Barcelona se ha sumado a la nueva red de ciudades europeas, «Solidarity Cities», que busca ayudarse mutuamente en la gestión de la crisis de refugiados. Esta red, que se ha presentado hoy en Atenas (Grecia), está impulsada por la capital helena, que estos días es la anfitriona del Social Affairs Forum de Eurocities.
La teniente de alcaldía de Derechos Sociales, Laia Ortiz, ha intervenido en la mesa política del Social Affairs Forum, de la cual es la vice-presidenta, y que se ha celebrado en el ayuntamiento de Atenas (Grecia). En el desarrollo de esta mesa, el alcalde de Atenas, Iorgos Kaminis, ha presentado esta nueva iniciativa de ciudades solidarias, de la cual de momento forman parte, además de Atenas y Barcelona, las ciudades de Berlín y Amsterdam.
La red ‘Solidarity Cities’ quiere ser un punto el intercambio de información y conocimiento sobre la situación de los refugiados que en estos momentos se encuentran, como solicitantes de asilo, en las ciudades europeas. En esta plataforma de ciudades, los gobiernos locales podrán compartir mejores prácticas, retos y soluciones adoptadas por las ciudades para la integración de estas personas.
Además de este intercambio de información, ‘Solidarity Cities’ quiere impulsar la transferencia directa de personas refugiadas de ciudad a ciudad (local pledges), al margen de los reasentamientos que están llevando a cabo los estados. Esta iniciativa está inspirada en el acuerdo que impulsó la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, con el alcalde de Atenas, en febrero pasado, para transferir directamente 100 personas refugiadas de Atenas en Barcelona, una posibilidad que finalmente fue vetada por el gobierno del estado español.
El acuerdo entre las ciudades miembros de la red implicaría la posibilidad de reubicación inmediata de refugiados que se encuentran en ciudades de Grecia e Italia, pero también en ciudades de Turquía, muchas de las cuales también forman parte de Eurocities. Las ciudades que se ofrecieran como acogedoras se comprometerían también a dedicar los recursos necesarios, como vivienda, escolarización de los menores, atención social y sanitaria, etc…
Laia Ortiz ha explicado que “desde el gobierno municipal no dejaremos de intentar todas las vías posibles para ayudar a las ciudades que acogen y cumplir el mandato de nuestros ciudadanos, de ayudar las personas refugiadas”. “Del mismo modo que lo está haciendo la sociedad civil, organizándose para actuar ante los miles de muertos en el Mediterráneo, los gobiernos locales también queremos actuar en la defensa de los Derechos Humanos”, ha añadido.
Ortiz también ha recordado la reclamación de los municipios europeos porque los fondos europeos se destinen directamente a los entes locales porque “el hecho que los estados miembros, como el español, nieguen sistemáticamente esta realidad, no quiere decir que no se esté produciendo una llegada continuada de personas que buscan asilo en nuestras ciudades, en nuestros barrios, a quienes queremos integrar como ciudadanos de pleno derecho”.
Ortiz ha recordado que sólo este año, Barcelona ha atendido 1.450 personas solicitantes de asilo en el Servicio de Atención al Inmigrante, Emigrando y Refugiado (SAIER), una cifra que representa el 35% más que en 2015 durante el mismo periodo. Este servicio municipal ha visto doblado su presupuesto anual para hacer frente a este incremento. A la vez, desde el Pla ‘Ciutat Refugio’, se ha puesto en marcha un programa de alojamiento y atención para las personas solicitantes de asilo que están en Barcelona y que se han visto excluidas del sistema estatal de acogida.
Con esta nueva red, los alcaldes y alcaldesas miembros quieren dejar constancia de la importancia de las ciudades a la hora de gestionar esta crisis y la integración de las personas refugiadas que se encuentran en los municipios. La iniciativa de las ciudades europeas también busca ser un altavoz verso la Comisión Europea para que los gobiernos locales puedan beneficiarse de los fondos de la Unión Europea que ahora se asignan de forma exclusiva a los estados para cada refugiado acogido, porque estas puedan hacer frente a la ayuda inicial de esta población.
La iniciativa ‘Solidarity Cities’ está abierta en todas las ciudades europeas dispuestas a ejercer un papel decisivo para hacer el trabajo de solidaridad europea a la práctica en el ámbito de la acogida y la integración de los refugiados y de cooperar directamente entre sí y se basa en tres pilares:
1) El intercambio de información y conocimiento sobre la situación de los refugiados: Se pondrá en marcha herramientas para informar periódicamente a los miembros de la iniciativa de las nuevas experiencias, mejores prácticas, retos y soluciones que ponen en práctica las ciudades acogedoras.
2) La promoción de una mayor participación y una financiación directa para las ciudades de acogida y la integración ante la Comisión Europea.
3) La asistencia técnica y financiera en las ciudades receptoras: asistencia a través de expertos para resolver cuestiones concretas en la estrategia de recepción o la integración de una ciudad.
Las cifras de la crisis humanitaria
Social Affairs Forum de Eurocities ha puesto sobre la mesa los últimos datos sobre la actuación de los estados ante la peor crisis humanitaria de personas refugiadas desde la Segunda Guerra Mundial, en la que más de un millón de personas han llegado a Europa provenientes de países en guerra, como Siria, Eritrea, Iraq o Afganistán, entre otros.
Fruto de esta situación, los estados miembros de la UE se comprometieron el 2015 a acoger 160.000 personas refugiadas. Sin embargo, hasta julio de este año, sólo 3.056 refugiados que se encontraban en Grecia e Italia –principales puertos de llegada de personas refugiadas– han sido reubicadas en otros países europeos. Después del acuerdo entre los estados de la UE y Turquía de abril del 2016, un total de 792 personas llegadas a las costas de Grecia han sido trasladadas a Turquía.
Además, de acuerdo con cifras de la Comisión Europea, los estados miembros y Suiza han creado sólo plazas para acoger 9.119 personas, lo que supone aproximadamente el 6% del total prometido. Concretamente, el estado español ha reubicado, hasta septiembre de este año, menos de 500 refugiados de los 17.000 a que se comprometió.
CAT
Barcelona s’ha sumat a la nova xarxa de ciutats europees, «Solidarity Cities», que busca ajudar-se mútuament en la gestió de la crisi de refugiats. Aquesta xarxa, que s’ha presentat avui a Atenes (Grècia), està impulsada per la capital hel·lena, que aquests dies és l’amfitriona del Social Affairs Forum d’Eurocities.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha intervingut a la taula política del Social Affairs Forum –de la qual n’és la vici-presidenta–, i que s’ha celebrat a l’ajuntament d’Atenes (Grècia). En el desenvolupament d’aquesta taula, l’alcalde d’Atenes, Iorgos Kaminis, ha presentat aquesta nova iniciativa de ciutats solidàries, de la qual de moment en formen part, a més d’Atenes i Barcelona, les ciutats de Berlín i Amsterdam.
La xarxa ‘Solidarity Cities’ vol ser un punt l’intercanvi d’informació i coneixement sobre la situació dels refugiats que en aquests moments es troben, com a sol·licitants d’asil, a les ciutats europees. En aquesta plataforma de ciutats, els governs locals podran compartir millors pràctiques, reptes i solucions adoptades per les ciutats per a la integració d’aquestes persones.
A més d’aquest intercanvi d’informació, ‘Solidarity Cities’ vol impulsar la transferència directa de persones refugiades de ciutat a ciutat (local pledges), al marge dels reassentaments que estan duent a terme els estats. Aquesta iniciativa està inspirada en l’acord que va impulsar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb l’alcalde d’Atenes, al febrer passat, per transferir directament 100 persones refugiades d’Atenes a Barcelona, una possibilitat que finalment va ser vetada pel govern de l’estat espanyol.
L’acord entre les ciutats membres de la xarxa implicaria la possibilitat de reubicació immediata de refugiats que es troben a ciutats de Grècia i Itàlia, però també a ciutats de Turquia, moltes de les quals també formen part d’Eurocities. Les ciutats que s’oferissin com a acollidores es comprometrien també a dedicar-hi els recursos necessaris, com habitatge, escolarització dels menors, atenció social i sanitària, etc…
Laia Ortiz ha explicat que “des del govern municipal no deixarem d’intentar totes les vies possibles per ajudar les ciutats que acullen i complir el mandat dels nostres ciutadans, d’ajudar les persones refugiades”. “De la mateixa manera que ho està fent la societat civil, organitzant-se per actuar davant dels milers de morts a la Mediterrània, els governs locals també volem actuar en la defensa dels Drets Humans”, ha afegit.
Ortiz també ha recordat la reclamació dels municipis europeus perquè els fons europeus es destinin directament als ens locals perquè “el fet que els estats membres, com l’espanyol, neguin sistemàticament aquesta realitat, no vol dir que no s’estigui produint una arribada continuada de persones que cerquen asil a les nostres ciutats, als nostres barris, a qui volem integrar com a ciutadans de ple dret”.
Ortiz ha recordat que només aquest any, Barcelona ha atès 1.450 persones sol·licitants d’asil al Servei d’Atenció al Immigrant, Emigrant i Refugiat (SAIER), una xifra que representa el 35% més que l’any 2015 durant el mateix període. Aquest servei municipal ha vist doblat el seu pressupost anual per a fer front a aquest increment. Alhora, des el Pla ‘Ciutat Refugi’, s’ha posat en marxa un programa d’allotjament i atenció per a les persones sol·licitants d’asil que estan a Barcelona i que s’han vist excloses del sistema estatal d’acollida.
Amb aquesta nova xarxa, els alcaldes i alcaldesses membres volen deixar palesa la importància de les ciutats a l’hora de gestionar aquesta crisi i la integració de les persones refugiades que es troben als municipis. La iniciativa de les ciutats europees també busca ser un altaveu vers la Comissió Europea perquè els governs locals puguin beneficiar-se dels fons de la Unió Europea que ara s’assignen de forma exclusiva als estats per a cada refugiat acollit, perquè aquestes puguin fer front a l’ajut inicial d’aquesta població.
La iniciativa ‘Solidarity Cities’ està oberta a totes les ciutats europees disposades a exercir un paper decisiu per fer la feina de solidaritat europea a la pràctica en l’àmbit de l’acollida i la integració dels refugiats i de cooperar directament entre sí i es basa en tres pilars:
1) L’intercanvi d’informació i coneixement sobre la situació dels refugiats: Es posarà en marxa eines d’informe d’informar periòdicament als membres de la iniciativa de les noves experiències, millors pràctiques, reptes i solucions que posen en pràctica les ciutats acollidores.
2) La promoció d’una major participació i un finançament directe per a les ciutats d’acollida i la integració davant de la Comissió Europea.
3) L’assistència tècnica i financera a les ciutats receptores: assistència a través d’experts per resoldre qüestions concretes en l’estratègia de recepció o la integració d’una ciutat.
Les xifres de la crisi humanitària
El Social Affairs Forum d’Eurocities ha posat sobre la taula les últimes dades sobre l’actuació dels estats davant de la pitjor crisi humanitària de persones refugiades des de la Segona Guerra Mundial, en la què més d’un milió de persones han arribat a Europa provinents de països en guerra, com Síria, Eritrea, Iraq o Afganistan, entre d’altres.
Fruit d’aquesta situació, els estats membres de la UE es van comprometre el 2015 a acollir 160.000 persones refugiades. No obstant això, fins al juliol d’aquest any, només 3.056 refugiats que es trobaven a Grècia i Itàlia –principals ports d’arribada de persones refugiades– han estat reubicats a d’altres països europeus. Després de l’acord entre els estats de la UE i Turquia de l’abril del 2016, un total de 792 persones arribades a les costes de Grècia han estat traslladades a Turquia.
A més, d’acord amb xifres de la Comissió Europea, els estats membres i Suïssa han creat només places per a acollir 9.119 persones, el que suposa aproximadament el 6% del total promès. Concretament, l’estat espanyol ha reubicat, fins al setembre d’enguany, menys de 500 refugiats dels 17.000 a què es va comprometre.
Servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona
http://www.barcelona.cat/premsa
