet de Llobregat.

L’afluència, aproximadament de 200 persones, va desbordar les previsions de l’equip organitzador. Independentment del temps dedicat als punts dels “Principis generals“, arribat el torn del referèndum del 1r d’octubre, tota l’atenció va quedar absorbida per aquest tema.

Les intervencions dels assistents van estar dividides entre partidaris de donar suport a l’esdeveniment i els de no donar-hi suport -aquests últims majoritaris- tot i que sense perdre un rerefons comú.

A continuació oferim un resum del que es va resoldre a l’assemblea.

En el debat sobre l’avaluació de la proposta que fa el Govern partim d’un posicionament ja clar del nostre espai polític aprovat a la seva Assemblea Fundacional del 8 d’abril que hem de tenir sempre present. Aquest posicionament especifica clarament que un referèndum efectiu té unes característiques fonamentals: ha d’interpel·lar al conjunt de la societat catalana, ha de tenir reconeixement internacional i ha de complir amb les garanties jurídiques i democràtiques que possibilitin que aquest tingui conseqüències efectives a nivell institucional.

Pel que coneixem de la proposta en aquests moments (més enllà de què l’opacitat pública del govern no permet entrar a valorar els detalls concrets) difícilment es pot considerar que acabi per materialitzar-se en un referèndum.

Per tal que una eina d’aquest tipus es pugui concretar realment són necessaris diversos factors, en consonància amb el que ja vam aprovar, que no están presents en la part de la proposta que fins ara es coneix:

• Una forma de reconeixement internacional, per part d’estats o organismos internacionals, que en aquests moments no es dóna.

• Una interpel·lació a les majories de la societat catalana, que no s’assegura per la inexistència d’un pacte social i polític de país sobre aquesta convocatòria, ja que tot gira entorn al full de ruta del govern.

• El compliment de garanties jurídiques i democràtiques que assegurin la possibilitat d’aplicar el mandat sorgit de les urnes i que no posin en risc als treballadors públics.

En aquest marc certament es fa difícil validar la proposta del Govern de la Generalitat com un referèndum efectiu. Caldrà tenir en compte que si al que estem assistint és merament a l’intent d’aterratge d’un full de ruta governamental fallit, aquest fracàs va en prejudici del propi autogovern de Catalunya.

Però aquesta proposta es produeix en un context de contínua recentralització, immobilisme i respostes merament repressives del govern del Partit Popular, que de facto és el principal bloqueig per poder desenvolupar un referéndum efectiu, legitimant la realització de formes de desafiament i mobilització democràtiques.

En aquests sentit, tots aquests elements expressats els paràgrafs anteriors són claus i hauran de ser valorats en cada moment en la definició del nostre posicionament com a espai polític.

La proposta de la majoria governamental no respon a la nostra voluntat de construir un full de ruta de país que vagi dirigida a la majoria del 80%. Una majoria que no només s’aplega a l’entorn de la demana del dret a decidir, sinó que va més enllà en la constatació de la fallida de l’estat de les autonomies i la necessitat d’arribar a un nou model de construcció de Catalunya.

En aquest sentit, aquesta majoria no respon només a la demanda d’un referèndum per decidir sobre la independència de Catalunya. Des de l’acceptació de la pluralitat de posicions aquesta majoria ha de ser la base fundant d’una nova proposta de canvi, constituent en aquest sentit, que superi el marc de bloqueig actual, incloent la realització d’un referèndum, però anant molt més enllà, no esperant a decidir per construir, sinó construint un nou model de país per poder fer efectiu el dret a decidir des de les amplies majories de país. Com a espai polític hem de seguir treballant en aquest sentit, però ara també hem d’avançar cap un posicionament en relació a la conjuntura actual i a la proposta del Govern.

El debat sobre el nostre posicionament ha de girar entorn a les següents premisses:

• L’espai dels comuns és divers i plural, així com és el conjunt del nostre país, sent el nostre espai polític el que s’assembla a la realitat catalana. Tenint en compte aquesta realitat cal que el nostre posicionament ens permeti arribar al conjunt del país, a la majoria més àmplia possible i, així, ens permeti seguir sent, i ser-ho encara més, el partit que representa millor la pluralitat de Catalunya.

• Defensem que Catalunya és un nació on els seus ciutadans i ciutadanes tenen el ple dret a decidir lliurement el seu futur.

• Considerem que la forma efectiva per exercir el dret a decidir és la realització d’un referèndum amb totes les garanties democràtiques.

• Protegim i defensem les institucions d’autogovern de Catalunya com un pilar bàsic i fonamental dels nostres postulats polítics. No permetrem cap atac del Partit Popular a l’autogovern de Catalunya.

• Discrepem absolutament del projecte polític de la majoria governamental i els fulls de ruta, canviants, de l’executiu català.